L'interior del Sr. Saura

El dimecres 29 el Sr. Saura va prometre el càrrec de Conseller d’Interior (i Relacions Institucionals i Participació). Les competències d’aquesta conselleria giren al voltant de la seguretat ciutadana, essent del seu negociat la gestió del trànsit, les emergències, els jocs i les apostes i és clar la policia. Més enllà de la falta d’experiència, que podrà corregir amb l’elecció de bons directors generals, en Saura no crec que tingui grans dificultats per gestionar qüestions com el trànsit o les emergències. Pel que fa al joc i les apostes, hi ha un dilema ètic que pot o hauria de tenir un polític d’esquerres pel que fa a l’ús del joc com una eina per recaptar impostos, tampoc crec que tingui grans problemes. La qüestió clau, i a ningú no se li escapa, és la gestió política del cos dels Mossos d’Esquadra. La policia en una societat democràtica governada per l’estat de dret té per missió (tal i com resa el Codi europeu d’ètica de la policia):

1) mantenir la tranquil•litat pública i la llei i l’ordre en la societat;
2) protegir i respectar els drets i les llibertats fonamentals dels individus, tal com es recullen, en concret, en el Conveni Europeu sobre Drets Humans;
3) prevenir i combatre la delinqüència;
4) descobrir delictes;
5) oferir assistència i servei al ciutadà.

En principi tot plegat és perfectament assumible, i fins i tot desitjable. La qüestió clau és la lectura que es faci d’expressions com “mantenir la tranquil•litat pública” o “mantenir l’ordre”. Un grup d’okupes manifestant-se en contra d’un desallotjament, altera la tranquil•litat pública? Ocupar Can Ricard com a mesura de protesta, altera l’ordre de la nostra societat? i una manifestació en contra de l’especulació immobiliària tallant el trànsit al centre de Barcelona? La decisió estarà en mans dels responsables de la policia i aquesta no estarà exempta de polèmica.

Em costa molt d’entendre perquè en Saura ha escollit una conselleria tant desagraïda com la d’Interior. La gestió de la seguretat no té premis, és una tasca feixuga que comporta desgast polític i social. Diuen algunes veus que la decisió d’acceptar la conselleria d’interior va ser cosa del mateix Saura i que no va arribar ni a consultar-ho amb el partit(s). El pas de la legislatura ens mostrarà si la decisió d'en Saura ha estat una temeritat, o bé un acte de valentia i una demostració que des de l’esquerra (de debò) també es poden dur les tasques de govern més feixugues. L’ocupació de Can Ricard per part de la gent de la Makabra (i forces seguidors) serà l’estrena i la primera prova de foc del conseller Saura. De moment la tàctica del setge medieval em sembla una mica perversa.

Sort i diàleg Sr. Saura, molt de diàleg!