Sí ministre - - -> visita www.SIMINISTRE.cat <- - -

Lluís Companys, l'únic president d'una nació democràtica assassinat pel feixisme

2008-09-29T06:59:00.006+02:00

El 15 d'octubre farà 68 anys de l'afusellament del president de la generalitat durant els darrers anys de la república i la guerra Lluís Companys i Jover. Avui se'n farà un acte de desgreuge amb la participació d'autoritats franceses i alemanyes, qui demanaran disculpes per una deportació que va vulnerar els tractats internacionals. Ni tant sols han declarat nul el judici que el va condemnar a mort.

Lluís Companys i Jover
A les acaballes de la guerra amb les tropes franquistes a les portes de Barcelona, el president fugi cap a França amb el lehendakari José Antonio Aguirre primer a Perpinyà i després a Paris. Romangué a França tot i el risc que representava per la seva vida per seguir al capdavant de la generalitat a l'exili i per mantenir-se al costat del seu fill, qui patia una malaltia mental. Detingut en una operació orquestrada per les autoritats franceses i la gestapo, fou entregat a les tropes franquistes a l'estiu de l'any 40. Els càrrecs: "ser el President de la Generalitat, Ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya". Jutjat per un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals fou condemnat a mort.

Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer!

En Zapatero m'espanta

2008-09-25T06:15:00.006+02:00

-------------------------------------------------------------------------------------------------
HEM TRENCAT AMISTOSAMENT LA NOSTRA RELACIÓ AMB BLOGGER. ARA ENS PODREU TROBAR A HTTP://WWW.SIMINISTRE.CAT
MOLTES GRÀCIES.
-------------------------------------------------------------------------------------------------
L'optimisme de Zapatero ja no em fa gracia, directament m'espanta. Aquest cap de setmana el teníem a New York xerrant al fòrum de lideratge mundial (sic) i ha dit el següent:

1. Espanya compta amb el sistema financer més sòlid del món

2. Aviat recuperarem (Espanya) el camí del creixement del 3%

3. I així com em superat a Italia en renda per càpita, en tres o quatre anys superarem a França.

M'espanta, a mi aquest tio m'espanta. Es passa tota la pre i la campanya electoral negant la crisi, de fet no l'ha reconeguda fins fa quatre dies i ara ens bé amb aquestes contes de fades. Potser és pensa que els actius económics d'espanya són en "Rafa", "los chicos del basquet" i "la roja". Atenció a les dades la atur i creixement económic que és publicaran en les properes setmanes. Ens prenen per idiotes.

Executiu, legislatiu, judicial... i un bé negre!

2008-09-21T10:49:00.008+02:00

La separació de poders entre l'executiu, el legislatiu i el judicial emana de la prevenció. El poder és temptador, i tot home/dona o institució que té poder pot sentir la temptació d'abusar-ne. D'aquesta manera el poder és controlat pel mateix poder. Ara bé ja fa temps que l'executiu (el govern) i el legislatiu (el parlament) és confonen, especialment durant les majories absolutes, doncs els partits voten les lleis en bloc sense fissures ni dilacions. Però quan no hi ha majories absolutes, el marge de millora que té el legislatiu respecte les propostes de llei de l'executiu (o del partit que controla l'executiu) és tan minso, a resulta de la polarització dels resultats electorals, que fa riure pensar que són poders realment independents. Així doncs només ens quedava com a veritablement independent el poder judicial. Lamentablement aquesta independència poc a poc ha anat desapareixent. En els cinc darrers anys l'espectacle del l'estatut i el debat sobre la reelecció tant dels membres del consell del poder judicial, com del tribunal constitucional ha deixat clar que la dependència sobre els partits és absoluta. Així doncs surten escollits aquells qui són simpàtics a les executives dels partits de torn, arribant a l'extrem de sentir dir a algun polític referint-se a un dels membres escollits com "un dels nostres", tal i com si es tractés de la mateixa màfia.

Desapareguda la independència, doncs els tres poders beuen de la mateixa font (la dels partits polítics), el sistema democràtic deriva cap a una partiocràcia on són les executives dels gran partits qui treuen o posen presidents, jutges o parlamentaris en funció de la seva fidelitat. Un sistema on la independència i la iniciativa és penalitzen amb l'ostracisme i l'atur en els pitjors dels casos. Les llistes tancades en són un altre exemple, cada quatre anys votem entregant un xec en blanc a unes sigles que responen cada cop més als seus interessos i estratègies, deixant de banda l'ideari quan cal.

Després de 30 anys de democràcia perquè no avancem més? Perquè no es prenen mesures per si més no intentar preservar la independència dels poders? Perquè no avancem cap un sistema amb llistes parcial o totalment obertes? Perquè no podem escollir els jutges, si més no els dels més alts tribunals? Perquè no un sistema presidencialista on l'executiu i el legislatiu prendran més distancia? Em sap que greu que tot això, adient o no, no sigui ni tant sols un tema de debat. L'empobriment democràtic sembla que no preocupa el més mínim.

Un bon finançament, un mal finançament

2008-09-18T21:10:00.005+02:00

Amb això del finançament tots sabem que l’acord és peremptori i que la unitat catalana és poc més que un miratge. El resultat de les negociacions es farà públic abans d’un mes, dos a molt estirar. Aleshores tindrem un nou finançament i, perplexos com estem, ens preguntarem sí aquest és prou just o pel contrari ens han tornat aixecar la camisa. Com que la majoria no hi entenem un borrall en fiscalitat, competències, traspassos i finançament haurem d’escoltar als polítics i columnistes de torn. I què diran? Doncs és molt possible que el PSC ens feliciti i ens digui que aquest és el millor de tots els possibles acords donada la situació actual. CiU pel contrari potser que ens digui que no s’ha assolit ni de bon tros el millor finançament però que han estat claus per això i per allò altre, i que si no arriba a ser per ells el tripartit hagués cedit abans. ERC jugarà a l’equidistància defensant el paper del govern d’entesa i l'acord però reconeixent a la vegada que no s’ha arribat fins on volien ells. ICV-Euia lamentablement repetirà el que diguin el PSC, al cap i a la fi han fet bona la dita i s’han convertit en el seu eco.

Sentirem alguna veu independent que ens deixi clar si podem respirar tranquils, seguir perplexos o emprenyar-nos una mica més? Potser ser sí però entre tant soroll serà difícil escoltar-la. La veu dels ben pagats és alta i sonora, i ho embolica tot. Mentrestant seguirem esperant el concert a veure si arriba algun dia.

Neix "Sí ministre.cat"

2008-09-17T21:00:00.002+02:00

A primers de setembre aquest bloc va fer dos anys. Tota una alegria i perquè no dir-ho un orgull. Durant aquest dos anys hi ha hagut alts i baixos, i setmanes més o menys inspirades però sempre he procurat mantenir un esperit critic amb la realitat del nostre país des d'una òptica d'esquerres. Tot i que cada dia tinc menys clar que carall vol dir tot això de ser d'esquerres veient com actuen aquells partits que diuen ser-ne, però això són figues d'un altre paner.

Avui doncs re-neix el projecte Sí ministre i ho fa migrant a la plataforma Wordpress amb domini propi.

http://www.siministre.cat

Això vol dir que tot i que encara ens podreu trobar en aquesta adreça de blogger durant un cert temps, fora bo que anéssiu actualitzant els vostres enllaços, feeds, etc.

Així mateix aprofitar l'ocasió per parlar-vos d'un altre projecte que he posat en marxa:

http://www.postalsurbanes.com

Un fotoblog que recull imatges (fetes exclusivament amb el mòbil) de petites transformacions del paisatge urbà que en aparença s’hauria de mostrar gris i monòton, però que a l'hora de la veritat és mostra ben divers.

El Mundo, bilingüisme i tartamuts

2008-09-12T16:50:00.006+02:00

I seguim amb el Mundo perquè un de vosaltres, estimats lectors, m’ha fet arribar una bona perla. És tracta d’un article que recull els resultats d’un estudi realitzat a Anglaterra i publicat a la revista 'Archives of Disease in Childhood'. Segons els autors de l’estudi sobre una mostra de 317 nens i nenes de 8 a 10 anys que van acudir a una clínica especialitzada en el diagnòstic i el tractament del tartamudeig, aquells qui provenien de llars monolingües tenien una menor taxa de recurrència al tartamudeig. Algú gosa endevinar el titular del Mundo?

Apostar por el bilingüismo puede ocasionar un problema de tartamudez

L’estudi té moltes mancances per fer una afirmació tant categòrica (biaix de selecció, manca de representativitat i conflicte d'interès). Però és clar, i com dirien en castellà “aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid” fots una mica més de llenya al foc i et quedes tan ample. De tots és sabut que una de les característiques principals dels nens catalans és que la majoria són tartamuts. Quina colla de trinxeraires.

La Diada

2008-09-11T10:11:00.002+02:00

Bardem i la venganza de Don "PedroJota"

2008-09-09T19:56:00.004+02:00

El Mundo és un diari que si el saps llegir té molta conya. Per exemple avui, en la seva edició digitial, parla d’una entrevista que va concedir l’actor Javier Bardem al diari New York Times. A l’entrevista l’actor parla de la seva carrera i com ha arribat on és a base d’esforç i treball. Què en destaca El Mundo? Atenció al titular…

Javier Bardem: 'Los españoles son una pandilla de estúpidos'

El periodista, resentit amb l’actor suposo que per roig i anti-espanyol, decidieix concloure la seva breu crònica amb la següent perla…

…también desvela quién es uno de sus ídolos: "Yo no creo en Dios, yo creo en Al Pacino", sentencia quien interpretara a 'El chorizo' en 'Jamón Jamón'.
¿Pensará también Al Pacino que los españoles (Bardem incluido) somos una pandilla de estúpidos?

Només puc dir una cosa… CUÑAOOOO!!!

Zapatero entre el cinisme i les mentides

2008-09-02T07:11:00.004+02:00

Aquest matí ens llevarem amb alguns titulars que diran que en Zapatero ha dit que Catalunya té raons per exigir un nou finançament. Ha reconegut en una entrevista a T5 que la pressió demogràfica és molt gran i que aquesta té efectes negatius sobre la qualitat de l'educació, la sanitat i la política social a Catalunya.

Ai las i tant que tenim raó, però no només això a més tenim una llei (aprovada pel congres i el senat espanyols) que ho diu. Lamentablement el discurs mig pedagògic, mig caritatiu d'en ZP arriba tard i no podrà contrarestar la cançoneta que diu que els catalans som uns insolidaris i que no aportem pas tant a les arques de l'estat.

Quina colla de filibusters!!!

Amadeu Casellas

2008-09-01T00:55:00.003+02:00

Amadeu Casellas després de més de vint anys a la presó, duu 71 dies de vaga de fam per exigir el seu alliberament o la concessió del tercer grau penitenciari i per denunciar el tracte que reben ell i els seus companys a les presons catalanes i de l'estat. Podeu llegir aquesta carta seva que avui s'ha fet publica.

A les presons hi tenim un problema i no es diu pas Amadeu Casellas. Amnistia Internacional ho ha denunciat més d'una vegada. El síndic de greuges també, només cal consultar la memòria de l'any passat i buscar-hi la paraula "penitenciaris". Fa esgarrifança. Hi tenim bèsties o persones a les presons de país? Algú potser dirà que persones bèsties, aleshores seria bo preguntar-se si el nostre sistema de presons ha d'estar regit per un esperit venjatiu o bé de reinserció.

Finançament: caixa o faixa?

2008-08-30T11:06:00.005+02:00

La frustració, segons el grec, és l'estat del qui resta privat d'una satisfacció que creu que li correspon i se sent defraudat en les seves esperances. Així doncs peus a terra que això del finançament no pinta bé. Val a dir que l'acord entre els dos governs és peremptori, la generalitat és impossible que es quedi sense finançament. Serà nou? serà satisfactori?

Fins avui l'actitud del govern espanyol és fatxenda i autoritària, sembla que en Solbes hagi decidit fer seu el "antes partía que doblá" de la nostra estimada Maleni. Se saben propietaris de les terres i els doblers, i no estan disposats a donar el braç a tòrcer. Davant però tenen les forces catalanes, més o menys unides, mirant-se de reüll, capitanejades per un PSC més o menys decidit, més o menys ferm.

Quan és va negociar el text estatutari aquest va rebre un munt de retallades, recordem el ribot d'en Guerra, i per tant ja es va negociar. Ara l'estatut és una llei però se'ns demana, no perdó, se'ns exigeix que tornem a negociar, de fet és molt pitjor, ens volen imposar un sistema de finançament.

Així doncs aquest assumpte del finançament clama al cel i a hom li vindrien ganes de cridar un caixa o faixa dels grossos. Aquest però no pot ser pas el camí. Cal possar-se mans a la feina i a negociar de nou. Amb Espanya, o potser en política, és el conte de mai acabar.

M'agradaria però sentir en Castells en veu dels partits catalans explicar la nostra proposta, consensuada prèviament entre tots. L'estatut parla de la bilateralitat, de l'actualització quinquennal, de la transparència que ha de regir els mecanismes de solidaritat però no concreta més que una data que ja és caduca.

El "talante" de El País

2008-08-27T07:27:00.000+02:00

Endevina, endevinalla a quin diari pertany el periodista que ha fet les següents preguntes al seu entrevistat:

P. También el Gobierno socialista tiene problemas, como el de la financiación autonómica con Cataluña.

P. ¿Sospecharon alguna vez, en esos años iniciales de la Transición, que las reivindicaciones lingüísticas llegarían tan lejos?

P. No me refiero a la salud del idioma, sino a la libertad de estudiar en la lengua materna, que muchos españoles ven limitada en algunas autonomías.

P. Actos como ese ultraje a España, que se produjo hace unos días en las fiestas del barrio de Gracia, crean mal clima.

...

... fàcil , oi?...

...

Doncs no. Oh sorpresa... no és el Mundo, ni l'ABC, ni Libertad digital... és El País!!!

Aquest diumenge El País va publicar una entrevista feta a Santiago Carrillo amb aquestes entre d'altres preguntes. La podeu llegir aquí. Les respostes d'en Carrillo exquisides.

Maragallades...

2008-08-26T07:21:00.004+02:00

En Maragall en un altre artícle enlluernadorament i clarivident..Si m'atrapa l'alzeimer espero que ho faci com a ell...

Què passarà amb l'Estatut?

El 9 d'agost venç el termini fixat en la disposició addicional primera de l'Estatut de Catalunya per concretar les aplicacions dels preceptes del Títol VI, o sigui, el nou sistema de finançament. Immersos en aquesta negociació, que no està sent gens fàcil, podríem perdre de vista l'amenaça més important que encara penja sobre el nostre Estatut. El futur de l'Estatut és un misteri. Depèn de si falta un membre determinat del Tribunal Constitucional el dia que es reuneixi per debatre el tema, si és que es reuneix. Un constipat oportú pot ser decisiu. Va d'un pèl. Rubalcaba és mestre en solucions: ja ho arreglarà.
¡Que lluny que queda el federalisme lleonès de Zapatero! El que ens va unir tots els socialistes en els congressos dels primers anys del segle XXI, tan llunyans ja que em semblen del segle passat o d'en fa dos. Ja saben que hi ha malalties que alteren la memòria i fan present allò que és remot mentre s'oblida el més recent. A mi em passa. Pot ser que a altres també els passi i no ho sàpiguen. Perquè, si no recordo malament, quan vaig anar amb l'Estatut sota el braç a Madrid --un text aprovat aquí amb el 90% dels vots del Parlament de Catalunya-- em vaig trobar Zapatero amb una llista de retallades. Al cap de poc, va aparèixer Artur Mas per la porta lateral i va resultar que ja havia pactat les retallades amb el president, retallades i acords en virtut dels quals Catalunya ja no era una nació en l'articulat, sinó només en el preàmbul, que no té efectes jurídics positius (i s'hi advertia que eren els catalans els que es consideraven nació, menys encara, nacionalitat). Els mateixos protagonistes havien fet saber al president de la Generalitat, uns mesos abans, la conveniència que abandonés la presidència passat el referèndum.

I AIXÍ VA
SER,quin remei. Entre altres coses perquè ERC era evident que no podia acceptar les retallades i es perdia la majoria al Parlament de Catalunya. Es tornaria així al mateix de sempre, a la conllevància: els autèntics representants de les essències respectives, els nacionalistes espanyols i els nacionalistes catalans, pactarien per sota la taula i educadament les seves discrepàncies sense pretendre el miracle de convèncer-se mútuament de res. Tot resolt. La legislatura es quedaria en tres anys, eleccions i fora. CiU altra vegada a manar, com ha de ser.
Quan li vaig preguntar a Zapatero en qui pensava per encapçalar la candidatura socialista en les immediates eleccions, em va dir que evidentment en l'exsecretari d'organització del PSC, Montilla. El que no sé si va preveure és que Montilla se les arreglaria per convèncer els d'Es
querra Republicana perquè tornessin al Govern després d'haver-ne estat apartats pel seu no a l'Estatut i que, per tant, CiU es tornaria a quedar fora de joc.
¿I l'Estatut? L'Estatut aniria a referèndum com estava previst. I així va ser. El dia 18 de juny va superar l'aval popular, amb més abstenció de la desitjable (segurament com a conseqüència dels avatars del procés). Després, el dia 1 de novembre, després de votar en les inevitables eleccions, Maragall se'n va anar al Puigsacalm com cada any en tal data i vet aquí un gat, vet aquí un gos, el conte s'havia d'haver fos.

PERÒ NO:
ARA resulta que no és el poble català, ni tan sols en referèndum, qui decideix sobre el seu estatut. Són els jutges. Jutges que el poble, via Congrés i Senat, ha nomenat. Perquè el poble, en la seva infinita innocència i la millor de les voluntats, es pot equivocar. Els jutges nomenats pel poble, no. I si es dóna la casualitat que en falta un i se'n va en orris tot el que s'ha fet, doncs fet està. I vet aquí un gat... la desafecció (de molts catalans) haurà arribat.

Pasqual Maragall
Pienso, luego estorbo

El preferit de La Moncloa

2008-08-23T12:06:00.002+02:00

L'escalada de declaracions d'aquest més d'agost ens van dur a un escenari inèdit on les forces catalanes es mostraven unides donant suport a un Govern, comandat per en Castells i en Montilla, decidit a defensar un finançament just per Catalunya. Fins i tot amenaçant al PSOE amb no votar els pressupostos generals de l'estat (fatxendaria o no, feia goig de veure).

La unitat dels partits catalans però, com era d'esperar malgrat les il·lusions que ens havíem fet, no ha arribat ni al mes de setembre. Aquest cop l'ha trencada en Joan Saura, d'Iniciativa per Catalunya, fent un favor impagable a alguns sectors del PSC (esporuguits per aquesta "guerra" amb el PSOE) i aconseguint el seu minut de gloria televisiva. En Saura va acordar amb el president Zapatero una prorroga de 3 mesos per al procés negociador del finançament a canvi de retirar la petició de compareixença d'en Zapatero.

Tot plegat un misèria i com ja va dir fa un temps en Vicent Partal:

"Quina mena de credibilitat voleu que tinguem com a país si sempre hi ha un catalanet o un altre disposat a entrar al joc de ser el preferit de La Moncloa?"

Trist i lamentable. Esperem que en aquest enèssim plaç les coses canviïn prou com perquè en sortim amb un bon finançament o la ballarem de valent.

Per cert, les vacances s'han acabat i tornem al peu del canó. Les promeses novetats arribaran ben aviat.

Vou-me de férias

2008-08-05T09:30:00.001+02:00

Me'n vaig de vacances. Tornaré cap allà el 18 d'agost amb forces novetats.

Per aquells que ja heu tornat o us quedeu per aquí us recomano els següents blocs que he descobert enguany i per un motiu un altre m'han agradat. A més crec que alguns resten de guàrdia aquest mes d'agost... bon estiu!

El nom dels peixos

El meu país d'Itàlia

Temps d'incertesa (com tots)

Les cabories d'en Montilla

Tot és possible

La Veritat enrojola a Silvio Berlusconi i els seus ministres

2008-08-04T00:07:00.002+02:00

A la sala on el president Silvio Berlusconi i els seus ministres fan les rodes de premsa, hi ha una reproducció del quadre de Giovanni Battista Tiepolo "La veritat revelada pel temps". Aquest quadre representa la "veritat" en forma d'una noia nua en braços d'un vell xaruc qui vol ser el "temps".

A les rodes de premsa el pit de la "veritat" quedava enquadrat just darrera els il·lustres mandataris de la nació italiana, i és clar algun llumenera li ha semblat que tan torbadora visió calia que fos corregida. Què se'ls hi ha acudit? Canviar l'orientació de les rodes de premsa dins la mateixa sala? Canviar de sala? I ca, perquè molestar-se, han tirat pel dret modificant lleugerament l'obra del mestre venecià: han ocultat el pit amb un decorós vel.

Em pregunto què els feia més nosa si la nuesa de la jove o la presència de la veritat. Quin deliri.

De Juana Chaos, condemnat de per vida

2008-08-03T02:02:00.000+02:00

De Juana Chaos va sortir ahir de la presó. Ha estat 21 anys a la presó per haver participat en 11 atemptats amb el resultat de 25 persones mortes i per dos articles escrits al diari Gara. El Codi Penal a l'estat espanyol preveu un límit de trenta anys que és el temps màxim legal que un pres qualsevol pot complir. L'aplicació de beneficis penitenciaris diversos (que actualment ja no s'apliquen per als delictes de terrorisme), va fer que l'any 2004 De Juana Chaos hagués complet, en termes legals, la seva condemna després de 18 anys a la presó.

Quants anys hom ha de passar a la presó per reparar 25 morts? Es fa difícil de dir, 18 ens podrien semblar poc però aleshores de què estaríem parlant de 25, 30, 50... 70 anys? o potser estem parlant de condemnar-los tota la vida?

L'actitud de De Juana Chaos durant tots aquests anys no ha ajudat, s'ha mofat reiteradament de les víctimes, és més no ha mostrat ni una mica de penediment per tot el mal que ha fet. Però la llei no parla de penediment només de complir els anys de presó establerts pel jutge.

El conflicte basc s'ha enquistat i els terroristes de la primera generació (en democracia) comencen a sortir ara de la presó i això vol dir que tindrem més De Juanas. La democracia, i l'estat de dret és un dels seus pilars, és un sistema exigent que requereix d'esforços suplementaris per dotar-nos d'un sistema just i transparent. Si deixem que un o deu De Juanas qualsevol, per perversos i malvats que siguin, ens faci trontollar el sistema seran ells els qui hauran vençut. Endurir les penes fins a convertir-les en virtuals cadenes perpetues farà que la condemna en lloc de tenir un esperit reparador, en tingui un altre de venjança i aleshores serà la nostra democràcia la que en sortira tocada de mort.

AENA: mismos perros distintos collares

2008-08-02T00:05:00.001+02:00

Canviar-ho tot per a que res canvii. Aquesta és la tàctica del govern de l'estat per actualitzar la gestió i administració dels aeroports. La proposta presentada avui solemnement per vicepresidenta de la Vega i la nostra estimada Maleni, no només manté el model centralitzat de gestió, cas absolutament insòlit als països desenvolupats, sinó que a més inicia un sucós procés de privatització.

En això dels aeroports TAMBÉ ens espera un futur d'allò més engrescador. Aquest govern "amic" cada dia és més deslleial.

PSC moltes paraules i pocs fets, de moment

2008-07-31T09:50:00.004+02:00

El govern espanyol i el català estan jugant des de l'aprovació de l'estatut una interessant partida, m'agradaria dir d'escacs, però l'estil fanfarró del joc em fa més pensar en una partida de pòquer. S'hi juguen el com i el quan de les noves transferències i sobretot el nou finançament.

El fet que ambdós governs estiguin en mans de partits cosins germans, per no dir germans, exigeix una mica més de comèdia de l'habitual. Doncs els errors és paguen per partida doble, gairebé com si s'agredissin a ells mateixos. I és en aquest punt on l'amenaça del PSC de votar en contra dels pressupostos del govern espanyol a les corts si el finançament no és satisfactori perd crediilitat. Una mesura valenta i agosarada però al cap i a la fi una fanfarroneria per mostrar-se fort als ulls del govern espanyol. Per treure encara més pit el conseller Castells ha buscat i trobat complicitats entre sindicats, botiguers, patronal, oposició, i fins i tot s'ha entrevistat amb els seus homòlegs de Ses Illes i el País Valencià.

El govern espanyol per contra no mou peça i sembla ben poc espantat per l'estratègia del PSC conscient segurament que tot plegat és només fatxenderia. El PSC no ho té fàcil i potser haurà de passar de les paraules als fets. El conseller Castells sembla que ho té clar, i la resta? Quin és el preu de dos ministeris? el finançament de Catalunya? El 9 d'agost és aquí i el més calent és a l'aigüera.

Finançament, compte enrera

2008-07-23T20:26:00.008+02:00

La disposició final primera de l'Estatut de Catalunya diu en el seu primer punt:

1. La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, l'aplicació dels preceptes del títol VI.

L'estatut és vigent des del 9 d'agost de 2006, per tant el dia 9 del mes vinent s'esgotarà el termini de dos anys per a l'aplicació dels preceptes del títol VI, que és el del finançament de la Generalitat (articles 201-221). En aquest títol es parla de coses tan interessants com ara la bilateralitat (art. 210), l'actualització quinquennal del sistema de finançament (art. 208) o bé la transparència que ha de regir els mecanismes de solidaritat i anivellament (art. 206).

Són les lleis espanyoles paper mullat? És clar que no i donat que l'estatut de Catalunya té rang de llei orgànica el seu incompliment és un delicte. Algú s'anima a dur al govern espanyol als tribunals per saltar-se la llei?

Mentrestant felicitar la fermesa del conseller Castells i animar als partits del govern d'entesa i a CiU a mantenir la unitat en aquest tema, i a no fer una vegada més el préssec tancant acords d'amagatotis o dient una cosa aquí i votant-ne una altra allà.

Ah i suggerir al PP que prengui nota i que descobreixi que fàcil és aturar l'Estatut, que no cal ni enviar-lo al tribunal constitucional, (o potser sí) només ignorar-lo i avall que fa baixada o tal dia farà un any, o dos.

Solidaritat amb el grup de Zahra

2008-07-22T20:30:00.005+02:00

Demà mateix 18 estudiants universitaris marroquins podrien morir després de 42 dies en vaga de fam. Van ser empresonats el 15 de maig després de participar en una manifestació d'estudiants a Marrakech. Denuncien tortures i vexacions tant a comissaria com a la mateixa presó. Si voleu conèixer la història completa d'aquest grup d'estudiants, coneguts com el grup de Zahra (la noia de la foto), podeu llegir aquest reportatge fet per la gent del Público.

Un blog sobre el tema en àrab!? i algun text en francès.

On és en Sarkozi? On és en Zapatero?

Un dubte teologal

2008-07-19T13:00:00.003+02:00

El Papa Benedicte XVI diu que l'església catòlica sent vergonya pels abusos a menors comesos per alguns capellans i afegeix que els culpables han d'anar a la garjola.

Els darrers anys al món anglosaxó, especialment als USA i a Austràlia, han sortit a la llum pública nombrosos casos d'abusos a menors perpetrats per religiosos, molts d'ells catòlics. Em sorprèn però que aquests tipus de denuncies no hagin arribat al nostre país o a cap altre del nostre entorn com Portugal, França o Itàlia. Que potser els capellans que corren per les nostres terres són millors que els altres? Així ho espero però no em deixa de sorprendre aquesta distribució de pederastes tan desigual entre països.

Felig Puig i la casa PETITA del catalanisme

2008-07-17T08:11:00.007+02:00

En Felip Puig té una manera de fer política basada en el hooliganisme (no és l'únic). Aquesta gent manté un discurs maniqueu i demagog que busca el coll de l'adversari sense contemplacions. La darrera mesquinesa l'ha deixada anar al programa minoria absoluta de RAC-1, arrel de la següent pregunta:

En aquests moments en els que tots els diputats estan aquí tancats sentint el president Montilla, com és que Felip Puig està fora, no li interessa el que diu el president de la Generalitat sobre la crisi?".

Puig ha contestat que "m'ha caçat, m'ha caçat. La veritat és que he estat a la primera intervenció i lamento dir-ho, però m'he posat un punt de mal humor al constatar una vegada més com el president del meu país destrossa la nostra llengua, no?, perquè és que ni llegint pot tenir una mínima dicció i pronunciació correcta i crec que això és un dels temes lamentables".

Sr. Felip Puig en català quan algú diu barbaritats com aquestes en diem parlar en boca d'ase. Senzillament perquè atacar el president Montilla per com parla el català és anar en contra de tot allò que defensem. Parla sense vergonya, parla en llibertat resava la darrera campanya de la generalitat en favor de l'ús social de la llengua. Doncs justament això és el que fa el president Montilla, essent un exemple per a centenars de milers de ciutadans del nostre país que no tenen el català com a primera llengua.

El que li passa a vostè (i alguns dels seus) és que pels matins ens parlen de la casa gran del catalanisme on ens diuen que tothom hi és comptat, i a la tarda reparteixen carnets de catalanitat amb pre-requisits lingüístics. A la gent com vostè els fa por sumar, ja ho va dir a Prada a la Universitat Catalana d'Estiu en relació al vot dels immigrants:

"es una amenaça per al projecte de país. [...] Catalunya no està en condicions de regalar drets polítics."

L'amenaça pel país és vostè perquè exclou. Mai s'ha cregut allò que deia el president Pujol, és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya. Ara ja entenc perquè vol una casa del catalanisme tan gran, no pas perquè hi capiguem tots sinó perquè els de sempre hi pugueu viure ben amples.

Well, let me tell you

2008-07-17T01:31:00.004+02:00

Business English. Lesson 1: Well, let me tell you.

Balances fiscals: aquí paz y después gloria

2008-07-16T07:15:00.000+02:00

Un govern espanyol per PRIMERA vegada ha publicat les balances fiscals. Sense sorpreses, xifra amunt xifra avall. Els que més tenen més aporten, els que menys tenen més reben. L’ordre pel que fa al dèficit entre els que més aporten depèn del mètode de càlcul. L'informe a més inclou un apartat de conclusions on s'hi diu que:

Es lo que cabe esperar de un sistema fiscal progresivo y de una correcta redistribución de la renta a través del gasto público

El Sector Público Estatal contribuye decisivamente a una distribución de la renta personal y territorial más equitativa

Així doncs el govern espanyol considera la situació d'allò més normal i per tant no hi hauria masses coses a tocar. Ara bé seria bo que ens féssim algunes preguntes:

1) Té límits la solidaritat? Quan aquests límits els fixa un tercer en podem seguir dient solidaritat?

2) La solidaritat entre territoris és per sempre o hi ha cap pla de desenvolupament previst que tingui per objectiu anar llimant aquestes diferències?

3) Seria possible limitar la solidaritat allò que és essencial: salut, educació i justícia?

4) Si un territori és molt ric però la seva riquesa està molt mal distribuïda, com afecta la solidaritat entre territoris als menys afavorits que viuen dins els territori rics?

5) Si un territori (dels rics) tenia repartides 6,5 milions targetes sanitàries i a 2007 en tenia 7,5 milions, té dret a corregir la seva solidaritat abans que se li enfonsi el seu sistema sanitari?

6) Si un territori (dels rics) té un dèficit endèmic en infraestructures i l'esta no hi posa remei, té dret a corregir la seva solidaritat abans que se li col·lapsi l'economia?

Crec que el govern espanyol hagués pogut rematar les seves conclusions amb un... aquí paz y después gloria.

Misèries de la grandesa

2008-07-15T07:15:00.005+02:00

Avui la Vanguardia publica que el Rei ha concedit a Javier Godó, Comte de Godó, la dignitat de Grande de España. Aquest títol, que ja no comporta els privilegis del passat, és distingeix per ser el més alt reconeixement de la noblesa espanyola. El seu titular i el seu primogènit seran mereixedors del tracte d'Excel·lentíssims senyors, i els altres fills d'Il·lustríssims senyors. Amb tot però la seva concessió esta reservada a aquells qui s'han distingit per un suport abnegat a la corona, i a fe de Déu que la Vanguardia si per alguna cosa s'ha distingit els darrers 30 anys és pel seu suport incondicional a la familia en qüestió.

Recordo que algú em va explicar una vegada, que la segona esposa del Comte de Godó tenia l'obsessió de ser nombrada marquesa per evitar haver de fer tantes reverències en els actes socials (especialment davant l'Esperanza Aguirre que resulta que també és Grande de España). Aquest títol li haurà solucionat el seu problema?

Sort que la premsa és lliure i independent, i un bé negre! Visca la república!

Guetos o espais de benvinguda?

2008-07-13T09:33:00.004+02:00

El projecte pilot de crear Espais de Benvinguda Educativa per als alumnes immigrants de 8 a 18 anys amb l'objectiu de facilitar la seva integració serà polèmic. De fet el ministre Corbacho, l'home ben pagat, l'ha qualificat de valenta i SOS-Racisme de discriminatòri.

Al nostre sistema educatiu ja hi ha les aules d'acollida. Unes aules, situades als mateixos centres, on els alumnes nouvinguts hi passen més o menys temps en funció de les seves necessitats, fins a 24 mesos. Les aules d'acollida tenen per objectiu la integració social i cultural dels nouvinguts i l'aprenentatge del català, com a llengua vehicular.

Així doncs que aporten aquests nous espais al sistema educatiu? D'entrada una atenció més personalitzada especialment perquè s'implica a la família d'aquests nens i nenes. Ara bé el punt clau de la polèmica però és la segregació, és adient? La intuïció em dicta que no, però potser caldria escoltar als mestres que són els qui han d'enfrontar-se dia a dia amb aules absolutament descompensades.

Que n'aprenguin!

2008-07-09T07:01:00.000+02:00

La multa és exemplar, i només podem felicitar al govern (i al parlament) per la seva valentia i decisió alhora d'enfrontar-se aquests dos gegants de l'electricitat que ens van deixar sense llum i a sobre en seu parlamentaria van decidir prendre'ns el pèl.

11 milions d'euros de multa per REE
10 milions d'euros de multa per FECSA-ENDESA

Sí senyor, que n'aprenguin!

El català: llengua oficial de la Unió Europea

2008-07-08T06:45:00.006+02:00

Passejant per la pàgina web de la Unió Europea (UE), el juliol té aquestes coses, he arribat al portal de les llengües d’Europa. Aquest és el portal d’accés a la informació sobre les llengües a la UE. La UE actualment té 27 membres i 23 llengües oficials. I segons podem llegir a la portada:

"Cada Estat membre, quan s’adhereix a la Unió, estipula l’idioma o els idiomes que desitja que siguin declarats llengües oficials de la UE."

Així doncs tot i que s’agraeix i molt el text aprovat pel PSOE en el seu 37è congrés en defensa del nostre model lingüístic, crec realment que ha arribat l'hora dels fets. Insisteixo les paraules boniques s'agraeixen, especialemnt amb la que està caient, però cal que aquest clima d'entesa és tradueixi en fets, com ara i per posar un exemple que la llengua catalana sigui considera oficial a la UE, o com ja haviem defensat que sigui possible utilitzar el català al parlament espanyol.

Calia el sondeig de TV3?

2008-07-06T23:43:00.004+02:00

El Barça viu un moment delicat, la junta directiva s'enfronta a una moció de censura. La cobertura mediàtica del fet és prou important, i segurament tenint en compte la quantitat de temps que dediquen els mitjans al futbol, té el seu sentit (proporcional). Ara bé que la televisió pública de Catalunya és gasti diners públics encarregant un sondeig a peu d'urna per conèxer el resultat... em sembla escandalós. Amb això del futbol definitivament n'estem fent un gra massa.

Qui persegueix a qui?

2008-07-04T07:17:00.002+02:00

Allò que els il·lustres intel·lectuals redactors i signants del manifest "por la lengua común" ignoren o no volen saber del català (diga-li valencià, si més et plau), és que segons un estudi d'Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua, més de 93.000 nens i nenes del País Valencià no poden estudiar en valencià per manca d'oferta d'ensenyament en aquesta llengua. Qui persegueix a qui?

Mentretant el Mundo i el PP segueixen fent de les seves...

Algú sap resar?

2008-07-02T07:26:00.000+02:00

Acabat el primer semester de l'any l'IBEX arrossegar una baixada del 21%. L'Euribor arriba al 5,4%. L'inflació a la zona EURO es planta al 4%, amb Espanya lider. El BCE és practicament segur que tornarà a pujar els tipus. La venda de cotxes ha baixat un 30% a Espanya, i un 44% a Catalunya. L'OPEP preveu que el preu del cru és dispararà a l'alçà (encara més?).

Mare de Dèu senyor la que ens espera tornant de les vacances, el que en pugui fer, perque amb els 200€ restants del ZP no n'hi haurà ni per pipes.

L'altra crosta nacionalista

2008-06-30T22:38:00.004+02:00

La "roja" ha guanyat. Sento una gran enveja sobretot perquè la meva, la quatribarrada, no hi ha manera que la deixin jugar més que un o dos partits de costellada a l'any. Però també alegria pels jugadors de la "roja" (que vulguis o no són els que veiem jugar cada diumenge) que s'ho han currat i han jugat prou bé en aquesta Eurocopa, i és clar també pels amics a qui la "roja" els mola que són uns quants (tot i que sé postivament que us mola més la rojigualda amb un toc moradet).

A més a més aquesta victoria pot ser una gran aportunitat per fer aflorar un sentiment nacional espanyol (en aquells que el tinguin) sense les estridències habituals a la que ens té acostumats la dreta espanyola. Un nacionalisme espanyol més modern i democràtic, menys torero i guardiacivilista. És molt trist que les escencies de la patria mantinguin els clitxes del franquisme i ja va essent hora que la dreta deixi de monopolitzar determinats símbols.

Lamentablement però aquest canvi que sí sembla que s'hauria donat a peu de carrer, no ha arribat als mitjans de comunicació. L'espectacle que ens estan servint la crosta nacionalista passa per un totum revolutum amb competicions de patriotisme exacerbat, insults i desqualificacions per als qui no compartim "la pasión común" i fel·lacions en sèrie a la familia reial (sens dubte els grans artífexs de la victoria, el gol el va marcar el mateix Juanca, oi?). En tot cas i segurament, res fora del que deu ser habitual quan un país després de tant de temps, guanya una competició com aquesta. Ves a saber les burrades que es van arribar a dir la nit i els dies després de Wembley a casa nostra. Ja se sap, als mitjans (especialment en qüestió d'esports) hi ha més testosterona que neurones.

Il·legalitat, electoralime i legitimitat

2008-06-29T10:35:00.000+02:00

En aquests moments hi ha principalment dues idees que es repeteixen constantment per desqualificar la llei de consulta plantejada pel Lehendakari i aprovada pel parlament basc:

1) La llei és il·legal

No hi ha dubte, il·legal ho és perquè la potestat de convocar consultes segons la llei de referendum de l'any 1980 es en mans de l'estat. L'article segon d'aquesta llei diu:"La autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referéndum en cualquiera de sus modalidades, es competencia exclusiva del Estado."

Ara bé, és legitim no autoritzar una decisió aprovada per una majoria d'un parlament escollit democràticament? Especialment quan aquesta decisió no crea perjudici, sinó que busca recollir l'opinió del poble? En un escenari de no violència on els vots dels partidaris de la consulta arribarien a sumar gairebé el 60% dels vots i els diputats, també s'il·legalitzaria la consulta? Té límits la democràcia a l'estat espanyol?

2) Es una mesura electoralista

Aquestes alçades de la pel·licula, que un govern o un partit acusi a un altre d'electoralista fa pixar de riure. L'electoralisme és a l'agenda de TOTS els governs siguin del color que siguin. Perpetuar-se al poder és la voluntat de tots aquells qui governen. El Lenhendakari i el PNB també volen seguir governant, i la maniobra de la consulta els porta directes cap a unes eleccions anticipades en un ambient força favorable a les seves postures. Efectivament electoralisme, sobretot si tenim en compte els espectaculars resultats que el mes de març va treure el PSE a Euskadi (primera força amb més de 400,000 vots).

La consulta pot tenir certament un interès electoralista però obre un debat inevitable i necessari, sobre la convocatòria d'un referèndum a Euskadi (i qui sap si més endavant a Catalunya) per preguntar al poble sobre el seu futur. Ens podem quedar amb els serrells de la proposta (si és legal, si és electoralista) o podem obrir un debat sobre els límits de la democràcia.

Manifiesto? lengua común?... com si sentís ploure.

2008-06-24T23:05:00.006+02:00

Els manifestos són als intel·lectuals, el que el botellon és als adolescents. Un confús acte de rebel·lia tolerat pel sistema.

El darrer elaborat per Fernando Savater i els seus acòlits, 'Manifiesto por una lengua común', repeteix una vegada més la cançoneta del castellà en perill, del castellà perseguit i de la imposició coactiva del català. Al PP i a El Mundo els hi ha faltat temps per adherir-s'hi, i de fet han posat en marxa una campanya per aconseguir més adhesions.

N'estic tip del tema i no penso mossegar l'ham, ja s'ho faran sols aquesta vegada. A més estic convençut que aquest manifest està escrit per potenciar al partit de Rosa Díez (Unión Progreso y Democracia) qui durà el manifest al congrés i magnificat per determinada premsa per pressionar al nou-PP de Mariano Rajoy. Com si sentíssim ploure.

Il sorpasso e il freno

2008-06-24T08:47:00.004+02:00

Durant la passada campanya electoral se'ns va dir que de crisis res de res. Avui, tot just tres mesos després les coses han canviat tant, que el govern espanyol amb el seu president al cap davant, ha de sortir al pas anunciant un pla de mesures per aturar una greu crisis. Perdó, ara en diu "frenazo".

Per sort, Espanya ha passat de quarts eliminant a Italia i el PIB espanyol del 2007 se situa 6 punts per sobre del d'Italia. Visca espanya, l'opi i la macroeconomia. Cada dia més rucs, i els rics més rics i els pobres més pobres.

Nota: Després d'unes setmanes de semi-vacances a ses Illes, tornem a la carrega.

Air Berlin o com volar cap a l'estupidesa

2008-06-09T23:12:00.005+02:00

El conseller delegat d'Air Berlin, el Sr. Joachim Hunold va escriure a l'editorial del darrer número Air Berlin Magazin, en contra de la voluntat del Govern de les Illes Balears de fomentant l'ús de la llengua catalana entre les empreses que operen a Ses Illes. L'editorial, un atac furibund al Català com a llengua, denunciava de forma incendiaria el perill que corria el castellà a les Illes. Un concepte realment grotesc.

En paral·lel una colla d'eixelebrats no se'ls va acudir res més que modificar un logo d'air berlin de manera que hi apareixia una esvàstica, demanat-nos a tots que el pengéssim a les nostres webs i blogs. Per rematar-ho un ex-diputat d'ERC, en Joan Puig, se'n va fer ressò i va difondre la campanya rebatejant la companyia amb el nom Air Goebbels. Lamentable, molt lamentable. Especialment perquè l'estupidesa com ja sabem no té límits i a sobre s'encomana. El Sr. Hunold és un poca pena, un provocador, un analfabet i fins i tot un illetrat però MAI un nazi, si més no per aquest editorial.

Per cert, la web d'air berlin està traduïda a dotze llengües, algunes amb menys parlants que el Català, això sí totes amb el suport d'un estat. El Sr. Hunold no és pas un NAZI, és un jacobí amb molt mala baba que mereix el nostre més gran despreci.

El PSOE vol mal al PSC

2008-06-03T20:39:00.005+02:00

El nostre estimat Joan Clos, a final de legislatura va deixar el ministeri d'Indústria, com era peremptori però amb la promesa sota el braç de convertir-se en el futur ambaixador de Marroc. Un destí amb un important pes diplomàtic, relativament aprop de casa i estratègic per a les inversions de Catalunya. En Clos però no comptava amb el sr.Chaves a qui la mesura no va agradar ni gens ni mica. Al cap i a la fi Andalusia també té els seus negocis al Marroc i no estava disposat a que un dels seus dofins, el cordovès Luis Planas, deixés el càrrec. En Clos ha acabat a Ankara on farà d'ambaixador espanyol a Turquia.

El portaveu socialista al congrés, José Antonio Alonso, es passeja pels Matins del Cuní i pica l'ullet a CiU, demanant un pacte de legislatura als convergents. En Mas li contesta des de Catalunya Radio unes hores més tard que si vol pols que vagi a l'era. I per tant que si volen suport a Madrid, potser caldrà primer posar una mica d'ordre a Catalunya. Un altre míssil al govern d'Entesa.

Finalment el ministre Solbes anuncia avui solemnement que allò que havien dit de que tindríem balances fiscals al juny res de res que potser al juliol o a l'agost. Ves que no les publiquin per la mare de deu d'agost quan tots estiguem de vacances.

ERC: mala peça al teler

2008-06-02T20:39:00.003+02:00

He seguit de lluny i de puntetes la pugna per la direcció d'ERC. La meva sensació general, possiblement desenfocada per la distancia, és que hi ha dues candidatures oficials, una que tira cap a l'esquerra i l'altre cap al centre. Unes que volen seguir endavant amb l'Entesa i unes altres que volen fer miques l'Entesa. Unes que van cap al 2014 amb un coet al cul, unes altres que esperen la majoria social i d'altres que esperen l'adveniment de la verge de Montserrat.

L'origen de tot plegat però és la pèrdua de 350,000 vots en quatre anys i de teories per saber-ne les raons n'hi ha per tots els gustos i colors, concretament quatre. Guanyi qui guanyi les decisions a continuació no seran fàcils, especialment si no en surt una direcció de consens ni que sigui de mínims.

En tot cas ja s'ho faran, cada dia tinc més interès per la política i menys pels partits polítics.

Salvem la patronal de la construcció!

2008-05-29T20:37:00.006+02:00

Ara que trona clamen al cel. Ara que van baldades demanen la intervenció del govern. Ara que són ells els qui les passen magres corre-m'hi tots. La patronal de la construcció fa mesos que demana al govern mesures per pal·liar la crisi del sector. Els mateixos poca vergonyes que fa quatre dies feien diners a cabassos.

Doncs poca broma perquè el govern del País Valencià ha picat. La Generalitat de baix ha donat llum verda a l'augment del preu de l'habitatge, atenció, DE PROTECCIÓ OFICIAL. L'encariment previst per metre quadrat oscil·larà entre els 121 euros i els 409. És a dir, que un pis de 90m2 passarà de costar 152.000 euros a costar-ne 188.000. De nassos!

La mesura però es pot quedar en no res perquè no se pas a qui les vendran aquests habitatges "de protecció oficial", si mig país ja està hipotecat i l'altre mig va de cul per arribar a fi de mes.

Ibarretxe i la consulta "inconstitucional"

2008-05-28T22:57:00.007+02:00

El Lehendakari Ibarretxe és llança a la piscina amb una proposta netament democràtica. Una consulta popular no vinculant per conèixer l'opinió del poble basc sobre dos aspectes crucials pel seu esdevenir:

1) La solució dialogada del conflicte: ¿está usted de acuerdo en apoyar un proceso de final dialogado de la violencia si previamente ETA manifiesta de forma inequívoca su voluntad de poner fin a la misma de una vez y para siempre?

2) La definició del marc de relació amb l'estat Espanyol: ¿está usted de acuerdo en que los partidos vascos, sin exclusiones, inicien un proceso de negociación para alcanzar un acuerdo democrático sobre el ejercicio del derecho a decidir del pueblo vasco, y que dicho acuerdo sea sometido a referéndum antes de que finalice el año 2010?

El govern espanyol ja s'ha encarregat de dinamitar la proposta tot dient que quan sigui aprovada pel parlament basc, serà recorreguda al tribunal constitucional per l'article 161.2 de la constitució espanyola. Aquest article diu:

161.2 El Gobierno podrá impugnar ante el Tribunal Constitucional las disposiciones y resoluciones adoptadas por los órganos de las Comunidades Autónomas. La impugnación producirá la suspensión de la disposición o resolución recurrida, pero el Tribunal, en su caso, deberá ratificarla o levantarla en un plazo no superior a cinco meses.

Resumint, el govern espanyol posarà pals a les rodes i paralitzarà la consulta mentre el tribunal constitucional no es pronuncii. La resolució del tribunal constitucional ja ens la podem imaginar tots... INCONSTITUCIONAL. I aleshores què? Eleccions al parlament basc? Tinguem clar que si la determinació d'Ibarretxe, el seu partit i els seus socis és ferma, entrarem en un cercle viciós de difícil sortida. El nou parlament electe no té perquè variar en excés i això ens duu altre cop cap una consulta popular, a no ser que un gir electoral entregués el poder a una coalició entre el PP i el PSOE (com a Navarra, curiosament). Després de 30 anys, la democràcia i la opinió del poble encara fan por. N'hi ha per fer-s'ho mirar.

El transvasament una obra puntual? i ca!

2008-05-27T00:31:00.006+02:00

Aquesta és la imatge que tots desitjàvem i estàvem esperant, el campanar de Sau apunt de desaparèixer sota les aigües. Les reserves ja ratllen el 40%, i a finals de setmana és possible que arribin al 45%. La competència en matèria de transvasaments és del govern espanyol, a que espera el govern de Catalunya per demanar la derogació de l'ordre? Fins quan insistiran en fer uns transvasament que ja és clarament innecessari, ep! com a obra puntual tal i com se'ns va presentar? Una vegada més veurem el govern de Catalunya fer el passerell i quedant en evidència davant del d'Espanya, quan aquest en el proper consell de ministres es faci endarrere i anul·li el transvasament. Quina pena!

Such a drought that they are shipping in water!

2008-05-20T23:44:00.005+02:00

Avui he rebut un e-mail d'un col·lega nord-americà que, entre d'altres coses, em comentava el següent:

>I heard Barcelona is suffering from such a drought that they are shipping in water! How are you guys doing?

He estat temptat de contestar-li que ens estàvem dutxant amb coca-cola però finalment he optat per fer-li 5 cèntims de la situació actual. Em pregunto què haurà vist o llegit als mitjans dels EE.UU sobre el tema.

Al cap i a la fi, potser sí que tenia raó en Jordi William (tercer tinent d'alcalde de la ciutat) quan parlava d'una "conxorxa contra la imatge de Barcelona" a la premsa internacional. En tot cas però queda clar que duent un vaixell carregat d'aigua més que pal·liar la sequera (duia l'aigua que consumien 170,000 persones en un di a), el que ha fet el govern és mostrar que hi estaven treballant. Suposo que no comptaven amb un món amb els mitjans globalitzats, on una imatge tant dantesca com aquesta era una autèntica llaminadura difícil de deixar escapar. Per tant més que de conxorxa podríem parlar d'innocència i de pilotes fora.

Els condicionants sociològics del postmaterialisme i la loteria

2008-05-19T22:53:00.007+02:00

El centre d'estudis d'opinió (CEO) aquest mes de Maig va sortir de la seva letargia hivernal publicant un parell d'estudis. El primer ha tingut el ressò blogosfèric i mediatic habitual doncs es tractava de l'esperat baròmetre d'opinió política (BOP), on regularment es fa un pols a la situació política del país. El segon ha passat de puntetes (o en tot cas jo no he vist cap noticia relacionada) tot i tenir un títol realment cridaner:

"Informe sobre els valors a Catalunya: condicionants sociològics del postmaterialisme i els valors bàsics."

Espectacular, sí senyor! A mi hores d'ara encara em tremolen les cames. El seu contingut és una malgama de preguntes sobre diferents valors ètics, morals, social, etc. Us recomano una lectura detallada perquè hi ha algunes preguntes i respostes fora mida, tant per bé i com per mal és clar. Aquí us deixo un recull de perles:

1. El que necessita el nostre país és més justícia social per fer que el repartiment de la riquesa sigui més igualitari? Un 82,6% diu estar d'acord o molt d'acord.

2. Sóc favorable a un canvi en els impostos per a que les empreses i la gent amb més ingressos hagin de pagar hagin de pagar més del que paguen actualment? Un 77,4% diu estar d'acord o molt d'acord.

...aflora la Catalunya marxista?

3. En aquesta llista hi ha diferents grups de persones. Si us plau, podria dir-me’n algun que no volgués tenir-lo com a veí? (Multiresposta)
58,9% un drogadicte,
47,3% persones que beuen molt,
31,8% Gitanos
i un 21,3% cap dels anteriors (la llista incloïa a més dels esmentats: gent de raça diferent a la seva, persones que tinguin la SIDA, immigrants o treballadors estrangers, homosexuals, persones d’una altra religió, gent que viu en parella sense estar casada, persones que parlen un idioma diferent)

...o potser la racista?

4. Una persona hauria de viure com els seus amics i veïns esperen que visqui? 25,7% diu estar d'acord o molt d'acord.

5. Si una persona no té una opinió pròpia, el millor és seguir l’opinió de la majoria? Un 29,9% diu estar d'acord o molt d'acord.

6. Per què creu que en aquest país hi ha gent que viu en situació de necessitat? Un 26,4% diu per mandra i manca de força de voluntat.

...i per rematar-ho...

7. Crec que la vida és com una loteria? Un 60,3% diu estar d'acord o molt d'acord.

...i jo que em pensava que la vida era un tómbola.

Lo riu és vida i el govern arbitrari

2008-05-18T11:57:00.009+02:00

Avui les terres de l'Ebre sortiran al carrer en massa per defensar lo riu, el territori i per exigir que no se'ls prengui més el pèl. L'esquerra del país va abanderar la lluita contra el transvasament del PP i CiU, i ara és la qui posa en marxa la part del pla referent a la connexió de l'àrea metropolitana de Barcelona amb l'Ebre. La situació de crisi generada per la sequera calia de respostes i mesures excepcionals i en aquest sentit estic convençut que el govern ha fet el que ha pogut. Em pregunto però perquè ho ha gestionat d'una forma tant matussera.

1) Entrant d'amagatotis en finques privades a la capçalera del Segre.
2) Negant-ho tot, fins i tot en seu parlamentaria, fins al darrer moment.
3) Deixant-se vacil·lar pel govern de Madrid.
4) Sent incapaç de dir les coses pel seu nom i baixar al territori a parlar amb la gent de l'Ebre.

Se'ns va jurar i perjurar, que el transvasament era temporal que només es posaria en marxa en cas de situar-nos per sota del 20% i fins que es poses en marxa la dessaladora del Llobregat, etc. Doncs bé avui, per fortuna i perquè ha plogut força, els pantans són al 31% de la seva capacitat i segueix plovent (que duri!). Per què no es deroga la mesura transvasista? Per què s'insisteix en construir la interconnexió de xarxes? Per què es canvia el decret de sequera ad hoc? Aquest darrer punt és especialment greu doncs hem passat d'una situació on els nivells d'excepcionalitat eren transparents (decret de sequera, Abril 2007) a una situació on els criteris per definir l'excepcionalitat corresponen a descions estrictament polítiques (modificació decret de sequera, Maig 2008), i per tant obscures i subjectes a l'interès del qui governa. Queda tot molt clar a l'artícle 2 bis que s'ha introduït al decret:

“Article 2 bis. Declaració de l’entrada i sortida dels escenaris d’excepcionalitat i d’emergència:
Correspon al Govern de la Generalitat, a proposta del conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge, declarar, mitjançant acord que serà d'objecte de publicació en el DOGC, l’entrada i sortida dels escenaris d’excepcionalitat i d’emergència prenent en consideració els llindars indicatius que figuren en l’annex 2, la previsió de l’evolució de les reserves, l'evolució pluviomètrica, el grau de contenció de les demandes, la situació dels aqüífers i la incorporació de nous recursos provinents de l’execució de les actuacions pal·liatives, i altres circumstàncies que motivadament es sotmetin a la seva consideració."

El PSOE i els federalistes de bocagrossa

2008-05-12T09:00:00.001+02:00

Al PSOE no hi ha lloc per a la dissidència, ho ha deixat ven clar el president Zapatero aquest cap de setmana:

"Ante todo nos unen ideales y principios" i "Somos compañeros hayamos nacido donde hayamos nacido"

El missatge anava dirigit al president Montilla que el dia abans s'havia refermat en la seva proclama d'un nou finançament per Catalunya, tal i com recull el nou estatut. La resposta d'en ZP, prou clara i contundent: cohesió i disciplina. I ho ha fet apel·lat als ideals socialistes i al principi d'igualtat entre homes i dones. Tant irrefutable, com demagògic.

La postura d'en Montilla i per extensió de gairebé tots els partits catalans, no atempta contra l'ideari socialdemòcrata, ni vers la igualtat entre els homes i dones, i sobretot no ho fa en funció del lloc on aquests hagin nascut. En tot cas atempta contra la cohesió del PSOE i fomenta, o fins i tot obliga, el debat intern en vers el model d'estat i a desemmascarar tots aquells federalistes de bocagrossa i mirada curta.

Excuses de mal pagador

2008-05-11T09:53:00.001+02:00

Els polítics són a més de gent preparada per opinar sobre qualsevol tema, uns experts lingüistes capaços de trobar l'expressió més adequada a cada situació. Darrerament n'hem tingut alguns exemples dignes de destacar:

1. On alguns hi veiem un trasvassament d'aigües de l'Ebre a Barcelona, el conseller Baltasar i la resta del govern català hi veu una captació temporal d'aigua.

2. On alguns hi veiem un autèntic caos a la justícia amb més de 200,00 sentències per executar, el ministre de justícia hi veu un problema endèmic al seu ministeri.

3. On alguns hi veiem excuses de mal pagador al fet que no es vulgui negociar el finançament de Catalunya tal i com dicta l'estatut, el govern espanyol hi veu apel·lacions al consens bàsic i a la crisi econòmica.

Catalunya i el País Valencià: entre els diners, l'aigua i la llengua

2008-05-10T08:30:00.003+02:00

Les relacions entre els governs del País Valencià i el Principat no són ni han estat mai gaire fluides, per parlar fi. La llengua i l'aigua han estat els gran cavalls de batalla.

Ara els dos govern i per primera vegada en molt de temps han trobat un curiós punt de trobada. La pela. Ambdós governs aposten per renegociar el sistema de finançament autonòmic i trencant tota "lògica política", aposten per anar per la mateixa via. Dic "lògica política" perquè estem acostumats a que els governs estiguin supeditats als partits als que pertanyen i sorpreses com aquestes són comptades. Potser al PP van massa atabalats per fixar-s'hi i de fet ja els va bé sembrar una mica de zitzània a can PSOE, encara que sigui fent una aliança amb els catalans. O fins i tot, potser el PP finalment ha entès que és l'anti-catalanisme el que l'ha deixat fora de la Moncloa.

Suposo que per compensar una mica, aquesta setmana la generalitat de baix, ha tornat a la carrega amb la llengua i l'aigua. Primer dient que no pensa tornar a obrir el repetidor de la Carrasqueta peti qui peti, i segon anunciant ahir que inclouria el transvasament de l'Ebre a Barcelona com a prova fonamental en el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar fa tres anys contra la derogació del Pla Hidrològic. No fos cas que amb això del quartos es potenciés en excés l'eix mediterrani.

Al centralisme ibèric l'eix mediterrani, el que hi ha entre Barcelona-València, fa por. Especialment perquè deixa a Madrid en fora de joc i crea un contra poder que està unit per moltes més coses que el mer bussiness. En aquest punt tant el PP com el PSOE valencians quan han governat la generalitat de baix sempre han jugat a enfortir l'altre eix, el Madrid-València, amb la idea de transformar València en el port i la platja naturals de Madrid. En són fills la flamant autovía gratuita de l'est, l'AVE (que és apunt d'enllestir-se en un temps record) entre Madrid i València, la secessió lingüística, el topall del 5%, etc.

Mentrestant viatjar de Barcelona a Alacant amb tren pot ser una autèntica odissea.

1er de Maig, res canvia

2008-05-01T08:58:00.007+02:00

El 1er de maig de l'any passat vaig parlar de precarietat, seguretat i dignitat salarial. Engany hi torno a insistir i hi sumo l'atur, perquè res a canviat...

Precari, és quelcom que no ofereix garanties de durada. Contractes temporals, flexibilitat, subcontractació... tots termes sinònims dels canvis que ha sofert el mercat laboral en els darrers temps i alhora sinònims de precarietat.

Segur, és quelcom exempt de tot perill. A Catalunya cada setmana hi ha dos treballadors/res que al vespre no tornen a casa perquè moren al seu lloc de treball. A l'estat espanyol la xifra correspon a dos treballadors cada dia. Ep! No penséssiu pas que aquí estem millor, la taxa de sinistralitat és la mateixa o quasi.

Digne, mereixedor, decent, correcte, acceptable. En els darrers anys l'economia del país a crescut entre un 3 i un 5% cada any. Des de l'entrada de l'euro el cost de la vida s'ha encarit una barbaritat, per no parlar de l'habitatge, ¿i que han fet els sous del treballadors? Augmentar un 30% en 10 anys, és a dir, a un ritme del 3% anual que és més o menys l'increment "oficial" del cost de la vida.

Atur, a Catalunya hi ha 300,000 aturat i creixent. Una vegada més som els treballador qui paguem els plats trencats de la crisi econòmica.

Salaris dignes i un lloc de feina estable i segur. Aquestes han de ser les nostres demandes un any més, especialment quan es publiquen esgarrifoses xifres com les dels 650,000 catalans que tenen seriosos problemes per sortir de la pobresa.

Zaplana, do you understand?

2008-04-30T00:30:00.006+02:00

L'Eduardo sap parlar francés, anglès o alemany? Ho dic per això de la nova feina, delegat de l'empresa Telefonica a la Unió Europea. N'hi ha que en saben un niu de buscar-se la vida.

Felicitats campeón!

Solbes, el gran mag de les fiances

2008-04-28T22:59:00.004+02:00

En Pedro Solbes, ministre d'economia, ens va dir durant la campanya electoral (i mesos abans) que no hi havia crisi que tot anava bé i que el creixement previst per al 2008 era del 3,1%. Un cop guanyades les eleccions i sense treure un peu del ministeri ja ha corregit per tres vegades les seves apreciacions sobre el futur de l'economia espanyola, i tot que no parla obertament de crisi si que gosa dir que la crisi dels 90 fou molt més profunda. La pregunta pertinent és... què ha passat?

opció a) En Pedro Solbes ens va mentir durant la campanya electoral, pintant de rosa un futur més que negre.

opció b) En Pedro Solbes (i/o el seu equip) són una mica rucs i no han sabut llegir correctament la informació que els arribava per tot.

No tinc clar quina de les dues em desagrada més.

SANT JORDI!!!

2008-04-23T07:27:00.000+02:00

La Abuela Margarita

2008-04-20T23:31:00.007+02:00

Aquest migdia he anat a treure el cap per la 13a edició de la fira de la terra. Hi he estat fins a quarts de set. He dinat i berenat, preus cars, menjar exòtic i artesania d'aquí i d'allà. El que m'ha sorprès més és la quantitat de moviments alternatius d'arrel espiritual que hi havia, tots decidits a fer-nos la vida més agradable. Alguns ja els coneixia o n'havia sentit a parlar però n'hi havia molts dels que no en tenia noticia i per com s'enunciaven m'han semblat especialment inquietants:

Estados modificados de conciencia, el viaje hacia nuestros tesoros profundos. Thomas Shiff.

Les respiracions holorèniques, catarsi i descàrrega emocional. Josep Mª Fericgla. (ves que no siguin hologèniques, perquè el Grec no ho troba això d'holorèniques).

Personalment però el que m'ha inquietat més ha estat la xerrada que ha donat l'auto-anomenada Abuela Margarita. Una dona d'origen indi (Maya m'ha semblat entendre) que rondava els 70 anys i que xerrava pels descosits. Bona oradora, parlava amb una tendresa desmesurada, dempeus, descalça damunt la gespa i voltada de devots que l'escoltaven bocabadats. N'hi havia fins i tot que embriagats per les paraules de la Abuela, ploraven emocionats. L'aspecte de l'audiència era molt heterodox, homes i dones d'edats i aspectes molt diversos. Tot plegat tenia una posada en escena exquisida, massa perfecta. Jo em comptava entre els curiosos, que suposo que n'érem uns quants, però m'ha sorprès molt veure tanta gent emociona i entregada a quatre paraules ben filades que parlaven de la amor, la mort, la vida, la terra i el gran esperit.

Joan Clos nou director d'AENA?

2008-04-15T22:49:00.005+02:00

La musa d'aquest bloc, Joan Clos, podria ser el proper director d'AENA. En tot cas, això és el que m'han explicat avui tot dinant i veig que no sóc l'únic. No ho sé, no m'imagino en Clos sota les ordres de la Maleni dirigint el trànsit aeri. Recordem que AENA és l'empresa pública responsable de vetllar...

“Aena tendrá como misión contribuir al desarrollo del transporte aéreo en España y garantizar el tránsito aéreo con seguridad, fluidez, eficacia y economía, ofreciendo una calidad de servicio acorde con la demanda de clientes y usuarios, en el marco de la política general de transportes del Gobierno”

En tot cas pot ser un altre divertit marró per al PSC perquè estar clar que el "desarrollo del transporte aéreo en España" passa per Barajas i no pas pel Prat, sobretot si cal tenir en compte "el marco de la política general de transportes del Gobierno". I sinó que ens expliquin perquè tot i que Iberia ha deixat d'operar al Prat (llevat del rentable pont aeri) ha rebut les millors posicions de la nova terminal.

República federal?

2008-04-14T00:05:00.001+02:00

Hi creia en la república federal i la idea encara em sedueix però cada dia la veig més impossible. La darrera legislatura del PP, el debat estatutari, etc m'han deixat amb la íntima convicció que l'estat federal només el busca la perifèria (Catalunya i Euskadi), IU i quatre despistats del PSOE. Portem més de 30 anys de democràcia i Espanya és reconeix còmoda com a monarquia parlamentària amb les seves disset autonomies. Espanya és una nació i busca insistentment tancar la "qüestió" territorial buscant la uniformització. Voler convèncer-se'ls que el millor encaix, del que es van anomenar "nacionalidades històricas", és un estat federal, ara ja és un autèntic disbarat. Espanya és com és i nosaltres no la podem canviar. Tenim un altre camí que buscar fer el nostre?

La força del PSC a Madrid: Corbacho i Chacón

2008-04-12T09:36:00.004+02:00

En Zapatero ja ha configurat el seu nou govern i el PSC s'ha quedat amb un pam de nas. En poc més d'un mes els socialistes catalans han passat de l'eufòria que li donaven els seus flamants 25 diputats (que recordem que van garantir la victòria d'en ZP), a menjar-se la NO felicitació del comitè de federal i del mateix ZP, a menjar-se el gripau d'en Bono, a veure com el gabinet sortint es dedicava a fer la traveta al govern de la Generalitat en el tema de l'aigua, per finalment esvair-se l'opció, ja cantada en segons quins ambients, del tercer ministeri.

1 # Celestino Corbacho, un dels polítics amb més càrrecs i més ben pagat de l'estat veurà gratificada la seva bona feina al capdavant del graner del Baix Llobregat en forma de ministeri. Diuen que va ser ell qui va organitzar en el moment àlgid de la crisi de rodalies una visita d'en ZP a l'Hospitalet on el president no només no va ser xiulat, sinó que va ser rebut amb aplaudiments, petons i abraçades. "Lo que quieras Corbacho", es veu que li va dir per telèfon en ZP aquell mateix vespre quan va arribar a la Moncloa.

2 # Carme Chacón, d'habitatge a defensa. Una decisió que busca deliberadament una imatge: la d'una dona embarassada dirigint la defensa (cal llegir l'exèrcit) de l'estat. Un gest valent que vol normalitzar, potser d'una manera una mica extrema, la situació laboral de les dones, i en especial de les embarassades. Des d'aquí faríem una crida a en ZP perquè quan la senyoreta Chacón agafi la baixa maternal, i per mantenir la quota de poder del PSC i perquè l'adreça d'aquest bloc no perdi el sentit, nombri de ministre de defensa a l'inefable Joan Clos.

En resum, l'influencia dels socialistes catalans a Madrid de moment no és deixa veure per enlloc, fins al punt que la nostra estimada Maleni seguirà al capdavant del ministeri de Foment.

A propòsit d'això del Tibet, la Xina i el COI

2008-04-11T08:00:00.000+02:00

És realment sorprenent la capacitat d'empatia que té occident per la causa Tibetana. Per allí on passa la torxa el merder està garantit. Raons n'hi ha i moltes però com n'hi ha per abraçar la causa dels Kurds, la dels Saharauis o d'altres. El Tibet però està voltat d'un glamour i una mística especial que el món de Hollywood i les gires del Dalai Lama s'han encarregat de potenciar.

A la Xina hi ha un règim dictatorial on els drets més elementals són trepitjats a diari. Podem recordar els fets de Tian'anmen i al repressió que vingué posteriorment o les fredes estadístiques que parlen d'entre 8000 i 10000 condemnats a mort cada any. Per tant la repressió cultural i nacional del Tibet només és la punta de l'iceberg i això ho sabem tots.

Quan varen començar les protestes el president del COI, Jacques Rogge, va demanar amb un cinisme desmesurat que no es barreges política i esport, que els jocs olímpics havien d'estar per sobre d'aquestes qüestions. Ridícul, ridícul tant en quan competeixen estats, ridícul tant en quan l'organització d'uns jocs es converteix en un aparador mediàtic per al país organitzador de mida planetària, ridícul tant en quan els principis rectors de l'esperit olímpic parlen, i en quins termes, de política:

"The goal of the Olympic Movement is to contribute to building a peaceful and better world by educating youth through sport practised without discrimination of any kind and in the Olympic spirit, which requires mutual understanding with a spirit of friendship, solidarity and fair play."

Sota l'opressió d'una dictadura com la Xinesa es pot viure de moltes maneres però difícilment seguint aquests principis. L'errada del COI ha estat una vegada més deixar-se seduir (o comprar) per interessos que són molt lluny dels principis de l'olimpisme.

Ara quan les protestes s'han intensificat i la Xina segueix essent la Xina, i ves que esperaven, el COI exigeix al govern Xinés que acompleixi el seu compromís moral amb els drets humans. Quina barra, compromís moral, a veure si es pensen que això cotitza a la borsa o es pot fabricar en sèrie d'avui en vuit.

"El País" menysté la nostra llengua?

2008-04-09T00:28:00.000+02:00

L'edició digital del diari "El País" es fa ressò de la incorporació del l'Estremeñu a la Wikipedia. Expliquen que la Güiquipeya (així és com s'anomena en Estremeñu) neix amb 12.547 entrades, parlen de l'origen de la llengua, del nombre de parlants i del seu abast geogràfic tot citant els promotors de la iniciativa. Fins aquí tot fantàstic, al final de l'article però expliquen que la Wikipedia s'edita en més de 250 llengües, de les quals només n'hi ha 140 d'actives i només catorze tenen més de 100,000 articles: "inglés, alemán, francés, japonés, polaco, italiano, sueco, holandés, portugués, español, chino, ruso, finés y noruego". I EL CATALÀ?

L'edició en Català de la Wikipedia té publicats 111.446 articles. De fet no només s'han oblidat del Català, també ho han fet del Volapük (una llengua construïda a l'estil de l'esperanto), el Romanés, el Turc i l'Ucrainés tot llengües amb més de 100,000 articles editats.

Què els hauria costat parlar de la resta de llengües de l'estat que són presents a la Wikipedia? Perquè mira que n'hi ha: Asturianu (11,173), Aragonés (8,606), Euskara (25,039) i Galego (34,066) . Suposo que tot plegat no encaixa en aquesta Espanya d'un ZP "sin ataduras" on la plurinacionalitat i el federalisme queden aparcats una vegada més, i qui sap si per sempre.

Hi ha sequera (i 3)

2008-04-08T10:51:00.002+02:00

"Aquesta sequera ha aportat un millor coneixement de la problemàtica de l’ús de l’aigua per la societat en general, el que ha de permetre la reflexió conjunta sobre el nou model de gestió de l’aigua". Així conclou el posicionament fet públic per la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, en relació amb les solucions de la sequera catalana.

Això queda bé dir-ho però no és veritat. Aquesta sequera el que està revelant és:

1) Que com bé diu el document, davant del debat de l'aigua perduren les reclamacions dels interessos sectorials per sobre dels interessos generals

2) Que els models de gestió de la sequera i dels recursos hídrics a llarg termini segueixen estant inspirats per un model de l'aigua com a recurs i no com a font de reproducció dels cicles de la vida animal i vegetal.

3) Que la paraula 'transvassament' és un arma de doble fil, que d'una banda es fa servir per acosar al DMAH i per l'altra es presenta com la gran solució a les necessitats catalanes.

Vet aquí la meva conclusió de tot plegat. No crec que calgui insistir en què estem tractant un tema de primer ordre per la seva transcendència econòmica i ambiental, per tant no ho faré. Tampoc cal, per descomptat, arribar a cap pacte amb els voltors que esperen impacients qualsevol excusa per figurar, a costa de la gestió ambiental del territori. Si que us recordaré una cosa: que també depén de nosaltres, que si us plau, en cadascuna de les vostres accions, mireu de consumir la menor quantitat d'aigua possible.

Sense aigua però amb Puigcercós

2008-04-07T22:22:00.006+02:00

La cimera entre el president Montilla i el sr. Mas ha acabat sense cap acord. L'un vol dur l'aigua des de la capçalera del Segre o la sortida de l'Ebre amb vaixell, tren o canonades depèn del dia i l'hora, i l'altre insisteix amb el transvasament del Roina. Insisteixo, algú s'hauria d'escoltar aquest home detingudament (avui entrevistat a can Barril).

El president Montilla, abans de trobar-se amb el sr. Mas, ha preparat la reunió tot dinant amb els seu socis de govern. Al dinar hi han assistit el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, els consellers Francesc Baltasar i Joan Saura, i el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós (!?)

Algú em podria explicar que hi feina en aquest dinar en Puigcercós? Hi anava en qualitat d'home que passava per allí? d'ex-conseller? o potser, en qualitat de amb-en-Carod-no-hi-confio? Déu n'hi do quin desgavell de partit.

Que plogui per l'amor de Déu

2008-04-03T23:22:00.006+02:00

El conseller Baltasar s'ha encomanat a la Moreta perquè faci ploure “saps que sóc agnòstic, però si pots fer alguna cosa, fes-ho” es veu que li ha dit. Per la seva banda el cardenal Sistach ha escrit ad hoc una pregària per demanar pluja:

“Per la pluja, que ha de portar l’aigua que la nostra societat necessita: que Déu, provident i bo, ens la concedeixi com una benedicció que davalli del cel fins a nosaltres”.

Temps ençà a Barcelona, quan la sequera s'allargava més del compte i ni pregant plovia, es disposava d'un darrer recurs diuen que infal·lible. Es tractava de prendre la imatge del Sant Crist de Lepant de la catedral de Barcelona i dur-lo en processó a coll i bé fins al port. Allí el carregaven en una barcassa i literalment el sucaven dins les aigües del port mentre el cardenal de la ciutat resava una pregària per demanar pluja per la ciutat. Tot un espectacle, que un bon dia es va deixar de fer arrel de la mort per ofegament d'un cardenal un poc maldestre que va caure per la borda en el moment culminant de sucar el cristo.

Tot i que m'encantaria veure el cardenal Sistach, acompanyat del conseller Baltasar, dins una barca posant en remull els peus del Sant Crist de Lepant prefereixo encomanar-me, i espero que el conseller també ho faci, a les sàvies paraules de l'ecòleg Ramón Folch (avui l'han entrevistat a a Vilaweb.tv).

Hi ha sequera (2)

2008-04-02T09:57:00.002+02:00

Alguns pensen que això del medi ambient es troba magnificat a la nostra societat, fins que els problemes esclaten a la cara. Però hi ha dos grans àmbits que seran complicats en aquest sentit en els propers anys: la distribució de l'aigua i el consum energètic. Tots aquests que es lamenten de la reducció a 80 km/h no saben encara què els espera! Perquè el cas és que quan toquem aquests temes ens estem referim a veritables problemes, no a politeigs puntuals, per molt que ho semblin i es toquin d'aquesta manera.

El problema, per a nosaltres, és que s'incrementen els cicles de sequera, que anem vers un clima molt més àrid i que aquestes situacions que ara vivim d'escassetat de recursos hídrics aniran a més. Això ens suposa un repte bastant més important que el que ara encarem: com preservarem uns espais i un territori amenaçat per l'aridesa? Pensem que en aquest sentit el cicle de l'aigua és clau: el fet que decidim per on passa i no passa aigua és determinant. Establir quins són els cabals ecològics dels nostres rius, doncs, determina el nostre futur. Perquè no és només el Delta de l'Ebre que corre perill, són tots els ecosistemes fluvials que es veuen amenaçats per l'escalfament climàtic.

Així les coses, és raonable que els tarragonins surtin al carrer quan senten la paraula 'transvassament'. Com denunciava uns mesos enrera Narcís Prat, el Parlament va establir entre 7000 i 12000 HM3/any el cabal ecològic de l'Ebre però aquesta garantia resta avui en entredit per la competència de l'aigua de reg. I és que d'una banda establim aquest valor, però també fem un Segarra-Garrigues que abocarà bones quantitats d'aigua de baixa qualitat a la part baixa del riu, i un Xerta-Sènia que deixarà oberta a mig termini la possibilitat d'un transvassament cap el sud, especialment si es reconsidera la qüestió del Roïna. Entretant, aragonesos i navarresos construeixen embassaments i fan reserves estatutàries d'aprofitament de l'aigua, que restaran capacitat a l'Ebre, mentre que els valencians també es reserven estatutàriament l'accès a aigües sobrants. Compte amb això que el transvasament del Roina té pinta d'acabar sent la MAT de l'aigua!

Veiem, doncs, que l'assignació de recursos hídrics i la construcció d'obres hidràuliques ve actualment determinada, sobretot, per les exigències d'una agricultura de regadiu que caldrà realitzar en un territori cada cop més àrid i gens adaptat a pràctiques eficients, mentre que els plantejaments de conservació de cursos hídrics per precaució ambiental segueixen considerant-se 'agua que se va al mar'. No són les grans conurbacions urbanes qui exigeix aigua, sinó l'agricultura decadent de la conca mediterrània, aquella que a més a més absorbeix gran part dels pressupostos de la Unió Europea.

Per això també cal ser molt matisats quan parlem de transvassaments. Obtenir aigua del Segre en el seu punt òptim pot ser una bona solució puntual (encara que Narcís Prat considera que no ha de ser en el curs alt del Segre), perquè el debat se situa en altres coordenades. Properament, més!

Aigua de boca?

2008-04-02T07:21:00.001+02:00

Fa dies que per tot sentim i llegim aigua de boca això, aigua de boca allò... però d'on collons surt aquest terme? és un barbarisme? un neologisme?

A casa ens surt la mateixa aigua per la cisterna del wàter, pel telèfon de la dutxa, per les aixetes del lavabo, per les de la cuina o la rentadora, i tota és la mateixa aigua de boca. A casa vostra suposo que també, a no ser que disposeu d'algun sistema de doble canalització o d'un diposit d'aigues pluvials. Així doncs tant podriem dir-li aigua de boca com de roba, de cos, de cara, de plats o fins i tot de cul. Al cap i a la fi, sospito que a casa gasto més aigua pel wàter que per la boca.

Aigua de boca deu ser un producte, una idea brillant d'alguna llumanera del departament de Mediambient. Si es de boca no els la poden pas negar? deuen pensar. A l'aigua li han concedit la medalla "de boca". Una medalla que dona legitimitat i t'investeix amb autoritat moral com per exigir-ne tanta com calgui.

- Home és que és de boca l'aigua que volem. Si fos de golf o d'hotel seria una altra cosa, però nosaltres la volem de boca. No en tindria pas una miqueta?

Això farà un pet de cal Deu...

2008-04-01T20:20:00.003+02:00

1. Cau la venda de cotxes com feia temps que no queia.

2. L'estat espanyol és el país on més va pujar l'atur durant el 2007.

3. Ja són 10 les immobiliaries que fan fallida.

1,2,3... botifarra de pagès.

Però a mi no em feu cas que jo sóc estadístic i només em dedico a recollir dades. Feu cas al ministre Solbes que diu que manté la previsió de creixement al 3,1%, per enguany, això sí "con claros riesgos a la baja". Mira que és de la conya aquest ministre.

Hi ha sequera (1)

2008-03-31T13:46:00.002+02:00

(si l'amo m'autoritza m'agradaria introduir un parell o tres de breus posts sobre aquest tema, de màxima actualitat i importància, com a col·laborador ja puntual)

Les darreres setmanes s'han caracteritzat per l'explosió del debat sobre l'aigua als mitjans de comunicació i en les institucions. La proposta de crear una canalització per transvassar aigua des del riu Segre a l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha generat una àmplia polèmica, que en les darreres etapes s'ha concretat en una nova disputa entre el govern central i la Generalitat.

Mentre la cosa evoluciona, potser serien convenients algunes precisions. La notícia principal no és el transvassament sinó el fet que ens trobem amb una greu sequera i si no arriben les pluges, anem abocats a situar-nos en la situació d'emergència en relació als recursos hídrics . Ara ens trobem en la fase d'excepcionalitat 2 i les conques es troben a una xifra tan magra com el 21,18%: per sota del 20%, s'iniciarà l'entrada en fase d'emergència a diferents conques i s'aprofundirà la reducció del subministrament urbà, tot acostant-nos a la temuda fase de restriccions en el subministrament domiciliari un cop se superi l'estiu.

Les mancances hídriques responen a qüestions multifactorials: un clima que presenta comportaments cada cop més erràtics, una política històrica de l'aigua basada en la demanda i en l'exhauriment del recurs i una manca de respostes eficaces per part de les administracions. Ara be, sigui com sigui, anem cap a una situació d'emergència que afectarà a milions de persones, que venen de quedar-se sense tren i sense llum, i que ara es quedaran sense aigua. S'imposen, doncs, respostes, i malgrat que el comportament del Departament de Medi Ambient i Habitatge es troba lluny de l'exemplaritat institucional, ja s'han posat en marxa mesures paliatives (recuperació de pous, etc.) i ara el que es pretén tan sols és transportar de manera temporal i a l'espera que es completi la dessalinitzadora del Llobregat, una quantitat d'aigua que minvarà la disponibilitat per regar els conreus de blat de moro lleidatans.

El problema és troba, doncs, en l'ordre hídric, en el conflicte d'interessos. Però també hi un altre conflicte interterritorial, el de la política de transvassaments i la desafecció mediterrània davant la no realització del transvassament de l'Ebre. És per aquest motiu que el govern central no vol sentir ni parlar de transvassaments i proposa idees sorprenents com el transport d'aigua des d'Almeria que ara ningú utilitza. La Nova Cultura de l'Aigua resta lluny de trobar-se instal·lada en les mentalitats governants.

Unes idees finals per tancar aquest post. No ens podem quedar sense aigua i necessitem solucions efectives. Podem permetre'ns reduir els regs però hem de poder compensar els agricultors. Hem de renunciar als transvassaments com a sistema de disponibilitat d'aigua, però no a transvassar en situacions d'emergència, si aquestes són específiques i circumstancials. Seguirem.

Quan val votar al Bono de president?

2008-03-27T23:37:00.004+01:00

La mesa del congrés està ocupada pel president de la càmara, per quatre vicepresidents i quatre secretaris. La forma d'escollir, segons el reglament de la càmara, els seus membres és la següent:

President del congrés: per majoria absoluta en primera volta o per majoria simple en segona volta.

Vicepresidents: es voten tots alhora i surten escollits aquells quatre que rebin més vots. Els secretaris s'escullen de la mateixa manera.

Donat que cada diputat té un vot, els resultats són fabes contades. Bono serà president, el PSOE tot just necessita alguns suports per fer-ho en primera volta i sinó ho farà en segona volta. Les quatre vicepresidencies podrien ser guanyades 2 a 2 pel PP i pel PSOE, de la mateixa manera que les quatre secretaries. Per sort hi ha la sana i democràtica tradició de fer entrar almenys quatre partits a la mesa i per tant els partits grans acaben donant suport (en forma de vots) als petits per que aquests hi puguin entrar.

Per què aquest interés per formar part de la mesa del parlament? La mesa és l'organ rector de la càmara i per tant el que remena les cireres de la institució legislativa. No cal oblidar però el sucós salari de catorce pagues mesuals que s'endú el president 13.857,14€, els vicepresidents 6.453,25€ i els secretaris 5.899,59€ a més d'un cotxe oficial i un portatil per cadascun d'ells (indeminitzacions, transports i dietes a part).

El PP ja ha dit que no renunciarà als quatre llocs que pot optar en funció dels seus resultats, així doncs el PNV i CiU ho tenen ben magre per formar part de la mesa sense fer un petit gest com podria ser votar a favor d'en Bono.

La bombolla immobiliaria... EXPLOTA!!!

2008-03-26T22:44:00.005+01:00

S'han passat tot un any, curiosament per uns el darrer de la legislatura, explicant-nos per activa i per passiva que el sector immobiliari estava patint una lleu desacceleració, que hi havia una frenada al sector de la construcció, però que no calia patir doncs es tractava d'un procés lògic després d'uns anys de creixement desaforat. No calia ser au de mal averany l'aterratge seria suau i plàcid.

I un bé negre! Música si us plau...

1. El índex de morositat segueix pujant inexorablement i ja s'acosta a l'1%.

2. A Catalunya les vendes de pisos al mes de gener van caure un 43% i a tot l'estat un 27%.

3. Les empreses immobiliaries i constructures que presenten suspensió de pagament creix cada setmana. Les agències immobiliaries ja fa temps que van petant.

Ep, poca broma. No me n'alegro pas del que està passant perquè tot això vol dir moltes familes engoixades per pagar una hipotèca que se'ls menja de viu en viu, unes quantes més que patiran de primera mà l'atur i lo que te rondaré morena. Ja la ballarem ja.

Benvinguts a la vuitena economia mundial, Zapatero dixit.

Josep Benet

2008-03-25T23:26:00.001+01:00

Avui ha mort en Josep Benet, amb ell se'n va un altre d'aquests personatges històrics que van fer possible la resistència d'un país, d'una cultura i uns ideals davant la barbarie franquista. I capaç de mantenir la lucidesa sobre la realitat política del país fins al darrer moment (no us perdeu l'entrevista que li va fer la Terribas).

Consumeixes o et consumeixen?

2008-03-15T19:46:00.004+01:00

Consumeixes o et consumeixen? Aquest és el nom d'un bloc de recent creació, arrel d'una brillant iniciativa de Canal Solidari. En aquest bloc cada dia hi penjen consells per consumir menys i millor. Alhora els internautes hi poden participar enviant videos, fotos, històries, etc.

Avui 15 de març és el dia mundial del consumidor. Sens dubte un bon dia per reflexionar sobre les nostres actituds alhora de consumir, tant si parlem de benzina, com de roba, de menjar, de cultura, d'aigua o energies.

El bloc: ¿Consumes o te consumen?

En Zaragoza és cec, sord i ruc... o se'l fa.

2008-03-13T07:00:00.000+01:00

En Zaragoza, cap de campanya del PSC en aquestes darreres eleccions i secretari d'organització del partit, va dir ahir a la Vanguardia que això del català emprenyat és una "ficció de columnistes".

Els dels PSC estan tan exultants amb el bon funcionament de la seva màquina electoral que no se n'adonen o no volen adonar-se ni del que és més obvi... han guanyat gracies al discurs de la por i no pas perquè Catalunya sigui optimista o no estigui emprenyada.

El malestar del poble vers la política és un fet, només cal fer una ullada a l'evolució de l'índex de satisfacció política (ISP) publicat pel centre d'estudis d'opinió el passat mes de gener (punxeu sobre les imatges per engrandir-les).

Evolució de l'ISP en una escala de -11 a 11.

Evolució de l'ISP en percentatge

Uns altres resultats són possibles

2008-03-12T00:10:00.004+01:00

Hem explicat per activa i passiva que el tòpic "la llei electoral afavoreix als nacionalistes" no és del tot cert, o en tot cas no a tots els nacionalistes, ni de la mateixa manera. Sobre el que no hi ha dubte, i ningú diu, és que afavoreix sobretot al PSC-PSOE i al PP.

Uns altres resultats són possibles amb una llei electoral que respecti la màxima d'una persona un vot, que entengui l'estat espanyol com una circumscripció única i fixi el tall d'accés al congrés a l'1% dels vots per ser sensible a les minories.

Aquests altres resultats per aquestes darreres eleccions són els següents:

Com podeu veure algunes forces nacionalistes o regionals quedarien fora del congrés, aquest el cas de NA-BAI, BNG o CC i d'altres perdrien algun diputat com és el cas de EAJ-PNV. Comptat i debatut set diputats. Atenció però que passa amb el PSOE i el PP, el primer perdria set diputats i el segon quatre. Més o menys els que guanyaria IU i un de propina que se l'enduria ERC.

ERC: primera càrrega al Matins de TV3

2008-03-11T19:15:00.006+01:00

Absolutament impressionant l'entrevista que li ha fet Josep Cuní a Josep Lluís Carod-Rovira en 'Els matins de TV3'. Molt bona notícia és que, amb el pas dels anys, hagi quedat enrera aquell Cuní pretenciós i que hagi deixat pas al millor periodista polític de Catalunya actualment. Reconeixem-ho: Josep Cuní cada cop sembla més un polític sortit d'una película americana dels anys setanta, estil Lou Grant! (i l'Antoni de la ràdio, cada cop pitjor!).

Realment us la recomano. Ha estat una entrevista dura, on Carod ha rendit comptes de la desfeta, ha donat explicacions i ha fet una proposta de futur per al seu partit. El principal líder d'ERC no ha dissimulat massa les seves diferències amb Puigcercós, qui acaba d'abandona la conselleria de Governació; ni ha estalviat crítiques contra les coses que no li agraden al seu propi partit. A més a més, l'entrevista acaba amb una gran revelació del mestre Cuní, que no us podeu perdre.

Em satisfà contemplar que una de les victimes del bipartidisme agafi el brau per on s'ha d'agafar i que faci de líder. Crec que això serà molt més difícil per a l'altra gran derrotada, ICV-EUiA, on no només no està gens clar qui lidera què, sinó que l'autocrítica mai assoleix els nivells políticament desitjables.

La Catalunya poruga

2008-03-10T20:23:00.005+01:00

No puc afegir gran cosa a l'encertat anàlisi d'ahir d'en Yuanyu, potser un profund sentiment de derrota. Els resultats són decebedors.

Decebedors perquè no ha guanyat la Catalunya optimista que pregonen els socialistes, sinó la Catalunya poruga. Aquella que té tanta por del PP que juga al mal menor i al vot útil encara que es digui Bono, Maleni o Clos (per citar-ne alguns).

Decebedors perquè IU pràcticament desapareix tot i rebre més de 900,000. La llei electoral es terriblement injusta amb aquest partit. Recordem una vegada més les mentides d'una llei electoral que si respectés la màxima d'una persona un vot, els donaria 14 diputats (justament els que tenen de més el PP i el PSOE).

En tot cas, com deia avui en Partal al seu mail obert, calma i parlem-ne perquè l'òstia de les esquerres del nostre país tot i que alguns la vulguin negar cal llegir-la i analitzar-la detingudament. De moment ERC pren la iniciativa amb la dimissió d'en Puigcercós i amb l'avançament del congrés al mes de juny. Perilla el tripartit? No em voldria precipitar però entenc que tan ICv-Eua, com ERC necessiten marcar perfil propi i allunyar-se del PSC. Una complicada missió mentre segueixin a la Plaça Sant Jaume.

Les eleccions en sis punts

2008-03-09T23:39:00.008+01:00

1.- Quan ja s'acaba el recompte, sabem que Zapatero tornarà a governar a Espanya, amb cinc escons més que la darrera legislatura.

2.- La clau de la victòria és la tendència a conservar el vot a la major part de l'Estat i els èxits en terres nacionalistes: quatre escons més a Catalunya i un a Euskadi. Retrocedeix en canvi en feudes del PP tant rellevants com Madrid o la Comunitat Valenciana. El graner català del PSC torna a funcionar a tota màquina i expropia molts vots a les altres esquerres.

3. La principal victòria correspon, tanmateix al bipartidisme: si el PSE puja en cinc escons, el PP ho fa en altres cinc, un dels quals és a Lleida. Entre d'altres víctimes, desapareix de la cambra la Chunta Aragonesista i Euskal Askatasuna, i s'estrena Rosa Díez.

4.- La desfeta d'Esquerra Republicana és brutal. Només tindrà tres escons, un a Girona i dos a Barcelona. L'escó de Lleida passa incomprensiblement al PP, qui no aconsegueix malgrat tot bons resultats, mentre que el PSC s'acaba apropiant del segon de Girona, tot evitant-se el risc que també l'agafès el PP, i del de Tarragona, on el daltabaix és notable (al voltant del 50% dels vots). Tampoc se salva el tercer de Barcelona, que passa a engrossar la bossa del PSC.

5.- Si ICV probablement perdi 1 i la desfeta d'Izquierda Unida és total i definitiva, en no salvar-se més que el propi Llamazares i caure tant el diputat valencià com el segon de Madrid, tot instal·lant una situació de crisi irreversible. Les conseqüències sobre l'espai de l'esquerra del PSOE a Espanya esdevenen imprevisibles i, presumeixo, se solucionaran per la confrontació, malgrat les urgències de Llamazares per anunciar que no serà candidat a coordinador.

6.- Els nacionalismes queden fora de joc en l'esquema estatal. Els equilibris de la cambra permetran a Zapatero governar sense pactes de legislatura, alternant els recolzaments en funció de les circumstàncies. Més encara considerant que CiU , després de la victòria del PSC, no té res a fer respecte a allò que realment li interessa.

Crec, en definitiva, que si bé no estem davant del pitjor resultat imaginable, si que ens trobem en un escenari molt delicat i de resultat imprevisible a mig termini. Què passarà amb IU? Quina reflexió estratègica farà ERC? I el més important:

Pot estar en perill el govern d'entesa, en funció de quina sigui la reflexió d'ERC?

Així no, miserables, així no!

2008-03-08T08:11:00.004+01:00

El sondeig del Periòdic d'Andorra serveix per eixugar-se el cul

2008-03-07T00:30:00.003+01:00

Ja ens van avisar que necessitaven "tensión". Doncs aquí la tenim i fins al final en forma de sondeig re-cuinat que al matí et diu que el PP està a un punt i mig del PSC-PSOE i a la tarda a tres punts i mig. Demà que dirà? que el PP està mig punt per sobre del PSC-PSOE. Au va, au va, au va... aneu a cagar!

Fa basarda el mal ús que fan de l'estadística. S'investeixen de ciència traient quatre números, un pastisset de colors i dient-nos la intenció de vot és aquesta, la directa aquesta altra, la estimada, la fidelitat, l'evolució, la tendència... collonades.

Amb una mostra de 600 persones per estimar un paràmetre poblacional amb un interval de confiança del 95% tens una precisió del 4%. Què vol dir això? Senzillament que si repetíssim el sondeig 100 vegades en 95 el valor resultant podria estar entre el 37,5% i el %45,5 pel PSOE i entre el 35% i el 43% pel PP. És a dir com si no ens diguessin pràcticament res perquè els nombres es sobreposen. Per aconseguir estimacions realment precises haurien de fer enquestes mínim amb 4000 persones o aplicar d'altres tècniques menys potineres.

Per cert que per rematar-ho a la tarda han sumat 300 enquestes a les 600 anteriors, brillant idea, i abracadabra els resultats han estat uns altres. El titular de la tarda deia:"Zapatero sale del bache". Per pixar-s'hi, ens tracten com si fóssim imbècils.

Nota final: el Mundo s'ha apuntat a la moda i n'ha publicat una altra a través del The Times. Els resultats s'apropen força als presentats a la tarda (després de l'aparició de les 300 enquestes) pel Periódico. Només balla una xifra, el Mundo preveu una participació del 70%-75% i el Periódico del 68%. Quina colla de trinxeraires. No us deixeu enredar.

Un darrer post de campanya: conductes immorals i enginyeria política

2008-03-06T08:53:00.003+01:00

Avui ha tingut lloc un actuació insòlita en un mitjà de comunicació nacional: el Periodico se les ha enginyat per publicar un sondeig electoral a quatre dies de les eleccions generals. Quin ha estat el mètode? Fer-ho públic al Principat d'Andorra, en el mitjà 'El Periòdico d'Andorra', tot esquivant així la normativa espanyola que prohibeix publicar sondeigs en els mitjans espanyols.

La situació presenta, doncs, una doble vessant d'escàndol mediàtic i polític. Pel que fa al primer cas, no és el primer cop que El Periodico, en mans del no fa massa nomenat sr Nadal -de la família Nadal de tota la vida, patriarques de Girona i majordoms de Nicaragua- opta per la demagògia i per tenir una conducta impròpia d'un diari que no sigui de color groc. I es que quan presenta una de les seves portades en blanc, ja podem sortir corrent tots en una altra direcció! No us perdeu l'editorial justificatiu, que no té desperdici.

Ara anem a l'escàndol polític, que és el més greu de tots. Després d'haver alertat a l'editorial que "en l'actual campanya, conscients que es produiria una forta bipolarització entre els dos grans partits estatals, PSOE i PP, hem donat espai suficient a altres opcions, de manera que la informació subministrada als lectors fos conseqüent amb el pluralisme polític del qual disfruta la societat catalana", ens proposen el titular que el PP es troba a 2,5 punts del PSOE, pronostica un empat en el nombre d'escons i anuncia que això és perquè els debats han relaxat l'electorat d'esquerres i què, atenció, "electores de otros grupos de izquierda y nacionalistas se inclinen de nuevo por sus partidos de origen y dejen de prestar su voto al PSOE".

No caldria afegir res més, excepte un petit detall: aquesta sorprenent i alarmant enquesta s'ha fet amb... 600 entrevistes!!!!

En fí, no sé, jo ja no puc afegir res més, a banda del que he dit en altres posts, així que bé, només insistir que no us deixeu enganyar. I dit això, m'acomiado fins després de les eleccions! Salut!

Ep! No ens oblidèssim pas del senat

2008-03-05T22:56:00.000+01:00

Què és el senat? La constitució diu que es tracta de la cambra de representació territorial. A l’hora de la veritat és una espècie d’entelèquia burocràtica pendent d'una reforma que no arriba mai, on de tant en tant s’hi pot parlar Català (interesant article sobre el senat a la revista El temps nº1236)

Qui es presenta al senat? Els partits que actualment formen el tripartit es van començar a entendre l’any 2000 presentant-se plegats al senat. L’experiment va rebre el nom de l’Entesa Catalana de Progrés i encara dura.

Com es vota al senat? S’agafa la papereta (bé de fet la paperassa perquè és prou gran) color salmó i s’hi fan com a màxim tres creuetes, s’ensobra i cap a l'urna. Les creuetes poden ser a qui ens plagui.

Com que podem triar, m’interessa saber qui són aquests que es presenten per l’Entesa a Barcelona:

La nº1 és la Maite Arqué i Ferrer del PSC. La mateixa que es va presentar per alcaldessa de Badalona el maig passat i que va guanyar amb uns resultats lamentables. Tot i així el consistori la nombrà alcaldessa el 16 de juny de 2007 amb el suport de CiU i ERC. Uns dies abans el 5 de juny la senyora Arqué deixava aquestes boniques paraules d’agraïment i de promeses de futur als seus electors des d'un web que encara és consultable:

“Vull destacar, també, que com a alcaldessa en funcions, i si en sóc novament escollida, continuaré treballant per enfortir la nostra democràcia local. El 46,08% d’abstenció posen de manifest un distanciament de la ciutadania respecte els partits polítics i els seus candidats i candidates.”

Nou mesos més tard deixava l’ajuntament per encapçalar la candidatura de l’Entesa al senat. No se pas que fareu però jo, com que podem triar, no la penso pas votar. Fins als nassos de tan cinisme.

Els altres dos candidats a senador per l’Entesa són:

Isidre Molas i Batllori, del PSC, per mi un total desconegut, més detalls sobre la seva biografia aquí. Fa cara de bona persona però vistos els antecedents... no sé pas si el votaré.

Finalment en Jordi Guillot i Miravet, no calen presentacions, parlem dil capo, el secretari general d’Iniciativa. Podeu llegir el seu bloc aquí (lamentablement no accepta comentaris).

Dit això accepto suggeriments per a l'un o dos vots que em sobren pel senat.

Catalunya, fem números circumscripció per circumscripció

2008-03-04T23:50:00.000+01:00

El cas de Girona és flagrant. Un bon resultat d'ERC pot tornar a deixar el PP, com al 2004, sense cap diputat. Poca broma que representaria treure's del damunt a l'Alícia Sànchez-Camacho (perla nº1 i nº2 i nº3,). Tot passa per treure entre 80 i 90 mil vots depenent de la participació (el 2004 en va treu 86,482).

A Lleida el 2004 el PP també és va quedar sense escons per un estret marge de 370 vots en favor dels socialistes. Hi ha quatre escons en joc. PSC-PSOE, CiU i ERC semblen tenir garantit el seu escó. La batalla vindrà pel quart diputat que quedarà en mans de CiU, el PSC-PSOE o bé el PP. Glups!

A Tarragona les coses semblen bastant dades i beneïdes. Tots els partits (exceptuant ICv-Eua que és molt lluny dels escons) tenen garantit un escó i els socialistes dos. Només hi haurà una pugna entre el PSC-PSOE i CiU pel sisè escó i la cosa anirà per dos o tres mil vots amunt o avall.

A Barcelona la batalla es presenta més cruenta, en joc hi ha 4 o fins i tot 6 escons, en funció de la participació, que teòricament se'ls repartiran PSC, PP i CiU:

ICv-Eua si repeteix el resultat de les anteriors municipals (uns 200,000 vots) tindria assegurats (fins i tot amb un escenari d'alta participació) dos diputats.

ERC per assegurar-se tres diputats (i només perdre'n un) hauria d'acostar-se als 300,000 vots (a les darreres municipals en va sumar 200,000 a la província de Barcelona) i als 450,000 per repetir l'espectacular resultat del 2004, difícil, molt difícil. Apostaria pel tercer però no pas pel quart.

El PP pot tenir el sisè diputat a tocar dels dits, caldria però que tornés als resultats del 1996 o del 2000 on va passar del mig milió de vots. També prou difícil.

CiU per la seva banda podria arribar al setè o fins i tot al vuitè diputat si fos capaç de mobilitzar les seves bases com en temps passats, quan la coalició arribava aglutinar a la província de Barcelona més de 800,000. Essent realistes però si es planten sobre els 700,000 vots ja poden donar la campanya per amortitzada i resar perquè els socialistes guanyin sense arribar als 165 escons. Aleshores podria ser que tornessin a tenir la clau de la governabilitat.

Finalment el PSC, la gran incògnita. Tot passa per endevinar el comportament del graner del Baix Llobregat. La meva sospita és que aquest graner és inesgotable i ho aguanta tot. Per tant ens podem esperar un resultat que superi el milió de vots i en resultin entre 12 i 14 diputats.

Una darrera reflexió. El vot realment útil per cadascú és aquell fet des de la consciència i no pas des de la por. Voteu allò que us plagui independentment d'aritmètiques electorals. Sigueu coherents fins on pugueu amb el vostre ideari i creences.

10 raons contra el vot en blanc

2008-03-03T18:18:00.002+01:00

Abans de completar la tasca analítica, anem a fer aquest petit recull de bones raons contra el vot en blanc:

1) Perquè es un vot inútil políticament

2) Perquè en incrementar el nombre de vots necessaris per entrar al congrés, dificulta l'accès a les forces minoritàries en les circunscripcions on s'escullen molts escons. Per exemple, el 2004, a Madrid, van votar 3.501.778 persones, la qual cosa situava el 3% en 105.053 vots. Els vots en blanc van ser 72.038, de manera que de no haver-se emés, la barreta hagués retrocedit en 2.200 vots aproximadament.

3) Perquè qüestiona el sistema però no ajuda en res a les forces minoritàries i extraparlamentàries.

4) Perquè ningú reformarà la llei electoral per deixar escons buits, ja que no li interessa a ningú fer-ho si al mateix temps no s'incrementa el nombre d'escons -money, money...- , i perquè seria tan absurd com interpretar l'abstenció de la mateixa manera.

5) Perquè els votants en blanc madrilenys, sumant els vots a IU, haguessin atorgat el tercer escó, que l'hauria perdut el PP

6) Perquè a Girona, aturar al PP significa votar ERC, no votar en blanc, mentre que a la resta de Catalunya al PP també li afavoreixen els vots en blanc.

7) Perquè a València el multipartidisme corre perill.

8) Perquè a Andalusia el multipartidisme corre perill.

9) Perquè a la major part de la resta de l'Estat, el multipartidisme no existeix o amb prou feines.

10) Perquè el vot útil, és el vot d'esquerres. I si penses que tots són iguals, és que t'has perdut alguna cosa!

Perill, majoria absoluta a la vista

2008-03-02T23:22:00.005+01:00

L'enquesta que pública avui el País (i la que publicarà demà la Vanguardia) deixa el PSC-PSOE a les portes de la majoria absoluta (més de 176 escons). A més a més el parlament espanyol, segons aquestes enquestes, estarà ocupat en un 90% per diputats socialistes i populars. Més que mai cal aturar l'aplanadora del bipartidisme.

Al partit socialista no se'l pot deixar governar sol. Té una tendència natural al centralisme i a les polítiques econòmiques de caire liberal. Li agrada baixar impostos, privatitzar de tot, oferir xecs regal, oblidar la història, aplaudir la monarquia i fer promeses que després no és capaç d'acomplir. Només una bona estirada d'orelles des de l'esquerra els pot fer reaccionar.

La caiguda d'Esquerra Republicana de Catalunya

2008-03-01T22:20:00.006+01:00

Avui El País Digital anuncia que l'enquesta que publicarà demà augura la caiguda de fins a tres escons d'Esquerra i preveu l'increment de representació del Partit Popular a Catalunya. Per part meva, ja fa dies que estic fent números sobre qui pot treure què a Catalunya i estic bastant d'acord amb aquest càlcul, així que anticipant-me passo a exposar el meu punt de vista i demano disculpes per ocupar tant espai en aquest blog darrerament (paciència!).

Recordareu que ERC va experimentar un increment molt i molt substancial les darreres eleccions, aupada en l'antiaznarisme, i que li va suposar vuit escons, 4 a Barcelona, 1 a Lleida, 1 a Tarragona i 2 a Girona. Posteriorment, els resultats dels comicis han estat molt pitjors, tant en el cas del Parlament com de les Municipals. Sense voler entrar en xifres per no allargar-me, a les autonòmiques li van deixar de votar un 25% d'antics votants i un 20% a les municipals. Arribem d'aquesta manera a un escenari delicat per ERC, en el qual penso que no està ajudant res una aposta en campanya tan clara per l'independentisme com a lema principal, atès que ni de bon tros van ser tan sobiranistes aquells que van votar ERC en els seus moments àlgids. S'equivoquen, penso, els caps pensants d'ERC, en fer aquest plantejament pensant en l'èxit de les manifestacions sobre el dret a decidir, i d'aquí poc més d'una setmana, s'ho trobaran.

Sigui com sigui, el cas és que aquesta pèrdua de vots irreparable de cara a les generals es cobrarà bones víctimes. La més evident a Girona, on el pes que conserva el PP farà caure el segon diputat fàcilment. Ells ho saben i per aquest motiu encapçala la llista Alícia Sánchez Camacho. El risc es prou alt com per tal que circulin vídeos com aquest , però no entenem perquè ERC i ICV no opten per coaligar-se en aquesta circumscripció. En canvi els diputats de Lleida i Tarragona, sense una gran debacle, es troben força protegits. I si mirem Barcelona, recordarem que ERC va obtenir 4 escons amb 428.000 vots. Cal dir que aquesta és una xifra àmplia per aconseguir 4, no ajustada, però no prou àmplia per evitar pèrdues amb retrocesos de les característiques que s'han anuciat. En aquest sentit, el retrocés mínim esperable seria fins als 342.000 (20%), una quantitat de vots que no donaria el quart però asseguraria almenys el tercer, hi hagi la participació que hi hagi, o fins i tot el quart amb molt poca (poc més del 50%, però jo auguro una participació del 68-70% i si no fos així, tampoc crec que ERC obtingués tants vots). Aquest escó crec que passaria, a més a més, a CiU, que és la força que més proper es trobava i que ja sabem que no està perdent tants vots com les esquerres catalanes.

Per tant, són aquests dos que segurament cauen, però... per què EL PAIS parla de tres? Senzill, perquè deuen pensar que poden perdre el tercer també per Barcelona. Analitzem-ho. Heu de tenir en compte que a Barcelona els darrers cocients es ressolen, en cas d'haver una participació acceptable, amb una xifra sensiblement superior a 80.000 amb participació mitjana o al voltant de 90.000 si la participació és alta. Això que vol dir? Que ERC necessita entre 80.000x3 y 90.000x3 per assegurar el tercer, és a dir, entre 240.000 y 270.000 vots a Barcelona (més a prop de la segona xifra que de la primera, si anem a superar el 70%). A les autonòmiques va obtenir 280.000, però a les municipals, només 200.000. Per tant, ni de bon tros es troba aquest escó assegurat, però jo crec que la millor referència és la xifra autonòmica i que amb aquest contingent de vots, no crec ni que el vot útil faci el fet, ni que la crida independentista faci tan de mal. I també està clar que el resultat de les municipals no dóna cap símptoma que perillin els escons individuals de les altres tres provínicies.

Pronòstic, doncs, ERC 6 diputats, 3 a Barcelona i 3 a la resta. Retrocés de dos que passen a CiU i PP respectivament, i si finalment cau el tercer de Barcelona, PSC i PP se'l disputarien. En tot cas, recordeu: en aquest escenari de perills, el vot a ERC es palesa clarament útil.

Proper capítol: 'Per què el PSC aguantarà el tipus a Catalunya'. O 'Per què ICV conservarà els dos diputats'. O tots dos alhora!

Tres falsos mites sobre la utilitat del vot i un bon consell

2008-02-29T14:37:00.005+01:00

Primer mite.- És més útil votar una força majoritària que una minoritària. FALS. Des d'una òptica racional, si estem d'acord amb la premisa que les forces minoritàries necessiten més vots per treure escons, ens trobaríem davant d'un efecte electoral arrosegador que condemnaria la pluralitat multipartidista de la democràcia. Per tant, allò que seria útil és afrontar aquesta tendència amb el vot i votar un partit que aposti clarament per la reforma de la llei electoral, la qual no tindrà lloc mitjançant l'acord entre forces majoritàries, perquè no els beneficiaria.

Segon mite. Els vots a l'esquerra són més rentables si van als socialistes. FALS. Depén del còmput de vots. Hi ha diferents situacions que il·lustren justament el contrari.

Exemple, Astúries, eleccions generals de 2004. En aquesta comunitat, es reduia en un diputat el nombre total d'elegibles. A les eleccions de 2000, els resultats van ser 5 PP, 3 PSOE, 1 IU, i a les de 2004, 4 PP, 4 PSOE. Els resultats en vots el 2004 van ser: 307.977, 305.240 i 59.253. Atès que d'unes eleccions a les altres, IU va perdre 17000 vots i el PSOE en va guanyar més de 63.000, van ser el transvassament de menys de 8.000 vots i la no incorporació d'una xifra similar de nous votants els responsables que el PSOE guanyés un escó en detriment d'IU. En ra més eficient votar a IU que al PSOE, que necessitava un increment de vots molt més important.

Tercer mite. Els votants d'esquerra que no voten socialista beneficien a la dreta. FALS. Un cop més, depén de quants vots té cadascú.

Exemple: Sevilla, eleccions generals de 2004. També aquí es produia la reducció d'un diputat. El 2000 els resultats van ser PSOE 7, PP 5, IU 1 (amb 80.000 vots), mentre que al 2004, després d'un increment de prop de 300.000 per als socialistes, un retrocés de 169.00 per al PP i de 7.111 per a IU, IU va perdre el seu escó i el PSOE va incrementar en 1. A IU li van faltar prop de 4000 vots per assolir el dotzè escó, que de ben segur van anar al PSOE. De no haver-se produit aquest traspàs, què hagués succeït? El PP va assolir el dotzè cocient amb 76.616 vots, per 73.344 vots que tenia IU. El PSOE, en canvi, podia perdre fins a 25.000 aproximadament (bastants més dels perduts per IU), sense risc per al seu escó. S'evidencia, doncs, que tota la fugida de vots a favor del PSOE va perjudicar a IU i no va beneficiar en res al PSOE.

Conclusións claus

a) En un escenari que concorren diferents forces polítiques, les afirmacions sobre el vot útil esdevenen extremadament gratuites, atès que si bé es cert que com major nombre de gent estigui disposada a votar una força majoritària, més probabilitats hi ha que aquest vot decideixi escons, a la pràctica, dues excepcions s'imposen:

Primera: Si un vot ha estat útil per obtenir un escó en els comicis anteriors, també ho serà en els següents comicis si els votants d'aquesta força no canvien el vot.

Segona: En situacions que els vots es decideixen per estrets marges i en què no es considera desitjable un model bipartidista, és més útil votar a les forces polítiques que opten a un escó, perquè sobre elles el vot acostuma a ser més eficient.

b) Cap votant d'Esquerra Republicana de Catalunya o d'Iniciativa per Catalunya-Verds que hagi obtingut representació en els comicis anteriors a la seva província estarà fent un vot inútil. Contràriament, si canvia el vot per la por al PP pot arribar a inutilitzar un ampli contingent de vots de persones que no l'hauran canviat (recordeu l'exemple sevillà). I quan això passa, es perd molt més que un escó, sovint suposa la pèrdua del multipartidisme en una província.

c) Els partits minoritaris haurien de fer molts esforços per convèncer en els llocs on tenen escons de la utilitat del seu vot.

d) Com veieu, els qui preferim opcions minoritàries i som antibipartidistes no ens podem permetre fer un vot majoritari. La nostra tasca és explicar aquesta realitat i fomentar el vot útil, però útil per a una democràcia de debó.

No en treurem pas l'aigua clara

2008-02-29T07:21:00.001+01:00

Eren les 9 del vespre. Ja tenia la ceba tallada i tot just em disposava a barallar-me amb la mitja carabassa (ja em disculparà senyor carabassa) que tenia decidit cruspir-me en forma de crema per sopar. Ceba i carabassa ben barrejades amb un pessic de sal i quatre dits d'aigua feien xup-xup a l'olla. Jo? Barrilejava com cada vespre. La portada del programa? Sobre l'aigua i l'abús que representa que ens comminin a estalviar, a instal·lar difusors d'aigua, a no banyar-nos, a deixar morir la gespa, a buidar les piscines, a no rentar el cotxe, a no poder-nos dutxar a la platja de la Barceloneta... mentre centenars de milers de litres s'escolen cada dia (i des de fa quatre anys!) per les canonades.

Ells ens sermonegen, ens vigilen i fins i tot ens multen si no ho fem com cal. Molt bé, ho em entès, hi ha sequera, l'aigua és un bé escàs, estalviar és un deure i una responsabitat de tots i cadascun dels ciutadans del país. Ara bé i de l'administració? Qui vigila als qui ens sermonegen, controlen i ens multen?

Nota final: som grans i sabem que això no aflora en campanya electoral per atzar. Tot i així, a més d'unes eleccions, hi ha sequera i la quantitat d'aigua perduda és massa gran com per deixar-la córrer com qui no vol la cosa.

El festival de l'esquerra tranformadora i de debò

2008-02-28T07:06:00.007+01:00

Iniciativa per Catalunya (atenció que aquí l’omissió de les sigles d’Eua és important i no l’habitual deixadesa del que escriu) ha signat una acord de col·laboració amb Iniciativa pel poble Valencià. Organització política nascuda d’una escissió d’Esquerra Unida del País Valencià (podeu llegir més sobre el conflicte aquí) que es presenta per separat en aquestes eleccions. Així doncs tenim que Iniciativa per Catalunya que per un costat es presenta conjuntament amb Esquerra Unida a Catalunya, i per l'altra dona suport a un partit nascut d’una escissió de la mateixa d’Esquerra Unida. No dic que no calgués fer-ho, però en tot cas s'haguessin pogut esperar a després de les eleccions.

La situació és tan paradoxal que en Llamazares vindrà divendres a Catalunya a donar suport a les candidatures d’Iniciativa per Catalunya Esquerra unida i alternativa, mentre el diumenge passat donava suport a València a les candidatures de Esquerra Unida del País Valencià.

Quina conya si finalment IC-Eua treu dos diputats, Eu en treu dos o tres més i Ipv en treu un. ¿Formaran grup parlamentari tots junts o preferiran anar a petar al grup mixt? S’accepten apostes.

Som-hi doncs ben atomitzats, ben purs, ben desunits caminant cap un bipartidisme perfecte. Són TOTS una colla d'irresponsables...

Vers el bipartidisme perfecte

2008-02-26T10:50:00.004+01:00

Després del debat d'ahir a les televisions espanyoles, la premsa va plena del denominat 'cara a cara Rajoy-Zapatero' i la democràcia multipartidista és avui una mica més feble. Contràriament a les opinions més esteses i reiterades, els debats televisius són una gran estafa electoral i política, per diverses raons. La primera i més evident ja la coneixeu: simplificació del mapa polític, per l'eliminació dins de l'espai televisiu -per tant, de l'espai que més atenció pública atreu i que resulta més proper a una immensa majoria de ciutadans per accedir a l'espai polític- de la major part de les forces polítiques del Parlament, malgrat que disposin de grup parlamentari i d'uns quants milions de vots. No cal insisir-hi, doncs, només tenir molt i molt present que si no es vol bipartidisme és molt mala idea votar al PSC-PSOE o al PP.

Però encara hi ha una altra més preocupant. És aquella per la qual tots els mitjans informatius segueixen el joc i contribueixen a la simulació que hi ha un debat polític, quan de fet no s'està produint. El que té lloc en els debats televisius és una seqüència d'acusacions, associades a allò que s'ha fet i que s'ha deixat de fer. Però en un debat televisiu, tant a causa del format com de les condicions marcades, no hi ha marge per concentrar-se en una qüestió i analitzar-la políticament. És així com els debats televisius acaben convertits en un minidebat sobre l'Estat de la Nació, on per sobre de tot es persegueix l'efectisme i castigar verbalment l'adversari. Això és especialment obvi en els 'cara a cara', perquè quan com en el cas de TV3 intervenen moltes forces polítiques, el debat s'amplia, encara que el temps total per intervenció es redueix.

Per tant, si això és així, un debat televisiu no aporta res per qui segueix la vida política i sobretot confon a aquells que no la segueixen habitualment, perquè no reben informació periòdicament per fer una avaluació suficient d'allò que s'està dient, tot deixant pas a les afinitats com a criteri de preferència, que poden ser ideològiques, psicològiques o emocionals, però no racionals. Per tant, si algú vol posar-se al dia de les circumstàncies que envolten la política espanyola, però se li priva de punts de vista parlamentaris i se li sotmet a una sessió d'aquestes, se li està informant en un format que no permet transmetre informació o se li està manipulant?

Després hi ha la qüestió de les sinèrgies. Allò que se sintetitza en els debats electorals precuinats de la democràcia espanyola és una representació reduida de totes les posades en escenes que entre polítics i mitjans s'han anat fent durant la legislatura. Per tant les falques funcionen a tot gas: que si pactes amb ETA, que si la desatenció de la família, que si som l'hòstia en drets civils... Per tant, en certa manera, aquesta mena d'espais el que propicien és el colofó de les campanyes mediàtiques desenvolupades al llarg dels darrers anys, també prou allunyades de les realitats polítiques i socials del país. I vet aquí que tot acaba quadrant i tothom acaba quadrant-se: al final els 'cara a cara' són, segons els mitjans, una 'festa de la democràcia' i cap veu crítica des de l'àmbit informatiu rellevant aixeca amb força la veu per dir la veritat: "Això és una presa de pèl!".

Acabo enrecordant-me d'un article que he llegit avui, on es qüestionava que els periodistes no puguin formular preguntes. I jo penso: "Només faltaria això!", ara que hem entrat en l'era del tertulianisme màxim, en la qual els periodistes es troben còmodament instal·lats en programes tan grotescs com '59 segundos' i en la qual ja cap periodista amaga les seves preferències partidistes. Em posarieu en una situació molt difícil si em preguntèssiu que em sembla més patètic, si una democràcia segrestada informativament i política pels formats mediàtics o les intervencions habituals o puntuals dels responsables del segrest. Tot plegat és molt lamentable.

No penso pas mirar el "Gran Debat"

2008-02-24T10:31:00.003+01:00

No m'interessa un debat que exclou candidats, opcions i opinions. No m'interessa un debat que busca fer-nos creure que aquestes són unes eleccions presidencialistes quan el que estem escollint són els escons d'un parlament. No m'interessa un debat que nega el pluralisme polític de l'estat. Un debat on es confrontaran dos programes, molt més semblants del que ens volen fer creure, que no podran ser mai aplicats perquè cap dels dos obtindrà una majoria absoluta.

Un debat que fomenta encara més un sistema bipartidista tancat, on el poder sobre les llistes i els candidats pertany exclusivament als òrgans decisoris dels partits. Un sistema que ens allunya cada dia més de la democràcia representativa, per no parlar de la participativa.

Per tot això demà alhora del debat no em busqueu davant del televisor, aniré al cine, al teatre, a fer una cervesa o tocar-me el nas. Ja s'ho faran, a mi no em foten més el pèl.

Comença la campanya: anàlisi de vídeos

2008-02-22T19:55:00.003+01:00

Ens trobem finalment en l'inici de la campanya que aportarà un nou president a aquest gran país anomenat a Espanya i els candidats es preparen per donar el millor d'ells mateixos per convèncer al personal. Que bé! Però veiem com es presenten en societat. Analitzem alguns spots de campanya.

Cas 1. PSC. Subject: No és que us demanem el vot, és per la participació. Accès.

A la web del PSC trobem 4 videos (de moment), on se'ns indica que votar és molt important. Destacar la imtage casolana de Carme Chacon fent-se un Cola-Cao amb.. una cafetera (voleu dir que no té una filipina interna a casa?)!!!! També trobem reminiscències de la campanya del 1996, una versió d'en Serrat (cantautor que ha rebut darrerament una queixa internacional a la prestació que fa de la signatura en qualsevo lloc) i un record del privilegi que tenim per votar una gent tant maca. Factura impecable: un altre cop Bassat?

Cas 2. PP. Subject: d'on s'han copiat aquest video? Accès

D'un país sudamericà, però no importa, perquè segur que en aquell no tenien aquest Jose Luís Moreno imitant la veu de Zapatero. En vídeos del canal PP descobrim altres dimensions de la campanya de Rajoy i veig que ja tenim pla de guarderies! Ole, que originals! Arriba Rajoy, Arriba España.

Cas 3. CiU. Subject: Tenim un problema i SOM la solució! Accès

Respectaran Catalunya! I tant que sí! Ells són la solució i ho expliquen bé en els seus vídeos electorals. Més o menys rep tothom, però no ens enganyem, sobretot els socialistes, i hi ha, com sempre, un cameo de l'expresident Pujol. Molt bona la consideració que una cosa tan important com la natalitat no pot restar en mans dels immigrants!

Cas 4. ERC. Subject: Sobiranistes sumus! Accès

Independència? Ho podrieu explicar una mica més?

Cas 5. ICV. Subject: ecologistes i personalistes de debó! Accès

OK, és la secció de vídeos que més m'agrada de moment, pedagògica i amb missatges clars, però a veure. Primer que almenys la part de les dones la podia haver fet una candidata, ni que sigui per allò de defugir personalismes. I segon, que el grupet del final fent com que està per allà ja el van emprar en unes eleccions europees amb el Guti. Força bé però es podia millorar!

Cas 6 . Izquierda Unida. Qui és aquest senyor que surt al final disfressat de polític? Accès

I ara el pitjor vídeo, és normal que aquests dos mai s'acabin d'entendre. Segueix la tradició electoral cutre dels vídeos d'Izquierda Unida. També hi ha un altre digne de veure's. A veure si li trobeu la gràcia. Acces

Bonus

1.- Alguns no perden la tradició dels curtmetratges iniciada recentment. Accès

2.- I per al final, el polític més seriós i transformador del moment, garantit! Accès

Recordsssss

Fidels

2008-02-19T22:37:00.005+01:00

Avui he agafat el metro com cada matí. A Verdaguer ha pujat un músic. Novetat. Era un home ja gran, duia un violí vell i un abric llarg fins als peus, encara més vell i atrotinat. Sense dir ni ase ni bèstia i com si d'un gran concertista es tractés ha clos els ulls, ha pres aire, ha fet un traç amb l'arc i ha començat a tocar. Desafinat, imprecís, sonava francament malament. Tanmateix hi havia alguna cosa en la seva expressió, en la forma de moure's, com si danses amb el violí que denotava que sota aquell atrotinat abric s'hi amagava un vell concertista. He tancat els ulls i l'he vist allà, ferm, batuta en mà dirigint una senyora orquestra. Arribant als cors de la gent amb l'esperança i la joia de la vella música, aquella que donaria pa i treball per tothom, aquella que prometia la igualtat i la justícia, aquella que parlava de fraternitat i solidaritat, aquella que lluitava contra l'imperialisme i per la justícia social. On és aquella música? Ha quedat enrere. El vell concertista no ha sabut deixar a temps el violí, i d'un temps ençà ha començat a desafinar. Avui ha dit que sí, que ho deixa. Finalment diran uns, fins sempre direm d'altres, perquè la vella música segueix allà...

Aquí se queda la clara,
la entrañable transparencia,
de tu querida presencia
Comandante ...

Algú està prenent nota?

2008-02-18T06:49:00.007+01:00

Aquesta setmana començarà oficialment la campanya electoral. Mentrestant portem vora un mes amb promeses noves cada dos o tres dies. Una autèntica subhasta pública on els partits no s'han tallat un pèl, a veure qui la deia més grossa.

En aquesta cursa els dos grans ha anat en paral·lel. De fet i manera que si l'un prometia la plantació de 45 milions d'arbres per la propera legislatura, l'altre en prometia 500 milions sense arribar a explicar-nos (cap dels dos) d'on sortirien els quartos, ni com pensaven dur a terme semblant gesta. Uns plantant 21,5 arbres per minut cada dia fins a final de legislatura i els altres plantant-ne 238 per minut. Senzillament grotesc.

Sense oblidar la frenètica cursa per abaixar impostos i repartir els fons públics en forma de xecs regal. Ni els milions de llocs de treball que s'han promès de forma general (i a les dones en particular), justament quan l'atur porta mesos creixent arrel de l'aturada d'activitat al sector de la construcció. Ah! sense oblidar els milers de milions que aniran als defenestrats serveis de rodalies de Barcelona, i és clar, també als de Madrid que no sabem si estan defenestrats però segur que no els importarà rebre uns quants milions més d'inversió. Uf! i també milions d'habitatges de protecció oficial, és clar, que això de l'habitatge està fatal.

En resum, com sempre una aixecada de camisa de les grosses... n'hi ha però que es dediquen a recollir les promeses no fos cas que després ens n'oblidéssim tots plegats.

Defensar l'alegria amb la fragància PSC-PSOE

2008-02-15T12:13:00.002+01:00

Aquesta campanya que es dibuixa en l'hortizó es presenta com una de les experiències polítiques més penoses que ens ha tocat viure i, en aquest sentit, no es pot negar que el PSOE està fent molt per deixar el debat polític a un nivell lamentable.

Si espantosa resultava la presentació de la fragància PSC, no és menys espantós el videoclip de suport a Zapatero fabricat per les velles glòries de la canço espanyola , aglutinats en la plataforma de suport a Zapatero (visca la personalització de la política!!!). Després encara hi ha algú que es preguntarà on es troben els intel·lectuals espanyols quan des del nacionalisme hispà s'ataquen les bases de la convivència social catalana. Doncs ja ho sabeu, estan cantant, que és la seva feina! I és que no són intel·lectuals disposats a donar suport a totes les tendències que inclinin la direcció del país cap a l'esquerra, sinó a aquells que millor defensin els seus interessos immediats, entre els quals indubtablement es troba la política de drets d'autor.

De tota manera, si tant els agrada cantar, per que no recuperan una mica d'esperit, i canten a favor de les dones afectades per la càrrega judicial contra les clíniques realitzaven avortaments? O a favor del dret a morir dignament? O espera, millor encara, per què no fan una cançó sobre la participació de l'Estat espanyol en actuacions bèl·liques fora d'Iraq? Visca el món de la cultura!

No time for love in the Basque Country

2008-02-14T07:44:00.000+01:00

El que està passant a Euskal Herria és indigne per a qualsevol democràcia. S'estan il·legalitzant partits, arrestant polítics i prohibint manifestacions, per pur partidisme electoralista. Només per mantenir la tensió, que és el que necessiten alguns partits (atenció a la confessió a micro obert de ZP al Gabilondo). Tensió per tenir-nos a tots alerta, tensió perquè ningú es mogui del seu lloc, tensió per alimentar un conflicte que aporta beneficis nets a totes les parts, tan al nacionalisme espanyol com al basc.

La irresposabilitat però és molt més gran pel costat del PP i del PSOE que no dubten en legislar adhoc, ni d'instrumentalitzar la justícia al seu favor. Ja ho va dir el fiscal general de l'estat Conde Pumpido "es posible que nos hayamos pasado, pero ha colado" en relació a les il·legalitzacions durant les passades eleccions municipals. Algú realment està interessat a dur la pau a Euskal Herria?

Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna.

Les mentides sobre la llei electoral

2008-02-12T07:00:00.000+01:00

Quantes vegades hem sentit a dir que la llei electoral de l'estat espanyol afavoreix als partits nacionalistes, regionalistes o com els hi vulguem dir, moltes oi? També hem sentit dir moltes vegades que un canvi en aquesta llei afavoriria molt a IU i castigaria proporcionalment als partits nacionalistes, regionalistes, etc.

DONCS TOT AIXÒ ÉS FALS, O GAIREBÉ!

Un dels canvis més suggerits de la llei, és el de la circumscripció única, és a dir una persona un vot. Doncs bé, si apliquem el mètode actual i aquest nou mètode als resultats de les eleccions del 2004 obtenim el següent:

Els escons A són resultat d'aplicar el sistema actual, i els escons B els assignats seguint el sistema de circumscripció única amb un llindar mínim de vots del 0.2% dels emesos vàlids. Qui en perd i qui en guanya? És clar qui aconsegueix millorar força els seus resultats, però a costa de qui? Ara ja sabem perquè els dos grans partits no volen ni tocar una sola coma de la llei electoral.

S'han suggerit altres metodologies, com la de limitar l'accés a aquells partits que superin el llindar del 5% dels vots emesos vàlids, o la de limitar l'accés a aquells partits que és presentessin (i obtinguessin un mínim de vots) a un nombre determinat de CC.AA, etc. Totes aquestes propostes anirien encaminades a eliminar tota competència als dos partits hegemònics, tot i que podrien ser fàcilment combatudes mitjançant acords semblants als que es duen a terme per a les eleccions al parlament europeu.

La vigent llei electoral és extremadament injusta per a Izquierda Unida, afavoreix als dos grans partits i no regala res als partits nacionalistes, regionalistes o com els hi vulguem dir.

FAQ Izquierda Unida - Iniciativa per Catalunya Verds

2008-02-11T10:54:00.001+01:00

Bon dia i bona setmana. Us faig aquest FAQ per tal d'ajudar-vos en la presa de decisió del voto.

1.- Qui són aquests?

Es tracta de dues forces polítiques que mantenen una relació tensa a causa de la confrontació existent entre la direcció d'Iniciativa i la direcció del Partit Comunista d'Espanya.

2.- Per què estan barallats?

Raons històriques ho expliquen, que es remunten al congrés del PSUC del 1981 i que han tingut diversos episodis posteriors, el més importants dels quals va tenir en la darrera legislatura de Felipe González i que va acabar donant lloc a una escissió a Catalunya, convertida en organització sota la forma d'Esquerra Unida i Alternativa.

3.- Quines són les apostes estratègiques de cadascú?

Izquierda Unida aspira a sobreviure institucionalment en un escenari de fort bipartidisme i sense afrontar una revisió necessària de tots els seus elements bàsics: inserció social, programa, relacions polítiques, estratègies de comunicació, organització interna, lideratges... Pel que fa a Iniciativa per Catalunya, aspira a ser el principal referent de l'esquerra a Catalunya i a Espanya, camuflada en aquest segon cas en alguna mena de formació política, que podria incloure a una part d'Izquierda Unida o a cap.

4.- Què ha passat a València?

L'estratègia d'expansió territorial d'ICV va tenir dos components bàsics: a) Atreure's als crítics d'Esquerra Unida del País Valencià a una nova formació política, integrada o no a EUPV, que finalment s'ha dit Iniciativa pel País Valencià; b) Fer de cavall de Troia en el Compromís per València. L'objectiu era marginar al PCE de la política valenciana, atès que és la força majoritària a EUPV.

5.- Com es va prendre el moviment la direcció d'Izquierda Unida?

Era un moviment pactat entre Llamazares i Guillot, atès que Llamazares vol disminuir el pes específic del PCE. És per això que el coordinador d'IU va defensar la candidatura d'Isaura Navarro a ser cap de llista per València, fins i tot quan aquesta ja apareixia clarament aliniada en amb el Compromís i contra la direcció d'EUPV. Amb tot, constatada la posició majoritària de la direcció d'EUPV, els capitans llamazaristes van sabotejar l'operació i van aillar al coordinador.

6.- Què fort! I aleshores com es presenta aquesta gent ara?

Depén del lloc. A Catalunya, es reedita la coalició entre ICV i EUiA que es manté des de 2003 com una coalició d'interessos electorals. En canvi, al País Valencià concorren per separat EUPV i el Compromís per Vàlència, on s'integra Isaura Navarro, la candidatura del Bloc i altra gent. En la resta de l'Estat, Izquierda Unida es presenta en solitari, mentre que les cèl·lules verdes d'ICV busquen com sempre el pacte amb el PSOE, per intentar obtenir un diputat (com en la darrera ocassió va obtenir Francisco Garrido per Andalusia, qui és membre de Los Verdes).

7.- I com quedarà la cosa després de les eleccions?

Les expectatives electorals d'aquestes forces polítiques no són bones. És previsible que es reeditin els dos diputats per Madrid, un dels quals correspondria a Llamazares i l'altre a CCOO, en la persona de Joaquin Nieto, que en ser el responsable de medi ambient del sindicat, segur que és un infiltrat d'ICV. A Catalunya, de repetir-se el resultat anterior, serien escollits dos membres d'ICV, Joan Herrera i Núria Buenaventura, exalcaldesa de Rubí (per molt poc temps, ja que va ser escombrada electoralment en les eleccions de 2003 i de 2007 per la poderosa socialista Carme García) i posteriorment diputada responsable de Medi Ambient a la Diputació de Barcelona, fins a 2007. En cas de miracle, l'escollit en tercer lloc seria el membre d'EUiA Joan Josep Nuet, actual senador territorial de la coalició i home fort tant a EUiA com a IU, en tenir un pes específic molt important en el cercle llamazarista. A la resta de l'Estat, les opcions de treure representació son escasses: els diputats de Múrcia, Bilbao, Astúries o Alacant, semblen cosa d'un passat llunyà; a Navarra, l'èxit de Nafarroa Bai arruïna qualsevol expectativa; a València, la crisi política acabarà amb les opcions de totes dues forces en competència. Només queda, doncs, Andalusia, on podria haver algun representant a Còrdova o, sobretot, a Sevilla, on IU va quedar molt a prop de treure representació el darrer cop. Amb tot, jo no apostaria la meva fortuna...

8.- Corre perill, doncs, el grup parlamentari?

És evident que sí. I més coses corren perill. Fixem-nos que dels quatre diputats amb més possibilitats, els quatre es troben, possiblement, d'una manera o altra en l'òrbita d'ICV, de manera que aquesta organització pot quedar en una posició molt favorable per completar l'OPA hostil sobre Izquierda Unida.

9.- Qui és Gaspar Llamazares?

Gaspar Llamazares és un típic model d'oportunista polític. Va arribar al poder a IU fent-se passar per anguitista, per iniciar tot seguit una línia política completament opossada. No hi ha dubte que el seu model és el de la refundació d'IU en un partit de caire ecosocialista, en el qual ell tingui un paper rellevant, la qual cosa el converteix en el referent d'ICV per assolir els seus objectius. Les persones i grups que li donen suport, com ara la direcció d'EUiA, són tant o més oportunistes que ell, però es troben preocupats per la forma com poden quedar si ICV conquereix IU. I davant té un PCE que és la viva expressió de la burocràcia partidista o de la incapacitat d'obrir-se a la societat amb una proposta socialista digna del segle XXI.

10.- Qui és Joan Herrera?

Joan Herrera és l'home cridat a substituir a Joan Saura en la presidència d'ICV. Destaca per la vehemència dels seus plantejaments polítics i la manca de temperament per afrontar amb estil als seus rivals (per exemple, a la ministra de Foment). És també el típic home de partit però almenys té l'encant de fer servir la bicicleta i, per tant, de deixar-se el cotxe a casa i no contribuir a la polució que fa de Barcelona una ciutat francament apestosa en la qual cada cop costa més viure.

Les mentides sobre la crisi ecònomica

2008-02-10T11:23:00.000+01:00

Fins quan negarà en Zapatero (i els membres del seu govern) la crisi econòmica? El sector immobiliari ha fet, o està fent un pet com una aglà, i de retruc la ballem tots. El nombre d'aturats creix més cada mes, l'índex de preus al consum s'acosta al 5% i l'economia s'alenteix (cada trimestre es corregeixen les expectatives de creixement del PIB a la baixa).

Tot plegat, prendrà quotes ridicules quan a primers de Març, en plena campanya i a pocs dies de les eleccions, es publicaran les xifres de l'atur i la inflació de Febrer... s'atreviran aleshores a seguir negant la recessió? Sincerament si ho fan, no podré deixar de pensar en no se quin ministre de l'interior que negava l'autoria islamita.

Negar la crisi és regalar al PP el plaer d'augurar-la i anunciar-la, quan en canvi ambdós en són co-responsables. Des de l'oposició o des dels seus ajuntament i comunitats autònomes no han aplicat cap política econòmica que no sigui la receptada pel pensament únic imperant. Que és anem fent la viu-viu mentre la gallineta dels ous d'or aguanti, després ja veurem, fins i tot potser no arriba a rebentar mai, t'imagines? Visca el totxo i l'especulació.

Us recomano un parell de post sobre el tema d'en Marc Vidal: Catastrofistes VIP i Aquells que reien ara ploren.

Zapatero ha perdut les eleccions, Rajoy serà president

2008-02-08T12:15:00.000+01:00

Sí, nois, aquest és el titular que llegirem el proper dia 10 de març a la premsa i les explicacions seran ben senzilles però variades.

Factors estructurals (legislatura). Primer, la previsiblement alta abstenció que esdevindrà en alguns llocs com Catalunya afavorirà clarament al Partit Popular, que comptarà amb un electorat molt crispat, mobilitzat i convençut de dur l’alternança a la Moncloa. Segon, es fracassarà en construir un discurs que sedueixi als indecisos (el ‘centre’), davant la feblesa experimentada pel govern davant les qüestions claus al llarg de la legislatura: reforma dels estatuts, política antiterrorista, reforma de l’educació, etc. Tercer, es mantindrà l’estabilitat del vot en els reductes del Partit Popular, on no s’haurà estat capaç de reestructurar una oposició al discurs hegemònic: València i Madrid són els dos exemples més importants. Quart, hi haurà crisi de vot en àmbits territorials especialment marcats per decisions incomprensibles des del govern: destaquen, Catalunya i Navarra. I cinquè, s’ha trigat massa en corregir els desequilibris mediàtics, en una situació de dominància clara, si més no ideològica, dels mitjans afins al Partit Popular.

Factors conjunturals (campanya). Primer, una campanya nítidament espanyolista i patriòtica del Partit Popular, davant la qual no hi ha un discurs progressista més pluralista, ni energia per contenir la 'lepenització' o 'sarkozytzació' del discurs de dretes, visible tant al Partit Popular com a Convergència i Unió. Segon, la desconnexió dels discurs de campanya socialista de les necessitats, els interessos i el sentit de justícia social dels ciutadans vinculats a les esquerres: pensem en el retorn dels 400 euros i la política de xecs, en la subhasta de les inversions en infraestructures, la manca de resposta davant qüestions com el dret a l’avortament i l’eutanàsia ... Tercer, la incapacitat de generar alternatives des d’altres forces d’esquerres, quantitativament rellevants pel que fa a vots i escons. I quart, la disposició de la dreta nacionalista (Convergència i Unió, Partit Nacionalista Basc) a assolir acords amb el Partit Popular.

Ens llevarem, doncs, el dia 10 amb el mal sabor de boca de tenir a Rajoy com a president, a Manuel Pizarro de ministre d’Hisenda i qui sap si amb Acebes de candidat a Interior. Em pregunto, serà Gallardón ministre? I Duran?

Bé, però de moment això encara no ha passat. Potser no he estat prou sincer amb vosaltres, però és un risc evident davant del hem anat veient fins ara. Està clar que quatre setmanes són temps suficient per per actuar contra aquest escenari. Però actuar significa moure’s. I què fareu per evitar-ho? Pensàveu quedar-vos a casa el dia 10? Pensàveu votar en blanc? Heu parlat amb els vostres propers de les eleccions? Sabeu què pensen fer? Esteu disposats a esmerar-vos per tal que vosaltres i els vostres no us quedeu en casa, no caigueu en el vot en blanc i no votin ni al Partit Popular ni a Convergència i Unió ni a Ciutadans, o esteu desmotivats?

Si esteu desmotivats penseu en Rajoy celebrant la victòria al costat d’Esperanza Aguirre i de Jose Mari Aznar, i tots somrient. Està clar que no han de passar, però, ara per ara, poden passar. I tots els esforços són pocs per evitar-ho.

Sí ministre, joint venture

2008-02-07T20:18:00.000+01:00

Joint venture: aliança estratègica entre dos iguals per desenvolupar en un període limitat de temps (o no, ja es veurà) un projecte empresarial, social, polític, etc.

Des d'avui i fins a donar per tancades les reflexions post-electorals, aquest bloc s'escriurà a quatre mans. A Sí ministre podrem comptar amb la col·laboració d'en Yuanyu, l'autor de l'extint (tot i excel·lent) bloc "Esquerroscopi - L'esquerra a Catalunya" (aquells qui no el vau poder llegir en el seu moment us recomano que hi feu una ullada, delicatessen).

Yuanyu endavant, són tots teus...

PSC: Que ve el llop!!!

2008-02-04T20:35:00.000+01:00

No m'estranya el desencís de l'ex-president Maragall. Els seus antics companys del PSC estan protagonitzant un espectacle ben galdós en aquesta (pre) pre-campanya. Només cal fer un cop d'ull a les ridícules promeses, que no se pas qui se les pot creure hores d'ara tenint en compte els antecedents de l'estatut, els papers de Salamanca, les rodalies, ect:

1) Invertir 12250 milions d'euros a la xarxa ferroviària (a compte del ministeri de foment i dit dies després d'aquesta altra promesa d'en ZP).

2) Publicar les balances fiscals.

3) Equiparar el sistema de finançament de Catalunya al concert d'Euskal Herria.

I per rematar-ho (una vegada més) el seu principal discurs, com es pot veure al seu cartell de precampanya, només gira al voltant de fer-nos por amb el Pp. Que ve el llop, que ve el llop...

Duran i lleida, més cartells

2008-02-03T23:23:00.000+01:00

Aquest cap de setmana he vist un nou cartell-anunci (pre)electoral que m'ha deixat absolutament astorat. Segueix la mateixa estètica que els anteriors però amb un missatge desconcertant, si més no per a mi:

"A Catalunya se'ns respecta menys que abans. Això s'ha d'acabar."

Se'ns? abans? Tenint en compte que la frase la diu en Duran i Lleida, és clar que el "se'ns" fa referència a aquells qui es comptin entre els seus. El més curiós és que diu "A Catalunya", és a dir, que la gent com ell i els seus ja no és respectada com ho era abans a Catalunya. Però quan abans? suposo que deu voler dir quan governaven i eren decisius a Madrid.

Conclusió en Duran i Lleida ens demana el vot per que ell i els seus volen tornar a ser respectats a Catalunya com ho eren abans.

La pregunta que em faig és ¿no us sona una mica a cosa nostra tot plegat?, i encara me'n faig una altra ¿i a mi de que em serveix que en Duran i els seus tornin a ser respectats? i una darrera ¿i si no s'acaba què passarà?

Lo rei Jaume, fets i paraules

2008-02-02T08:10:00.000+01:00

En commemoració dels 800 anys del naixement del rei Jaume I, se'ns dubte part imprescindible de l'imaginari de Catalunya, del País Valencià i de Ses Illes. Lo nostre Rei, un home de fets, paraules i estratègia.

417. E respos aquel sarrahi que graya a Deu e a nos la bona paraula que nos los deyem: e aytal esperança hauien en nos car ben hauien hoit dir que aquels que en nos se fiauen quen eren segurs, e que nols ho trencauem, ans los ateniem ço quels -428- prometiem. E dix que nos los enuiassem homens quals guiassen, e irien la: e puys que dirien a la aljama les bones paraules que nos los hauiem dites, e puys uengren a nos. E aixi anaren sen, e comptaren a la aljama ço que nos los hauiem dit. E can aço hagren feyt tornaren a nos, e comptaren nos ço que hauien parlat lains. E nos dixem a aquel sarrahi, Mahomet per nom, que nos uoliem parlar ab ell: e tiram nos a vna part ab ell, e pregam lo que fos curos de nos, e nos dar li hiem per part la heretat que ell hauia en Helx, tant que tots temps ne ualria mes ell e son linatge: e que tenria per nos la uila e totes les rendes, e puys per en Manuel. E teniem ·CCC· besants amagats, e matem los li per la manega de la almexia, e fo pagat de nos, e promes nos en sa ley quey faria tot ço que fer hi pogues a nostre pro, e hauia fiança en Deu queu acabaria: e anassen.