Alfons López Tena, història d'un sopar I

Vaig tenir el plaer d'assistir al sopar organitzat per en Dessmond que tenia per convidat l'Alfons Lopez Tena. I dic plaer perquè va ser un autèntic plaer escoltar aquest home i assaborir una vegada més la cuina de la Sargantana.

Per aquells qui no el conegueu, l'Alfons López Tena, és un notari nascut a Sagunt que ostenta el càrrec de vocal del Consejo General del Poder Judicial a proposta de CiU. Darrerament ha escrit el llibre "Catalunya sota Espanya". On relata la relació desigual que viuen a tots nivells Catalunya i Espanya. El llibre, resumint molt, planteja tres sortides a les relacions Catalunya-Espanya: acceptar-nos com una comunitat autònoma més amb les nostres particularitats però sense voler aprofundir massa més en l'autogovern, col·laborar en la construcció d'un estat espanyol federal on Catalunya i Espanya (i Euskadi si s'hi volen apuntar) es puguin mirar fit a fit i finalment el divorci d'Espanya, és a dir, la independència.

Personalment d'aquestes tres opcions la que he defensat amb més força sempre ha estat la de la construcció d'un estat federal, millor dit d'una república federal. On hi hauria, tal i com és diu al llibre, el dret de veto mutu, l'autonomia per resoldre assumptes propis i un parlament i alt funcionariat proporcional a la població dels estats membres. En aquest sentit el procés estatuari m'ha deixat fora de joc. M'ha sorprès i dolgut la virulència amb que s'ha atacat a Catalunya i als catalans de forma vaga i general sense ni tant sols centrar-se en els nostres galdosos representants polítics. Però sobretot m'ha deixat amb la íntima convicció que l'estat federal no és volgut més que des de la perifèria (Catalunya i Euskadi) i per quatre despistats al PSOE i set o vuit més a IU. Tot plegat em va fer veure (ves si n'era de cec) que Espanya ja s'ha construït, constituït i és reconeix còmoda com a monarquia parlamentària amb les seves disset autonomies. Espanya és una nació i busca insistentment tancar la "qüestió" territorial. Intentar convènce'ls que el millor encaix, del que es van anomenar "nacionalidades històricas", és un estat federal, ara ja és un autèntic disbarat. Espanya és com és i nosaltres no la podem canviar.

Així doncs, i donada per esgotada la via autonomista, només ens resta la independència. Com, quan i de quina manera és pot assolir? no en tinc ni la més remota idea, i fins i tot sóc força pessimista al respecte, però sembla que gent com l'Alfons López Tena tenen força clars, o aquesta va ser la meva impressió al sopar, quins han de ser si més no els primers passos.

El post s'ha allargat massa així que deixo per un segon post explicar aquests primers passos.