31 de juliol 2008

PSC moltes paraules i pocs fets, de moment

El govern espanyol i el català estan jugant des de l'aprovació de l'estatut una interessant partida, m'agradaria dir d'escacs, però l'estil fanfarró del joc em fa més pensar en una partida de pòquer. S'hi juguen el com i el quan de les noves transferències i sobretot el nou finançament.

El fet que ambdós governs estiguin en mans de partits cosins germans, per no dir germans, exigeix una mica més de comèdia de l'habitual. Doncs els errors és paguen per partida doble, gairebé com si s'agredissin a ells mateixos. I és en aquest punt on l'amenaça del PSC de votar en contra dels pressupostos del govern espanyol a les corts si el finançament no és satisfactori perd crediilitat. Una mesura valenta i agosarada però al cap i a la fi una fanfarroneria per mostrar-se fort als ulls del govern espanyol. Per treure encara més pit el conseller Castells ha buscat i trobat complicitats entre sindicats, botiguers, patronal, oposició, i fins i tot s'ha entrevistat amb els seus homòlegs de Ses Illes i el País Valencià.

El govern espanyol per contra no mou peça i sembla ben poc espantat per l'estratègia del PSC conscient segurament que tot plegat és només fatxenderia. El PSC no ho té fàcil i potser haurà de passar de les paraules als fets. El conseller Castells sembla que ho té clar, i la resta? Quin és el preu de dos ministeris? el finançament de Catalunya? El 9 d'agost és aquí i el més calent és a l'aigüera.

23 de juliol 2008

Finançament, compte enrera

La disposició final primera de l'Estatut de Catalunya diu en el seu primer punt:

1. La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Estatut, l'aplicació dels preceptes del títol VI.

L'estatut és vigent des del 9 d'agost de 2006, per tant el dia 9 del mes vinent s'esgotarà el termini de dos anys per a l'aplicació dels preceptes del títol VI, que és el del finançament de la Generalitat (articles 201-221). En aquest títol es parla de coses tan interessants com ara la bilateralitat (art. 210), l'actualització quinquennal del sistema de finançament (art. 208) o bé la transparència que ha de regir els mecanismes de solidaritat i anivellament (art. 206).

Són les lleis espanyoles paper mullat? És clar que no i donat que l'estatut de Catalunya té rang de llei orgànica el seu incompliment és un delicte. Algú s'anima a dur al govern espanyol als tribunals per saltar-se la llei?

Mentrestant felicitar la fermesa del conseller Castells i animar als partits del govern d'entesa i a CiU a mantenir la unitat en aquest tema, i a no fer una vegada més el préssec tancant acords d'amagatotis o dient una cosa aquí i votant-ne una altra allà.

Ah i suggerir al PP que prengui nota i que descobreixi que fàcil és aturar l'Estatut, que no cal ni enviar-lo al tribunal constitucional, (o potser sí) només ignorar-lo i avall que fa baixada o tal dia farà un any, o dos.

22 de juliol 2008

Solidaritat amb el grup de Zahra

Demà mateix 18 estudiants universitaris marroquins podrien morir després de 42 dies en vaga de fam. Van ser empresonats el 15 de maig després de participar en una manifestació d'estudiants a Marrakech. Denuncien tortures i vexacions tant a comissaria com a la mateixa presó. Si voleu conèixer la història completa d'aquest grup d'estudiants, coneguts com el grup de Zahra (la noia de la foto), podeu llegir aquest reportatge fet per la gent del Público.

Un blog sobre el tema en àrab!? i algun text en francès.

On és en Sarkozi? On és en Zapatero?

19 de juliol 2008

Un dubte teologal

El Papa Benedicte XVI diu que l'església catòlica sent vergonya pels abusos a menors comesos per alguns capellans i afegeix que els culpables han d'anar a la garjola.

Els darrers anys al món anglosaxó, especialment als USA i a Austràlia, han sortit a la llum pública nombrosos casos d'abusos a menors perpetrats per religiosos, molts d'ells catòlics. Em sorprèn però que aquests tipus de denuncies no hagin arribat al nostre país o a cap altre del nostre entorn com Portugal, França o Itàlia. Que potser els capellans que corren per les nostres terres són millors que els altres? Així ho espero però no em deixa de sorprendre aquesta distribució de pederastes tan desigual entre països.

17 de juliol 2008

Felig Puig i la casa PETITA del catalanisme

En Felip Puig té una manera de fer política basada en el hooliganisme (no és l'únic). Aquesta gent manté un discurs maniqueu i demagog que busca el coll de l'adversari sense contemplacions. La darrera mesquinesa l'ha deixada anar al programa minoria absoluta de RAC-1, arrel de la següent pregunta:

En aquests moments en els que tots els diputats estan aquí tancats sentint el president Montilla, com és que Felip Puig està fora, no li interessa el que diu el president de la Generalitat sobre la crisi?".

Puig ha contestat que "m'ha caçat, m'ha caçat. La veritat és que he estat a la primera intervenció i lamento dir-ho, però m'he posat un punt de mal humor al constatar una vegada més com el president del meu país destrossa la nostra llengua, no?, perquè és que ni llegint pot tenir una mínima dicció i pronunciació correcta i crec que això és un dels temes lamentables".

Sr. Felip Puig en català quan algú diu barbaritats com aquestes en diem parlar en boca d'ase. Senzillament perquè atacar el president Montilla per com parla el català és anar en contra de tot allò que defensem. Parla sense vergonya, parla en llibertat resava la darrera campanya de la generalitat en favor de l'ús social de la llengua. Doncs justament això és el que fa el president Montilla, essent un exemple per a centenars de milers de ciutadans del nostre país que no tenen el català com a primera llengua.

El que li passa a vostè (i alguns dels seus) és que pels matins ens parlen de la casa gran del catalanisme on ens diuen que tothom hi és comptat, i a la tarda reparteixen carnets de catalanitat amb pre-requisits lingüístics. A la gent com vostè els fa por sumar, ja ho va dir a Prada a la Universitat Catalana d'Estiu en relació al vot dels immigrants:

"es una amenaça per al projecte de país. [...] Catalunya no està en condicions de regalar drets polítics."

L'amenaça pel país és vostè perquè exclou. Mai s'ha cregut allò que deia el president Pujol, és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya. Ara ja entenc perquè vol una casa del catalanisme tan gran, no pas perquè hi capiguem tots sinó perquè els de sempre hi pugueu viure ben amples.

Well, let me tell you

Business English. Lesson 1: Well, let me tell you.


16 de juliol 2008

Balances fiscals: aquí paz y después gloria

Un govern espanyol per PRIMERA vegada ha publicat les balances fiscals. Sense sorpreses, xifra amunt xifra avall. Els que més tenen més aporten, els que menys tenen més reben. L’ordre pel que fa al dèficit entre els que més aporten depèn del mètode de càlcul. L'informe a més inclou un apartat de conclusions on s'hi diu que:

Es lo que cabe esperar de un sistema fiscal progresivo y de una correcta redistribución de la renta a través del gasto público

El Sector Público Estatal contribuye decisivamente a una distribución de la renta personal y territorial más equitativa


Així doncs el govern espanyol considera la situació d'allò més normal i per tant no hi hauria masses coses a tocar. Ara bé seria bo que ens féssim algunes preguntes:

1) Té límits la solidaritat? Quan aquests límits els fixa un tercer en podem seguir dient solidaritat?

2) La solidaritat entre territoris és per sempre o hi ha cap pla de desenvolupament previst que tingui per objectiu anar llimant aquestes diferències?

3) Seria possible limitar la solidaritat allò que és essencial: salut, educació i justícia?

4) Si un territori és molt ric però la seva riquesa està molt mal distribuïda, com afecta la solidaritat entre territoris als menys afavorits que viuen dins els territori rics?

5) Si un territori (dels rics) tenia repartides 6,5 milions targetes sanitàries i a 2007 en tenia 7,5 milions, té dret a corregir la seva solidaritat abans que se li enfonsi el seu sistema sanitari?

6) Si un territori (dels rics) té un dèficit endèmic en infraestructures i l'esta no hi posa remei, té dret a corregir la seva solidaritat abans que se li col·lapsi l'economia?

Crec que el govern espanyol hagués pogut rematar les seves conclusions amb un... aquí paz y después gloria.

15 de juliol 2008

Misèries de la grandesa

Avui la Vanguardia publica que el Rei ha concedit a Javier Godó, Comte de Godó, la dignitat de Grande de España. Aquest títol, que ja no comporta els privilegis del passat, és distingeix per ser el més alt reconeixement de la noblesa espanyola. El seu titular i el seu primogènit seran mereixedors del tracte d'Excel·lentíssims senyors, i els altres fills d'Il·lustríssims senyors. Amb tot però la seva concessió esta reservada a aquells qui s'han distingit per un suport abnegat a la corona, i a fe de Déu que la Vanguardia si per alguna cosa s'ha distingit els darrers 30 anys és pel seu suport incondicional a la familia en qüestió.

Recordo que algú em va explicar una vegada, que la segona esposa del Comte de Godó tenia l'obsessió de ser nombrada marquesa per evitar haver de fer tantes reverències en els actes socials (especialment davant l'Esperanza Aguirre que resulta que també és Grande de España). Aquest títol li haurà solucionat el seu problema?

Sort que la premsa és lliure i independent, i un bé negre! Visca la república!

13 de juliol 2008

Guetos o espais de benvinguda?

El projecte pilot de crear Espais de Benvinguda Educativa per als alumnes immigrants de 8 a 18 anys amb l'objectiu de facilitar la seva integració serà polèmic. De fet el ministre Corbacho, l'home ben pagat, l'ha qualificat de valenta i SOS-Racisme de discriminatòri.

Al nostre sistema educatiu ja hi ha les aules d'acollida. Unes aules, situades als mateixos centres, on els alumnes nouvinguts hi passen més o menys temps en funció de les seves necessitats, fins a 24 mesos. Les aules d'acollida tenen per objectiu la integració social i cultural dels nouvinguts i l'aprenentatge del català, com a llengua vehicular.

Així doncs que aporten aquests nous espais al sistema educatiu? D'entrada una atenció més personalitzada especialment perquè s'implica a la família d'aquests nens i nenes. Ara bé el punt clau de la polèmica però és la segregació, és adient? La intuïció em dicta que no, però potser caldria escoltar als mestres que són els qui han d'enfrontar-se dia a dia amb aules absolutament descompensades.

09 de juliol 2008

Que n'aprenguin!

La multa és exemplar, i només podem felicitar al govern (i al parlament) per la seva valentia i decisió alhora d'enfrontar-se aquests dos gegants de l'electricitat que ens van deixar sense llum i a sobre en seu parlamentaria van decidir prendre'ns el pèl.

  • 11 milions d'euros de multa per REE
  • 10 milions d'euros de multa per FECSA-ENDESA

Sí senyor, que n'aprenguin!

08 de juliol 2008

El català: llengua oficial de la Unió Europea

Passejant per la pàgina web de la Unió Europea (UE), el juliol té aquestes coses, he arribat al portal de les llengües d’Europa. Aquest és el portal d’accés a la informació sobre les llengües a la UE. La UE actualment té 27 membres i 23 llengües oficials. I segons podem llegir a la portada:

"Cada Estat membre, quan s’adhereix a la Unió, estipula l’idioma o els idiomes que desitja que siguin declarats llengües oficials de la UE."

Així doncs tot i que s’agraeix i molt el text aprovat pel PSOE en el seu 37è congrés en defensa del nostre model lingüístic, crec realment que ha arribat l'hora dels fets. Insisteixo les paraules boniques s'agraeixen, especialemnt amb la que està caient, però cal que aquest clima d'entesa és tradueixi en fets, com ara i per posar un exemple que la llengua catalana sigui considera oficial a la UE, o com ja haviem defensat que sigui possible utilitzar el català al parlament espanyol.

06 de juliol 2008

Calia el sondeig de TV3?

El Barça viu un moment delicat, la junta directiva s'enfronta a una moció de censura. La cobertura mediàtica del fet és prou important, i segurament tenint en compte la quantitat de temps que dediquen els mitjans al futbol, té el seu sentit (proporcional). Ara bé que la televisió pública de Catalunya és gasti diners públics encarregant un sondeig a peu d'urna per conèxer el resultat... em sembla escandalós. Amb això del futbol definitivament n'estem fent un gra massa.

04 de juliol 2008

Qui persegueix a qui?

Allò que els il·lustres intel·lectuals redactors i signants del manifest "por la lengua común" ignoren o no volen saber del català (diga-li valencià, si més et plau), és que segons un estudi d'Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua, més de 93.000 nens i nenes del País Valencià no poden estudiar en valencià per manca d'oferta d'ensenyament en aquesta llengua. Qui persegueix a qui?

Mentretant el Mundo i el PP segueixen fent de les seves...



02 de juliol 2008

Algú sap resar?

Acabat el primer semester de l'any l'IBEX arrossegar una baixada del 21%. L'Euribor arriba al 5,4%. L'inflació a la zona EURO es planta al 4%, amb Espanya lider. El BCE és practicament segur que tornarà a pujar els tipus. La venda de cotxes ha baixat un 30% a Espanya, i un 44% a Catalunya. L'OPEP preveu que el preu del cru és dispararà a l'alçà (encara més?).

Mare de Dèu senyor la que ens espera tornant de les vacances, el que en pugui fer, perque amb els 200€ restants del ZP no n'hi haurà ni per pipes.