27 de desembre 2007

Independència, soroll i 5 barres a la senyera

PSC, CiU i ERC han començat la pre(pre)campanya electoral de les eleccions al congrés espanyol penjant un vídeo cadascú a YouTube:

PSC [video 3:17] Un vídeo que ens parla dels compromisos "fets realitat" pel PSOE de mans del PSC. Entre els més curiosos el d'afegir una barra més a la senyera i dir que Catalunya té un nou estatut que reconeix la seva sobirania. Suposo que deuen ser els efectes col·laterals de l'optimisme del PSC.

CIU [video 0:49] Un vídeo que denuncia la manca de qualitat a l'ensenyament, l'actitud d'alguns immigrants, els problemes d'infraestructures i la manca de seguretat. Tot en silenci, bé només se sent el molest soroll d'una moto, el molest soroll dels clàxons dels qui es troben atrapats en un embús i les "molestes" veus dels immigrants. El segell d'Unió és inconfusible.

ERC [video 1:32] És pot resumir en una sola paraula INDEPENDÈNCIA, fins i tot amb castellà.

Esperem amb ganes les produccions del PP i d'IC-EUA. Algú dona més de 5 barres?


25 de desembre 2007

Bons i republicans Nadals per tots i totes



Vist al bloc "a la sombra del tomatate".

...i recordem l'encoratjador missatge de l'any passat del Borbó:





¿por qué no te vas?

24 de desembre 2007

Bravo Mariano, no al canon digital

"Estoy a favor de la propiedad intelectual, estoy a favor de proteger a los creadores, pero no estoy a favor de un canon que grave a la sociedad, a cualquier persona que se acerque a un establecimiento a adquirir material tecnológico, con un canon que además en el mismo momento que se le grava se le está diciendo que es sospechoso de hacer algo que no es legal."

Mariano Rajoy, PP [You Tube;minut 3:35]


Electoralisme? Potser sí, però m'ha fet gràcia sentir-li dir per primera vegada quelcom en el que estiguéssim d'acord. I en tot cas no puc entendre com el PSOE i IU s'han doblegat a les pressions de la SGAE. Aquest canon és una vergonya, un robatori i una invitació a la pirateria.

18 de desembre 2007

El ministre Solbes ens considera a tots uns illetrats, sant tornem-hi

El ministre Solbes té moltes, moltes ganes que parlem d'ell. Avui als desdejunis de TVE ha dit que "los españoles son ahora más ricos en términos medios que en 2004" i per demostrar-ho ha presentat els resultats d'un informe publicat avui per Eurostat on és situa el PIB d'Espanya un 5% per sobre del PIB mitjà de l'Europa dels 27.

Tot plegat una enganyifa de les bones doncs només cal revisar els diferents estudis que s'han presentat aquest any sobre la pèrdua de poder adquisitiu dels espanyols per veure que alguna cosa falla.

La resposta es ben senzilla i es troba també a la web d'Eurostat. Concretament a les taules que ens parlen de la cohesió social

1) Raó entre els guanys del 20% de la població que guanya més i els guanys del 20% de la població que guanya més.

Espanya 2004: 5,1
Espanya 2006: 5,3

2) % de població en risc de pobresa després de transferències socials.

Espanya 2004: 20%
Espanya 2006: 20%

Aquestes són les xifres que el sr. Solbes no ens mostra. Les xifres que parlen de desigualtat social. Les xifres que mostren com el fort creixement econòmic no s'ha traslladat a les butxaques del poble. No senyor ministre, no som més rics. Només som més desiguals.

16 de desembre 2007

El ministre Solbes ens considera a tots uns illetrats

El ministre d'economia, el sr. Pedro Solbes, ha reconegut al Foro Economia en Progreso (una plataforma pro-socialista) que l'euro ha tingut efectes inflacionistes en productes de baix valor. Fet que fins ara tothom ens havia negat però nosaltres podíem comprovar amb el preu del cafè, el diari o el metro cada dia.

L'excels ministre també ha assegurat que "los españoles no han interiorizado lo que vale un euro" i ha assegurat que això és una de les causes de l'increment de la inflació. El ministre però encara ha afegit que "no sabemos todavía que 20 céntimos de euro son 32 pesetas y que un euro son 166 pesetas" i que això es nota en les propines que donem als bars, que arriben fins i tot al 50% del valor. Quina barra, quina barra... ho haveu vist, no?... Ara resulta que tot és culpa nostre que som rucs, que no sabem sumar i que paguem el que ens demanen.

Sapigueu que si per als productes de baix cost ens han fet una conversió 100 pts = 1 euro és per culpa nostre. Nosaltres hem acceptat de bona gana i voluntàriament pagar un euro per un cafè, pel diari o pel metro. El cinisme i el cretinisme d'alguns arriben a unes cotes exasperants.

Per cert, ara que ja ningú nega que hi ha crisi en el sector immobiliari, que no hi haurà aterratge suau, ben aviat sentirem algun altre lluminera de l'economia dient-nos que tot, tot és culpa nostre que no sabem gestionar els nostres ingressos. En resum i com va dir en Gagarin "no te puedes fiar de los pobres".

12 de desembre 2007

Ecologistes de pa sucat amb oli

Ha, ha, ha... quina gràcia. Sí, sí el Rajoy i en Bush són idiotes i dolents, sobretot molt dolents. Buuuu. Mira que no firmar el protocol de Kioto, mira que no creure amb el canvi climàtic. Ha, ha, ha.

Una mica de rigor, si us plau, encara que no sigui cert si més no feu veure que sou el diari més seriós del país:

Espanya a finals de 2007 haurà incrementat les emissions de CO2 a l'atmosfera en un 50% des del 1990. El protocol de Kioto exigia a Espanya no augmentar les emissions en més d'un 15%. Fets i no paraules.

11 de desembre 2007

Heroïnes de pa sucat amb oli

Tens ganes d'aventures. Agafes un avió i t'en vas al Carib per assistir a una manifestació, et fas la foto amb la teva càmera digital nova de trinca comprada per a l'ocasió, en arribar al teu hotel de cinc estrelles els serveis secrets et comminen a quedar-t'hi fins nou avís, al dia següent et facturen dins d'un avió i cap a casa.

Arribar a casa i sentir-te com una heroïna defensora de la justícia i la llibertat no té preu. Per a tota la resta CiU-card.

10 de desembre 2007

Al País Valencià no hi ha llibertat d'expressió

Finalment ha succeït lamentablement allò que anàvem anunciant: TV3 ja no es pot veure a la província d'Alacant.

Culpables? Podem culpar la manca d'escrúpols del PP del País Valencià, la tebiesa del govern de la generalitat de Catalunya, o fins i tot al ministre d'indústria del govern espanyol que se'n renta les mans.

Per evitar un conflicte institucional la generalitat de Catalunya renuncia a respondre a l'agressió de la generalitat del País Valencià. Expressa la seva queixa i insisteix una vegada més que cal arribar a un acord per la reciprocitat. Com sempre els catalans decidits a seguir allò que ens agrada tan del "cornuts i pagar el beure". Som ben rucs.

El govern espanyol que podria exercir d'àrbitre, recordem que la freqüència és seva, renuncia a prendre partit i commina als dos governs autonòmics a posar-se d'acord com bons germans. Ara però que la tele és tancada i es vulnera de forma flagrant la llibertat d'expressió, no trobeu que l'àrbitre hauria de prendre partit?

Per cert, algú ha vist algun titular dels grans als diaris o teles de l'estat. I ca! Total només es tracta d'un conflicte regional on hi ha en joc la llibertat per expressar-se en una llengua... regional. Ja s'ho faran deuen pensar, o m'equivoco?

04 de desembre 2007

La crosta mediàtica del PSC

En Joan Ferran ha patit un empatx. Li costa tan de digerir la manifestació del dissabte que no pot ni amb la seva ànima. Si visiteu el seu poruc bloc (poruc perquè no accepta comentaris) hi podreu copsar el seu nivell d'obsessió. Les seves darreres quatre entrades són monotemàtiques. Manifestació, manifestació i manifestació.

En Joan Ferran se sap fora de la primera secretaria del PSC de Barcelona i aplica aquell refrany castellà tan graciós que diu "Paro lo que me queda en el convento, me cago dentro". Fet que diu molt poc en favor del "convento" i del qui "se caga dentro". Estirabots com el de la "crosta nacionalista" o el dels "6.900.000 catalans que no es van manifestar" no ens parlen d'algú valent i decidit, sinó d'algú emprenyat i dolgut amb un ferida oberta encara per cicratitzar (vaja amb la crosta encara tendra).

Dit això podem parlar del nacionalisme de la corporació i de la manca de representació de determinats sectors de la societat. Vull dir que el debat pot ser vàlid però mai de les maneres que el planteja en Joan Ferran.

Quan parlem d'arrancar la crosta nacionalista de la corporació, de què estem parlant? d'una purga ideològica de presentadors? de col·laboradors? o d'espais en general? o estem parlant de fer programes en castellà?

El nivell dels mitjans de la corporació és qualitativament superior al de la resta de televisions i radios de l'estat. La pluralitat i la imparcialitat dels seus espais informatius supera àmpliament la majoria dels serveis informatius de la resta de l'estat. Amb tot és millorable.

És cert que des de TV3 és dona una imatge de Catalunya que s'allunya força del que es pot viure al dia dia del barri de la Torrassa per posar un exemple, i que té una presencia notable de tertulians nacionalistes i sobiranistes però valdria la pena valorar el que tenim i treballar per millorar-la. No podem passar de la crosta nacionalista a la crosta socialista a base de duplicar Cunís. Fem créixer la pluralitat però sense perdre la singularitat. Singular i universal, us sona?

I ja per acabar, jo avui volia parlar d'aquesta darrera animalada del collons de Zapatero però mira aquí em teniu entrampat amb les rucades d'en Joan Ferran.

02 de desembre 2007

Era una manifestació per la independència o per les infraestructures?

Hi vaig anar, convençut i amb ganes de cridar. Per raons que ara no venen al cas vaig estar tota la mani al mateix lloc, i no vaig poder fer allò que tan m'agrada que és passejar-me amunt i avall per captar els diferents ambients. Tot i que amb la gernació que érem no se si ho hagués pogut fer.

Allí on la vaig viure, és va cridar molt per la independència, tant que fins i tot es van oblidar de les rodalies. Bé no del tot perquè també es va cridar en contra de la nostra estimada Maleni i per un transport públic de qualitat. Després de més de dues hores de marxa lenta, en vaig sortir content, cansat i sorprès de la gentada que hi havia. Em va encantar saber, quan vaig arribar a casa a quarts de nou, que finalment hi havien anat en Maragall i en Sobraqués.

Una manifestació pel desgavell de rodalies? Una manifestació pel dret a decidir? Una manifestació per la independència? Doncs segurament una mica de tot i sense voler frivolitzar crec que no podia ser d'una altra manera. El cabreig és monumental, la llista de greuges inacabable i com titula el Baltimore Sun... el caos dels transports dona fuel al nacionalisme català.

Quan vaig arribar a casa no vaig deixar de preguntar-me qui s'encarregaria de canalitzar el cabreig d'aquells qui no es troben còmodes amb manifestacions com les d'ahir. Potser no se n'ha d'encarregar ningú, vull dir que potser ja es basten i es sobren ells mateixos, però hi ha molta gent que ha viscut 42 dies d'infern i contenta no deu pas estar. Molt em temo que a les properes eleccions hi haurà una abstenció de ca l'ample.

Quan una part de la societat civil estira ¿els partits van a remolc? i mentrestant l'altra part ¿què fa? ¿S'ho mirà amb desgana? ¿somnia amb un país sense classe política? o potser amb un país amb les qüestions nacionals resoltes i centrat en el desenvolupament econòmic i social.

28 de novembre 2007

Leonor Watling, ministra de foment

Els 6 vots del PNB, que van ajudar a salvar ahir a la nostra estimadíssima ministra de foment d'una reprovació del parlament espanyol, van costar 13,4 millions d'euros en inversions addicionals per a Euskadi. Esperem que els hi facin profit.

La ministra va arribar tard, i en sortir va declarar que "me reprochan como hablo, como visto, como sonrio y hasta haber nacido". Com en saps Magdalena, com en saps. De fet m'agradaria demanar-te disculpes i confessar de genollons que en realitat només volem canviar-te per posar al teu lloc a la Leonor Watling.

26 de novembre 2007

Som una nació i diem PROU!

Sóc un català emprenyat més i tinc molt clar que el proper 1 de desembre sortiré al carrer a cridar ben alt i fort: visca la terra i mori el mal govern.

Cal que la manifestació del dia 1 sigui un clam de la societat civil. El servei de rodalies del país es un autèntic desgavell i hem arribat a uns extrems intolerables. Atenció però que no val a badar, seriem uns rucs curts de vista si només carreguéssim cap a Madrid, la situació actual també és culpa dels qui han governat a Catalunya i no han prioritzar o negociar a temps les inversions que calien pel servei de rodalies.

25 de novembre 2007

ADSL, una estafa patrocinada pel "Gobierno de España"

Abril 2006: La consultora Forrester va publicar un estudi sobre l'accés a internet per alta velocitat a la Unió Europea. L'informe destaca que a l'estat espanyol el preu és un 32% més car que la mitjana europea. Alhora remarca que passar de banda estreta a banda ampla és un 435% més car, quan de mitjana a l'Europa occidental ho és un 68%.

Juliol 2006: La Comissió del Mercat de las Telecomunicacions admet que les connexions de banda ampla a l'estat espanyol són almenys un 25% més cares.

Juliol 2007: Segons un estudi de la OCDE, entre els països que formen part d'aquesta organització, només Mèxic supera l'estat espanyol en quan al que el consumidor ha de pagar com a mínim per accedir a una linia de banda ampla [clicar la imatge].

Juliol 2007: Segons xifres de la Unió Europea els espanyols paguen un 20% més que la mitjana de ciutadans de la Europa dels 15, una situació que segons la comissió té un responsable que és diu Telefónica.

Juliol 2007: Brussel·les va decidir sancionar Telefónica per abús de posició dominant en el mercat d'accés a Internet. La multa supera els 150 milions d'euros. L'empresa és acusada de cobrar un preu massa alt als seus competidors per poder accedir a la xarxa d'ADSL, cosa que impossibilita als seus rivals poder fer ofertes competitives i a la vegada rendibles.

Novembre 2007: La multinacional Telefónica ha tancat els primers nou mesos de l'any amb un benefici rècord de 7.848 milions d'euros, un 51% més que fa un any.

Darrer capítol, 20 de Novembre 2007: Neelie Kroes comissària de competència de la UE, va declarar contra el preu de l'ADSL a l'estat espanyol, al·legant que els seus ciutadans pagaven un 20% més que la resta d'europeus. Va citar un nou informe de l'OCDE que qualificava les connexions espanyoles de "menys ràpides i més cares".

Quina resposta ha donat el ministeri d'Indústria a tot plegat? El secretari d'estat de telecomunicacions, Francisco Ros, va respondre a la comissària acusant-la "de tenir un desconeixement absolut de la realitat espanyola". El secretari ha encarregat un estudi a la Comissió del Mercat de las Telecomunicacions "para ver quien lleva las de ganar".Toca't els ous ¿què no té prous dades ja? I mentrestant nosaltres a seguir pagant uns preus descaradament abusius, per unes velocitats de cargol amb uns contractes infames on només et garanteixen un 10% del que t’oferten. "Hasta 20 Megas" vol dir que et donaran 2 Megas com a mínim. Ep! i atenció a no confondre bits amb bytes perquè aleshores la decepció ja és monumental.

En resum, "la realidad española" és com si vas a la polleria per comprar un pollastre de 5 kilos, el veus bonic i formós a la tenda, el compres i quan arribes a casa, no saps molt bé perquè, s'ha convertit en un pollet de 500 grams.

23 de novembre 2007

22 de novembre 2007

Fot-li fort que són catalans

FET A: Aquesta setmana el jutge de la audiència nacional, que du la causa per la crema de fotos del rei, va prohibir als dos acusats d'expressar-se en català, amb l'argument que "un ciutadà espanyol de trenta anys coneix i parla perfectament el castellà".

FET B: Ahir en Joan Herrera li va fotre canya a la ministra del desproposit en un dur cara a cara al congrés. En un moment de la picabaralla la ministra es va reafirmar en el ja famós "antes partía que doblá" que va ser contestat per l'Herrera amb un "los partidos i los doblados" són els que agafen el tren cada dia. La ministra li va contestar sorneguerament que "no és antes partida que doblada", sinó "antes partía que doblá". I és que, segons ha dit, els andalusos tenen la seva pròpia manera d'expressar-se i ha continuat: "De la mateixa manera que es pot pronunciar Josep-Lluís, quan repeteixi el que jo dic, faci-ho tal com ho diem els andalusos."

Ambdós fets són clars exemples de la manca total i absoluta de respecte cap a la nostra llengua que prediquen determinats actors de la vida pública, qui amb la seva actitud legitimen i fan pedagogia per perpetuar aquest menyspreu. Si els prohoms (i les prodons) de la pàtria confonen, fent-ne mofa, una llengua amb una variant lingüística o menystenen una llengua públicament ¿quin exemple estan donant al poble? La refundació del catalanisme d'en Mas no fou més que fum i malabarisme, però en va dir alguna de prou bona i es que si després de 30 anys encara hem de seguir fent pedagogia potser que ens ho féssim mirar tots plegats. No fem por a ningú.

20 de novembre 2007

El català i TV3 fan nosa al País Valencià

La Generalitat Valenciana del sr. Camps ha comunicat que la setmana vinent intentarà tornar a tancar el repetidor de TV3 situat a la Carrasqueta. El fet és insòlit, anacrònic, vergonyós i fora de tota lògica especialment quan per activa i per passiva des de la Generalitat de Catalunya s'està apostant per la reciprocitat dins l'àmbit lingüístic català (TV3, IB3 i C9).

L'Acció Cultural del País Valencià ha instat a la mobilització per aturar-ho una altra vegada, tal i com ja ho van fer el passat mes d'Abril. Aquella acció va acabar amb una severa multa de 300.000€ per a l'associació, sens dubte una quantitat del tot desproporcionada si tenim en compte que l'ACPV és una entitat sense ànim de lucre. Al respecte hi ha en marxa una campanya per solidaritzar-se amb la causa col·laborant amb una aportació d'almenys 10€ ( a canvi t'envien una litografia d'en Tàpies elaborada per l'ocasió).

Siguem clars, tot plegat, la multa i el tancament, són atemptats gravíssims a la llengua catalana i a la pluralitat. El tancament de TV3 és un problema de tots, perquè és el català el que els fa nosa, és l'existència d'una llengua que ens agermana culturalment el que els fa nosa, és la pluralitat el que els fa nosa.

El dia que en Chavez va tancar el canal privat RCTV per donar suport als colpistes, la premsa d'arreu de l'estat és va esglaiar, enutjar i va brandar la bandera de la llibertat d'expressió durant dies i dies. La setmana vinent quan la Generalitat Valenciana enviï la Guardia Civil per tancar els repetidors de TV3, què diran?

19 de novembre 2007

La Vanguardia vol convertir la nit en dia

La Vanguardia podria estar començant una nova campanya a Barcelona. L'anterior, la del ciNisme, va iniciar-se parlant de pixaners i va acabar amb una ordenança pel civisme digne de 1984. La qüestió ara és la il·luminació de la ciutat que el comte de Godó considera que "ni permite ver con toda nitidez", "ni da confianza a los ciudadanos". El festival comença amb una flamant fotografia a primera pàgina, i a Internet amb un vídeo i una enquesta (no us perdeu el vídeo que n'hi ha per llogar-hi cadires..."barrios alternativos").

La noticia s'acompanya d'una enquesta que segons el rotatiu revela els següents resultats: "en una amplia encuesta elaborada por La Vanguardia (véase la tabla) entre diversos sectores comerciales, ciudadanos y profesionales, la nota media apenas supera el aprobado".

Gremi d'Hotelers de Barcelona 3
Sindicat de Policies de Catalunya 4
Comertia 4
Federació d'Autoescoles de Barcelona 4,5
Col·legi de Joiers de Catalunya 5
Pimec del Comerç 5
Col·legi de Directors de Cinema 5
Cambra de Comerc 6
Círculo Ecuestre 6
FAVB 6
Amics de la Rambla 6
Col·legi d'Aparelladors de Barcelona 7
Col·legi d'Òptics 7
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya 7
Col·legi de Detectius Privats 7
Confederació de Comerç de Catalunya 7
Col·legi d'Enginyers Industrials 9

D'amplia res de res i "apenas supera el aprobado" tampoc, només quatre dels 17 col·lectius enquestats suspenen la ciutat, nota mitja 5,8 (riq 5 - 7). Sospitosament la nota més baixa la posa el sr. Joan Clos president del Gremi d'Hotelers de Barcelona. ¿Voleu dir que aquest home vol més llum als carrers o potser els vol a la Sagrada Familia, a la Pedrera, a la casa Milà, a Colon, etc?

Esperem que aquest govern municipal tan valent que tenim, no sucumbeixi una vegada més a la pressió de la Vanguardia.

+ informació sobre la contaminació lumínica.

17 de novembre 2007

Gregorio López Raimundo


Sense parlar m'has dit "tot va creixent",
lluita d'avui pel demà viu i lliure,
que es va forjant aquests dies terribles,
temps aquests temps de tantes ignoràncies.

Raimón. T'he conegut sempre igual (1973)


14 de novembre 2007

Rodalies, la culpa es de l'altre

Aquí tenim ciris per tothom. El desgavell de rodalies té principalment dos orígens: les obres de l'AVE i la manca d'inversions. El controvertit traçat fou consensuat per totes les forces polítiques i la manca d'inversions fou permesa i tolerada per governs d'esquerres i de dretes, a Espanya i a Catalunya.

La gestió de les obres de l'AVE corresponen al Ministeri de Foment i és aquest el primer i darrer responsable de la correcta execució de l'obra. Sentir dir a la ministra que tot plegat és cosa només de 2 kilòmetres és insultant. Per tant cal exigir la dimissió de la ministra i encolomar la responsabilitat al govern del PSOE.

La manca d'inversions és un fet constatat i demostrat. Un fet que arriba a ser escandalós quan se sap que entre el 1992 i el 2005 el nombre de passatgers de la xarxa de rodalies de Barcelona va augmentar un 92%. Així doncs cal insistir, una vega més, en denunciar la hipocresia dels dirigents de CiU quan clamen al cel per unes inversions que haguessin hagut d'exigir quan van allitar-se amb el PSOE i amb el PP.

Finalment mereix una menció apart l'actitud del PSC. Ben cert és que els toca jugar un paper complicat i que són els qui políticament hi podrien perdre més. Tan per estar governant aquí i una mica allà, com perquè és al Baix Llobregat (mina inesgotable de vots socialistes) on el desgavell és major. Justifica això una actitud poruga i poc decidida? És clar que no, salvar al cul a la ministra actual i carregar les tintes només cap als govern anteriors és ridícul. Cal ser valents i dir les coses pel seu nom, però el proper mes de març hi ha en joc masses menjadores perquè facin política amb una mica d'honestedat. Al cap i a la fi la mina inesgotable de vots només podrà triar entre el papus horripilant del PP i el "talante" del ZP, o no? A veure si ens donen una bona sorpresa i fan un pas més cap a l'esquerra.

13 de novembre 2007

Ja hi tornem a ser amb la monarquia dels collons

FET A: 6000€, 3000 cadascun, és el que hauran de pagar els autors de la caricatura de Felipe de Borbón i Letizia Ortiz per un delicte d'injúries al successor de la corona. Algú s'ho pot creure? Algú pot entendre que aquests dibuixants hagin de desemborsar un milió de peles per haver parit un acudit?

FET B: La Infanta Elena i Jaime de Marichalar, han convingut el cesament temporal de la seva convivència matrimonial. Eufemisme cursi i estúpid de que s'han separat o de que es vagin preparant al Tribunal de la Rota per declarar nul el matrimoni d'aquests dos. Algú s'havia cregut mai aquest matrimoni? Té cap importància?

FET A + FET B: La coincidència d'aquests dos fets en l'espai i el temps farà que demà tota la premsa escrita, visual, gratuïta, de la seca i de la meca vagi plena del FET B i ens costi trobar cap reflexió sobre el FET A. Davant d'aquests fets només em resta dir amb molta serenor i bonhomia...


12 de novembre 2007

¿Por qué no te vas? (II)

Del que he pogut llegir fins ara sobre la vergonyant actitud del Borbó us recomano tres articles:

Yuri Gagarin es nuestro amigo: Me avergüenzo de tener rey, y encima, éste

Materias Grises: El Rey pluscuamperfecto

Mail obert de Vicent Partal: Chávez es l'anecdota

En fi, segur que a la xarxa n'hi ha més i millors, deixeu un comentari enllaçant aquells articles que us hagin agradat més.

Us deixo amb un vídeo que explica com el Borbó ha amassat una autèntica fortuna amb regals, comissions i negacions dubtosos. Cert o no fa posar els pèls de punta...


11 de novembre 2007

¿Por qué no te vas?

Perquè ets l'hereu de Franco, perquè el poble no t'ha triat, perquè t'has enriquit d'esquenes al poble, perquè vius a compte dels pressupostos de l'estat i perquè a més avui hem descobert que també ets un mal educat. Fot el camp!

Recordem la proclamació d'aquest vividor, recordem...

Compromís amb el poble, de debò!

Us presento Marina Albiol diputada d'Esquerra Unida i Compromís pel País Valencià a les corts Valencianes:



Això sí és compromís de debò. Alguns representants de l'esquerra d'aquest país haurien d'aixecar el cap de les menjadores per prendre nota.

Via: Yuri Gagarin es nuestro amigo

10 de novembre 2007

09 de novembre 2007

Barcelona vine i pixa-t'hi

TURURÚ-TURURÚ...

Es fa saber als vilatans de la ciutat de Barcelona que tots els hooligans i oligofrènics en general, que vinguin de més enllà dels Pirineus, queden exempts d'acomplir les directrius locals sobre civisme. Tots aquests honorables visitants seran tractats amb cortesia i se'ls atorgarà impunitat absoluta per pixar, beure, cridar, ballar i ensenyar el cul allí on els sembli a l'hora que els plagui. Recordeu que sense ells el model de ciutat parctemàtic-putiferi-túristic que hem muntat no seria possible. Ah i recordeu tots aquells que demaneu revisar el model turístic, introduir l'ecotaxa i recuperar la ciutat pels ciutadans que sou una colla de retrogrades involucionistes que aneu en contra del progrés. Visca Bar$elona i visca la gallina dels ous d'or.

...TURURÚ-TURURÚ

Dedicat al Carlos i l'Anna i a tots els seus conveïns de ciutat vella.

08 de novembre 2007

Movistar i Sony ens inviten a cremar fotos del rei

La imatge que podeu veure una mica més avall (cliqueu-hi a sobre per veure-la més gran) correspon a la pàgina 5 de la Vanguardia (edició paper) d'ahir 7 de Novembre de 2007. Deixar en mans d'una màquina la traducció d'un text té aquests riscos. Atenció a la traducció de "llama" per "flama"!?



















Corol·lari: cal ser agraïts i felicitar aquestes dues empreses l'esforç que fan per normalitzar l'ús del català en la publicitat a cop de màquina. Definitivament, "perfeccionar el que és perfecte és possible", només et cal contractar un humà.

Gràcies Colomet.

06 de novembre 2007

Uns governants de canapès i bandereta

Els reis d'Espanya visiten les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Després d'unes indesitjables portades i unes quantes fotos cremades, la monarquia necessitava un bon bany de masses i banderes. El protocol marca que cal endreçar la ciutat, per allí on passaran els monarques, la resta ni tocar-ho. Es netegen, es pinten i es repassen fanals, senyals i voreres. S'engalana el recorregut amb banderes, tanques i plantes. Finalment, i per garantir-ne l'èxit es dona festa als escolars i als funcionaris, i es recomana als botigues tancar els seus negocis. Tot per donar una calorosa benvinguda als reis d'Espanya. Costos de l'operació? econòmics segurament no masses: quatre duros en plantes i cinc en pintures, bombetes i banderetes. Diplomàtics? una sobirana emprenyada dels nostres veïns marroquins que s'haurà de solucionar a cop de talonari o ja se'ls hi passarà. Resultat? Un èxit total digne només de les gran repúbliques bananeres o millor dit de les monarquies de pandereta. Avui la segona parada: Melilla.

Per cert, ahir a la feina vàrem rebre la visita de la consellera Geli. Unes hores abans de la seva arribada un parell de sinistres personatges (responsables de protocol ¿?) es van dedicar a repassar el recorregut que faria la consellera per veure que tot estigues en ordre. Ens varen fer retirar dues taules que teniem arraconades l'una sobre l'altre, uns cartells impresos per nosaltres que demanen silenci i un acudit del forges que penjava de la porta d'un despatx. Per llogar-hi cadires, si un conseller necessita aquest tipus de parafernal que no necessitaran els reis d'Espanya.

Visca el protocol, la pandereta i els canapès. A qui collons importa que Ceuta i Melilla siguin les regions més pobres de l'estat. Banderes, banderes i més banderes això és el que necessita la gent. Quina alegria.

03 de novembre 2007

L'opi i la setència de l'11-m

Ja tenim sentència, ja tenim veredicte i ja tenim distracció per setmanes. Una distracció que només interessa als hooligans dels respectius partits. Els uns r recordant-nos els dies de màxima crispació que van propiciar el tomb electoral, i els altres fent declaracions per tapar-se les vergonyes amb subterfugis com el de la autoria intel·lectual. On érem?

Ah sí... trigant dues hores més per anar a treballar cada dia mentres l'habitatge escala a la primera posició del rànquing de preocupacions, la inflació es desferma i l'atur segueix creixent.

Opi, si us plau, necessitem més opi encara.

29 d’octubre 2007

Crònica d'un desencís

Era xocant veure el Xavier Garcia Albiol voltat de tantes càmeres com estelades. Quin guirigall. Els crits que demanaven la dimissió de la ministra Alvárez es confonien amb els que reclamaven que l'AVE no passes pel centre de la ciutat. Al fons una pancarta del nou partit Unidad Progreso y Democracia buscava el seu minut de glòria. Per acabar-ho d'adobar han aparegut pel carrer Ferran uns quants nois de les Jerc i uns altres d'Estat català que ha crit d'in-inde-independència han acabat d'embolicar la troca. Quan ja me n'anava a més m'he topat amb un parell de nois una mica despistats que lluïen dues flamants banderes espanyoles. En veure l'espectacle han dit: "solo veo banderas catalanas ¿pero esto qué es?" Si us hi sumeu un autèntic circ he pensat. Eren dos quarts de vuit i ja en tenia prou, tot fent camí cap al metro he pensat que a la plaça basicament hi havia carronyaires i despistats i que els afectats, aquells qui cada matí triguen dues hores per anar a la feina, segur que estaven fent mans i mànigues per arribar a una hora decent a casa. On és la FAVB? On són els sindicats? Quin desencís.

28 d’octubre 2007

Canvi climàtic, imbècils i hipòcrites

La setmana passada en Rajoy, que ja ens te acostumats a la seva sensibilitat científica ("pequeños hilitos... con aspecto de plastilina en estiramiento vertical"), ens va regalar una de les més gran rucades que s'ha dit sobre el canvi climàtic. La qüestió és que un pot anar en contra del pensament més extens entre la comunitat científica però aleshores ha de cuidar una mica els seus arguments. No és pot confondre la meteorologia amb climatologia i quedar-se tan ample perquè aleshores corre el risc de quedar com un autèntic imbècil. Us recomano llegir la carta que li ha dirigit en Dan (del bloc Centpeus) al sr. Mariano Rajoy.

Ja tenim els imbècils, i els hipòcrites qui són? Doncs sense cap mena de dubte tots aquells qui s'omplen la boca amb les paraules de l'IPPC o del nou messies Al Gore i després són incapaços d'aplicar les polítiques restrictives adequades pel que fa a la reducció d'emissió dels gasos d'efecte hivernacle (GEH), en especial del CO2. Estats Units, la Unió Europea, Rússia, la Xina i el Japó són responsables del 62,2% del total d'emissions anuals de CO2. En tot això Espanya (i Catalunya) hi juguen un paper ben galdós. El protocol de Kyoto marca un objectiu ben clar: l'any 2012 l'increment de les emissions de GEH, prenent com a base les emissions de l'any 1990, haurà de ser d'un 15%. L'any 2003 Espanya ja havia augmentat en un 40% les emissions de l'any 1990 (si cliqueu sobre el gràfic el podreu veure molt millor).

La qüestió no només queda en la responsabilitat dels governs sinó que també passa per tots cadascun de nosaltres. A l'any 2003 un 26,4% de les emissions totals van ser responsabilitat de les indústries del sector energètic, mentre que un altre 24,4% vingué del sector del transport i gairebé un 17% de la indústria manufacturera i de la construcció. I ara agafeu-vos fort perquè resulta que el 90% del transport de persones i el 85% dels transport de mercaderies es fa per carretera, i per acabar-ho de rematar el 79% del transport de persones es fa amb turismes. Tot plegat fa que 80% de les emissions de CO2 a l'atmosfera provinguin del transport per carretera i d'aquestes un 40% siguin degudes al transport urbà i metropolità.

En definitiva tenim imbècils, tenim hipòcrites i un canvi climàtic que ens la farà ballar a tots plegats. En tot cas procurem fer us del transport públic (quan els nostres governants es dignin a tenir-lo en condicions), no posem a l'hivern la calefacció a més de 20º durant el dia i a 17º durant la nit, a l'estiu l'aire condicionat a menys de 25º i de tant en quan informem-nos i reflexionem sobre el tema que realment va de veres.

Més informació a Canal Solidari i a Real Climate.

24 d’octubre 2007

OHL és la gran culpable ¿o potser és que vols que el PP guanyi les eleccions?

No puc entendre la reacció tan tímida que està tenint en aquest afer el govern de la Generalitat. La situació de les rodalies de RENFE és insostenible miri per on es miri. El transvals que representa per a milers de treballadors cada dia és insultant. La insensibilitat dels gestors de RENFE és manifesta en vers als usuaris, doncs han estat aquests qui han hagut d’exigir un telèfon gratuït d’informació, una oficina d’atenció a plaça espanya i fins i tot la gratuïtat dels bitllets. A RENFE se la saben molt llarga i no estaven disposats a regalar-nos ni l’aire que respirem als seus pudents trens. Tornem però a l’arrel de la qüestió ¿on és el govern de la Generalitat? On és el president Montilla? On és l’alcalde Hereu? On és en Carod-Rovira? On és en Saura? On són tots plegats? Segur que treballant de valent o fent treballar de valent per coordinar tots els efectius necessaris per evitar el col·lapse total, però tot i així manquen gestos de fermesa, gestos que ens facin entendre que estan amb tots nosaltres.

Hem pogut veure el conseller Nadal en roda de premsa declarant les prioritats del govern però no n’hi ha prou. Entenc que en una situació tan excepcional com aquesta hauria de ser el mateix president de la Generalitat qui hauria de sortir a la palestra per exigir solucions i responsabilitats a qui calgui (ministeri de foment, renfe, empreses contratades, etc). Demanar que s’aturin les obres de l’AVE allí on calgui per poder arreglar el desgavell actual. Posar data al traspas de rodalies. Fixar les condicions presupostaries que aquests traspàs necessita, donat que el merder on ens han fotut és producte de tres legislatures absolutament eixutes d’inversions. En definitva posar els collons sobre la taula per dir que ja n’estem tips de tanta potineria.

Cada dia és més clar que una de les prioritats del PSC és no erosionar al govern d’en ZP. Em fa molta llàstima veure com hi arrosseguen al govern en tot això. "No correspon al president de la Generalitat de demanar la dimissió d'un ministre" diu en Montilla. I tant president de fet fins i tot ho hauria fet fa setmanes si qui manés a Madrid fos el PP. Per acabar-ho d'adobar la ministra, que qui sap en quin món viu, encara va assegurant que l’AVE arribarà a Barcelona el 2007. Potser sí que es pensa que la rebrem amb flors i violes. Ja no ens importa un rave quan arribarà l’AVE, el que volem és un servei de rodalies que funcioni. Caguncony!

Resumint, tots plegats som una colla de rucs que no ens n'adonem que la culpa de tot, però de tot, tot plegat és només d'una empresa que és diu OHL. I el qui no pensi així és un mesell o vol que el PP guanyi les eleccions del mes de març. Aquesta és la seva "línia principal d'investigació", sinó li agrada pregunti que segur en tenen més, però ja us aviso que cap apunta cap aquells qui governen.


23 d’octubre 2007

Comerç d'armes a l'estat espanyol

M'arriba per correu informació relativa a una campanya d'intermón sobre el polèmic comerç d'armes. La Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats està a punt de debatre un projecte de llei sobre comerç d’armes que no obliga a donar detalls sobre els productes que s’exporten. Resulta que aquesta informació no l'oculta ni els Estats Units (enllaç a la campanya).



En Raül Romeva és un autèntic expert del tema, podeu trobar forces escrits sobre el tema al seu bloc. A Canalsolidari van publicar aquest estiu una entrevista amb Enrique Figaredo (president de Càrites Cambodja) on es queixava de la doble moral del govern espanyol respecte el comerç d'armes.

22 d’octubre 2007

AVE, Rodalies, Ferrocarrils Catalans... qüestió de prioritats

Hi havia pressa per acabar les obres a temps. En Zapatero havia anunciat als quatre vents que l'AVE arribaria a Barcelona el 21 de desembre i calia complir la paraula donada. La data tenia o té quelcom de simbòlic i d'estratègia política: complir la promesa de fer arribar l'AVE a Barcelona abans de finalitzar l'any i alhora lligar aquesta inauguració amb la de l'AVE Málaga-Madrid que està prevista pel proper 23 de desembre. Encadenar aquests dos actes permetria al president acomiadar l'any amb dues fites que parlarien de infraestructures modernes, de progrés i també d'equitat intraterritorial pel que fa a les inversions i al desenvolupament.

"Visteme despacio que tengo prisa". Les preses, la dificultat de l'obra i les pluges (d'altra banda ben normals en el mes més plujós de l'any) ho han engegat tot a norris. Comptat i debatut, 100,000 usuaris de RENFE i 60,000 usuaris de FFCC sense el seu mitjà de transport diari i un president sense la seva gran inauguració. Quina serà ARA la prioritat? els 100,000 usuaris de RENFE? els 60,000 dels FF.CC? o bé el president i la seva inauguració?

Són tres quarts de vuit del matí i per Catalunya radio ja parlen de col·lapse als accessos a Barcelona. El més trist del cas és aquesta sensació d'irresolubilitat i de desempar, així com el convenciment que mai s'hagués arribat a aquest extrem si en lloc d'estar parlant de Barcelona estiguéssim parlant de Madrid... i si us plau que no ens demanin més paciència.

Algun voluntari per dimitir?

18 d’octubre 2007

RENFE i el pensament màgic

El pensament màgic és aquella forma de pensar o raonar que genera opinions mancades de tota lògica. La superstició n'és un bon exemple, o quan d'adolescents (i de més granadets) mentre llancem una bola de paper a la paperera ens diem que si l'encertem passarà tal cosa o tal altra, convençuts que de forma màgica se'ns ha atorgat la capacitat de destriar els nostres designes mitjançant una espècie de bàsquet casolà.

Doncs aquest pensament màgic és el que deu regir el cap de la ministra de foment Magdalena Álvarez quan ens diu que no passa res, que tot s'arreglarà, que ja veureu quan arribi l'AVE, que són coses de la pluja. Ni més ni menys que pensament màgic en el seu màxim exponent. El servei de rodalies no funciona i no funcionarà fins que no acabin les obres del putu AVE; i quan les acabin funcionarà igual de malament que ho feia abans del daltabaix del darrer any. És a dir, ja no s'aturarà el servei durant hores i hores, ni els trens arribaran tard sistemàticament però el servei seguirà igual de col·lapsat que abans. Per què? Ja ho sabem tots plegats...


NO S'HI HA INVERTIT EL QUE CALIA QUAN CALIA. I NOMÉS QUAN S'HI INVERTEIXI TOT EL QUE NO S'HA INVERTIT EL PROBLEMA ENTRARÀ EN VIES DE SOLUCIONAR-SE.


La resta és pensament màgic. Fer dimitir el cap de rodalies RENFE de Barcelona i creure que tot s'arreglarà és pensament màgic. Traslladar al secretari d'estat d'infraestructures i pensar que tot s'arreglarà és pensament màgic. Si segueix així aquesta dona optarà per traslladar tot el ministeri de foment, amb ella inclosa, cap Barcelona a veure si així els trens fan una mica més de cas i deixen d'espatllar-se d'una vegada.

Politica'l Enviar a La Tafanera

16 d’octubre 2007

Un frankfurt més i prou

Vaig escriure abans del pont que els diaris de l’estat no s’havien fet gaire ressò de la fira i anava errat. Diumenge tornant del pont vaig poder dedicar-li una estona llarga a "El País" i hi vaig descobrir un editorial i un parell de pàgines a la secció de cultura parlant de la fira. Resumint una mica tot plegat la informació publicada venia a dir que l’esdeveniment havia estat una gran oportunitat per la cultura catalana i bla, bla, bla però "l'exitosa operació cultural" havia quedat tacada per no haver invitar als escriptors catalans en llengua castellana. Resumint encara més valoraven l'actitud del govern poc menys que de sectària i provinciana.

Marsé, Mendoza, Montalbán, Cercas per posar un exemple, són catalans que escriuen en llengua castellana. Els he llegit, m'agraden i penso que formen part de la cultura catalana doncs són catalans. ¿Són literatura catalana? Crec que no però, jo no sóc un especialista en taxonomia literària, el meu negociat va per una altra banda. Dit això és cert que s'hagués pogut invitar aquests autors, però resulta que vivim al món on vivim i tenim el context que tenim. Un context on les llengües estan polititzades i exigir al govern català una postura diferent tenint en compte els antecedents ratlla l'esperpent. Uns antecedents que passen per un menysteniment clamorós per part de l'estat de la riquesa lingüística del país saltant-se l'article 3.3 de la constitució. A qui collons venen a donar lliçons de multiculturalitat, assenyalen la palla a l'ull aliè quan són incapaços de veure la biga al seu propi.

Estic convençut que no es tractava de marginar, ni menystenir a ningú sinó de potenciar la literatura escrita en català que com va dir el president Montilla "és la llengua que ens identifica com a país, que ens singularitza, i sobretot és la llengua que es troba en situació de risc".


Nota: valgui aquest apunt per respondre els comentaris de "Frankfurt bé val una polla".

15 d’octubre 2007

Viva la bandera española


Orotava 12 Octubre de 2007. Fins a 10 banderes (a la imatge només en vaig poder captar vuit) decoraven la façana de la "casa cuartel" de la Guardia Civil. "Todo" no ho sé però banderas "por la patria" les que vulguis.

11 d’octubre 2007

Frankfurt bé val una polla

Frankfurt ja és aquí. El discurs inaugural, una genialitat de l'inefable Quim Monzó, ha presentat la cultura catalana al món editorial. El fet era prou singular doncs per primer cop una cultura sense estat n'era la convidada. S'ha fet notar que la cultura convidada no tenia estat principalment perquè l'estat que ens allotja ens ha girat l'esquena: zero representació oficial i zero ressò a la premsa. Fets absolutament d'esperar donat el cas i el respecte que mostra, en general, l'estat espanyol per la llengua i cultura catalanes. El ridícul també la fet la generalitat de baix, la del País Valencià, doncs ha deixat passar una oportunitat d'or per promocionar als seus autors i editors, en lloc de fer misses amb el papa, curses de formula 1 o Marina d'or.

Essent com és aquests país, i tal i com explica en Quim Monzó al seu discurs, la polèmica estava garantida i servida. Polèmica per qui hi havia d'anar i per qui no, polèmica per si els escriptors catalans en llengua castellana són o no són cultura catalana, i si ho són si hi havien d'anar o no hi havien d'anar, polèmica per tot, polèmica i més polèmica. Calia preguntar-se que és això de la cultura catalana ¿és la cultura feta pels homes i les dones del principat? ¿és la cultura feta pels homes i dones de tots els països catalans? és la cultura feta en català? Quin dilema, és clar que la literatura catalana és aquella que es fa en català, com la castellana és la que es fa en castellà o l'anglesa la que és fa en anglès, però que passa amb la pintura o la dança, i el teatre, i el cinema. Tot plegat era prou complexe perquè tothom volia ser-hi. ¿Però a qui redimonis de tots aquests havien convidat aquesta gent de Frankfurt?

Per sort o per desgracia la peticionaria de la invitació havia estat la Generalitat de Catalunya i per tant, li tocava a aquesta institució a través de l'institut Ramón Llull decidir com i qui hi aniria i l'han encertat de ple. Tal i com diu el poeta Joan Margarit al nostre país hi ha dues cultures, la castellana i la catalana, una és rica i l'altre és pobre, i la pobre com a pobre, te dret a ser 'mal educada'. A més a més em pogut comptar amb la comprensió i la complicitat de la majoria d'escriptors catalans en llengua castellana. Aquests, fugit de polèmiques estèrils i del tot partidistes, han cedit el protagonisme als seus col·legues de llengua catalana. Al cap i a la fi, com s'ha dit, la fira de Frankfurt no és res més que el construmat dels llibres i tots aquests autors tenen infinits canals més per promocionar la seva obra, doncs escriuen en una de les llengües més potents del planeta i el català no deixa de ser una llengua com la polla del vers... xica, pica, pellarica, camatorta i becarica.

Monzó gracies!

Politica'l Enviar a La Tafanera

08 d’octubre 2007

Que no en quedi ni un, a la presó tots!

A mi l'arrest de la mesa de Batasuna (l'entrant i la sortint) em té una mica perplex. L'estratègia de la judicatura sembla anar encaminada a no deixar ni un bri d'aire a tots aquells que es mouen a l'entorn d'ETA. Per això és legisla a mida i s'actua amb una contundència que em fa basarda.

Tinc la sensació que es vol actuar contra ETA i el seu entorn, salvant les distàncies, de la mateixa manera que actuen els Estats Units contra AlQaeda. Sense matisos, pel broc gros, arrestant a tort i a dret, al qui mata i al qui no mata. És evident que ser un militant de Batasuna, un dirigent de Batasuna, un col·laborar d'ETA o formar part d'un comando són coses prou diferenciades i diferenciables.

Batasuna no és ETA, pot ser el seu braç polític, no practica el xantatge, no segresta, no mata ni posa bombes. En ocasions s'ha demostrat que alguns dels seus militants o fins i tot càrrecs electes, han col·laborat amb ETA i per tan ha calgut arrestar-los i condenar-los pels delictes que havien comés, però això no pot convertir a tota l'organització política en un grup terrorista. D'altra banda equiparant les penes de presó entre militants d'ETA i dirigents de Batasuna, deixa clar als qui venen darrera que preu per preu sabates grosses. Tot plegat un conflicte que és retroalimenta de la pitjor manera possible.

Politica'l Enviar a La Tafanera

04 d’octubre 2007

FREE BURMA!!!

La voluntat de viure o morir

Avui en una d'aquelles connexions fugaces que faig a Vilaweb des de la feina, m'ha sobtat trobar-me a primer cop d'ull amb aquest titular:

"Un suïcidi a la L1 del metro obliga a tallar part de la línia durant una hora"

Al cap d'unes hores he tornat a entrar i la notica ja no hi era. M'ha sobtat veure una noticia com aquesta principalment perquè crec que és la primera vegada que llegeixo quelcom semblant a la premsa. El suïcidi, a no ser que vingui precedit d'un homicidi, és un tema absolutament tabú als mitjans de comunicació (val a dir que a la nostra societat ho és la mort en general). I potser ho ha de ser, en tot cas no crec que sigui noticia que aquesta persona així decidit llevar-se la vida. És realment curiós que no se'n parli mai, potser per no donar idees, potser perquè se'ns fa inexplicable... tot i així les dades ens mostren que és quelcom més freqüent del que podríem arribar a pensar, 1909 persones ho varen fer el 2005 a tot l'estat espanyol (dades disponibles a l'INE). Si teniu curiositat cerqueu les taules que mostren les taxes per província (hi ha diferencies espectaculars).

01 d’octubre 2007

Per l'article 2 de la constitució espanyola...

El lehendakari Ibarretxe es pot haver llançat una vegada més a una piscina buida tal i com ho va fer amb la proposta per a la convivència a Euskadi (conegut popularment com pla Ibarretxe). Veritat o no, també podem discutir la idoneïtat del moment (tenint en compte les eleccions del mes de març), podem discutir la idoneïtat de fer-ho en un escenari on ETA segueix en actiu (i matant), podem parlar de moltes coses però el que no podem discutir és la seva legitimitat. Tan la declaració universal dels drets humans com la carta fundacional de l'ONU deixen clar que els pobles tenen el dret a l'autodeterminació. La negació d'aquest dret és a totes, totes un desafiament a la democràcia.

Les reaccions a mig camí de la histèria dels líders del PP i el PSOE són vergonyoses. Arribar a dir que una consulta sobre l'autodeterminació d'Euskadi l'haurien de votar tots els espanyols, ve a ser com argumentar que el divorci només es pot concedir quan es volgut per ambdues parts. Au va! o pitjor l'altre que diu que el lehendakari s'ha equivocat de país, continent i segle justament quan a Europa en els darrers 25 anys han nascut més de 10 estats. Quina colla!

Resumint, aquí tot passa per l'article segon de la constitució espanyola: "La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles." Autonomies i a córrer, ni plurinacional, ni federal, ni mones pintades a l'oli... "la indisoluble unidad de la Nación española" o sí, o sí.

Politica'l Enviar a La Tafanera

30 de setembre 2007

Público: "Un falangista en la jefatura del Estado"

Avui he comprat una vegada més el nou diari Público i ja en van quatre. Sincerament el projecte d'Escolar m'ha causat una decepció, tan en quan les meves expectatives anaven més centrades a trobar una alternativa a El Pais. El nou diari el podríem encaixar a mig camí entre el Periodico i el gratuït ADN, amb algunes però força interessants particularitats com una secció diària de quatre planes dedicada a la ciència, o un elevat nombre de columnistes que amb breus columnes donen al diari una pàtina progressista o d'esquerres de debò. A Barcelona és pot comprar l'edició Catalunya (sic), però aquesta més enllà de dur la programació de TV3 o la cartellera de Barcelona i comarques no presenta a priori cap particularitat remarcable.

La portada d'avui resava: "Un falangista en el Constitucional". En referència al magistrat Roberto Garcia Calvo membre del tribunal constitucional qui l'any 76 va jurar el principis del Movimiento en ser nomenat governador Civil d'Almeria. Des d'aquí ens agradaria suggerir a la gent de Público una mica més de valentia i que el proper diumenge el titular fora el següent: "Un falangista en la jefatura del Estado". Si més no aquest vídeo mostra clarament a l'actual cap de l'Estat fent el mateix jurament que el vilipendiat magistrat...


Politica'l Enviar a La Tafanera

27 de setembre 2007

Uns porucs a l'ajuntament de Barcelona

Tinc la impressió que a l'ajuntament de Barcelona hi tenim una esquerra molt còmodament asseguda a la poltrona que li manca una mica de valentia per afrontar grans reptes.

El primer va lligat al risc que representa per a la salut pública els alarmants nivells de contaminació de la ciutat de Barcelona (i àrea metropolitana). Sobre aquest punt hi incidien els resultats d'un estudi del centre de recerca en epidemiologia ambiental presentat la setmana passada: "Disminuir la contaminació atmosfèrica, fins assolir els nivells que aconsella l'Organització Mundial de la Salut (OMS), aportaria importants beneficis a la població de l'àrea metropolitana de Barcelona en termes de morbimortalitat i esperança de vida". Segons els resultats del treball es podria rebaixar, de mitjana, en aproximadament 1.200 morts a l’any si els nivells mitjans anuals de PM10 (partícules en suspensió) a l’aire lliure es reduïssin fins a 40 µg/m3, com marca la legislació de la UE. A ningú se li escapa que un dels principals responsables de la pol·lució són els milers de cotxe que circulen per la ciutat a diari. Així doncs cal prendre mesures per fer entendre a la població que l'ús indiscriminat del cotxe és absolutament insostenible. Evidenment però i donat que tots plegats ens hem de desplaçar amunt i avall per anar a treballar, estudiar o a prendre vent. Cal oferir alternatives viables, una d'elles és potenciar, encara més, el transport públic i tots aquells mitjans de transport que NO contaminin com ara la bicicleta. I és precisament en aquest darrer punt on l'ajuntament del cap i casal ha mostrat la seva manca de valentia i d'iniciativa.

Una de calenta i una de freda. A primers de l'any passat ens va sorprendre a tots plegats destinant els diners recaptats a l'àrea verda a finançar un nou servei anomenat bicing, batejat com "el teu nou transport públic". La bona rebuda de la iniciativa va sorprendre als propis gestors amb un allau d'inscripcions fora de mida. Més de 90.000 inscrits al servei en poc més de mig any. Aquest fet i les darreres estimacions del mateix ajuntament que xifraven en 40.000 (90.000 el cap de setmana) el nombre de ciclistes que ja circulaven a diari per la ciutat, sens dubte mostraven que Barcelona estava preparada per anar molt més enllà del que havia previst l'ajuntament en temes de bicis i per tant calia una resposta ferma a tanta demanda. Lamentablement l'ajuntament no ha estat capaç d'estar a l'alçada i en lloc d'oferir nous carrils bici, amples, segurs, segregats que permetessin arribar a qualsevol punt de la ciutat, ens ha sortit amb una bona dosi de "real politik" aprovant una normativa que a grans trets deixa fora de joc als ciclistes. Trist, molt trist. Menys normatives i més carrils, capsigranys!!!

Politica'l Enviar a La Tafanera

25 de setembre 2007

Alfons López Tena, història d'un sopar i III

L'Alfons va parlar de l'independentisme amb corbata. De construir un projecte independentista des de la legalitat sense donar dates ni fites concretes més enllà de l'elaboració d'aquesta llei de referèndums que brindaran al parlament. En aquest sentit tan ERC com CiU, mitjançant Carod i Mas, s'han mostrat força receptius a tirar-la endavant.

Arrel d'un comentari que va fer l'Alfons sobre un sms de felicitació que va rebre el dia que es va presentar el cercle en públic, vaig entendre que és parlava ja no de la independència com un fi, una meta final sinó com un mitjà. Un mitjà per assolir més autogovern, per garantir la supervivència de la nostra cultura, per tirar endavant el país i treure'l de l'ensopiment en el que està immers. Dit en altres paraules canviar "el peix al cove" pel "cristo gros" i a veure com va la cosa.

D'altra banda el cercle pot ajudar a assentar les bases que li calen al catalanisme per retrobar-se. En aquest sentit, i això jo no m'agrada tant si més no de moment, per establir ponts de diàleg entre la C de CiU i ERC per un futur govern de la Generalitat vista la feblesa i la timidesa, d'altra banda comprensible, del PSC davant d'un govern del PSOE. He dit la C de CiU perquè no hi vaig pas a la gent de la U de CiU en aquest pacte, si més no a la direcció actual d'Unió.

Bé el sopar va donar per més, especialment pel que fa al vessant més humà. Poder conèixer personalment aquells amb qui t'has esbatussant i tal vegada aplaudit via comentaris és tota una experiència que sens dubte quan hi hagi una altra oportunitat repetiré.

Politica'l Enviar a La Tafanera

24 de setembre 2007

Alfons López Tena, història d'un sopar II

M'havia quedat amb l'exposició dels primers passos cap a la independència. Prèviament dir-vos que el sopar va estar farcit d'anecdotari polític d'aquell que et fa xalar d'allò més. No deixen de ser anècdotes més pròpies de revistes com l'Hola o el Lectures però en lloc de centrar-se en les vísceres del "famoseo", ho fan sobre les dèries, filies i fòbies dels grans capitosts. L'Alfons López Tena és un autèntic personatge: divertit, proper, una mica fatxenda però alhora gran orador i sobretot seductor. Capaç de barrejar amb gran elegància en una mateixa frase el Duran-Lleida, el conde de Godó, una marquesa i la Paris-Hilton... per posar un exemple, no dic pas que ho hagués fet. Tot i que en va dir algunes de força gruixudes.

Centrant-nos en el tema, el recent creat Cercle d'Estudi Sobiranistes (orfe de web i segons el mateix Alfons, de tot contingut concret fins al mateix dia de la seva presentació) serà l'encarregat de dinamitzar aquests primers passos. No pas mobilitzant polítics o ciutadans sinó aportant informes, estudis i documents que expliquin i demostrin la viabilitat del projecte secessionista. A més és vol desenvolupar la llei de referèndums que recull l'estatut prenent si no ho vaig entendre malament, fet que podria ser possible doncs de lleis no hi entenc un borrall, les competències que tenen els ajuntaments en aquest tema. Les lleis de règim local per les quals un municipi, amb l'autorització del consell de ministres, té la potestat per convocar referèndums sobre el tema que li plagui. El cercle no neix com una plataforma ciutadana sinó com un centre d'inspiració més aviat acadèmica per construir un lobby transversal de treball, d'opinió i reflexió sobre la independència. En el sentit de la transversalitat va esmentar que tot i que el centre no té ni membres ni afiliats, el que sí que té són col·laboradors d'ERC, de CiU, d'Icv, de les CUP i finançadors anònims que segons ell mateix els seus noms omplirien més d'una portada dels diaris de Madrid i Barcelona. En aquests sentit va comentar que els "poderosos" del país (com dient... la Caixa, Gas Natural, Banc de Sabadell, Aigües de Barcelona... qui lo sa) comencen a repartir els seus ous en diferents cistelles i una d'aquestes és la sobiranista.

...altra cop m'allargo massa, així que hi haurà un tercer i darrer capítol d'aquest sopar.

Politica'l Enviar a La Tafanera

23 de setembre 2007

Alfons López Tena, història d'un sopar I

Vaig tenir el plaer d'assistir al sopar organitzat per en Dessmond que tenia per convidat l'Alfons Lopez Tena. I dic plaer perquè va ser un autèntic plaer escoltar aquest home i assaborir una vegada més la cuina de la Sargantana.

Per aquells qui no el conegueu, l'Alfons López Tena, és un notari nascut a Sagunt que ostenta el càrrec de vocal del Consejo General del Poder Judicial a proposta de CiU. Darrerament ha escrit el llibre "Catalunya sota Espanya". On relata la relació desigual que viuen a tots nivells Catalunya i Espanya. El llibre, resumint molt, planteja tres sortides a les relacions Catalunya-Espanya: acceptar-nos com una comunitat autònoma més amb les nostres particularitats però sense voler aprofundir massa més en l'autogovern, col·laborar en la construcció d'un estat espanyol federal on Catalunya i Espanya (i Euskadi si s'hi volen apuntar) es puguin mirar fit a fit i finalment el divorci d'Espanya, és a dir, la independència.

Personalment d'aquestes tres opcions la que he defensat amb més força sempre ha estat la de la construcció d'un estat federal, millor dit d'una república federal. On hi hauria, tal i com és diu al llibre, el dret de veto mutu, l'autonomia per resoldre assumptes propis i un parlament i alt funcionariat proporcional a la població dels estats membres. En aquest sentit el procés estatuari m'ha deixat fora de joc. M'ha sorprès i dolgut la virulència amb que s'ha atacat a Catalunya i als catalans de forma vaga i general sense ni tant sols centrar-se en els nostres galdosos representants polítics. Però sobretot m'ha deixat amb la íntima convicció que l'estat federal no és volgut més que des de la perifèria (Catalunya i Euskadi) i per quatre despistats al PSOE i set o vuit més a IU. Tot plegat em va fer veure (ves si n'era de cec) que Espanya ja s'ha construït, constituït i és reconeix còmoda com a monarquia parlamentària amb les seves disset autonomies. Espanya és una nació i busca insistentment tancar la "qüestió" territorial. Intentar convènce'ls que el millor encaix, del que es van anomenar "nacionalidades històricas", és un estat federal, ara ja és un autèntic disbarat. Espanya és com és i nosaltres no la podem canviar.

Així doncs, i donada per esgotada la via autonomista, només ens resta la independència. Com, quan i de quina manera és pot assolir? no en tinc ni la més remota idea, i fins i tot sóc força pessimista al respecte, però sembla que gent com l'Alfons López Tena tenen força clars, o aquesta va ser la meva impressió al sopar, quins han de ser si més no els primers passos.

El post s'ha allargat massa així que deixo per un segon post explicar aquests primers passos.

Politica'l Enviar a La Tafanera

18 de setembre 2007

Visca el seu frankfurt

Sant tornem-hi! S'han acabat les vacances i cal tornar a treballar. Suposo que deu ser cosa d'un excés en el nombre de llicenciats en psicologia que aquestes poques ganes de treballar que tinc ara se'n digui síndrome postvacacional, però vaja...

La qüestió es que amb síndrome o sense ja tornem a ser aquí per garlar i xalar d'allò més sobre la política i els polítics del nostre país. Ja d'entrada tenim sobre la taula, i tot just estrenem la segona quinzena de setembre: la crisi de CiU, debats sobiranistes a tort i a dret i els regals d'en Zapatero. Dèu n'hi do. Aquesta segona temporada promet força, especialment si tenim en compte que tenim a tocar unes eleccions generals que des d'aquí, i desoint veus expertes, ja pronostiquem que en nombre de vots les guanyarà el PP. Alea iacta est. Avui és 18 de setembre i això és la segona temporada de "Sí ministre" versió bloc.

ps: el titol del post es cosa de la gent d'APM.

17 d’agost 2007

33, festa major i vacances

Arriben les festes de Gràcia i com cada any em faig una mica més vell. A més a més, aquest any tot plegat em coincideixen amb l'inici de les vacances o sigui que doble o triple festa. Durant el meu període "vacacional" aquest bloc romandrà tancat, així que si teniu "mono" us podeu dedicar a rellegir clàssics d'aquesta primera temporada de "Sí ministre",

Duguem el català al parlament espanyol

Propietat Privada i la resta... collonades I, II i III

RE: i això del "hub" és menja?

Por 6 pesetas... que nos cobran de un café

Guti, va ser un de pernil i una canya, oi?

Aviat jo no ens quedarà ni Portugal

, o bé els posts que han tingut més èxit, que els teniu enllaçats a la columna de la dreta o seguir l'actualitat des d'alguns dels blocs que es fan llegir amb molt de gust.

Això és tot, moltes gràcies a tots i a totes per passar-vos per aquí per llegir i comentar sobre l'actualitat política del país i fins la temporada vinent. Tornaré a les andades a finals de setembre just pels vols de la Mercè.

Bon estiu i bona festa major!

14 d’agost 2007

PSC: tal faràs, tal trobaràs...

El PSOE s'ha quedat sol defensant allò que no és defensable. La ministra de foment, Magdalena Álvarez, ha de dimitir. Estic disposat a creurem que tota la culpa és del PP que durant vuit anys no ha invertir ni un duro en infraestructures al nostre país, estic disposat a creure'm que durant aquesta legislatura el govern PSOE ha invertit més que mai, estic disposat a creure'm que la ministra ha fet el que ha pogut, però hi ha una cosa que no estic disposat a creure'm i és que la gestió de la crisi de la xarxa de rodalies no es podia haver fet millor, què dic millor, infinitament millor. Portem més de 10 mesos de desgavell, de desinformació, de maltracte i de manca de respecte per part de dues empreses (RENFE i ADIF) que el ministeri hauria d'haver quadrat fa temps. Ara, deu mesos després, ens envien un representant del ministeri perquè s'instal·li al país per supervisar personalment tot el merder. Estimada ministra les accions "reparadores" arriben massa tard i a vostè li toca dimitir. Potser és injust, potser ha plogut sobre mullat però vostè és la ministra de foment i aquests temes eren del seu negociat.

Per altra banda heu pogut descobrir que al PSC hi manquen homes i dones valents per exigir responsabilitats al govern Zapatero. Però no els podem culpar, doncs els passa el mateix que als socialistes navarresos, quan la política de la federació és creua amb els interessos del comitè federal ja sabem qui du les de guanyar i qui les de perdre ¿Us imagineu que estarien dient personatges com en Zaragoza, n'Hereu o n'Iceta si qui dormís a la Moncloa fos en Rajoy? ¿y la o el ministre de foment un PPero o pitjor encara en Duran?

El PSC ha perdut una bona oportunitat per marcar perfil i mostrar-nos la seva força i independència, l'ocasió s'ho valia i estava més que justificada. No se com ho veieu vosaltres, però si ni en situacions tan greus com les que estem visquen el PSC és capaç de plantar cara al PSOE ¿algú em pot dir quan ho farà? En fi, com és diu en aquestes ocasions... tal faràs, tal trobaràs.

Politica'l Enviar a La Tafanera

10 d’agost 2007

No som tots iguals

El jutge Juan del Olmo, un vell conegut de la casa per les seva afició a prohibir, ha ordenat que no es dugui a terme l'acte d'homenatge al presumpte ex-membre d'ETA Sabin Euba mort el passat dia cinc. El fet que ha motivat al jutge prendre aquesta mesura és que l'acte 'pot ser constitutiu d'un delicte d'enaltiment al terrorisme'. No vull entrar a valorar la idoneïtat d'aquesta mena d'actes però si que m'agradaria cridar l'atenció sobre una qüestió: les concentracions que es fan al Valle de los Caídos cada 20-N ¿què enalteixen? ¿quina mena de consignes s'hi poden escoltar? ¿quina mena de banderes onegen? ¿tot plegat és constitutiu de delicte?

No cal que segueixi perquè ja som grandets i sabem perfectament de que va tot això, oi? Definitivament no som tots iguals, n'hi ha que són més iguals que d'altres.

Politica'l Enviar a La Tafanera