De Juana Chaos, condemnat de per vida

De Juana Chaos va sortir ahir de la presó. Ha estat 21 anys a la presó per haver participat en 11 atemptats amb el resultat de 25 persones mortes i per dos articles escrits al diari Gara. El Codi Penal a l'estat espanyol preveu un límit de trenta anys que és el temps màxim legal que un pres qualsevol pot complir. L'aplicació de beneficis penitenciaris diversos (que actualment ja no s'apliquen per als delictes de terrorisme), va fer que l'any 2004 De Juana Chaos hagués complet, en termes legals, la seva condemna després de 18 anys a la presó.

Quants anys hom ha de passar a la presó per reparar 25 morts? Es fa difícil de dir, 18 ens podrien semblar poc però aleshores de què estaríem parlant de 25, 30, 50... 70 anys? o potser estem parlant de condemnar-los tota la vida?

L'actitud de De Juana Chaos durant tots aquests anys no ha ajudat, s'ha mofat reiteradament de les víctimes, és més no ha mostrat ni una mica de penediment per tot el mal que ha fet. Però la llei no parla de penediment només de complir els anys de presó establerts pel jutge.

El conflicte basc s'ha enquistat i els terroristes de la primera generació (en democracia) comencen a sortir ara de la presó i això vol dir que tindrem més De Juanas. La democracia, i l'estat de dret és un dels seus pilars, és un sistema exigent que requereix d'esforços suplementaris per dotar-nos d'un sistema just i transparent. Si deixem que un o deu De Juanas qualsevol, per perversos i malvats que siguin, ens faci trontollar el sistema seran ells els qui hauran vençut. Endurir les penes fins a convertir-les en virtuals cadenes perpetues farà que la condemna en lloc de tenir un esperit reparador, en tingui un altre de venjança i aleshores serà la nostra democràcia la que en sortira tocada de mort.

Il·legalitat, electoralime i legitimitat

En aquests moments hi ha principalment dues idees que es repeteixen constantment per desqualificar la llei de consulta plantejada pel Lehendakari i aprovada pel parlament basc:

1) La llei és il·legal

No hi ha dubte, il·legal ho és perquè la potestat de convocar consultes segons la llei de referendum de l'any 1980 es en mans de l'estat. L'article segon d'aquesta llei diu:"La autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referéndum en cualquiera de sus modalidades, es competencia exclusiva del Estado."

Ara bé, és legitim no autoritzar una decisió aprovada per una majoria d'un parlament escollit democràticament? Especialment quan aquesta decisió no crea perjudici, sinó que busca recollir l'opinió del poble? En un escenari de no violència on els vots dels partidaris de la consulta arribarien a sumar gairebé el 60% dels vots i els diputats, també s'il·legalitzaria la consulta? Té límits la democràcia a l'estat espanyol?

2) Es una mesura electoralista

Aquestes alçades de la pel·licula, que un govern o un partit acusi a un altre d'electoralista fa pixar de riure. L'electoralisme és a l'agenda de TOTS els governs siguin del color que siguin. Perpetuar-se al poder és la voluntat de tots aquells qui governen. El Lenhendakari i el PNB també volen seguir governant, i la maniobra de la consulta els porta directes cap a unes eleccions anticipades en un ambient força favorable a les seves postures. Efectivament electoralisme, sobretot si tenim en compte els espectaculars resultats que el mes de març va treure el PSE a Euskadi (primera força amb més de 400,000 vots).

La consulta pot tenir certament un interès electoralista però obre un debat inevitable i necessari, sobre la convocatòria d'un referèndum a Euskadi (i qui sap si més endavant a Catalunya) per preguntar al poble sobre el seu futur. Ens podem quedar amb els serrells de la proposta (si és legal, si és electoralista) o podem obrir un debat sobre els límits de la democràcia.

Ibarretxe i la consulta "inconstitucional"

El Lehendakari Ibarretxe és llança a la piscina amb una proposta netament democràtica. Una consulta popular no vinculant per conèixer l'opinió del poble basc sobre dos aspectes crucials pel seu esdevenir:

1) La solució dialogada del conflicte: ¿está usted de acuerdo en apoyar un proceso de final dialogado de la violencia si previamente ETA manifiesta de forma inequívoca su voluntad de poner fin a la misma de una vez y para siempre?

2) La definició del marc de relació amb l'estat Espanyol: ¿está usted de acuerdo en que los partidos vascos, sin exclusiones, inicien un proceso de negociación para alcanzar un acuerdo democrático sobre el ejercicio del derecho a decidir del pueblo vasco, y que dicho acuerdo sea sometido a referéndum antes de que finalice el año 2010?

El govern espanyol ja s'ha encarregat de dinamitar la proposta tot dient que quan sigui aprovada pel parlament basc, serà recorreguda al tribunal constitucional per l'article 161.2 de la constitució espanyola. Aquest article diu:

161.2 El Gobierno podrá impugnar ante el Tribunal Constitucional las disposiciones y resoluciones adoptadas por los órganos de las Comunidades Autónomas. La impugnación producirá la suspensión de la disposición o resolución recurrida, pero el Tribunal, en su caso, deberá ratificarla o levantarla en un plazo no superior a cinco meses.

Resumint, el govern espanyol posarà pals a les rodes i paralitzarà la consulta mentre el tribunal constitucional no es pronuncii. La resolució del tribunal constitucional ja ens la podem imaginar tots... INCONSTITUCIONAL. I aleshores què? Eleccions al parlament basc? Tinguem clar que si la determinació d'Ibarretxe, el seu partit i els seus socis és ferma, entrarem en un cercle viciós de difícil sortida. El nou parlament electe no té perquè variar en excés i això ens duu altre cop cap una consulta popular, a no ser que un gir electoral entregués el poder a una coalició entre el PP i el PSOE (com a Navarra, curiosament). Després de 30 anys, la democràcia i la opinió del poble encara fan por. N'hi ha per fer-s'ho mirar.

Així no, miserables, així no!

No time for love in the Basque Country

El que està passant a Euskal Herria és indigne per a qualsevol democràcia. S'estan il·legalitzant partits, arrestant polítics i prohibint manifestacions, per pur partidisme electoralista. Només per mantenir la tensió, que és el que necessiten alguns partits (atenció a la confessió a micro obert de ZP al Gabilondo). Tensió per tenir-nos a tots alerta, tensió perquè ningú es mogui del seu lloc, tensió per alimentar un conflicte que aporta beneficis nets a totes les parts, tan al nacionalisme espanyol com al basc.

La irresposabilitat però és molt més gran pel costat del PP i del PSOE que no dubten en legislar adhoc, ni d'instrumentalitzar la justícia al seu favor. Ja ho va dir el fiscal general de l'estat Conde Pumpido "es posible que nos hayamos pasado, pero ha colado" en relació a les il·legalitzacions durant les passades eleccions municipals. Algú realment està interessat a dur la pau a Euskal Herria?

Ez dago maitasunerako aukerarik Euskal Herrian, zabaldu elkartasuna.

Fot-li que són tots una colla d'etarres

A. El jutge Garzón decidit a il·legalitzar ANV i EHAK-PCTV acusant-les de vinculació amb la ja il·legalitzada Batasuna.

B. Avui el tribunal suprem ha condemnat a l'ex-president del parlament basc Juan Mari Atutxa, i als ex-membres de la mesa del parlament Kontxi Bilbao i Gorka Knorr, per un delicte de desobediència per no dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak.

A+B=Alguna cosa put en aquesta democràcia.

Que no en quedi ni un, a la presó tots!

A mi l'arrest de la mesa de Batasuna (l'entrant i la sortint) em té una mica perplex. L'estratègia de la judicatura sembla anar encaminada a no deixar ni un bri d'aire a tots aquells que es mouen a l'entorn d'ETA. Per això és legisla a mida i s'actua amb una contundència que em fa basarda.

Tinc la sensació que es vol actuar contra ETA i el seu entorn, salvant les distàncies, de la mateixa manera que actuen els Estats Units contra AlQaeda. Sense matisos, pel broc gros, arrestant a tort i a dret, al qui mata i al qui no mata. És evident que ser un militant de Batasuna, un dirigent de Batasuna, un col·laborar d'ETA o formar part d'un comando són coses prou diferenciades i diferenciables.

Batasuna no és ETA, pot ser el seu braç polític, no practica el xantatge, no segresta, no mata ni posa bombes. En ocasions s'ha demostrat que alguns dels seus militants o fins i tot càrrecs electes, han col·laborat amb ETA i per tan ha calgut arrestar-los i condenar-los pels delictes que havien comés, però això no pot convertir a tota l'organització política en un grup terrorista. D'altra banda equiparant les penes de presó entre militants d'ETA i dirigents de Batasuna, deixa clar als qui venen darrera que preu per preu sabates grosses. Tot plegat un conflicte que és retroalimenta de la pitjor manera possible.

Per l'article 2 de la constitució espanyola...

El lehendakari Ibarretxe es pot haver llançat una vegada més a una piscina buida tal i com ho va fer amb la proposta per a la convivència a Euskadi (conegut popularment com pla Ibarretxe). Veritat o no, també podem discutir la idoneïtat del moment (tenint en compte les eleccions del mes de març), podem discutir la idoneïtat de fer-ho en un escenari on ETA segueix en actiu (i matant), podem parlar de moltes coses però el que no podem discutir és la seva legitimitat. Tan la declaració universal dels drets humans com la carta fundacional de l'ONU deixen clar que els pobles tenen el dret a l'autodeterminació. La negació d'aquest dret és a totes, totes un desafiament a la democràcia.

Les reaccions a mig camí de la histèria dels líders del PP i el PSOE són vergonyoses. Arribar a dir que una consulta sobre l'autodeterminació d'Euskadi l'haurien de votar tots els espanyols, ve a ser com argumentar que el divorci només es pot concedir quan es volgut per ambdues parts. Au va! o pitjor l'altre que diu que el lehendakari s'ha equivocat de país, continent i segle justament quan a Europa en els darrers 25 anys han nascut més de 10 estats. Quina colla!

Resumint, aquí tot passa per l'article segon de la constitució espanyola: "La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles." Autonomies i a córrer, ni plurinacional, ni federal, ni mones pintades a l'oli... "la indisoluble unidad de la Nación española" o sí, o sí.

No som tots iguals

El jutge Juan del Olmo, un vell conegut de la casa per les seva afició a prohibir, ha ordenat que no es dugui a terme l'acte d'homenatge al presumpte ex-membre d'ETA Sabin Euba mort el passat dia cinc. El fet que ha motivat al jutge prendre aquesta mesura és que l'acte 'pot ser constitutiu d'un delicte d'enaltiment al terrorisme'. No vull entrar a valorar la idoneïtat d'aquesta mena d'actes però si que m'agradaria cridar l'atenció sobre una qüestió: les concentracions que es fan al Valle de los Caídos cada 20-N ¿què enalteixen? ¿quina mena de consignes s'hi poden escoltar? ¿quina mena de banderes onegen? ¿tot plegat és constitutiu de delicte?

No cal que segueixi perquè ja som grandets i sabem perfectament de que va tot això, oi? Definitivament no som tots iguals, n'hi ha que són més iguals que d'altres.

...ista, ista, ista NAVARRA... TRADICIONALISTA

L'editorial d'avui de El Pais és prou explicita:

"La política de alianzas de los socialistas se decide en sus órganos centrales, y en este momento (tras el fracaso del intento de final dialogado de ETA) un pacto con nacionalistas en Navarra podría tener un fuerte coste electoral en el conjunto de España. Los dirigentes del PSOE no estaban dispuestos a ganar el (viejo) reyno al precio de perder su alma: mantener la mayoría en las legislativas de la próxima primavera."


No es pot dir més clar. El banner que encara es pot trobar a la web del PSN també ho deixa clar, el canvi que es mereix Navarra és aquell que pugui aplaudir en ZP. Tot plegat fa la mateixa ferum que aquell "Maragall, aprobaré el estatut que salga del parlamento de Catalunya", que venia acompanyat d'un "siempre que este le guste al comité federal del PSOE" que els d'aquí no vàrem sentir.

A les eleccions del 27 de març els socialistes van millorar els seus resultats (9000 vots i un diputat més) però es van veure superats per l'ascens espectacular de Nafarroa Bai (23132 vots i 4 diputats més). Els resultats d'UPN (22 diputats) i els dels seus socis de govern CDN (2 diputats) els allunyaven de la majoria absoluta. D'altra banda el PSN i NaBai tenien 24 diputats (dotze cada un) que sumats als 2 de IU de Navarra feien possible una nova majoria social. El PSN va fer una campanya en clau de canvi, promovent-se com l'alternativa al poder ranci i tradicionalista del UPN (un partit dirigit per un Miguel Sanz obsessionat amb el pla secret del govern per regalar Nafarroa a Euskadi). Ara els socialistes entreguen el poder a UPN per manca de valentia política doncs temen que un govern compartit fit a fit amb NaBai els pugui desgastar de cara a les generals. Comptat i debatut perdre uns quants milers de vots a Navarra quedarà compensat per tots els que aquest gest els pot fer guanyar, o deixar de perdre, a d'altres parts de l'estat espanyol deuen pensar. ¿Mentrestant alguns encara es pregunten perquè la gent deixa d'anar a votar? Quina frustració ha de ser veure com el teu govern el decideixen uns homes i dones que ni tan sols es presentaven a les eleccions i que a més ho fan exclusivament per interessos de partit. Vivim en una partitocràcia.

La qüestió és prou clara, el PSOE deixa fer a les seves federacions sempre que aquestes no s'interposin en els plans de Ferraz. La independència de les federacions del PSOE, com el seu federalisme, no són més que un miratge. Al PSOE hi ha obediència deguda al comitè central, perdó vull dir federal.

El tribunal suprem fa pudor

El tribunal suprem ha decidit anular totes les llistes d'Abertzale Sozialistak (AS) i 133 candidatures d'Acció Nacionalista Basca-Eusko Abertzale Ekintza (ANV-EAE). No content amb tot aquest festival d'anul·lacions el mateix tribunal ha renyat al govern espanyol i a la fiscalia per no haver demanat la il·legalització d'ANV-EAE.

Batasuna i d'altres organitzacions afins varen ser il·legalitzades perquè no havien condemnant mai la violència incomplint d'aquesta manera la llei de partits. Una curiosa llei que només s'aplica a partits abertzales i no pas a d'altres d'inspiració franquista o neo-feixista. El cas ANV-EAE era una mica més complex doncs els seus estatuts sí que rebutjen explícitament la violència, fins i tot en una roda de premsa feta aquest mes van arribar a desvincular-se de Batasuna. El govern de l'estat, la fiscalia i el tribunal suprem no en tenien prou, a les llistes d'ANV-EAE hi havia antics militants de Batasuna i això els tenia amb la mosca al nas. Però siguem clars, si un membre de la il·legalitzada Batasuna decideix presentar-se per un partit que rebutja la violència, independentment del que pensi ell com a individu, l'està rebutjant de facto. Aleshores el tribunal suprem a qui està il·legalitzant, als partits o a les persones que formen part d'aquests partits? Tot plegat fa molta pudor i en democràcia aquest tipus d'accions no n'haurien de fer ni una mica. Diumenge el tribunal suprem va tancar la porta a quasi tota l'esquerra abertzale, em pregunto quina els hi va obrir de retruc.

Mentrestant Mariano Rajoy, que viu en el deliri permanent, ha acusat al govern espanyol de permetre el retorn d'ETA a les institucions!?

i tu més!

Aquesta és la resposta política del PSOE a la irracionalitat del PP. No els culpo doncs l'actitud del PP sobrepassa tots els límits inimaginables, i per tant, enforntar-s'hi no deu ser pas fàcil. Ara bé, l'estratègia del "i tu més!" a tots ens ha estat útil per barallar-nos amb els nostres germans quan érem petits, però aquestes alçades i en un debat polític em sembla poc menys que ridícul. El PSOE hauria de respondre amb fermesa i valentia, explicant-nos perquè ha pres la decisió que ha pres. No val a dir que el PP en va excarcerar 296. Un espera que el govern actuí d'acord amb la llei, i per convicció pròpia, i no pas perquè un altre ho va fer abans. Blanco, Rubalcava i el mateix Zapatero haurien d'haver repetit per activa i per passiva, durant tota la setmana els arguments que els han dut a dur a De Juana a Donosti. D'arguments n'hi ha i molts, fins i tot, per deixar-lo en llibertat. Per molt que ens dolgui i ens cabregi el 18/25. En el moment que se'l va jutjar i condemnar, el codi penal era el que era i això vol dir que aquest home després de passar 18 anys a la presó ja ha complert. En cas constrari això deixa de ser un estat de dret, per convertir-se en un estat de venjança, si més no pel que fa al conflicte basc. El PSOE caient en el joc del PP només fa que rebaixar el debat polític al nivell de les vergonyats tertúlies gran-hermaneres. Si seguim així aviat sentirem a l'Acebes i al Blanco sol·licitant-se mútuament passar la prova del poligraf en sessió parlamentaria. Brossa política.

El PP i l'estratègia de la victòria final

El PP porta tres anys a l'oposició donant pel cul a base de bé. Vam tenir la ruboritzant teoria de la conspiració de l'11-M, merder amb el nostre Estatut per donar i per vendre i finalment, la actitud deslleial i irresponsable durant l'alto al foc d'ETA. Aquesta setmana passada en Rajoy ens ha brindat un nou moment estel·lar, amb el seu terrorífic discurs al Parlament de l'estat i les seves declaracions els dies successius. No cal que recordem les gran sentencies del lider de l'oposició però dels seus parlaments em va quedar una cosa molt clara. El PP, i entenc pel PP la seva direcció actual i tots els seus acòlits, no volen la pau, volen vèncer, volen la rendició, però no pas d'ETA, no en tenen pas prou, volen vèncer i veure rendit a tot el món abertzale. Si revisem el que ha passat durant els darrers mesos trobem un munt d'exemples força clars al respecte: el darrer el tenim amb l'assumpte de les organitzacions de joves HAIKA, SEGI, i JARRAI declarades terroristes i amb condemnes de 6 anys de presó, la intenció de declarar il·legal el Partit Comunista de les Terres Basques, la persecució penal del Lehendakari per reunir-se amb Otegui, l'assumpte de De Juana Chaos condemnat a presó 12 anys més després de complir pena per dos articles de premsa, i fa una mica més de temps la clausura d'Egunkaria, o la mateixa il·legalització de Batasuna, etc. Tot plegat orquestrat per jutges conservadors col·locats pel PP més preocupats per aplicar la llei del Talió (com va dir Eroreka del PNB) que per respectar l'estat de dret. Lamentablement les darreres enquestes no els són tant desfavorables com es va dient, el PP segueix projectant-se sobre més o menys el 40% dels vots. La qüestió que queda per saber és fins on estan disposats a arribar.


Crida de suport: en Carlos Guardián parla en aquest post de la llibertat d'expressió i de les amenaces de mort en forma de comentaris que ha rebut en Carlos Serrano(un blogger del PSC de l'Hospitalet) al seu bloc.

L'opereta de les manifestacions

El proper dissabte 13 hi ha convocades dues manifestacions. Una a Madrid sota el lema “Por la paz y contra el terrorismo” convocada per UGT, CCOO i la Federación de Asociaciones de Ecuatorianos; i l’altre a Bilbo convocada pel govern Basc sota el lema "Por la paz y el diálogo” i en les darreres hores s'hi ha fet un afegitó "Exigimos a ETA el fin de la violencia, por la paz y el diálogo".

El festival el va començar l’AVT dient que no anirien a la manifestació de Madrid perquè aquesta era un acte partidista i a més no condemnava les negociacions amb ETA. El PP els va seguir argumentant que la convocatòria generava divisió i sembrava confusió en la lluita contra ETA. El Foro de Ermua, que en un bon principi s’havia apuntat a la manifestació, finalment ha decidit no anar-hi perquè el lema no inclou la paraula “libertad”. Tot plegat excuses de mal pagador perquè ja sabem a quin tipus de manifestacions no partidistes, que no generen divisió i on és respiren aires de llibertat acostumen anar ells. A tot plegat hi podem sumar el sinistre àudio on Losantos des del seu programa adverteix (amenaça) a la comunitat Equatoriana del terrible error que es apunt de cometre (us el podeu baixar des d'aquí).

La manifestació de Bilbo també té el seu propi festival. El convocant és el govern basc i per tant, només per definició, el PP i els seus acòlits ja van dir que d’anar-hi ni en broma. La qüestió es centrava en saber que faria el PSE. Aquest s’hi va apuntar tot fent saber la seva disconformitat amb el lema de la manifestació. L’endemà la sorpresa la va donar Batasuna tot dient que també s’apuntava a la manifestació del govern Basc. Aleshores el PSE temerós d’anar de bracet de Batasuna diu que només hi anirà si es modifica el lema. Aquesta tarda el Lehendakari Ibarretxe ha comparegut per anunciar l’esmentat canvi de lema i per invitar a Batasuna a quedar-se a casa si el nou lema no era del seu grat. Ara falta saber que farà Batasuna o si el PSE... i bla, bla, bla.

Tot plegat és patètic. El protagonista d’aquestes manifestacions havia de ser el poble. Un poble que està fart de la violència, un poble que vol viure en pau, un poble que no vol més morts. En definitiva un poble que tenia esperances en aquest procés i que ha vist com tot plegat s’ha quedat en una esperança frustrada. Aquesta era la nostra manifestació i no pas la dels polítics. L’opereta barata que ens han regalat emprenya i desmobilitza. Lamentablement els grans beneficiaris d’un possible fracàs d’aquestes manifestacions són els radicals. Els de les bombes i els de les “libertades”.

Aneu a cagar!

No podeu dir que l'alto el foc permanent segueix en vigor després de la barbaritat de Barajas. L'alto el foc l'heu trencat i punt. Una altra cosa diferent es que, per vosaltres, aquest atemptat només fos un cop de puny a la taula per avisar al govern de l'estat que les coses no anaven pas bé. El típic "toma y daca" de qualsevol negociació. Lamentablement la vostra "gracieta" ha costat la vida a dos treballadors que, fins i tot podria donar-se el cas, ni sabessin de l'existència del vostre conflicte. Això sí, diguem-ho tot, no ho volíeu fer (matar-los, és clar). ¿Com podíeu preveure la incompetència dels quin van desallotjar el pàrquing de l'aeroport?

Seguint amb el vostre manifest i l'estranya concepció que teniu d'un alto el foc permanent, on amenaceu de "respondre mentre persisteixi l'agressió contra Euskal Herria", ¿hem d'entendre que durant "el proceso" us guardeu la possibilitat de fotre bombes quan us sembli? quan us plagui? quan correspongui? quan us convingui? quan ja us vingui?

Sabeu que... aneu a cagar!

Reflexions sobre la ingenuïtat, la frustració, ETA i el “proceso”

ETA va declara fa 9 mesos un alto al foc unilateral i el dissabte el va trencar també de forma unilateral. La roda de premsa del ministre Rubalcaba aquell mateix dia exemplificava la perplexitat i l’astorament amb que el govern (i no només ells) ha rebut aquest cop d’ETA. Del munt de declaracions que hem sentit des d’aleshores fins ara (exceptuant les del PP i acòlits), la tònica és que amb violència no hi ha diàleg i que tothom es resisteix a donar per trencat el procés de pau. En tot cas però la qüestió a saber, és si ETA te alguna intenció de seguir amb el procés de pau.

En una negociació sempre hi ha cops de puny a la taula i aixecades airades de les cadires per afegir teatralitat a la disconformitat en el procés negociador. Quan s’apliquen aquestes tècniques hi ha el risc de que l’altre interpreti que no tens cap intenció de seguir, i per tant, les negociacions es trenquin. ETA no estava d’acord amb com anava el procés i així ens ho feia saber a finals d’estiu amb l’aparició de dos encaputxats armats, amb l’actitud dels seus presos als judicis, amb el robatori de pistoles a França, amb la reaparició de la “kalea borroka” o fins i tot, amb els avisos que feia l’entorn abertzale. Tots aquests senyals, gestos i maniobres eren absorbibles, digeribles i tots enteníem que formaven part del “proceso”. Ara bé, un atemptat d’aquesta magnitud amb una furgoneta bomba i dues persones virtualment mortes, és massa.

La meva sensació de frustració i decepció va ser i és molt gran, segurament perquè tenia unes expectatives igual de grans i potser mal enfocades. De fet he de confessar que aquest escenari, el d’una ETA novament activa, ni el contemplava. Dec ser un ingenu però creia que aquesta vegada era la definitiva i que, tot i que el procés seria llarg i dur, ETA s’havia acabat, que no hi hauria cap més atemptat amb morts. Però les paraules “llarg i dur” tot i que ens les han repetit fins a la sacietat des del principi no m’esperava que tindrien una lectura tan literal. Tot plegat és pura ingenuïtat per part meva però veia el “proceso” com una inevitable caminada cap a la pau i no pas com un procés on caldria lluitar i fer sacrificis per assolir aquesta pau. D’altra banda esperava molt més de Batasuna i l’entorn polític abertzale per contenir els exabruptes dels quatre desgraciats que tenen les pistoles. El "llarg i dur" hauria de ser bidireccional.

Així doncs i dic potser, tot i que així ho espero, el procés no està trencat del tot i aquest atemptat només és una etapa més del “proceso”. Desconec que espera ETA del “proceso” però si pretén assolir alguna cosa més enllà d’un acostament de presos, una amnistia per aquells qui no tinguin delictes de sang i una sortida per aquells que actualment són al carrer, tenim una mala peça al teler. D’altra banda el govern Español no pot pretendre negociar sense concessions, ni gestos i potser ha arribat l’hora de dissenyar un full de ruta pel “proceso” (i aquí potser ens caldria ajuda internacional). Un full de ruta amb dues etapes ben diferenciades, una primera que inclogui la dissolució unilateral d’ETA resolent primer la qüestió dels presos, i una segona etapa que només podria començar i definir-se quan ETA hagués deixat les armes però que el seu contingut l’hauria d’escriure una mesa de partits bascos sortits d’unes eleccions al parlament basc sense exclusions. Ara però cal llepar-se les ferides i deixar passar un temps per reprendre el diàleg i començar a treballar de nou amb responsabilitat i diligència per la pau. Lamentablement España té la dreta que té i aquesta no actuarà ni amb responsabilitat, ni amb diligència perquè bàsicament no hi creu en el procés de pau i perquè a més, encetem ronda electoral. Per tant, una altra qüestió important és si el “proceso” podrà resistir l’actitud d’aquesta dreta, o fins i tot, si hi pot haver “proceso” sense la complicitat (ni que sigui per omissió) del PP; i això ho sap el PSOE, ETA i el mateix PP.