07 de febrer 2007

Tot enpadronant-me a Gràcia...

Aquest matí, finalment m’he empadronat a Gràcia. He arribat a l’ajuntament a dos quart de nou i la funcionaria que m’ha atès ho ha fet somrient i de forma exemplar. M’ha donat de baixa del meu antic domicili i m’ha explicat que, si jo ho volia, podia encarregar-se de notificar tan a hisenda com al servei català de la salut el meu canvi de domicili, i així ho ha fet. Fins i tot, m’ha donat dues còpies del padró i l’adreça del meu nou CAP. Una joia. El procés administratiu, tot i que ha estat impecable, si que ha donat lloc a un parell, diguem-ne, incidències. Resulta que quan vaig deixar el pis de Sants, tot just ara farà un any, no em vaig donar de baixa del padró. Aquest fet ha produït una situació tant insòlita com que per a l’ajuntament de Barcelona durant el darrer any he estat convivint amb un home del que ni tant sols conec el seu nom. Ves quin equivoc. L’altre a succeït quan ja tenia tots els papers a les meves mans i la funcionaria ja buscava amb els ulls el següent ciutadà per atendre, en aquell moment he sentit que em mancava alguna cosa i li he preguntat pel “kit” de benvinguda.


– Què vol dir? – m’ha contestat amb cara de no entendre res.

– Doncs no ho sé... un mapa de la vila, un tríptic amb la historia del barri, telèfons i adreces d’interès, saber qui es el màxim representant de l’ajuntament al barri... coses així – li he dit.

Primer ha rigut, i en veient que jo no reia m’ha mostrat, allargant el braç i amb cara de no-sé-quina-cara-posar, un racó on hi havia un mostrador ple de tríptics editats per l’ajuntament i entitats afins sobre el civisme, el reciclatge, la salut, les drogues, les bicicletes, els museus, etc. Entre la paperassa hi he trobat l’Independent de Gràcia, me l’he posat sota el braç i he sortit d’allà.

Sincerament no em semblaria pas una bajanada que l’ajuntament ens donés un “kit” de benvinguda quan canviéssim de barri, o encara diria més, quan arribéssim a la ciutat des d’un altre banda del país, estat o planeta. Barcelona és una ciutat de barris, l’altre dia ho parlàvem amb la Mar, i justament aquesta és una de les seves principals gracies. Barcelona no és una ciutat homogènia, ha crescut fagocitant pobles que tenien una història i una tradició pròpies, que és important que no oblidem. La personalitat històrica i social dels barris de la nostra ciutat és el que la humanitza i la fa bona, i no pas la bossa com resa la dita. Lamentablement l’ajuntament de Barcelona està més preocupat perquè aquesta sigui la millor botiga del món, i no pas la ciutat més ciutadana del món.


Atenció als caçadors de vots, ara que s’acosten les eleccions municipals, el candidat que inclogui aquesta proposta al seu programa tindrà el suport d’aquest bloc i possiblement el vot d’aquest que l’escriu.

1 comentari:

Mar ha dit...

Appppaaaa!!! Sí que et deixes comprar ràpiiid!! Que si donen el kit de benvinguda al barri votes a qui sigui? No t'ho creus!

I sí! Recuperem els barris, recuperem Barcelona!

Per obrir boca: http://www.sitesize.net/coordinadoraraval/blog/2007/02/repensar-barcelona-nou-programa-de.html

Ja no sé quina edició és de 'REpensar Barcelona_REcuperar la Ciutat', uns cicles de jornades que han arribat a estar molt i molt bé!