02 d’abril 2008

Aigua de boca?

Fa dies que per tot sentim i llegim aigua de boca això, aigua de boca allò... però d'on collons surt aquest terme? és un barbarisme? un neologisme?

A casa ens surt la mateixa aigua per la cisterna del wàter, pel telèfon de la dutxa, per les aixetes del lavabo, per les de la cuina o la rentadora, i tota és la mateixa aigua de boca. A casa vostra suposo que també, a no ser que disposeu d'algun sistema de doble canalització o d'un diposit d'aigues pluvials. Així doncs tant podriem dir-li aigua de boca com de roba, de cos, de cara, de plats o fins i tot de cul. Al cap i a la fi, sospito que a casa gasto més aigua pel wàter que per la boca.

Aigua de boca deu ser un producte, una idea brillant d'alguna llumanera del departament de Mediambient. Si es de boca no els la poden pas negar? deuen pensar. A l'aigua li han concedit la medalla "de boca". Una medalla que dona legitimitat i t'investeix amb autoritat moral com per exigir-ne tanta com calgui.

- Home és que és de boca l'aigua que volem. Si fos de golf o d'hotel seria una altra cosa, però nosaltres la volem de boca. No en tindria pas una miqueta?

2 comentaris:

yuanyu ha dit...

Aquesta denominació ja fa anys que volta pel món. És una expressió emprada des de fa temps per a fer referència a l'aigua que és apta per al consum humà. Es diu 'de boca', perquè és apta per beure's, no per descriure la seva funció.

El que passa és que es una expressió que no s'utilitza fora dels àmbits 'ambientalistes'. Us puc assegurar que els moviments ecologistes sí que coneixen l'expressió!

Papitu ha dit...

Volia fer una mica d'ironia sobre l'abús de l'expressió "de boca" que sens dubte té unes conotacions més humanes que no pas dir aigua potable i prou.