L'Alfons va parlar de l'independentisme amb corbata. De construir un projecte independentista des de la legalitat sense donar dates ni fites concretes més enllà de l'elaboració d'aquesta llei de referèndums que brindaran al parlament. En aquest sentit tan ERC com CiU, mitjançant Carod i Mas, s'han mostrat força receptius a tirar-la endavant.
Arrel d'un comentari que va fer l'Alfons sobre un sms de felicitació que va rebre el dia que es va presentar el cercle en públic, vaig entendre que és parlava ja no de la independència com un fi, una meta final sinó com un mitjà. Un mitjà per assolir més autogovern, per garantir la supervivència de la nostra cultura, per tirar endavant el país i treure'l de l'ensopiment en el que està immers. Dit en altres paraules canviar "el peix al cove" pel "cristo gros" i a veure com va la cosa.
D'altra banda el cercle pot ajudar a assentar les bases que li calen al catalanisme per retrobar-se. En aquest sentit, i això jo no m'agrada tant si més no de moment, per establir ponts de diàleg entre la C de CiU i ERC per un futur govern de la Generalitat vista la feblesa i la timidesa, d'altra banda comprensible, del PSC davant d'un govern del PSOE. He dit la C de CiU perquè no hi vaig pas a la gent de la U de CiU en aquest pacte, si més no a la direcció actual d'Unió.
Bé el sopar va donar per més, especialment pel que fa al vessant més humà. Poder conèixer personalment aquells amb qui t'has esbatussant i tal vegada aplaudit via comentaris és tota una experiència que sens dubte quan hi hagi una altra oportunitat repetiré.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
7 comentaris:
Cristià t'estem seguint....
Signa: La Nuït!
Segueixo sense estar d'acord. No existeix una política madura per desenvolupar un projecte sobiranista seriós a Catalunya, sinó una minoria hipernacionalista i força al·lucinada que sempre té la mirada posada en Espanya. I la diferència és clau: el sobiranisme progressista només pot venir d'una comunitat d'interessos àmpliament estesos, no d'interessos sectorials o. més ben dit, sectairs. L'independentisme català és segregador, no reconeix l'existència d'una societat heterogènia i plural i genera reaccions enceses, per la qual cosa el resultat és hipernacionalisme i divisió social.
Pel que fa al deure moral amb la terra, la cultura i la llengua, la veritat no sé quin és. El deure moral el tenim amb les persones, que tinguin felicitat i prosperitat. I compte, que són temps difícils per als experiments. Vivim els anys en què, per exemple, el català viu el seu declinar com a llengua d'ús social i ja cal que el fem simpàtic si volem que la gent el faci servir. Per tant necessitem sintonies, no trencaments.
Em ve al cap també una nota cultural: al voltant del soberanisme prosperen els sectarismes més variats. Un dels més notables és el de Jordi Bilbeny i la seva fundació, qui defensa sense convèncer la catalanitat de Cristòfor Colom, però que a més recentment han llençat una creuada per demostrar que Cervantes era català i que el Quixot va ser escrit en català.
Finalment, una reflexió: si s'ha seguit tant la tàctica de 'peix al cove' (també amb l'Estatut) és perquè dóna resultats. En canvi en la confrontació oberta sempre, sempre, tenim les de perdre. Com més obertament confrontem, més es giraran contra nosaltres i sembla mentida que després del procés estatutari això no hagi quedat clar. Abandonem, doncs, tota esperança sobiranista i busquem un discurs federalista que ens eviti confrontacions i que, arribat el moment, permeti transformar les relacions interiors espanyoles. Perquè tot i ser difícil, és l´únic possible.
I a més a més, ens manipulen, perquè no es als Borbons als qui hem de cremar en manifestacions sino a l'Enric Reyna i tota la colla de constructors especuladors que han endeutat famílies catalanes: és un problema de manca de competències?. I Puigcercós ens manipula quan diu que ja està tot fet amb Espanya, perquè només l'importa aturar la fuita de vots i exercir el lideratge polític del seu partit. Que després són els mateixos que es llencen a avalar la fatídica política de xecs del govern espanyol, a raó de 2500 o 3500 euros tant per qui ho necessita com per qui no, mentre la gent va dient que són els immigrants els que es queden les places públiques de les llars d'infants.
Tot plegat és una estafa i davant d'un escenari miserable la darrera cosa que es pot fer es sortir a amagar-se darrera d'entelèquies que només apel·len a la vessant sentimentaloide i prolonguen el malestar en una societat que poc a poc es va fragmentant i confrontant cada cop més.
Dramàtic tot plegat!
sens dubte va ser una experiencia aixo de coneixer gent que nomes ens coneixem per lletres
Gràcies per seguir-me però... "la Nuït"... em dec fer gran perquè ara no hi caic. Em pots desvellar l'enigma a: papituvadecul arroba gmail punt com
Branhunter: T'equivoques de mig a mig, la corrent sobiranista no és cosa de quatre hipernacionalistes. Et recomano repassar les enquestes del CIS i del ICPS on podràs descobrir la transversalitat d'aquest corrent. Les darreres dades parlen del 35-40%.
Evidenment que el deure moral el tenim amb els nostres conciutadans, però a la vegada ens podem preocupar per protegir la nostra cultura (p.e. oferint cursos de català gratuïts per tutti), la nostra terra (evitant el quart cinturó, la mat o l'especulació desaforada a mar i a muntanya) i també el poble (amb més política social, especialment en salut i educació).
...i no em parlis de freaks i de xecs electoralistes.
La nuit es el nostre medi reptilini, aquell en que tota cuca viu, inclosos nosaltres. La nuit en són tres, I ho hauries de saber prou bé. Que no son poques les vegades que la Carmeta i tu us hi heu deixat caure per aquest terrari nostre que en aquest cas hem anomenat "Nuit".
Records desde la ciutat que no va inspirar ni a Picasso.
La Nuit.
...vaja, jo que em pensava que ja havia lligat! Merci per seguir-me guapos, ens veiem aviat!
Publica un comentari a l'entrada