29 de setembre 2008

Lluís Companys, l'únic president d'una nació democràtica assassinat pel feixisme

-------------------------------------------------------------------------------------------------
HEM TRENCAT AMISTOSAMENT LA NOSTRA RELACIÓ AMB BLOGGER. ARA ENS PODREU TROBAR A HTTP://WWW.SIMINISTRE.CAT
MOLTES GRÀCIES.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

El 15 d'octubre farà 68 anys de l'afusellament del president de la generalitat durant els darrers anys de la república i la guerra Lluís Companys i Jover. Avui se'n farà un acte de desgreuge amb la participació d'autoritats franceses i alemanyes, qui demanaran disculpes per una deportació que va vulnerar els tractats internacionals. Ni tant sols han declarat nul el judici que el va condemnar a mort.

Lluís Companys i Jover
A les acaballes de la guerra amb les tropes franquistes a les portes de Barcelona, el president fugi cap a França amb el lehendakari José Antonio Aguirre primer a Perpinyà i després a Paris. Romangué a França tot i el risc que representava per la seva vida per seguir al capdavant de la generalitat a l'exili i per mantenir-se al costat del seu fill, qui patia una malaltia mental. Detingut en una operació orquestrada per les autoritats franceses i la gestapo, fou entregat a les tropes franquistes a l'estiu de l'any 40. Els càrrecs: "ser el President de la Generalitat, Ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya". Jutjat per un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals fou condemnat a mort.

Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer!


-------------------------------------------------------------------------------------------------
HEM TRENCAT AMISTOSAMENT LA NOSTRA RELACIÓ AMB BLOGGER. ARA ENS PODREU TROBAR A HTTP://WWW.SIMINISTRE.CAT
MOLTES GRÀCIES.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

25 de setembre 2008

En Zapatero m'espanta

-------------------------------------------------------------------------------------------------
HEM TRENCAT AMISTOSAMENT LA NOSTRA RELACIÓ AMB BLOGGER. ARA ENS PODREU TROBAR A HTTP://WWW.SIMINISTRE.CAT
MOLTES GRÀCIES.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

L'optimisme de Zapatero ja no em fa gracia, directament m'espanta. Aquest cap de setmana el teníem a New York xerrant al fòrum de lideratge mundial (sic) i ha dit el següent:

1. Espanya compta amb el sistema financer més sòlid del món

2. Aviat recuperarem (Espanya) el camí del creixement del 3%

3. I així com em superat a Italia en renda per càpita, en tres o quatre anys superarem a França.

M'espanta, a mi aquest tio m'espanta. Es passa tota la pre i la campanya electoral negant la crisi, de fet no l'ha reconeguda fins fa quatre dies i ara ens bé amb aquestes contes de fades. Potser és pensa que els actius económics d'espanya són en "Rafa", "los chicos del basquet" i "la roja". Atenció a les dades la atur i creixement económic que és publicaran en les properes setmanes. Ens prenen per idiotes.


-------------------------------------------------------------------------------------------------
HEM TRENCAT AMISTOSAMENT LA NOSTRA RELACIÓ AMB BLOGGER. ARA ENS PODREU TROBAR A HTTP://WWW.SIMINISTRE.CAT
MOLTES GRÀCIES.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

21 de setembre 2008

Executiu, legislatiu, judicial... i un bé negre!

-------------------------------------------------------------------------------------------------
HEM TRENCAT AMISTOSAMENT LA NOSTRA RELACIÓ AMB BLOGGER. ARA ENS PODREU TROBAR A HTTP://WWW.SIMINISTRE.CAT
MOLTES GRÀCIES.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

La separació de poders entre l'executiu, el legislatiu i el judicial emana de la prevenció. El poder és temptador, i tot home/dona o institució que té poder pot sentir la temptació d'abusar-ne. D'aquesta manera el poder és controlat pel mateix poder. Ara bé ja fa temps que l'executiu (el govern) i el legislatiu (el parlament) és confonen, especialment durant les majories absolutes, doncs els partits voten les lleis en bloc sense fissures ni dilacions. Però quan no hi ha majories absolutes, el marge de millora que té el legislatiu respecte les propostes de llei de l'executiu (o del partit que controla l'executiu) és tan minso, a resulta de la polarització dels resultats electorals, que fa riure pensar que són poders realment independents. Així doncs només ens quedava com a veritablement independent el poder judicial. Lamentablement aquesta independència poc a poc ha anat desapareixent. En els cinc darrers anys l'espectacle del l'estatut i el debat sobre la reelecció tant dels membres del consell del poder judicial, com del tribunal constitucional ha deixat clar que la dependència sobre els partits és absoluta. Així doncs surten escollits aquells qui són simpàtics a les executives dels partits de torn, arribant a l'extrem de sentir dir a algun polític referint-se a un dels membres escollits com "un dels nostres", tal i com si es tractés de la mateixa màfia.

Desapareguda la independència, doncs els tres poders beuen de la mateixa font (la dels partits polítics), el sistema democràtic deriva cap a una partiocràcia on són les executives dels gran partits qui treuen o posen presidents, jutges o parlamentaris en funció de la seva fidelitat. Un sistema on la independència i la iniciativa és penalitzen amb l'ostracisme i l'atur en els pitjors dels casos. Les llistes tancades en són un altre exemple, cada quatre anys votem entregant un xec en blanc a unes sigles que responen cada cop més als seus interessos i estratègies, deixant de banda l'ideari quan cal.

Després de 30 anys de democràcia perquè no avancem més? Perquè no es prenen mesures per si més no intentar preservar la independència dels poders? Perquè no avancem cap un sistema amb llistes parcial o totalment obertes? Perquè no podem escollir els jutges, si més no els dels més alts tribunals? Perquè no un sistema presidencialista on l'executiu i el legislatiu prendran més distancia? Em sap que greu que tot això, adient o no, no sigui ni tant sols un tema de debat. L'empobriment democràtic sembla que no preocupa el més mínim.


-------------------------------------------------------------------------------------------------
HEM TRENCAT AMISTOSAMENT LA NOSTRA RELACIÓ AMB BLOGGER. ARA ENS PODREU TROBAR A HTTP://WWW.SIMINISTRE.CAT
MOLTES GRÀCIES.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

18 de setembre 2008

Un bon finançament, un mal finançament

-------------------------------------------------------------------------------------------------
HEM TRENCAT AMISTOSAMENT LA NOSTRA RELACIÓ AMB BLOGGER. ARA ENS PODREU TROBAR A HTTP://WWW.SIMINISTRE.CAT
MOLTES GRÀCIES.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

Amb això del finançament tots sabem que l’acord és peremptori i que la unitat catalana és poc més que un miratge. El resultat de les negociacions es farà públic abans d’un mes, dos a molt estirar. Aleshores tindrem un nou finançament i, perplexos com estem, ens preguntarem sí aquest és prou just o pel contrari ens han tornat aixecar la camisa. Com que la majoria no hi entenem un borrall en fiscalitat, competències, traspassos i finançament haurem d’escoltar als polítics i columnistes de torn. I què diran? Doncs és molt possible que el PSC ens feliciti i ens digui que aquest és el millor de tots els possibles acords donada la situació actual. CiU pel contrari potser que ens digui que no s’ha assolit ni de bon tros el millor finançament però que han estat claus per això i per allò altre, i que si no arriba a ser per ells el tripartit hagués cedit abans. ERC jugarà a l’equidistància defensant el paper del govern d’entesa i l'acord però reconeixent a la vegada que no s’ha arribat fins on volien ells. ICV-Euia lamentablement repetirà el que diguin el PSC, al cap i a la fi han fet bona la dita i s’han convertit en el seu eco.

Sentirem alguna veu independent que ens deixi clar si podem respirar tranquils, seguir perplexos o emprenyar-nos una mica més? Potser ser sí però entre tant soroll serà difícil escoltar-la. La veu dels ben pagats és alta i sonora, i ho embolica tot. Mentrestant seguirem esperant el concert a veure si arriba algun dia.

-------------------------------------------------------------------------------------------------
HEM TRENCAT AMISTOSAMENT LA NOSTRA RELACIÓ AMB BLOGGER. ARA ENS PODREU TROBAR A HTTP://WWW.SIMINISTRE.CAT
MOLTES GRÀCIES.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

17 de setembre 2008

Neix "Sí ministre.cat"

A primers de setembre aquest bloc va fer dos anys. Tota una alegria i perquè no dir-ho un orgull. Durant aquest dos anys hi ha hagut alts i baixos, i setmanes més o menys inspirades però sempre he procurat mantenir un esperit critic amb la realitat del nostre país des d'una òptica d'esquerres. Tot i que cada dia tinc menys clar que carall vol dir tot això de ser d'esquerres veient com actuen aquells partits que diuen ser-ne, però això són figues d'un altre paner.

Avui doncs re-neix el projecte Sí ministre i ho fa migrant a la plataforma Wordpress amb domini propi.

Això vol dir que tot i que encara ens podreu trobar en aquesta adreça de blogger durant un cert temps, fora bo que anéssiu actualitzant els vostres enllaços, feeds, etc.

Així mateix aprofitar l'ocasió per parlar-vos d'un altre projecte que he posat en marxa:


Un fotoblog que recull imatges (fetes exclusivament amb el mòbil) de petites transformacions del paisatge urbà que en aparença s’hauria de mostrar gris i monòton, però que a l'hora de la veritat és mostra ben divers.

12 de setembre 2008

El Mundo, bilingüisme i tartamuts

I seguim amb el Mundo perquè un de vosaltres, estimats lectors, m’ha fet arribar una bona perla. És tracta d’un article que recull els resultats d’un estudi realitzat a Anglaterra i publicat a la revista 'Archives of Disease in Childhood'. Segons els autors de l’estudi sobre una mostra de 317 nens i nenes de 8 a 10 anys que van acudir a una clínica especialitzada en el diagnòstic i el tractament del tartamudeig, aquells qui provenien de llars monolingües tenien una menor taxa de recurrència al tartamudeig. Algú gosa endevinar el titular del Mundo?

Apostar por el bilingüismo puede ocasionar un problema de tartamudez

L’estudi té moltes mancances per fer una afirmació tant categòrica (biaix de selecció, manca de representativitat i conflicte d'interès). Però és clar, i com dirien en castellà “aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid” fots una mica més de llenya al foc i et quedes tan ample. De tots és sabut que una de les característiques principals dels nens catalans és que la majoria són tartamuts. Quina colla de trinxeraires.

11 de setembre 2008

09 de setembre 2008

Bardem i la venganza de Don "PedroJota"

El Mundo és un diari que si el saps llegir té molta conya. Per exemple avui, en la seva edició digitial, parla d’una entrevista que va concedir l’actor Javier Bardem al diari New York Times. A l’entrevista l’actor parla de la seva carrera i com ha arribat on és a base d’esforç i treball. Què en destaca El Mundo? Atenció al titular…

Javier Bardem: 'Los españoles son una pandilla de estúpidos'

El periodista, resentit amb l’actor suposo que per roig i anti-espanyol, decidieix concloure la seva breu crònica amb la següent perla…

…también desvela quién es uno de sus ídolos: "Yo no creo en Dios, yo creo en Al Pacino", sentencia quien interpretara a 'El chorizo' en 'Jamón Jamón'.
¿Pensará también Al Pacino que los españoles (Bardem incluido) somos una pandilla de estúpidos?

Només puc dir una cosa… CUÑAOOOO!!!

02 de setembre 2008

Zapatero entre el cinisme i les mentides

Aquest matí ens llevarem amb alguns titulars que diran que en Zapatero ha dit que Catalunya té raons per exigir un nou finançament. Ha reconegut en una entrevista a T5 que la pressió demogràfica és molt gran i que aquesta té efectes negatius sobre la qualitat de l'educació, la sanitat i la política social a Catalunya.

Ai las i tant que tenim raó, però no només això a més tenim una llei (aprovada pel congres i el senat espanyols) que ho diu. Lamentablement el discurs mig pedagògic, mig caritatiu d'en ZP arriba tard i no podrà contrarestar la cançoneta que diu que els catalans som uns insolidaris i que no aportem pas tant a les arques de l'estat.

Quina colla de filibusters!!!

01 de setembre 2008

Amadeu Casellas

Amadeu Casellas després de més de vint anys a la presó, duu 71 dies de vaga de fam per exigir el seu alliberament o la concessió del tercer grau penitenciari i per denunciar el tracte que reben ell i els seus companys a les presons catalanes i de l'estat. Podeu llegir aquesta carta seva que avui s'ha fet publica.

A les presons hi tenim un problema i no es diu pas Amadeu Casellas. Amnistia Internacional ho ha denunciat més d'una vegada. El síndic de greuges també, només cal consultar la memòria de l'any passat i buscar-hi la paraula "penitenciaris". Fa esgarrifança. Hi tenim bèsties o persones a les presons de país? Algú potser dirà que persones bèsties, aleshores seria bo preguntar-se si el nostre sistema de presons ha d'estar regit per un esperit venjatiu o bé de reinserció.