30 de març 2007

El Català és una llengua espanyola?

La llengua castellana celebra el seu quart congrés internacional i l’anomena “IV Congreso Internacional de la Lengua Española”. En aquest congrés, amb un perfil principalment acadèmic, s’ha parlat entre d’altres de l’avantatge competitiu que ofereix l’espanyol a l’hora de promoure unes relacions comercials més intenses entre els països hispans, de l’expansió de l’espanyol al Brasil on podria arribar a ser segona llengua oficial ben aviat, i és clar, de l’aprovació de la nova gramàtica de la llengua espanyola.

Ara bé, jo em pregunto ¿per què insisteixen a parlar de la “lengua Española” i no pas de la “lengua Castellana”? Al cap i a la fi, espanyoles haurien de ser totes les llengües parlades a l’estat espanyol i no només el Castellà. Ens agradi o no, Catalunya és Espanya, el País Basc és Espanya i Galicia també és Espanya si més no de moment; i per la mateixa raó el Català, l’Euskara i el Galego són llengües tan espanyoles com el Castellà (això fins i tot ho reconeix la constitució espanyola en el seu article tercer).

I fins aquí arriba la broma. És una rucada que siguem nosaltres que els haguem de dir com han d’anomenar la seva llengua, de la mateixa manera que començo a pensar que no val la pena que ens entossudim en fer-los veure que el millor encaix de tots plegats dins l'estat espanyol és la via federalista o la de l’Espanya plurinacional. Senzillament per que una gran majoria no hi creu.

Una darrera curiositat, al congrés hi hagué una ponència debat sobre la convivència entre el Castellà, el Català, l'Euskara i el Galego dins l'estat espanyol, us imagineu quin era el títol: "El español en convivencia con otras lenguas hispánicas" (pàgina 12 d'aquest enllaç).

8 comentaris:

Anònim ha dit...

No entenc aquesta dèria que manteniu,a hores d'ara, d'alguns socialistes, en mantenir allò de "L'Espanya plural". No us heu adonat que us han ensarronat? No existeix, així de simple i de senzill. España ha estat, és i serà España tal com la coneixem (i la patim, diríem alguns pocs) i no la canviareu mai. Hi ha una España majoritària: la d'Azar i González, la d'en Bono i Rajoy.

lacayo ha dit...

El español se llama así porque es la lengua oficial de toda España (a parte, por cierto, se ser la tercera lengua más usada en el mundo).

No tiene sentido comparar el español/castellano con el con el gallego, catalán, etc. puesto que éstas son lenguas oficiales en un ámbito más reducido.

Entiendo (y respeto, y me parece bien) que siendo catalán reivindiques el uso de tu lengua, pero el objetivo de las lenguas es comunicarse y entre dos personas que hablan lenguas distintas se levanta un muro, de modo que, cuantas más lenguas, más fronteras. Es bueno que, a parte de la lengua autóctona, se fomente el uso de una lengua común, una lengua que una a todos. Y lo que es aún menos comprensible es que se trate de intentar introducir una lengua en desuso (el vascuence), con el único objetivo de diferenciarse y separar. Es como pretender que la gente hable latín, no tiene ningún sentido, porque no hay ninguna necesidad. ¿Identidad nacional? ¿Nación? Lejos de construir naciones, realidades nacionales o leches en vinagre, deberíamos caminar en el sentido contrario. No busques tu identidad como miembro de una nación, sino como individo, como ciudadano en este mundo,

No entiendo que, habiendo comprobado tantas veces a lo largo de la historia cómo los nacionalismos dividen, levantan fronteras y enfrentan hasta el punto de haber sido el principal motivo (junto con la religión) de casi todas las guerras y matanzas entre seres humanos, no entiendo decía, que aún así sigan fortaleciéndose los nacionalismos en muchos lugares del mundo. Se me erizan los pelos oir a Le Pen...
Huelga decir que incluyo el nacionalismo español en esta crítica.

Papitu ha dit...

@anónim: hauries de tornar a llegir el post per que no has entès res de res, o jo m’explico fatal. No m’espanta que m’acusis de socialista, però si que em sorprèn i em desconcerta donada la línia d’aquest bloc.


@lacayo: la constitució espanyola al primer punt del seu article tercer del títol preliminar diu:

“El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.”

...i es per això que faig una mica de conya sobre el nom del congrés en qüestió, que per altra banda em sembla fantàstic que es faci i que si discuteixi el que calgui.

Dius que no entens per que els bascos volen recuperar la seva llengua. ¿Oi que entens perfectament que el govern prengui mesures per recuperar l’ós bru, el linx ibèric i d’altres espècies autòctones en risc d’extinció? Doncs bé, ara preguntat perquè no trobes idoni voler preservar i potenciar una llengua i una cultura, parlada i viscuda per homes i dones com tu i com jo.

Finalment, voldria recordar-te que nacionalisme no és igual a feixisme, ni a nazisme. Més enllà que en alguns casos ho hagi estat. De la mateixa manera que comunisme no és igual a stalinisme.

lacayo ha dit...

Es cierto que es buena la riqueza cultural. Pero creo que también es necesario ser pragmático. No me encuentro en la posición de un vasco, pero sinceramente creo que no tiene sentido resucitar un idioma en desuso. No se trataría simplemente de recuperar, sino de inventárselo, pues no hay palabras que expresen muchas de las cosas del mundo moderno. Es una pena que se pierdan expresiones y palabras del castellano antiguo, pero no veo ninguna necesidad de recuperarlo y que nos pongamos a hablar como en la época de los Reyes Católicos.

La lengua es un instrumento de comunicación, cuanto más fácil sea comunicarnos unos con otros, mejor. Quizá deberíamos buscar la identidad en uno mismo, no en una lengua, una nación, una patria. Es preferible un millón de veces la mezcla y el mestizaje de culturas a tratar de poner vallas y marcar diferencias entre unos y otros.

Papitu ha dit...

@lacayo: Veus la recuperació de l’Euskara com si es tractes d’un procés digne d’arqueòlegs de la llengua, com si algú decidís recuperar l’escriptura jeroglífica dels egipcis i et ben asseguro que no es pas així. L’Euskara és una llengua ben antiga, i això és cert, però al llarg dels temps ha mantingut un nombre suficient de parlants com per mantenir-se viva (o moribunda segons com ho miris). Avui en dia hi ha un seguit d’homes i dones que no volen deixar morir aquesta llengua i aquesta cultura i aposten fort per ella. Parlar d’inventar-se una llengua em sembla una mica ridícul, sinó expliquem quina diferencia hi ha amb el que fa la RAE quan registra mots com ara “disco compacto”, “fútbol”, etc. Les llengües les fan créixer els seus parlants reben influencies d’aquí i d’allà, traduint això i allò altre.

Endavant amb la barreja de cultures i el mestissatge, hi estic d’acord sempre però que no confonguem els termes, una cosa es impregnar-se de les cultures veïnes i una altra ben diferent es abandonar o que et neguin la teva. Així com tu penses, somnies, imagines, estimes i odies en Castellà jo ho faig en Català, d’altres en Anglès, i fins i tot alguns en Euskara. I si ens neguem la llengua, ens mutilarem la capacitat per pensar, somniar, imaginar, estimar i odiar. O potser per tu té el mateix valor dir “I love you” que “Te quiero”.

Efraim ha dit...

Es muy fácil: se llama "española" porque la inmensa mayoría de los hispanohablantes la llamamnos así. Es una convención, claro, y como tal no es un nombre esculpido sobre la piedra de la eternidad. Pero dudo mucho que cientos de millones de hablantes de español vayan a cambiar el nombre con el que se refieren a su lengua porque en España, además de español, se hable catalán, gallego o vascuence. Vd. llámela como más le guste. Yo, con su permiso, le seguiré dando el nombre que he empleado siempre y con el que la conocen más de 400 millones de la misma a ambos lados del Atlántico: "lengua española".

yuanyu ha dit...

Es aquest un vell debat, del qual no tinc gaire cosa a dir, excepte que cadascú ho digui com vulgui, perquè és evident que ni els catalans poden convencer als castellanoparlants de com han de dir al seva llengua, ni els castellanoparlants poden eludir el sentimen de superioritat respecte la resta de llengües 'hispàniques'.

Aixi son les coses...

Deleros ha dit...

No hauriem d'oblidar que el castellà té d'altres noms pels quals es conegut arreu del món; un dels més extesos es "Cristiano".

Així, demanes un café amb llet, o un cigaló, i pots sentir el cambrer de torn que et diu: "Hábleme usted en Cristiano".

Fas declaració davant el jutge de Palaucorretja de la Fonollosa i el jutge et mira amb cara d'estruç i et diu: "Hábleme usted en Cristiano".

Ets un xaval de catorze anys cap de l'Exércit del Fènix que demana etiquetatge en català i la poli t'enxirona perque "No habla usted en Cristiano".