Tres falsos mites sobre la utilitat del vot i un bon consell

Primer mite.- És més útil votar una força majoritària que una minoritària. FALS. Des d'una òptica racional, si estem d'acord amb la premisa que les forces minoritàries necessiten més vots per treure escons, ens trobaríem davant d'un efecte electoral arrosegador que condemnaria la pluralitat multipartidista de la democràcia. Per tant, allò que seria útil és afrontar aquesta tendència amb el vot i votar un partit que aposti clarament per la reforma de la llei electoral, la qual no tindrà lloc mitjançant l'acord entre forces majoritàries, perquè no els beneficiaria.

Segon mite. Els vots a l'esquerra són més rentables si van als socialistes. FALS. Depén del còmput de vots. Hi ha diferents situacions que il·lustren justament el contrari.

Exemple, Astúries, eleccions generals de 2004. En aquesta comunitat, es reduia en un diputat el nombre total d'elegibles. A les eleccions de 2000, els resultats van ser 5 PP, 3 PSOE, 1 IU, i a les de 2004, 4 PP, 4 PSOE. Els resultats en vots el 2004 van ser: 307.977, 305.240 i 59.253. Atès que d'unes eleccions a les altres, IU va perdre 17000 vots i el PSOE en va guanyar més de 63.000, van ser el transvassament de menys de 8.000 vots i la no incorporació d'una xifra similar de nous votants els responsables que el PSOE guanyés un escó en detriment d'IU. En ra més eficient votar a IU que al PSOE, que necessitava un increment de vots molt més important.

Tercer mite. Els votants d'esquerra que no voten socialista beneficien a la dreta. FALS. Un cop més, depén de quants vots té cadascú.

Exemple: Sevilla, eleccions generals de 2004. També aquí es produia la reducció d'un diputat. El 2000 els resultats van ser PSOE 7, PP 5, IU 1 (amb 80.000 vots), mentre que al 2004, després d'un increment de prop de 300.000 per als socialistes, un retrocés de 169.00 per al PP i de 7.111 per a IU, IU va perdre el seu escó i el PSOE va incrementar en 1. A IU li van faltar prop de 4000 vots per assolir el dotzè escó, que de ben segur van anar al PSOE. De no haver-se produit aquest traspàs, què hagués succeït? El PP va assolir el dotzè cocient amb 76.616 vots, per 73.344 vots que tenia IU. El PSOE, en canvi, podia perdre fins a 25.000 aproximadament (bastants més dels perduts per IU), sense risc per al seu escó. S'evidencia, doncs, que tota la fugida de vots a favor del PSOE va perjudicar a IU i no va beneficiar en res al PSOE.

Conclusións claus

a) En un escenari que concorren diferents forces polítiques, les afirmacions sobre el vot útil esdevenen extremadament gratuites, atès que si bé es cert que com major nombre de gent estigui disposada a votar una força majoritària, més probabilitats hi ha que aquest vot decideixi escons, a la pràctica, dues excepcions s'imposen:

Primera: Si un vot ha estat útil per obtenir un escó en els comicis anteriors, també ho serà en els següents comicis si els votants d'aquesta força no canvien el vot.

Segona: En situacions que els vots es decideixen per estrets marges i en què no es considera desitjable un model bipartidista, és més útil votar a les forces polítiques que opten a un escó, perquè sobre elles el vot acostuma a ser més eficient.

b) Cap votant d'Esquerra Republicana de Catalunya o d'Iniciativa per Catalunya-Verds que hagi obtingut representació en els comicis anteriors a la seva província estarà fent un vot inútil. Contràriament, si canvia el vot per la por al PP pot arribar a inutilitzar un ampli contingent de vots de persones que no l'hauran canviat (recordeu l'exemple sevillà). I quan això passa, es perd molt més que un escó, sovint suposa la pèrdua del multipartidisme en una província.

c) Els partits minoritaris haurien de fer molts esforços per convèncer en els llocs on tenen escons de la utilitat del seu vot.

d) Com veieu, els qui preferim opcions minoritàries i som antibipartidistes no ens podem permetre fer un vot majoritari. La nostra tasca és explicar aquesta realitat i fomentar el vot útil, però útil per a una democràcia de debó.