El cas de Girona és flagrant. Un bon resultat d'ERC pot tornar a deixar el PP, com al 2004, sense cap diputat. Poca broma que representaria treure's del damunt a l'Alícia Sànchez-Camacho (perla nº1 i nº2 i nº3,). Tot passa per treure entre 80 i 90 mil vots depenent de la participació (el 2004 en va treu 86,482).
A Lleida el 2004 el PP també és va quedar sense escons per un estret marge de 370 vots en favor dels socialistes. Hi ha quatre escons en joc. PSC-PSOE, CiU i ERC semblen tenir garantit el seu escó. La batalla vindrà pel quart diputat que quedarà en mans de CiU, el PSC-PSOE o bé el PP. Glups!
A Tarragona les coses semblen bastant dades i beneïdes. Tots els partits (exceptuant ICv-Eua que és molt lluny dels escons) tenen garantit un escó i els socialistes dos. Només hi haurà una pugna entre el PSC-PSOE i CiU pel sisè escó i la cosa anirà per dos o tres mil vots amunt o avall.
A Barcelona la batalla es presenta més cruenta, en joc hi ha 4 o fins i tot 6 escons, en funció de la participació, que teòricament se'ls repartiran PSC, PP i CiU:
ICv-Eua si repeteix el resultat de les anteriors municipals (uns 200,000 vots) tindria assegurats (fins i tot amb un escenari d'alta participació) dos diputats.
ERC per assegurar-se tres diputats (i només perdre'n un) hauria d'acostar-se als 300,000 vots (a les darreres municipals en va sumar 200,000 a la província de Barcelona) i als 450,000 per repetir l'espectacular resultat del 2004, difícil, molt difícil. Apostaria pel tercer però no pas pel quart.
El PP pot tenir el sisè diputat a tocar dels dits, caldria però que tornés als resultats del 1996 o del 2000 on va passar del mig milió de vots. També prou difícil.
CiU per la seva banda podria arribar al setè o fins i tot al vuitè diputat si fos capaç de mobilitzar les seves bases com en temps passats, quan la coalició arribava aglutinar a la província de Barcelona més de 800,000. Essent realistes però si es planten sobre els 700,000 vots ja poden donar la campanya per amortitzada i resar perquè els socialistes guanyin sense arribar als 165 escons. Aleshores podria ser que tornessin a tenir la clau de la governabilitat.
Finalment el PSC, la gran incògnita. Tot passa per endevinar el comportament del graner del Baix Llobregat. La meva sospita és que aquest graner és inesgotable i ho aguanta tot. Per tant ens podem esperar un resultat que superi el milió de vots i en resultin entre 12 i 14 diputats.
Una darrera reflexió. El vot realment útil per cadascú és aquell fet des de la consciència i no pas des de la por. Voteu allò que us plagui independentment d'aritmètiques electorals. Sigueu coherents fins on pugueu amb el vostre ideari i creences.
04 de març 2008
Catalunya, fem números circumscripció per circumscripció
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No cal afegir gaire cosa més, ho has explicat molt bé. Només mastissaria algunes cosetes.
Primera, que no crec que CiU tingui ja aquesta base electoral, per una qüestio demogràfica, per l'existència d'ERC com a força electoral rellevant i per una estratègia electoral hostil a noves realitats socials que més o menys, també voten (per exemple, immigrants). Per tant, jo auguro a CiU un creixement d'un escó a Barcelona i prou, excepte si hi ha un gran 'efecte Zapatero'. A Tarragona no tenen res a fer, perquè han perdut molt terreny aquests anys i una darrera alcaldia rellevant, també (la capi!).
Pel que fa ICV, no crec que necessiti ni els 200.000 a BCN, amb 180.00 tindrà prou, però en qualsevol cas, la xifra final de vots d'aquesta força política és un misteri. Personalment no crec que donin la sorpresa a l'alça.
Una darrera referència al PSC: les enquestes han arribat a pronosticar-li fins a 14 escons a Barcelona, la qual cosa implicaria un fort creixement de vots. I estic d'acord que el graner ho aguanta tot, però Zapatero no és Felipe i la Catalunya preolímpica no es la Catalunya de l'AVE. Així que com diu el 'racòmetre', 12 com a molt, i anant molt bé, 13.
Finalment, una pregunta retòrica: Tindran efecte les crides al vot fidel fetes entre d'altres per ERC i ICV, tot al·legant que el partit ja ha quedat ressolt? I està realment tan solventat el partit?
Publica un comentari a l'entrada