30 de juny 2008

L'altra crosta nacionalista

La "roja" ha guanyat. Sento una gran enveja sobretot perquè la meva, la quatribarrada, no hi ha manera que la deixin jugar més que un o dos partits de costellada a l'any. Però també alegria pels jugadors de la "roja" (que vulguis o no són els que veiem jugar cada diumenge) que s'ho han currat i han jugat prou bé en aquesta Eurocopa, i és clar també pels amics a qui la "roja" els mola que són uns quants (tot i que sé postivament que us mola més la rojigualda amb un toc moradet).

A més a més aquesta victoria pot ser una gran aportunitat per fer aflorar un sentiment nacional espanyol (en aquells que el tinguin) sense les estridències habituals a la que ens té acostumats la dreta espanyola. Un nacionalisme espanyol més modern i democràtic, menys torero i guardiacivilista. És molt trist que les escencies de la patria mantinguin els clitxes del franquisme i ja va essent hora que la dreta deixi de monopolitzar determinats símbols.

Lamentablement però aquest canvi que sí sembla que s'hauria donat a peu de carrer, no ha arribat als mitjans de comunicació. L'espectacle que ens estan servint la crosta nacionalista passa per un totum revolutum amb competicions de patriotisme exacerbat, insults i desqualificacions per als qui no compartim "la pasión común" i fel·lacions en sèrie a la familia reial (sens dubte els grans artífexs de la victoria, el gol el va marcar el mateix Juanca, oi?). En tot cas i segurament, res fora del que deu ser habitual quan un país després de tant de temps, guanya una competició com aquesta. Ves a saber les burrades que es van arribar a dir la nit i els dies després de Wembley a casa nostra. Ja se sap, als mitjans (especialment en qüestió d'esports) hi ha més testosterona que neurones.

29 de juny 2008

Il·legalitat, electoralime i legitimitat

En aquests moments hi ha principalment dues idees que es repeteixen constantment per desqualificar la llei de consulta plantejada pel Lehendakari i aprovada pel parlament basc:

1) La llei és il·legal

No hi ha dubte, il·legal ho és perquè la potestat de convocar consultes segons la llei de referendum de l'any 1980 es en mans de l'estat. L'article segon d'aquesta llei diu:"La autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referéndum en cualquiera de sus modalidades, es competencia exclusiva del Estado."

Ara bé, és legitim no autoritzar una decisió aprovada per una majoria d'un parlament escollit democràticament? Especialment quan aquesta decisió no crea perjudici, sinó que busca recollir l'opinió del poble? En un escenari de no violència on els vots dels partidaris de la consulta arribarien a sumar gairebé el 60% dels vots i els diputats, també s'il·legalitzaria la consulta? Té límits la democràcia a l'estat espanyol?

2) Es una mesura electoralista

Aquestes alçades de la pel·licula, que un govern o un partit acusi a un altre d'electoralista fa pixar de riure. L'electoralisme és a l'agenda de TOTS els governs siguin del color que siguin. Perpetuar-se al poder és la voluntat de tots aquells qui governen. El Lenhendakari i el PNB també volen seguir governant, i la maniobra de la consulta els porta directes cap a unes eleccions anticipades en un ambient força favorable a les seves postures. Efectivament electoralisme, sobretot si tenim en compte els espectaculars resultats que el mes de març va treure el PSE a Euskadi (primera força amb més de 400,000 vots).

La consulta pot tenir certament un interès electoralista però obre un debat inevitable i necessari, sobre la convocatòria d'un referèndum a Euskadi (i qui sap si més endavant a Catalunya) per preguntar al poble sobre el seu futur. Ens podem quedar amb els serrells de la proposta (si és legal, si és electoralista) o podem obrir un debat sobre els límits de la democràcia.

24 de juny 2008

Manifiesto? lengua común?... com si sentís ploure.

Els manifestos són als intel·lectuals, el que el botellon és als adolescents. Un confús acte de rebel·lia tolerat pel sistema.

El darrer elaborat per Fernando Savater i els seus acòlits, 'Manifiesto por una lengua común', repeteix una vegada més la cançoneta del castellà en perill, del castellà perseguit i de la imposició coactiva del català. Al PP i a El Mundo els hi ha faltat temps per adherir-s'hi, i de fet han posat en marxa una campanya per aconseguir més adhesions.

N'estic tip del tema i no penso mossegar l'ham, ja s'ho faran sols aquesta vegada. A més estic convençut que aquest manifest està escrit per potenciar al partit de Rosa Díez (Unión Progreso y Democracia) qui durà el manifest al congrés i magnificat per determinada premsa per pressionar al nou-PP de Mariano Rajoy. Com si sentíssim ploure.

Il sorpasso e il freno

Durant la passada campanya electoral se'ns va dir que de crisis res de res. Avui, tot just tres mesos després les coses han canviat tant, que el govern espanyol amb el seu president al cap davant, ha de sortir al pas anunciant un pla de mesures per aturar una greu crisis. Perdó, ara en diu "frenazo".

Per sort, Espanya ha passat de quarts eliminant a Italia i el PIB espanyol del 2007 se situa 6 punts per sobre del d'Italia. Visca espanya, l'opi i la macroeconomia. Cada dia més rucs, i els rics més rics i els pobres més pobres.

Nota: Després d'unes setmanes de semi-vacances a ses Illes, tornem a la carrega.

09 de juny 2008

Air Berlin o com volar cap a l'estupidesa

El conseller delegat d'Air Berlin, el Sr. Joachim Hunold va escriure a l'editorial del darrer número Air Berlin Magazin, en contra de la voluntat del Govern de les Illes Balears de fomentant l'ús de la llengua catalana entre les empreses que operen a Ses Illes. L'editorial, un atac furibund al Català com a llengua, denunciava de forma incendiaria el perill que corria el castellà a les Illes. Un concepte realment grotesc.

En paral·lel una colla d'eixelebrats no se'ls va acudir res més que modificar un logo d'air berlin de manera que hi apareixia una esvàstica, demanat-nos a tots que el pengéssim a les nostres webs i blogs. Per rematar-ho un ex-diputat d'ERC, en Joan Puig, se'n va fer ressò i va difondre la campanya rebatejant la companyia amb el nom Air Goebbels. Lamentable, molt lamentable. Especialment perquè l'estupidesa com ja sabem no té límits i a sobre s'encomana. El Sr. Hunold és un poca pena, un provocador, un analfabet i fins i tot un illetrat però MAI un nazi, si més no per aquest editorial.

Per cert, la web d'air berlin està traduïda a dotze llengües, algunes amb menys parlants que el Català, això sí totes amb el suport d'un estat. El Sr. Hunold no és pas un NAZI, és un jacobí amb molt mala baba que mereix el nostre més gran despreci.

03 de juny 2008

El PSOE vol mal al PSC

El nostre estimat Joan Clos, a final de legislatura va deixar el ministeri d'Indústria, com era peremptori però amb la promesa sota el braç de convertir-se en el futur ambaixador de Marroc. Un destí amb un important pes diplomàtic, relativament aprop de casa i estratègic per a les inversions de Catalunya. En Clos però no comptava amb el sr.Chaves a qui la mesura no va agradar ni gens ni mica. Al cap i a la fi Andalusia també té els seus negocis al Marroc i no estava disposat a que un dels seus dofins, el cordovès Luis Planas, deixés el càrrec. En Clos ha acabat a Ankara on farà d'ambaixador espanyol a Turquia.

El portaveu socialista al congrés, José Antonio Alonso, es passeja pels Matins del Cuní i pica l'ullet a CiU, demanant un pacte de legislatura als convergents. En Mas li contesta des de Catalunya Radio unes hores més tard que si vol pols que vagi a l'era. I per tant que si volen suport a Madrid, potser caldrà primer posar una mica d'ordre a Catalunya. Un altre míssil al govern d'Entesa.

Finalment el ministre Solbes anuncia avui solemnement que allò que havien dit de que tindríem balances fiscals al juny res de res que potser al juliol o a l'agost. Ves que no les publiquin per la mare de deu d'agost quan tots estiguem de vacances.

02 de juny 2008

ERC: mala peça al teler

He seguit de lluny i de puntetes la pugna per la direcció d'ERC. La meva sensació general, possiblement desenfocada per la distancia, és que hi ha dues candidatures oficials, una que tira cap a l'esquerra i l'altre cap al centre. Unes que volen seguir endavant amb l'Entesa i unes altres que volen fer miques l'Entesa. Unes que van cap al 2014 amb un coet al cul, unes altres que esperen la majoria social i d'altres que esperen l'adveniment de la verge de Montserrat.


L'origen de tot plegat però és la pèrdua de 350,000 vots en quatre anys i de teories per saber-ne les raons n'hi ha per tots els gustos i colors, concretament quatre. Guanyi qui guanyi les decisions a continuació no seran fàcils, especialment si no en surt una direcció de consens ni que sigui de mínims.

En tot cas ja s'ho faran, cada dia tinc més interès per la política i menys pels partits polítics.