29 de maig 2008

Salvem la patronal de la construcció!

Ara que trona clamen al cel. Ara que van baldades demanen la intervenció del govern. Ara que són ells els qui les passen magres corre-m'hi tots. La patronal de la construcció fa mesos que demana al govern mesures per pal·liar la crisi del sector. Els mateixos poca vergonyes que fa quatre dies feien diners a cabassos.

Doncs poca broma perquè el govern del País Valencià ha picat. La Generalitat de baix ha donat llum verda a l'augment del preu de l'habitatge, atenció, DE PROTECCIÓ OFICIAL. L'encariment previst per metre quadrat oscil·larà entre els 121 euros i els 409. És a dir, que un pis de 90m2 passarà de costar 152.000 euros a costar-ne 188.000. De nassos!

La mesura però es pot quedar en no res perquè no se pas a qui les vendran aquests habitatges "de protecció oficial", si mig país ja està hipotecat i l'altre mig va de cul per arribar a fi de mes.

28 de maig 2008

Ibarretxe i la consulta "inconstitucional"

El Lehendakari Ibarretxe és llança a la piscina amb una proposta netament democràtica. Una consulta popular no vinculant per conèixer l'opinió del poble basc sobre dos aspectes crucials pel seu esdevenir:

1) La solució dialogada del conflicte: ¿está usted de acuerdo en apoyar un proceso de final dialogado de la violencia si previamente ETA manifiesta de forma inequívoca su voluntad de poner fin a la misma de una vez y para siempre?

2) La definició del marc de relació amb l'estat Espanyol: ¿está usted de acuerdo en que los partidos vascos, sin exclusiones, inicien un proceso de negociación para alcanzar un acuerdo democrático sobre el ejercicio del derecho a decidir del pueblo vasco, y que dicho acuerdo sea sometido a referéndum antes de que finalice el año 2010?

El govern espanyol ja s'ha encarregat de dinamitar la proposta tot dient que quan sigui aprovada pel parlament basc, serà recorreguda al tribunal constitucional per l'article 161.2 de la constitució espanyola. Aquest article diu:

161.2 El Gobierno podrá impugnar ante el Tribunal Constitucional las disposiciones y resoluciones adoptadas por los órganos de las Comunidades Autónomas. La impugnación producirá la suspensión de la disposición o resolución recurrida, pero el Tribunal, en su caso, deberá ratificarla o levantarla en un plazo no superior a cinco meses.

Resumint, el govern espanyol posarà pals a les rodes i paralitzarà la consulta mentre el tribunal constitucional no es pronuncii. La resolució del tribunal constitucional ja ens la podem imaginar tots... INCONSTITUCIONAL. I aleshores què? Eleccions al parlament basc? Tinguem clar que si la determinació d'Ibarretxe, el seu partit i els seus socis és ferma, entrarem en un cercle viciós de difícil sortida. El nou parlament electe no té perquè variar en excés i això ens duu altre cop cap una consulta popular, a no ser que un gir electoral entregués el poder a una coalició entre el PP i el PSOE (com a Navarra, curiosament). Després de 30 anys, la democràcia i la opinió del poble encara fan por. N'hi ha per fer-s'ho mirar.

27 de maig 2008

El transvasament una obra puntual? i ca!

Aquesta és la imatge que tots desitjàvem i estàvem esperant, el campanar de Sau apunt de desaparèixer sota les aigües. Les reserves ja ratllen el 40%, i a finals de setmana és possible que arribin al 45%. La competència en matèria de transvasaments és del govern espanyol, a que espera el govern de Catalunya per demanar la derogació de l'ordre? Fins quan insistiran en fer uns transvasament que ja és clarament innecessari, ep! com a obra puntual tal i com se'ns va presentar? Una vegada més veurem el govern de Catalunya fer el passerell i quedant en evidència davant del d'Espanya, quan aquest en el proper consell de ministres es faci endarrere i anul·li el transvasament. Quina pena!

20 de maig 2008

Such a drought that they are shipping in water!

Avui he rebut un e-mail d'un col·lega nord-americà que, entre d'altres coses, em comentava el següent:

>I heard Barcelona is suffering from such a drought that they are shipping in water! How are you guys doing?

He estat temptat de contestar-li que ens estàvem dutxant amb coca-cola però finalment he optat per fer-li 5 cèntims de la situació actual. Em pregunto què haurà vist o llegit als mitjans dels EE.UU sobre el tema.

Al cap i a la fi, potser sí que tenia raó en Jordi William (tercer tinent d'alcalde de la ciutat) quan parlava d'una "conxorxa contra la imatge de Barcelona" a la premsa internacional. En tot cas però queda clar que duent un vaixell carregat d'aigua més que pal·liar la sequera (duia l'aigua que consumien 170,000 persones en un dia), el que ha fet el govern és mostrar que hi estaven treballant. Suposo que no comptaven amb un món amb els mitjans globalitzats, on una imatge tant dantesca com aquesta era una autèntica llaminadura difícil de deixar escapar. Per tant més que de conxorxa podríem parlar d'innocència i de pilotes fora.

19 de maig 2008

Els condicionants sociològics del postmaterialisme i la loteria

El centre d'estudis d'opinió (CEO) aquest mes de Maig va sortir de la seva letargia hivernal publicant un parell d'estudis. El primer ha tingut el ressò blogosfèric i mediatic habitual doncs es tractava de l'esperat baròmetre d'opinió política (BOP), on regularment es fa un pols a la situació política del país. El segon ha passat de puntetes (o en tot cas jo no he vist cap noticia relacionada) tot i tenir un títol realment cridaner:

"Informe sobre els valors a Catalunya: condicionants sociològics del postmaterialisme i els valors bàsics."

Espectacular, sí senyor! A mi hores d'ara encara em tremolen les cames. El seu contingut és una malgama de preguntes sobre diferents valors ètics, morals, social, etc. Us recomano una lectura detallada perquè hi ha algunes preguntes i respostes fora mida, tant per bé i com per mal és clar. Aquí us deixo un recull de perles:

1. El que necessita el nostre país és més justícia social per fer que el repartiment de la riquesa sigui més igualitari? Un 82,6% diu estar d'acord o molt d'acord.

2. Sóc favorable a un canvi en els impostos per a que les empreses i la gent amb més ingressos hagin de pagar hagin de pagar més del que paguen actualment? Un 77,4% diu estar d'acord o molt d'acord.

...aflora la Catalunya marxista?

3. En aquesta llista hi ha diferents grups de persones. Si us plau, podria dir-me’n algun que no volgués tenir-lo com a veí? (Multiresposta)
58,9% un drogadicte,
47,3% persones que beuen molt,
31,8% Gitanos
i un 21,3% cap dels anteriors (la llista incloïa a més dels esmentats: gent de raça diferent a la seva, persones que tinguin la SIDA, immigrants o treballadors estrangers, homosexuals, persones d’una altra religió, gent que viu en parella sense estar casada, persones que parlen un idioma diferent)

...o potser la racista?

4. Una persona hauria de viure com els seus amics i veïns esperen que visqui? 25,7% diu estar d'acord o molt d'acord.

5. Si una persona no té una opinió pròpia, el millor és seguir l’opinió de la majoria? Un 29,9% diu estar d'acord o molt d'acord.

6. Per què creu que en aquest país hi ha gent que viu en situació de necessitat? Un 26,4% diu per mandra i manca de força de voluntat.

...i per rematar-ho...

7. Crec que la vida és com una loteria? Un 60,3% diu estar d'acord o molt d'acord.

...i jo que em pensava que la vida era un tómbola.

18 de maig 2008

Lo riu és vida i el govern arbitrari

Avui les terres de l'Ebre sortiran al carrer en massa per defensar lo riu, el territori i per exigir que no se'ls prengui més el pèl. L'esquerra del país va abanderar la lluita contra el transvasament del PP i CiU, i ara és la qui posa en marxa la part del pla referent a la connexió de l'àrea metropolitana de Barcelona amb l'Ebre. La situació de crisi generada per la sequera calia de respostes i mesures excepcionals i en aquest sentit estic convençut que el govern ha fet el que ha pogut. Em pregunto però perquè ho ha gestionat d'una forma tant matussera.

1) Entrant d'amagatotis en finques privades a la capçalera del Segre.
2) Negant-ho tot, fins i tot en seu parlamentaria, fins al darrer moment.
3) Deixant-se vacil·lar pel govern de Madrid.
4) Sent incapaç de dir les coses pel seu nom i baixar al territori a parlar amb la gent de l'Ebre.

Se'ns va jurar i perjurar, que el transvasament era temporal que només es posaria en marxa en cas de situar-nos per sota del 20% i fins que es poses en marxa la dessaladora del Llobregat, etc. Doncs bé avui, per fortuna i perquè ha plogut força, els pantans són al 31% de la seva capacitat i segueix plovent (que duri!). Per què no es deroga la mesura transvasista? Per què s'insisteix en construir la interconnexió de xarxes? Per què es canvia el decret de sequera ad hoc? Aquest darrer punt és especialment greu doncs hem passat d'una situació on els nivells d'excepcionalitat eren transparents (decret de sequera, Abril 2007) a una situació on els criteris per definir l'excepcionalitat corresponen a descions estrictament polítiques (modificació decret de sequera, Maig 2008), i per tant obscures i subjectes a l'interès del qui governa. Queda tot molt clar a l'artícle 2 bis que s'ha introduït al decret:

“Article 2 bis. Declaració de l’entrada i sortida dels escenaris d’excepcionalitat i d’emergència:
Correspon al Govern de la Generalitat, a proposta del conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge, declarar, mitjançant acord que serà d'objecte de publicació en el DOGC, l’entrada i sortida dels escenaris d’excepcionalitat i d’emergència prenent en consideració els llindars indicatius que figuren en l’annex 2, la previsió de l’evolució de les reserves, l'evolució pluviomètrica, el grau de contenció de les demandes, la situació dels aqüífers i la incorporació de nous recursos provinents de l’execució de les actuacions pal·liatives, i altres circumstàncies que motivadament es sotmetin a la seva consideració."

12 de maig 2008

El PSOE i els federalistes de bocagrossa

Al PSOE no hi ha lloc per a la dissidència, ho ha deixat ven clar el president Zapatero aquest cap de setmana:

"Ante todo nos unen ideales y principios" i "Somos compañeros hayamos nacido donde hayamos nacido"

El missatge anava dirigit al president Montilla que el dia abans s'havia refermat en la seva proclama d'un nou finançament per Catalunya, tal i com recull el nou estatut. La resposta d'en ZP, prou clara i contundent: cohesió i disciplina. I ho ha fet apel·lat als ideals socialistes i al principi d'igualtat entre homes i dones. Tant irrefutable, com demagògic.

La postura d'en Montilla i per extensió de gairebé tots els partits catalans, no atempta contra l'ideari socialdemòcrata, ni vers la igualtat entre els homes i dones, i sobretot no ho fa en funció del lloc on aquests hagin nascut. En tot cas atempta contra la cohesió del PSOE i fomenta, o fins i tot obliga, el debat intern en vers el model d'estat i a desemmascarar tots aquells federalistes de bocagrossa i mirada curta.

11 de maig 2008

Excuses de mal pagador

Els polítics són a més de gent preparada per opinar sobre qualsevol tema, uns experts lingüistes capaços de trobar l'expressió més adequada a cada situació. Darrerament n'hem tingut alguns exemples dignes de destacar:

1. On alguns hi veiem un trasvassament d'aigües de l'Ebre a Barcelona, el conseller Baltasar i la resta del govern català hi veu una captació temporal d'aigua.

2. On alguns hi veiem un autèntic caos a la justícia amb més de 200,00 sentències per executar, el ministre de justícia hi veu un problema endèmic al seu ministeri.

3. On alguns hi veiem excuses de mal pagador al fet que no es vulgui negociar el finançament de Catalunya tal i com dicta l'estatut, el govern espanyol hi veu apel·lacions al consens bàsic i a la crisi econòmica.

10 de maig 2008

Catalunya i el País Valencià: entre els diners, l'aigua i la llengua

Les relacions entre els governs del País Valencià i el Principat no són ni han estat mai gaire fluides, per parlar fi. La llengua i l'aigua han estat els gran cavalls de batalla.

Ara els dos govern i per primera vegada en molt de temps han trobat un curiós punt de trobada. La pela. Ambdós governs aposten per renegociar el sistema de finançament autonòmic i trencant tota "lògica política", aposten per anar per la mateixa via. Dic "lògica política" perquè estem acostumats a que els governs estiguin supeditats als partits als que pertanyen i sorpreses com aquestes són comptades. Potser al PP van massa atabalats per fixar-s'hi i de fet ja els va bé sembrar una mica de zitzània a can PSOE, encara que sigui fent una aliança amb els catalans. O fins i tot, potser el PP finalment ha entès que és l'anti-catalanisme el que l'ha deixat fora de la Moncloa.

Suposo que per compensar una mica, aquesta setmana la generalitat de baix, ha tornat a la carrega amb la llengua i l'aigua. Primer dient que no pensa tornar a obrir el repetidor de la Carrasqueta peti qui peti, i segon anunciant ahir que inclouria el transvasament de l'Ebre a Barcelona com a prova fonamental en el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar fa tres anys contra la derogació del Pla Hidrològic. No fos cas que amb això del quartos es potenciés en excés l'eix mediterrani.

Al centralisme ibèric l'eix mediterrani, el que hi ha entre Barcelona-València, fa por. Especialment perquè deixa a Madrid en fora de joc i crea un contra poder que està unit per moltes més coses que el mer bussiness. En aquest punt tant el PP com el PSOE valencians quan han governat la generalitat de baix sempre han jugat a enfortir l'altre eix, el Madrid-València, amb la idea de transformar València en el port i la platja naturals de Madrid. En són fills la flamant autovía gratuita de l'est, l'AVE (que és apunt d'enllestir-se en un temps record) entre Madrid i València, la secessió lingüística, el topall del 5%, etc.

Mentrestant viatjar de Barcelona a Alacant amb tren pot ser una autèntica odissea.

01 de maig 2008

1er de Maig, res canvia


El 1er de maig de l'any passat vaig parlar de precarietat, seguretat i dignitat salarial. Engany hi torno a insistir i hi sumo l'atur, perquè res a canviat...

Precari, és quelcom que no ofereix garanties de durada. Contractes temporals, flexibilitat, subcontractació... tots termes sinònims dels canvis que ha sofert el mercat laboral en els darrers temps i alhora sinònims de precarietat.

Segur, és quelcom exempt de tot perill. A Catalunya cada setmana hi ha dos treballadors/res que al vespre no tornen a casa perquè moren al seu lloc de treball. A l'estat espanyol la xifra correspon a dos treballadors cada dia. Ep! No penséssiu pas que aquí estem millor, la taxa de sinistralitat és la mateixa o quasi.

Digne, mereixedor, decent, correcte, acceptable. En els darrers anys l'economia del país a crescut entre un 3 i un 5% cada any. Des de l'entrada de l'euro el cost de la vida s'ha encarit una barbaritat, per no parlar de l'habitatge, ¿i que han fet els sous del treballadors? Augmentar un 30% en 10 anys, és a dir, a un ritme del 3% anual que és més o menys l'increment "oficial" del cost de la vida.

Atur, a Catalunya hi ha 300,000 aturat i creixent. Una vegada més som els treballador qui paguem els plats trencats de la crisi econòmica.

Salaris dignes i un lloc de feina estable i segur. Aquestes han de ser les nostres demandes un any més, especialment quan es publiquen esgarrifoses xifres com les dels 650,000 catalans que tenen seriosos problemes per sortir de la pobresa.