26 de novembre 2006

Montilla, l’home dels cops amagats

Ja tenim 128è president. És calb, baixet, no té carrera, no és nascut a Catalunya i quan parla fa patir. Presidents calbs, baixets i que fan patir quan parlen ja n’hem tingut, la gran novetat que presenta el President Montilla és el seu origen tant professional, com personal. El President va néixer a Iznájar (Córdoba) fa uns 55 anys, i com tants d’altres va emigrar cap a Catalunya fugint de la misèria cercant un futur millor. Montilla doncs és un més dels altres catalans”, que tant bé va retratar en Paco Candel. Professionalment ha crescut dins l’administració pública exercint, entre d’altres càrrecs, de tinent d’alcalde a Sant Joan d’Espí, d’alcalde de Cornellà i darrerament de Ministre d’Indústria del govern Zapatero. Revisant el seu discurs d’investidura i el debat que va mantenir amb la resta de líders polítics m’agradaria destacar-ne dues coses: la seva insistència i fermesa pel que fa al desenvolupament de polítiques socials i la seva posició respecte els debats sobre la nostra identitat com a poble. Durant el llarg procés de l’Estatut hem parlat molt de la identitat, segurament massa. Som una nació, d’això no en tinc cap dubte, però no cal que hi reflexionem cada dia, ni cada mig any. Cal tirar endavant el país i per això ens cal un govern fort, cohesionat, decidit i que aposti, com aquest, per un projecte de caire progressista. Vol dir això que hem de renunciar a la (re)construcció nacional? O a la defensa de la nostra identitat? De la nostra llengua? I ca! Ni de broma, cal seguir endavant però potser ho podem fer sense tants escarafalls, sense respondre o buscar l’enfrontament amb Espanya. Nosaltres existim per nosaltres mateixos i no contra ningú. Tornant al debat d'investidura, en Montilla una vegada més em va fer patir (les seves pauses són exasperants) però també va tenir detalls de qualitat durant el debat (sobretot responent en Mas o en Rivera). Val a dir però que em va arribar a l’ànima quan va contestar en Piqué quan aquest li preguntava sobre la idoneïtat de la llei de normalització lingüística. El tall l’he tret del podcast de Minoria Absoluta. Escolteu amb atenció perquè la cosa té gràcia, el mateix Toni Soler no dona crèdit a les paraules d’en Montilla.




powered by ODEO

Penso que potser ja tenia la resposta preparada per al Rivera, però en Piquè es va avançar. Tant és, sens dubte crec que cal donar temps i un vot de confiança al nou president de Catalunya.

2 comentaris:

Iván M ha dit...

I que va dir exactament, perquè jo no l'escolta't. Suposo pel que dius, que no va saber respondre, cosa aquesta que malauradament no seria nova.

Papitu ha dit...

Ivan: l'audio el pots sentir al post però vaja va dir la llengua (catalana) és el que ens singularitza com a país i a més és la llengua en risc i per tant la que cal protegir. Per acabar es va posar a ell mateix com exemple de persona que parla de forma deficient el català. En fi, com diu el Maragall de Minoria Absoluta: "aquest tio se m'ha fotut un tanto amb la tauleta de nit...".