14 de febrer 2007

Barrilejar

barrilejar v. Escoltar a partir de les nou del vespre, tot sopant, el Cafè de la República. Programa presentat i dirigit per Joan Barril. L'únic programa de noticies capaç de NO començar el seu programa parlant d'aquest home, la vida i miracles del qual són tan importants per l'esdevenir de la nostra nació. Potser perquè avui és un d'aquells vespres que les competicions europees de futbol ens deixen sense el nostre cafetó republicà abans d'anar a dormir.




3 comentaris:

Ismael ha dit...

Un honor que hagis creat el verd idoni per aquells que escoltem la ràdio al vespre tot fent un cafè.
Era seguidor dels relats d'en Barril a El Periódico i haig de reconèixer que al principi vaig dubtar de la seva capacitat en un mitjà com la ràdio.
Però el temps m'ha fet descobrir un espai de plena llibertat on es conjunten notícies i poesia.
Cal no oblidar la tasca a 'L'illa del tresor' però la seva manera de fer, les explicacions d'allò que passa a la Diagonal, els desitjos, l'humor cruixent, aquell dir entre línies,... Tot plegat fa d'en Joan Barril un gran professional del nostre país.

Colomet ha dit...

Atenció amb "L'illa del tresor", un autèntica joia minimalista. Aprofito per declarar-me també admirador de Joan Ollé, la seva mà dreta habitual, tant a la ràdio com a la tele.

Papitu ha dit...

ismael: Doncs l'hauries d'haver escoltat en la seva etapa matinera a la COM. El programa es deia la R-pública (si no recordo malament). Una joia i mira que et dic que el prefereixo en la seva basant radiofònica abans que en la de columnista.

colomet: L'Ollé és l'enfant terrible del programa i té dies esplèndids, tot i així, prefereixo la prosa del Comandant Pere Mas.