29 d’abril 2007

Maragall: "Pienso, luego estorbo"

Aquestes foren les paraules que li va dedicar en Forges a Maragall, en forma de dibuix, el dia que l’ex-president deixava el Palau de la Generalitat. Després d'uns quants mesos, tres entrevistes i tres titulars cridaners, en Maragall ha passat d’avi mig retirat a futura promesa del Partit Demòcrata Europeu.

Europa: «Che fatica per lo Statuto catalano. Ne valeva la pena?»

L'Avenç: “El Zapatero federalista ha deixat pas a un Zapatero felipista”

La Vanguardia: “Maragall sueña con un partido distinto”.

Maragall se sent decebut, com molts d’altres, amb el resultat d’un procés estatutari que ha posat en evidència que l’Espanya plural (federal), en cas d'existir, o bé és minoritària o no és capaç d’imposar-se a l’Espanya radial (regional) d’Aznar & co. I dic Aznar per treure el sant cristo gros, però hagués pogut dir Bono, Ibarra, Guerra, González, o fins i tot Renfe, Endesa, Aena, o la famosa CMT (Comisió del Mercat de Telecomunicacions que s’havia de traslladar a Barcelona).

Ja ho deia l’avi Maragall als darrers versos de l’Oda a Espanya...

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

1 comentari:

Ramon ha dit...

El problema amb Maragall no es "pienso, luego estorbo", sino "pienso gilipolleces, luego estorbo", o tambe "me he llegado a creer tan bueno como mis apologistas a sueldo dicen, luego estorbo". El millor que pot fer aquest home nefast es plegar veles i deixar de donar la bronca. Nomes el trobaran a faltar els humoristes.