03 de gener 2007

Menys llibres, menys lliures

Ens quedem orfes. El Saló de Lectura era un atípic programa de televisió que va néixer a BTV, i que actualment s’emetia per tota la xarxa de televisions locals,. El programa era atípic, no només perquè parlés de llibres i literatura, sinó perquè s'hi respirava sinceritat, espontaneïtat, i sobretot si veia gent fruint del que feien. M’enganyaria si digués que el seguia cada setmana, doncs no sóc un gran consumidor de TV, però si que m’agradava passar-m’hi; de la mateixa manera que de tant en quan entro a la Central per fer el tafaner. El Saló de Lectura em va fer descobrir la pell freda d’en Sánchez Piñol o xalar amb la lectura comentada del Quijote. El Saló de Lectura ens el tanquen i ens quedem orfes i una mica més rucs.

En Dessmond destacava, al seu bloc fa uns dies, la censura que va rebre la darrera emissió del programa (el programa habitualment era emès els dimecres al vespre i en reemissió els dissabtes per la tarda). El dissabte el programa no es va arribar a emetre i segurament va ser així perquè la directora i presentadora, des del nomenament de l’inefable Emili Manzano, Marina Espasa va gosar acomiadar-se amb una arenga contra la transformació que està patint BTV, una transformació molt acord amb el model de ciutat que s'està construint. Les seves paraules tenen força i estan carregades de raons però són de difícil de digestió per hereus i companyia.





En Dessmond explicava que aquests gestos fets des de la dreta o l’esquerra no tenen el mateix ressò, ni tracte. Potser que tingui raó, però aquests gestos no estan tan lligats al signe polític com a l’ostentació del poder, i sobretot a aquells que confonen el límit entre allò que els hi és propi i allò per el qual han estat escollits per gestionar. Governar molts anys una institució et pot fer confondre aquesta amb casa teva i fer-te cometre aquests imperdonables excessos.

3 comentaris:

Dessmond ha dit...

Tot aquest episodi ha passat amb la màxima sordina. No hagués estat igual si aquest gest hagués sortit de fora la divina esquerra.
Recordo, també, el tema del Carmel. L'autoritat "competent" va tenir la gran idea de decidir el que era noticiable i el que no.
No hi ha bula més gran en aquest país que ser dels autonomenats progres i d'esquerres.

Papitu ha dit...

Els mitjans d'aquest país són els que són i només lladren al veí. A més, en aquest cas, als qui els tocava esbombar-ho no els interessava fer-ho, perquè? Doncs segurament perquè el discurs de la Marian Espasa molestava tant als uns com als altres. Qui vol repensar el model de Barcelona? En Trias? Au, va!

D'altra banda això que dius del Carmel només ho he sentit dir a la gent de la Cope i del Mundo. No recordo haver llegit res ni a la Vanguardia, ni a Vilaweb, ni a ningú de CiU (per citar gent no adepta al règim).

Anònim ha dit...

Què podem fer per tornar a veure el Saló?
Res, amics: no som els amos de la botiga.