31 de març 2008

Hi ha sequera (1)

(si l'amo m'autoritza m'agradaria introduir un parell o tres de breus posts sobre aquest tema, de màxima actualitat i importància, com a col·laborador ja puntual)



Les darreres setmanes s'han caracteritzat per l'explosió del debat sobre l'aigua als mitjans de comunicació i en les institucions. La proposta de crear una canalització per transvassar aigua des del riu Segre a l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha generat una àmplia polèmica, que en les darreres etapes s'ha concretat en una nova disputa entre el govern central i la Generalitat.



Mentre la cosa evoluciona, potser serien convenients algunes precisions. La notícia principal no és el transvassament sinó el fet que ens trobem amb una greu sequera i si no arriben les pluges, anem abocats a situar-nos en la situació d'emergència en relació als recursos hídrics . Ara ens trobem en la fase d'excepcionalitat 2 i les conques es troben a una xifra tan magra com el 21,18%: per sota del 20%, s'iniciarà l'entrada en fase d'emergència a diferents conques i s'aprofundirà la reducció del subministrament urbà, tot acostant-nos a la temuda fase de restriccions en el subministrament domiciliari un cop se superi l'estiu.

Les mancances hídriques responen a qüestions multifactorials: un clima que presenta comportaments cada cop més erràtics, una política històrica de l'aigua basada en la demanda i en l'exhauriment del recurs i una manca de respostes eficaces per part de les administracions. Ara be, sigui com sigui, anem cap a una situació d'emergència que afectarà a milions de persones, que venen de quedar-se sense tren i sense llum, i que ara es quedaran sense aigua. S'imposen, doncs, respostes, i malgrat que el comportament del Departament de Medi Ambient i Habitatge es troba lluny de l'exemplaritat institucional, ja s'han posat en marxa mesures paliatives (recuperació de pous, etc.) i ara el que es pretén tan sols és transportar de manera temporal i a l'espera que es completi la dessalinitzadora del Llobregat, una quantitat d'aigua que minvarà la disponibilitat per regar els conreus de blat de moro lleidatans.

El problema és troba, doncs, en l'ordre hídric, en el conflicte d'interessos. Però també hi un altre conflicte interterritorial, el de la política de transvassaments i la desafecció mediterrània davant la no realització del transvassament de l'Ebre. És per aquest motiu que el govern central no vol sentir ni parlar de transvassaments i proposa idees sorprenents com el transport d'aigua des d'Almeria que ara ningú utilitza. La Nova Cultura de l'Aigua resta lluny de trobar-se instal·lada en les mentalitats governants.

Unes idees finals per tancar aquest post. No ens podem quedar sense aigua i necessitem solucions efectives. Podem permetre'ns reduir els regs però hem de poder compensar els agricultors. Hem de renunciar als transvassaments com a sistema de disponibilitat d'aigua, però no a transvassar en situacions d'emergència, si aquestes són específiques i circumstancials. Seguirem.

27 de març 2008

Quan val votar al Bono de president?

La mesa del congrés està ocupada pel president de la càmara, per quatre vicepresidents i quatre secretaris. La forma d'escollir, segons el reglament de la càmara, els seus membres és la següent:

President del congrés: per majoria absoluta en primera volta o per majoria simple en segona volta.

Vicepresidents: es voten tots alhora i surten escollits aquells quatre que rebin més vots. Els secretaris s'escullen de la mateixa manera.

Donat que cada diputat té un vot, els resultats són fabes contades. Bono serà president, el PSOE tot just necessita alguns suports per fer-ho en primera volta i sinó ho farà en segona volta. Les quatre vicepresidencies podrien ser guanyades 2 a 2 pel PP i pel PSOE, de la mateixa manera que les quatre secretaries. Per sort hi ha la sana i democràtica tradició de fer entrar almenys quatre partits a la mesa i per tant els partits grans acaben donant suport (en forma de vots) als petits per que aquests hi puguin entrar.

Per què aquest interés per formar part de la mesa del parlament? La mesa és l'organ rector de la càmara i per tant el que remena les cireres de la institució legislativa. No cal oblidar però el sucós salari de catorce pagues mesuals que s'endú el president 13.857,14€, els vicepresidents 6.453,25€ i els secretaris 5.899,59€ a més d'un cotxe oficial i un portatil per cadascun d'ells (indeminitzacions, transports i dietes a part).

El PP ja ha dit que no renunciarà als quatre llocs que pot optar en funció dels seus resultats, així doncs el PNV i CiU ho tenen ben magre per formar part de la mesa sense fer un petit gest com podria ser votar a favor d'en Bono.

26 de març 2008

La bombolla immobiliaria... EXPLOTA!!!

S'han passat tot un any, curiosament per uns el darrer de la legislatura, explicant-nos per activa i per passiva que el sector immobiliari estava patint una lleu desacceleració, que hi havia una frenada al sector de la construcció, però que no calia patir doncs es tractava d'un procés lògic després d'uns anys de creixement desaforat. No calia ser au de mal averany l'aterratge seria suau i plàcid.

I un bé negre! Música si us plau...

1. El índex de morositat segueix pujant inexorablement i ja s'acosta a l'1%.

2. A Catalunya les vendes de pisos al mes de gener van caure un 43% i a tot l'estat un 27%.

3. Les empreses immobiliaries i constructures que presenten suspensió de pagament creix cada setmana. Les agències immobiliaries ja fa temps que van petant.

Ep, poca broma. No me n'alegro pas del que està passant perquè tot això vol dir moltes familes engoixades per pagar una hipotèca que se'ls menja de viu en viu, unes quantes més que patiran de primera mà l'atur i lo que te rondaré morena. Ja la ballarem ja.

Benvinguts a la vuitena economia mundial, Zapatero dixit.


25 de març 2008

Josep Benet

Avui ha mort en Josep Benet, amb ell se'n va un altre d'aquests personatges històrics que van fer possible la resistència d'un país, d'una cultura i uns ideals davant la barbarie franquista. I capaç de mantenir la lucidesa sobre la realitat política del país fins al darrer moment (no us perdeu l'entrevista que li va fer la Terribas).


15 de març 2008

Consumeixes o et consumeixen?

Consumeixes o et consumeixen? Aquest és el nom d'un bloc de recent creació, arrel d'una brillant iniciativa de Canal Solidari. En aquest bloc cada dia hi penjen consells per consumir menys i millor. Alhora els internautes hi poden participar enviant videos, fotos, històries, etc.

Avui 15 de març és el dia mundial del consumidor. Sens dubte un bon dia per reflexionar sobre les nostres actituds alhora de consumir, tant si parlem de benzina, com de roba, de menjar, de cultura, d'aigua o energies.

El bloc: ¿Consumes o te consumen?

13 de març 2008

En Zaragoza és cec, sord i ruc... o se'l fa.

En Zaragoza, cap de campanya del PSC en aquestes darreres eleccions i secretari d'organització del partit, va dir ahir a la Vanguardia que això del català emprenyat és una "ficció de columnistes".

Els dels PSC estan tan exultants amb el bon funcionament de la seva màquina electoral que no se n'adonen o no volen adonar-se ni del que és més obvi... han guanyat gracies al discurs de la por i no pas perquè Catalunya sigui optimista o no estigui emprenyada.

El malestar del poble vers la política és un fet, només cal fer una ullada a l'evolució de l'índex de satisfacció política (ISP) publicat pel centre d'estudis d'opinió el passat mes de gener (punxeu sobre les imatges per engrandir-les).

Evolució de l'ISP en una escala de -11 a 11.






Evolució de l'ISP en percentatge

12 de març 2008

Uns altres resultats són possibles

Hem explicat per activa i passiva que el tòpic "la llei electoral afavoreix als nacionalistes" no és del tot cert, o en tot cas no a tots els nacionalistes, ni de la mateixa manera. Sobre el que no hi ha dubte, i ningú diu, és que afavoreix sobretot al PSC-PSOE i al PP.

Uns altres resultats són possibles amb una llei electoral que respecti la màxima d'una persona un vot, que entengui l'estat espanyol com una circumscripció única i fixi el tall d'accés al congrés a l'1% dels vots per ser sensible a les minories.

Aquests altres resultats per aquestes darreres eleccions són els següents:



Com podeu veure algunes forces nacionalistes o regionals quedarien fora del congrés, aquest el cas de NA-BAI, BNG o CC i d'altres perdrien algun diputat com és el cas de EAJ-PNV. Comptat i debatut set diputats. Atenció però que passa amb el PSOE i el PP, el primer perdria set diputats i el segon quatre. Més o menys els que guanyaria IU i un de propina que se l'enduria ERC.

11 de març 2008

ERC: primera càrrega al Matins de TV3

Absolutament impressionant l'entrevista que li ha fet Josep Cuní a Josep Lluís Carod-Rovira en 'Els matins de TV3'. Molt bona notícia és que, amb el pas dels anys, hagi quedat enrera aquell Cuní pretenciós i que hagi deixat pas al millor periodista polític de Catalunya actualment. Reconeixem-ho: Josep Cuní cada cop sembla més un polític sortit d'una película americana dels anys setanta, estil Lou Grant! (i l'Antoni de la ràdio, cada cop pitjor!).

Realment us la recomano. Ha estat una entrevista dura, on Carod ha rendit comptes de la desfeta, ha donat explicacions i ha fet una proposta de futur per al seu partit. El principal líder d'ERC no ha dissimulat massa les seves diferències amb Puigcercós, qui acaba d'abandona la conselleria de Governació; ni ha estalviat crítiques contra les coses que no li agraden al seu propi partit. A més a més, l'entrevista acaba amb una gran revelació del mestre Cuní, que no us podeu perdre.

Em satisfà contemplar que una de les victimes del bipartidisme agafi el brau per on s'ha d'agafar i que faci de líder. Crec que això serà molt més difícil per a l'altra gran derrotada, ICV-EUiA, on no només no està gens clar qui lidera què, sinó que l'autocrítica mai assoleix els nivells políticament desitjables.

10 de març 2008

La Catalunya poruga

No puc afegir gran cosa a l'encertat anàlisi d'ahir d'en Yuanyu, potser un profund sentiment de derrota. Els resultats són decebedors.

Decebedors perquè no ha guanyat la Catalunya optimista que pregonen els socialistes, sinó la Catalunya poruga. Aquella que té tanta por del PP que juga al mal menor i al vot útil encara que es digui Bono, Maleni o Clos (per citar-ne alguns).

Decebedors perquè IU pràcticament desapareix tot i rebre més de 900,000. La llei electoral es terriblement injusta amb aquest partit. Recordem una vegada més les mentides d'una llei electoral que si respectés la màxima d'una persona un vot, els donaria 14 diputats (justament els que tenen de més el PP i el PSOE).

En tot cas, com deia avui en Partal al seu mail obert, calma i parlem-ne perquè l'òstia de les esquerres del nostre país tot i que alguns la vulguin negar cal llegir-la i analitzar-la detingudament. De moment ERC pren la iniciativa amb la dimissió d'en Puigcercós i amb l'avançament del congrés al mes de juny. Perilla el tripartit? No em voldria precipitar però entenc que tan ICv-Eua, com ERC necessiten marcar perfil propi i allunyar-se del PSC. Una complicada missió mentre segueixin a la Plaça Sant Jaume.

09 de març 2008

Les eleccions en sis punts


1.- Quan ja s'acaba el recompte, sabem que Zapatero tornarà a governar a Espanya, amb cinc escons més que la darrera legislatura.
2.- La clau de la victòria és la tendència a conservar el vot a la major part de l'Estat i els èxits en terres nacionalistes: quatre escons més a Catalunya i un a Euskadi. Retrocedeix en canvi en feudes del PP tant rellevants com Madrid o la Comunitat Valenciana. El graner català del PSC torna a funcionar a tota màquina i expropia molts vots a les altres esquerres.
3. La principal victòria correspon, tanmateix al bipartidisme: si el PSE puja en cinc escons, el PP ho fa en altres cinc, un dels quals és a Lleida. Entre d'altres víctimes, desapareix de la cambra la Chunta Aragonesista i Euskal Askatasuna, i s'estrena Rosa Díez.
4.- La desfeta d'Esquerra Republicana és brutal. Només tindrà tres escons, un a Girona i dos a Barcelona. L'escó de Lleida passa incomprensiblement al PP, qui no aconsegueix malgrat tot bons resultats, mentre que el PSC s'acaba apropiant del segon de Girona, tot evitant-se el risc que també l'agafès el PP, i del de Tarragona, on el daltabaix és notable (al voltant del 50% dels vots). Tampoc se salva el tercer de Barcelona, que passa a engrossar la bossa del PSC.
5.- Si ICV probablement perdi 1 i la desfeta d'Izquierda Unida és total i definitiva, en no salvar-se més que el propi Llamazares i caure tant el diputat valencià com el segon de Madrid, tot instal·lant una situació de crisi irreversible. Les conseqüències sobre l'espai de l'esquerra del PSOE a Espanya esdevenen imprevisibles i, presumeixo, se solucionaran per la confrontació, malgrat les urgències de Llamazares per anunciar que no serà candidat a coordinador.
6.- Els nacionalismes queden fora de joc en l'esquema estatal. Els equilibris de la cambra permetran a Zapatero governar sense pactes de legislatura, alternant els recolzaments en funció de les circumstàncies. Més encara considerant que CiU , després de la victòria del PSC, no té res a fer respecte a allò que realment li interessa.
Crec, en definitiva, que si bé no estem davant del pitjor resultat imaginable, si que ens trobem en un escenari molt delicat i de resultat imprevisible a mig termini. Què passarà amb IU? Quina reflexió estratègica farà ERC? I el més important:
Pot estar en perill el govern d'entesa, en funció de quina sigui la reflexió d'ERC?

07 de març 2008

El sondeig del Periòdic d'Andorra serveix per eixugar-se el cul

Ja ens van avisar que necessitaven "tensión". Doncs aquí la tenim i fins al final en forma de sondeig re-cuinat que al matí et diu que el PP està a un punt i mig del PSC-PSOE i a la tarda a tres punts i mig. Demà que dirà? que el PP està mig punt per sobre del PSC-PSOE. Au va, au va, au va... aneu a cagar!

Fa basarda el mal ús que fan de l'estadística. S'investeixen de ciència traient quatre números, un pastisset de colors i dient-nos la intenció de vot és aquesta, la directa aquesta altra, la estimada, la fidelitat, l'evolució, la tendència... collonades.

Amb una mostra de 600 persones per estimar un paràmetre poblacional amb un interval de confiança del 95% tens una precisió del 4%. Què vol dir això? Senzillament que si repetíssim el sondeig 100 vegades en 95 el valor resultant podria estar entre el 37,5% i el %45,5 pel PSOE i entre el 35% i el 43% pel PP. És a dir com si no ens diguessin pràcticament res perquè els nombres es sobreposen. Per aconseguir estimacions realment precises haurien de fer enquestes mínim amb 4000 persones o aplicar d'altres tècniques menys potineres.

Per cert que per rematar-ho a la tarda han sumat 300 enquestes a les 600 anteriors, brillant idea, i abracadabra els resultats han estat uns altres. El titular de la tarda deia:"Zapatero sale del bache". Per pixar-s'hi, ens tracten com si fóssim imbècils.

Nota final: el Mundo s'ha apuntat a la moda i n'ha publicat una altra a través del The Times. Els resultats s'apropen força als presentats a la tarda (després de l'aparició de les 300 enquestes) pel Periódico. Només balla una xifra, el Mundo preveu una participació del 70%-75% i el Periódico del 68%. Quina colla de trinxeraires. No us deixeu enredar.

06 de març 2008

Un darrer post de campanya: conductes immorals i enginyeria política

Avui ha tingut lloc un actuació insòlita en un mitjà de comunicació nacional: el Periodico se les ha enginyat per publicar un sondeig electoral a quatre dies de les eleccions generals. Quin ha estat el mètode? Fer-ho públic al Principat d'Andorra, en el mitjà 'El Periòdico d'Andorra', tot esquivant així la normativa espanyola que prohibeix publicar sondeigs en els mitjans espanyols.


La situació presenta, doncs, una doble vessant d'escàndol mediàtic i polític. Pel que fa al primer cas, no és el primer cop que El Periodico, en mans del no fa massa nomenat sr Nadal -de la família Nadal de tota la vida, patriarques de Girona i majordoms de Nicaragua- opta per la demagògia i per tenir una conducta impròpia d'un diari que no sigui de color groc. I es que quan presenta una de les seves portades en blanc, ja podem sortir corrent tots en una altra direcció! No us perdeu l'editorial justificatiu, que no té desperdici.

Ara anem a l'escàndol polític, que és el més greu de tots. Després d'haver alertat a l'editorial que "en l'actual campanya, conscients que es produiria una forta bipolarització entre els dos grans partits estatals, PSOE i PP, hem donat espai suficient a altres opcions, de manera que la informació subministrada als lectors fos conseqüent amb el pluralisme polític del qual disfruta la societat catalana", ens proposen el titular que el PP es troba a 2,5 punts del PSOE, pronostica un empat en el nombre d'escons i anuncia que això és perquè els debats han relaxat l'electorat d'esquerres i què, atenció, "electores de otros grupos de izquierda y nacionalistas se inclinen de nuevo por sus partidos de origen y dejen de prestar su voto al PSOE".

No caldria afegir res més, excepte un petit detall: aquesta sorprenent i alarmant enquesta s'ha fet amb... 600 entrevistes!!!!

En fí, no sé, jo ja no puc afegir res més, a banda del que he dit en altres posts, així que bé, només insistir que no us deixeu enganyar. I dit això, m'acomiado fins després de les eleccions! Salut!

05 de març 2008

Ep! No ens oblidèssim pas del senat

Què és el senat? La constitució diu que es tracta de la cambra de representació territorial. A l’hora de la veritat és una espècie d’entelèquia burocràtica pendent d'una reforma que no arriba mai, on de tant en tant s’hi pot parlar Català (interesant article sobre el senat a la revista El temps nº1236)

Qui es presenta al senat? Els partits que actualment formen el tripartit es van començar a entendre l’any 2000 presentant-se plegats al senat. L’experiment va rebre el nom de l’Entesa Catalana de Progrés i encara dura.

Com es vota al senat? S’agafa la papereta (bé de fet la paperassa perquè és prou gran) color salmó i s’hi fan com a màxim tres creuetes, s’ensobra i cap a l'urna. Les creuetes poden ser a qui ens plagui.

Com que podem triar, m’interessa saber qui són aquests que es presenten per l’Entesa a Barcelona:

La nº1 és la Maite Arqué i Ferrer del PSC. La mateixa que es va presentar per alcaldessa de Badalona el maig passat i que va guanyar amb uns resultats lamentables. Tot i així el consistori la nombrà alcaldessa el 16 de juny de 2007 amb el suport de CiU i ERC. Uns dies abans el 5 de juny la senyora Arqué deixava aquestes boniques paraules d’agraïment i de promeses de futur als seus electors des d'un web que encara és consultable:

“Vull destacar, també, que com a alcaldessa en funcions, i si en sóc novament escollida, continuaré treballant per enfortir la nostra democràcia local. El 46,08% d’abstenció posen de manifest un distanciament de la ciutadania respecte els partits polítics i els seus candidats i candidates.”

Nou mesos més tard deixava l’ajuntament per encapçalar la candidatura de l’Entesa al senat. No se pas que fareu però jo, com que podem triar, no la penso pas votar. Fins als nassos de tan cinisme.

Els altres dos candidats a senador per l’Entesa són:

Isidre Molas i Batllori, del PSC, per mi un total desconegut, més detalls sobre la seva biografia aquí. Fa cara de bona persona però vistos els antecedents... no sé pas si el votaré.

Finalment en Jordi Guillot i Miravet, no calen presentacions, parlem dil capo, el secretari general d’Iniciativa. Podeu llegir el seu bloc aquí (lamentablement no accepta comentaris).

Dit això accepto suggeriments per a l'un o dos vots que em sobren pel senat.

04 de març 2008

Catalunya, fem números circumscripció per circumscripció

El cas de Girona és flagrant. Un bon resultat d'ERC pot tornar a deixar el PP, com al 2004, sense cap diputat. Poca broma que representaria treure's del damunt a l'Alícia Sànchez-Camacho (perla nº1 i nº2 i nº3,). Tot passa per treure entre 80 i 90 mil vots depenent de la participació (el 2004 en va treu 86,482).

A Lleida el 2004 el PP també és va quedar sense escons per un estret marge de 370 vots en favor dels socialistes. Hi ha quatre escons en joc. PSC-PSOE, CiU i ERC semblen tenir garantit el seu escó. La batalla vindrà pel quart diputat que quedarà en mans de CiU, el PSC-PSOE o bé el PP. Glups!

A Tarragona les coses semblen bastant dades i beneïdes. Tots els partits (exceptuant ICv-Eua que és molt lluny dels escons) tenen garantit un escó i els socialistes dos. Només hi haurà una pugna entre el PSC-PSOE i CiU pel sisè escó i la cosa anirà per dos o tres mil vots amunt o avall.

A Barcelona la batalla es presenta més cruenta, en joc hi ha 4 o fins i tot 6 escons, en funció de la participació, que teòricament se'ls repartiran PSC, PP i CiU:

ICv-Eua si repeteix el resultat de les anteriors municipals (uns 200,000 vots) tindria assegurats (fins i tot amb un escenari d'alta participació) dos diputats.

ERC per assegurar-se tres diputats (i només perdre'n un) hauria d'acostar-se als 300,000 vots (a les darreres municipals en va sumar 200,000 a la província de Barcelona) i als 450,000 per repetir l'espectacular resultat del 2004, difícil, molt difícil. Apostaria pel tercer però no pas pel quart.

El PP pot tenir el sisè diputat a tocar dels dits, caldria però que tornés als resultats del 1996 o del 2000 on va passar del mig milió de vots. També prou difícil.

CiU per la seva banda podria arribar al setè o fins i tot al vuitè diputat si fos capaç de mobilitzar les seves bases com en temps passats, quan la coalició arribava aglutinar a la província de Barcelona més de 800,000. Essent realistes però si es planten sobre els 700,000 vots ja poden donar la campanya per amortitzada i resar perquè els socialistes guanyin sense arribar als 165 escons. Aleshores podria ser que tornessin a tenir la clau de la governabilitat.

Finalment el PSC, la gran incògnita. Tot passa per endevinar el comportament del graner del Baix Llobregat. La meva sospita és que aquest graner és inesgotable i ho aguanta tot. Per tant ens podem esperar un resultat que superi el milió de vots i en resultin entre 12 i 14 diputats.



Una darrera reflexió. El vot realment útil per cadascú és aquell fet des de la consciència i no pas des de la por. Voteu allò que us plagui independentment d'aritmètiques electorals. Sigueu coherents fins on pugueu amb el vostre ideari i creences.

03 de març 2008

10 raons contra el vot en blanc


Abans de completar la tasca analítica, anem a fer aquest petit recull de bones raons contra el vot en blanc:


1) Perquè es un vot inútil políticament


2) Perquè en incrementar el nombre de vots necessaris per entrar al congrés, dificulta l'accès a les forces minoritàries en les circunscripcions on s'escullen molts escons. Per exemple, el 2004, a Madrid, van votar 3.501.778 persones, la qual cosa situava el 3% en 105.053 vots. Els vots en blanc van ser 72.038, de manera que de no haver-se emés, la barreta hagués retrocedit en 2.200 vots aproximadament.


3) Perquè qüestiona el sistema però no ajuda en res a les forces minoritàries i extraparlamentàries.


4) Perquè ningú reformarà la llei electoral per deixar escons buits, ja que no li interessa a ningú fer-ho si al mateix temps no s'incrementa el nombre d'escons -money, money...- , i perquè seria tan absurd com interpretar l'abstenció de la mateixa manera.


5) Perquè els votants en blanc madrilenys, sumant els vots a IU, haguessin atorgat el tercer escó, que l'hauria perdut el PP


6) Perquè a Girona, aturar al PP significa votar ERC, no votar en blanc, mentre que a la resta de Catalunya al PP també li afavoreixen els vots en blanc.


7) Perquè a València el multipartidisme corre perill.


8) Perquè a Andalusia el multipartidisme corre perill.


9) Perquè a la major part de la resta de l'Estat, el multipartidisme no existeix o amb prou feines.


10) Perquè el vot útil, és el vot d'esquerres. I si penses que tots són iguals, és que t'has perdut alguna cosa!

02 de març 2008

Perill, majoria absoluta a la vista

L'enquesta que pública avui el País (i la que publicarà demà la Vanguardia) deixa el PSC-PSOE a les portes de la majoria absoluta (més de 176 escons). A més a més el parlament espanyol, segons aquestes enquestes, estarà ocupat en un 90% per diputats socialistes i populars. Més que mai cal aturar l'aplanadora del bipartidisme.

Al partit socialista no se'l pot deixar governar sol. Té una tendència natural al centralisme i a les polítiques econòmiques de caire liberal. Li agrada baixar impostos, privatitzar de tot, oferir xecs regal, oblidar la història, aplaudir la monarquia i fer promeses que després no és capaç d'acomplir. Només una bona estirada d'orelles des de l'esquerra els pot fer reaccionar.

01 de març 2008

La caiguda d'Esquerra Republicana de Catalunya


Avui El País Digital anuncia que l'enquesta que publicarà demà augura la caiguda de fins a tres escons d'Esquerra i preveu l'increment de representació del Partit Popular a Catalunya. Per part meva, ja fa dies que estic fent números sobre qui pot treure què a Catalunya i estic bastant d'acord amb aquest càlcul, així que anticipant-me passo a exposar el meu punt de vista i demano disculpes per ocupar tant espai en aquest blog darrerament (paciència!).

Recordareu que ERC va experimentar un increment molt i molt substancial les darreres eleccions, aupada en l'antiaznarisme, i que li va suposar vuit escons, 4 a Barcelona, 1 a Lleida, 1 a Tarragona i 2 a Girona. Posteriorment, els resultats dels comicis han estat molt pitjors, tant en el cas del Parlament com de les Municipals. Sense voler entrar en xifres per no allargar-me, a les autonòmiques li van deixar de votar un 25% d'antics votants i un 20% a les municipals. Arribem d'aquesta manera a un escenari delicat per ERC, en el qual penso que no està ajudant res una aposta en campanya tan clara per l'independentisme com a lema principal, atès que ni de bon tros van ser tan sobiranistes aquells que van votar ERC en els seus moments àlgids. S'equivoquen, penso, els caps pensants d'ERC, en fer aquest plantejament pensant en l'èxit de les manifestacions sobre el dret a decidir, i d'aquí poc més d'una setmana, s'ho trobaran.

Sigui com sigui, el cas és que aquesta pèrdua de vots irreparable de cara a les generals es cobrarà bones víctimes. La més evident a Girona, on el pes que conserva el PP farà caure el segon diputat fàcilment. Ells ho saben i per aquest motiu encapçala la llista Alícia Sánchez Camacho. El risc es prou alt com per tal que circulin vídeos com aquest , però no entenem perquè ERC i ICV no opten per coaligar-se en aquesta circumscripció. En canvi els diputats de Lleida i Tarragona, sense una gran debacle, es troben força protegits. I si mirem Barcelona, recordarem que ERC va obtenir 4 escons amb 428.000 vots. Cal dir que aquesta és una xifra àmplia per aconseguir 4, no ajustada, però no prou àmplia per evitar pèrdues amb retrocesos de les característiques que s'han anuciat. En aquest sentit, el retrocés mínim esperable seria fins als 342.000 (20%), una quantitat de vots que no donaria el quart però asseguraria almenys el tercer, hi hagi la participació que hi hagi, o fins i tot el quart amb molt poca (poc més del 50%, però jo auguro una participació del 68-70% i si no fos així, tampoc crec que ERC obtingués tants vots). Aquest escó crec que passaria, a més a més, a CiU, que és la força que més proper es trobava i que ja sabem que no està perdent tants vots com les esquerres catalanes.

Per tant, són aquests dos que segurament cauen, però... per què EL PAIS parla de tres? Senzill, perquè deuen pensar que poden perdre el tercer també per Barcelona. Analitzem-ho. Heu de tenir en compte que a Barcelona els darrers cocients es ressolen, en cas d'haver una participació acceptable, amb una xifra sensiblement superior a 80.000 amb participació mitjana o al voltant de 90.000 si la participació és alta. Això que vol dir? Que ERC necessita entre 80.000x3 y 90.000x3 per assegurar el tercer, és a dir, entre 240.000 y 270.000 vots a Barcelona (més a prop de la segona xifra que de la primera, si anem a superar el 70%). A les autonòmiques va obtenir 280.000, però a les municipals, només 200.000. Per tant, ni de bon tros es troba aquest escó assegurat, però jo crec que la millor referència és la xifra autonòmica i que amb aquest contingent de vots, no crec ni que el vot útil faci el fet, ni que la crida independentista faci tan de mal. I també està clar que el resultat de les municipals no dóna cap símptoma que perillin els escons individuals de les altres tres provínicies.

Pronòstic, doncs, ERC 6 diputats, 3 a Barcelona i 3 a la resta. Retrocés de dos que passen a CiU i PP respectivament, i si finalment cau el tercer de Barcelona, PSC i PP se'l disputarien. En tot cas, recordeu: en aquest escenari de perills, el vot a ERC es palesa clarament útil.

Proper capítol: 'Per què el PSC aguantarà el tipus a Catalunya'. O 'Per què ICV conservarà els dos diputats'. O tots dos alhora!