Hi ha sequera (1)

(si l'amo m'autoritza m'agradaria introduir un parell o tres de breus posts sobre aquest tema, de màxima actualitat i importància, com a col·laborador ja puntual)



Les darreres setmanes s'han caracteritzat per l'explosió del debat sobre l'aigua als mitjans de comunicació i en les institucions. La proposta de crear una canalització per transvassar aigua des del riu Segre a l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha generat una àmplia polèmica, que en les darreres etapes s'ha concretat en una nova disputa entre el govern central i la Generalitat.



Mentre la cosa evoluciona, potser serien convenients algunes precisions. La notícia principal no és el transvassament sinó el fet que ens trobem amb una greu sequera i si no arriben les pluges, anem abocats a situar-nos en la situació d'emergència en relació als recursos hídrics . Ara ens trobem en la fase d'excepcionalitat 2 i les conques es troben a una xifra tan magra com el 21,18%: per sota del 20%, s'iniciarà l'entrada en fase d'emergència a diferents conques i s'aprofundirà la reducció del subministrament urbà, tot acostant-nos a la temuda fase de restriccions en el subministrament domiciliari un cop se superi l'estiu.

Les mancances hídriques responen a qüestions multifactorials: un clima que presenta comportaments cada cop més erràtics, una política històrica de l'aigua basada en la demanda i en l'exhauriment del recurs i una manca de respostes eficaces per part de les administracions. Ara be, sigui com sigui, anem cap a una situació d'emergència que afectarà a milions de persones, que venen de quedar-se sense tren i sense llum, i que ara es quedaran sense aigua. S'imposen, doncs, respostes, i malgrat que el comportament del Departament de Medi Ambient i Habitatge es troba lluny de l'exemplaritat institucional, ja s'han posat en marxa mesures paliatives (recuperació de pous, etc.) i ara el que es pretén tan sols és transportar de manera temporal i a l'espera que es completi la dessalinitzadora del Llobregat, una quantitat d'aigua que minvarà la disponibilitat per regar els conreus de blat de moro lleidatans.

El problema és troba, doncs, en l'ordre hídric, en el conflicte d'interessos. Però també hi un altre conflicte interterritorial, el de la política de transvassaments i la desafecció mediterrània davant la no realització del transvassament de l'Ebre. És per aquest motiu que el govern central no vol sentir ni parlar de transvassaments i proposa idees sorprenents com el transport d'aigua des d'Almeria que ara ningú utilitza. La Nova Cultura de l'Aigua resta lluny de trobar-se instal·lada en les mentalitats governants.

Unes idees finals per tancar aquest post. No ens podem quedar sense aigua i necessitem solucions efectives. Podem permetre'ns reduir els regs però hem de poder compensar els agricultors. Hem de renunciar als transvassaments com a sistema de disponibilitat d'aigua, però no a transvassar en situacions d'emergència, si aquestes són específiques i circumstancials. Seguirem.