31 de gener 2008

Duran i lleida, cartells mesquins

Arreu es troben cartells d'en Duran i Lleida. Aquests anuncis contenen missatges, més o menys llargs on es donen consignes prou dures:

"La gent no se'n va del seu país per ganes sino per gana. Però a Catalunya no hi cap tothom."

Entenc que la primera frase és una metàfora (poc afortunada, si voleu) sobre el fet que la immigració no és mai volguda, sinó forçada per les circumstàncies vitals de la persona al lloc d'origen. La segona frase és una obvietat, a Catalunya no hi cap tothom, ni a França, ni al Senegal, ni a casa meva. Però quan sumes les dues frases, una darrera l'altre, el resultat és un missatge mesquí. Per un costat tenim la paternalista moral cristiana connecta amb el patiment del qui te gana, i per l'altra la porta al bell mig dels morros.

La immigració ha estat una massa silenciosa i quasi transparent que els empresaris del país (amb flagrants complicitats polítiques) han necessitat i utilitzat per al creixement econòmic del país, en unes condicions de treball en general pèssimes (especialment al camp i a la construcció). Ara que ja no són ni silenciosos, ni transparents i les vaques comencen a ser magres... doncs mira, ara ja no ens fan tanta falta, i fins i tot alguns ens fan una mica de nosa. Es fàcil d'entendre, a Catalunya no hi cap tothom.

Dit això, i com ja hem comentat altres vegades, trobem a faltar des de l'esquerra un missatge igual de clar i contundent que el d'en Duran i LLeida però en la direcció contraria.

30 de gener 2008

Zapatero makes the world go around

En Zapatero solemnement ha anunciat avui que si guanya les eleccions, invertirà 5000 milions d'euros en un pla de rodalies per Madrid. Construint una nova línia transversal de sud-est a nord-est i allargant 150km la xarxa actual. Bravo! Me n'alegro molt per la gent de Madrid perquè segurament podran fruir d'una de les millors xarxes de rodalies del món, si atenem a les inversions que ha rebut i rebrà.

Ara bé, vist des de l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB) aquest anunci és poc menys que un insult. La xarxa de rodalies de l'AMB no ha crescut en els darrers 10 anys, no ha rebut la inversió que li calia, encara te pendent d'incloure el Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa) dins la seva xarxa, manca una línia orbital que permeti anar del Maresme al Baix Llobregat sense passar per Barcelona, etc.

Sincerament si els governs "amics" ens tracten així ja no sé que podem esperar dels altres.

Per cert, algú li hauria d'explicar al PSOE que regalar tornar 400€ no és ni d'esquerres, ni progressiu. Si us plau siguin seriosos i pensin com invertir aquests milers de milions en hospitals, guarderies, pisos de protecció oficial, beques d'ensenyament, en definitiva en despesa social.

26 de gener 2008

Pel broc gros, gràcies

Hi ha un paral·lelisme curiós entre el comportament de les borses aquesta setmana i la desarticulació d'aquesta suposada cèl·lula gihadista. En quatre dies hem passat d'arrestar terroristes, a evitar un terrorific atemptat al metro de Barcelona, a una situació on sembla ser que no hi ha explosius per en lloc i que els detinguts sembla ser que podrien formar part d'una cèl·lula dorment amb voluntat però sense capacitat per cometre atemptats. Tot suportat per un testimoni protegit dels serveis secrets francesos. Qui sap que ens explicaran la setmana vinent.

No voldria frivolitzar en excés perquè el tema és prou seriós, però molt em temo que els nostres governants han volgut fer blat abans de tenir-lo al sac i ben lligat. L'oportunitat val a dir que era llaminera, a poc més de 5 setmanes de les eleccions desarticular un atemptat d'aquestes característiques dona una solvència que no vegis. Sobretot si tens un munt de mitjans disposats a jugar amb les seves capçaleres anunciant a tota pàgina la gesta policial.

AVUI: 11-M frustat a Barcelona

El periodico de Catalunya: 11-S 11-M 7-J 19-E

Qué!: Barcelona se libro de un 11-M

20 minutos: Los islamistas del Raval planeaban atentados similares a los del 11-M

És clar, que s'hi ho han dit un jutge, un fiscal de l'estat, un conseller i un ministre de l'interior ves que han de fer aquests pobres nois de la premsa. ¿Pensar, reflexionar, llegir-se les interlocutòries del jutge? I ca! Pel broc gros, al cap i a la fi només s'està jugant amb la por de centenars de milers d'usuaris de metro.

Suposo que estem en campanya, fins i tot per aquestes coses.

25 de gener 2008

Demanen llibertat per segregar

Mariano Rajoy defensa la segregació lingüística en nom de la llibertat. Aposta per a que els pares i les mares catalans siguin lliures de triar en quina llengua volen escolaritzar els seus fills, obligant al departament d'ensenyament a segregar alumnes i mestres per raons de llengua. Com ho volen fer? Encara no ho han explicat, parlen d'incloure una casella al full de matricula i a partir d'aquí no han donat més detalls. Francament insòlit.

El model d'immersió lingüística de Catalunya és sòlid, vàlid i funciona. Ha estat avalat per una sentencia del tribunal constitucional espanyol, posat com exemple per la UE com a model d'integració (informe del Grup d'Alt Nivell sobre Multilingüisme, creat per la Comissió Europea l'any 2005) i també per l'ONU i la UNESCO. Obviant aquestes medalles el que avala principalment el nostre model són tres punts:

1) Les competències en català i castellà dels nens i nenes de 10 a 14 anys són equivalents (informe del 2006 del del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu).

2) Segons el darrer informe PISA el coneixement de llengua castellana dels alumnes catalans és equivalent als de la resta de l’estat.

3) Aquest model té una vigència de més de 20 anys.

El sentit comú dicta que si quelcom funciona correctament, potser el millor es no tocar-ho. En tot cas ens hauríem de preguntar si podrem garantir, si introduïm la segregació lingüística, el primer punt dels anteriors es podrà complir. La resposta és clara i contundent, No. No perquè això és el que passa al País Valencià on la segregació lingüística fa estralls en les competències lingüístiques dels vailets.

En resum, la llibertat no és la raó per fomentar la segregació sinó l'excusa d'aquells que veuen en perill el castellà a Catalunya, una excusa d'aquells que no entenen que el català es la llengua pròpia de Catalunya i patrimoni cultural de tots els que hi viuen. Aprendre el català, i el castellà, és un dret i un deure de tots els ciutadans d'aquest país i el nostre sistema educatiu n'és un dels principals garants.

El PP una vegada més vol atiar un foc que crema a favor seu a la resta de l'estat. Estem en campanya.

22 de gener 2008

Fot-li que són tots una colla d'etarres

A. El jutge Garzón decidit a il·legalitzar ANV i EHAK-PCTV acusant-les de vinculació amb la ja il·legalitzada Batasuna.

B. Avui el tribunal suprem ha condemnat a l'ex-president del parlament basc Juan Mari Atutxa, i als ex-membres de la mesa del parlament Kontxi Bilbao i Gorka Knorr, per un delicte de desobediència per no dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak.

A+B=Alguna cosa put en aquesta democràcia.

17 de gener 2008

Bon cop de CAC

El CAC (consell de l'audiovisual de Catalunya) aixeca els colors al parlament de Catalunya i critica obertament els candidats a la CCMA (corporació catalana de mitjans audiovisuals) proposats pel parlament.

El consell posa en dubte que els candidats puguin exercir el càrrec amb la independència que la llei reclama, donat que pràcticament tots els membres tenen vinculacions amb partits polítics i molts han exercit càrrecs públics, o n'exerceixen actualment.

La nova llei de l'audiovisual, ens la van vendre com la quinta essència de la independència. Ben cert és que la llei millorava i de molt la vigent, però sobre la independència dels membres del consell que havia de regir la CCMA la llei tenia una sorpresa. I és que la llei en el seu article vuitè punt tres diu:

La condició de membre del Consell de Govern és incompatible amb la condició de membre del Parlament o del Govern, amb l’exercici de qualsevol càrrec d’elecció o designació polítiques, amb l’exercici d’activitats en les administracions organitzacions sindicals o empresarials.

Fantàstic, i en el punt quatre afegeix:

Els membres del Consell de Govern no poden tenir interessos directes ni indirectes en empreses audiovisuals, de cinema, de vídeo, de premsa, de publicitat, d’informàtica, de telecomunicacions o d’Internet, ni en qualsevol mena d’entitat relacionada amb el subministrament o la dotació de material o de programes a la cap mena de prestació de serveis o de relació laboral en actiu amb televisions o radios públiques ni llurs filials.

Brutal, però ja sabem que feta la llei feta la trampa, i el punt cinquè ho esguerra tot:

Si un membre del Consell de Govern es troba en algun dels supòsits d’incompatibilitat especificats per aquest article, disposa de tres mesos per adequar la seva situació a la que estableix la Llei. Si no ho fa, se’n produeix el cessament de manera automàtica.

En resum que els partits (TOTS) s'omplen la boca d'independència però alhora de la veritat fan el que els hi rota. Quina classe política més patètica.

Avui en Vicent Partal fa un excel·lent mail obert sobre el tema.

15 de gener 2008

Prediccions electorals: justificació

La dreta avançarà no pas per merit propi sinó per demèrit de l'esquerra, la resta ho farà la llei d'Hondt.

A l'esquerra... PSC 18, ERC 6 i ICV-Eua 1.

El PSC fa anys que tot i guanyar duu una clara tendència a la baixa (repassar darrers resultats municipals, autonòmics i al congrés). L'any 1996 (batalla Gonzalez-Aznar) el PSC va arribar al 1,200.000 vots igual que al 2004. Ara tot i que la batalla Zp-Rajoy promet, dificilment el PSC aconseguirà aquest nivell de mobilització i per tant segur que perdrà alguns diputats.

L'ascens brutal que va fer ERC a les darreres generals sembla difícil que es pugui repetir. No cada dia es pot passar de 80.000 vots a 600.000, a més aquests anys de govern a Catalunya li han passat factura (repassar darrers resultats al parlament de Catalunya) i això lògicament els farà perdre alguns milers de vots i un o dos diputats.

A ICV-Eua el governar també els desgasta i això els farà perdre suport com va passar a les municipals. El nombre de vots que rep la formació i la llei d'Hondt no són compatibles amb l'obtenció de cap diputat fora de la província de Barcelona. Això els obliga a treure més de 180.000 a Barcelona, suposant una participació del 70%, si volen revalidar el segon diputat. Francament difícil.

A la dreta... CiU 13 i PP 9.

CiU a les generals del 2004 va punxar fort. M'inclino a pensar que recuperaran part dels votants que van perdre en favor d'Esquerra (aquells més nacionalistes que esquerranosos) i capitalitzaran una mica aquesta figura del "català emprenyat". Sense un gran increment de vots es veuran afavorits pel retrocés de l'esquerra en general, recuperant algun diputat per Barcelona i especialment el segon de Lleida.

Finalment el PP. Quan Vidal-Quadres capitanejava el PP aquest va assolir els millors resultats tant en eleccions al parlament, com al congrés. Finiquitat en Piquè, la nova direcció d'en Daniel Sirera promet tornar a les tesis "vidal-quadristes". La campanya de les municipals a Badalona va ser un assaig de la campanya que ens espera per aquestes generals, on qüestions com la llengua, la immigració o el terrorisme els permetran mantenir-se al voltant dels 700.000 vots que estratègicament situats els asseguraran entre 7 i 9 diputats.

Espero equivocar-me però així crec que aniran les coses.

14 de gener 2008

Les eleccions al Congrés des de Catalunya

Les eleccions seran el proper 9 de març. A Catalunya es rifen 47 diputats. A les darreres eleccions el PSC se'n va endur 21, CiU 10, ERC 8, PP 6 i ICV-Eua 2. Uns resultats força distorsionats si tenim en compte les tendències dels anys anteriors on el PSC i CiU anaven de bracet perdent diputats una convocatòria rera l'altre.

Tot i que l'ambient està enrarit, no en va el PP ha fet l'oposició que ha fet i a Catalunya ens ha anat com ens ha anat, sembla difícil hores d'ara imaginar una ambient de mobilització, amb consignes d'aturar la dreta, com el dels dies previs al 14-M de fa quatre anys. I per tant els resultats d'enguany s'haurien d'assemblar força més als del 1993 i del 1996 que no pas als del 2004.

Sota aquest supòsit i observant els resultats de les convocatòries anteriors, el meu pronòstic pel que fa als 47 diputats de Catalunya és el següent: PSC 18, CiU 13, PP 9, ERC 6 i ICV-Eua 1.




11 de gener 2008

Renfe, promeses per complir

Sant tornem-hi. L'estatut va ser aprovat pel parlament de Catalunya, pel congrés i el senat de l'estat i finalment referendat pel poble de Catalunya. Per tant és llei, i que en aquests moments el govern de l'estat estigui posant entrebancs al traspàs de rodalies és un frau de llei.

Arrel de la liberalització del mercat ferroviari (ordenat en el seu dia per Brusel·les), va néixer l'empresa ADIF que és la qui s'encarrega de mantenir les línies ferres (vies, catenàries, senyalització, estacions, etc). Segons Mercè Sala, qui en el seu dia va ser directora de Renfe i que de trens en sap un niu, a Catalunya el problema no el tenim tant pel que fa el trens, que també, sinó a la manca d'inversions històrica en tot el que actualment és del negociat de l'empresa Adif.

Actualment el govern de Catalunya està negociant les condicions del traspàs. És a dir, pactant les inversions necessaries que haurà de fer el ministeri de Foment sobre vies, catenàries, senyalització, estacions, etc perquè el traspàs es pugui fer en condicions. I és justament en aquest punt on l'estat espanyol ens fa ballar la perdiu. Saben que no es pot acceptar un traspàs sense més, sense pactar les inversions prèvies. I és clar que a un mes de les eleccions al govern de l'estat li fa por sotaescriure un pacte que inclogui una partida multi-milionària per Catalunya. De la mateixa manera que li fa por signar l'ordre de l'impopular túnel que ha de creuar Barcelona. Com titula avui el Periodico ni tunel, ni trens. Això sí, viva Zapatero, que no sabem pas que seria de nosaltres sense ell.

Per celebrar-ho avui la xarxa de rodalies ha tornat a la normalitat de les incidències.

05 de gener 2008

Els putos 70 anys del rei d'Espanya

Tenim una monarquia inqüestionable, ignifuga i de la que no se'n pot fer broma gracies a una zelosa audiència nacional i a una premsa, també nacional, pilota i llepaculs fins a la nàusea.

A la merda amb la monarquia.

Visca la república.

04 de gener 2008

De vacances

Bon any a tothom! Tres pinzellades politico-socials d'una gèlida però esplèndida Venècia.