M'havia quedat amb l'exposició dels primers passos cap a la independència. Prèviament dir-vos que el sopar va estar farcit d'anecdotari polític d'aquell que et fa xalar d'allò més. No deixen de ser anècdotes més pròpies de revistes com l'Hola o el Lectures però en lloc de centrar-se en les vísceres del "famoseo", ho fan sobre les dèries, filies i fòbies dels grans capitosts. L'Alfons López Tena és un autèntic personatge: divertit, proper, una mica fatxenda però alhora gran orador i sobretot seductor. Capaç de barrejar amb gran elegància en una mateixa frase el Duran-Lleida, el conde de Godó, una marquesa i la Paris-Hilton... per posar un exemple, no dic pas que ho hagués fet. Tot i que en va dir algunes de força gruixudes.
Centrant-nos en el tema, el recent creat Cercle d'Estudi Sobiranistes (orfe de web i segons el mateix Alfons, de tot contingut concret fins al mateix dia de la seva presentació) serà l'encarregat de dinamitzar aquests primers passos. No pas mobilitzant polítics o ciutadans sinó aportant informes, estudis i documents que expliquin i demostrin la viabilitat del projecte secessionista. A més és vol desenvolupar la llei de referèndums que recull l'estatut prenent si no ho vaig entendre malament, fet que podria ser possible doncs de lleis no hi entenc un borrall, les competències que tenen els ajuntaments en aquest tema. Les lleis de règim local per les quals un municipi, amb l'autorització del consell de ministres, té la potestat per convocar referèndums sobre el tema que li plagui. El cercle no neix com una plataforma ciutadana sinó com un centre d'inspiració més aviat acadèmica per construir un lobby transversal de treball, d'opinió i reflexió sobre la independència. En el sentit de la transversalitat va esmentar que tot i que el centre no té ni membres ni afiliats, el que sí que té són col·laboradors d'ERC, de CiU, d'Icv, de les CUP i finançadors anònims que segons ell mateix els seus noms omplirien més d'una portada dels diaris de Madrid i Barcelona. En aquests sentit va comentar que els "poderosos" del país (com dient... la Caixa, Gas Natural, Banc de Sabadell, Aigües de Barcelona... qui lo sa) comencen a repartir els seus ous en diferents cistelles i una d'aquestes és la sobiranista.
...altra cop m'allargo massa, així que hi haurà un tercer i darrer capítol d'aquest sopar.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
4 comentaris:
No t'allargues no, ens fas reviure altre vegada el sopar, que d'altre banda va ser genial. Un plaer haverte conegut i descubrir el teu bloc ;)
Bones, si que hem vingut sobiranistes de les vacances...
Personalment estic en una banda absolutament contrària. Penso que el que cal cosntruir es l'Estat social, no el català. Ara és l'hora d'exigir lleis i garanties d'igualtat, de millora de les condicions de vida de les persones, i tant és si això arriba des de Catalunya o Espanya. Per cert, encara es hora que el govern català presenti una llei social ambiciosa, a l'estil de la Llei de Dependència. I portem 4 anys ja des del mític 2003. En canvi, veiem com es recula davant dels poderosos amb el pacte de l'habitatge. Així, no es el finançament l'únic problema.
Per tant, com que passo dels missatges nacionalistes, que al final ja sabem que aniran a engreixar d'una manera o altra el sac de CiU. Tot el sobiranisme del descontentament no és més que fum, soroll i politiqueig, quan jo el que vull es política amb majúscules.
Passi un bon dia!
El més interessant de tot és que es vol elevar a la categoria acadèmica el tema del sobiranisme. Que ho faci un vocal del Consejo del Poder Judicial no és gens banal.
Cert que encara no tenen web. Però ens va comentar que ja els havien bombardejat el correu electrònic. Els el van deixar inoperant.
Esperarem el tercer lliurament del soparillo. Fins llavors.
farlopa: m'allargo, m'allargo massa... però el sopar va tenir molta teca. Igualment!
Branhunter: ben cert que he tornat sobiranista i et puc assegurar que no te res a veure amb la meva destinació de vacances ;). Estic totalment d'acord amb tu que cal construir un estat més just socialment i que ens podríem centrar en llimar les desigualtat socials però per tot això cal disposar de pressupostos i competències que no tenim. A la vegada no podem cuidar el país socialment i oblidar-lo culturalment. Tenim un deure moral amb la llengua, cultura i la terra que ens han llegat els nostres avis. Jo estic per caçar-ho tot, a veure si podem.
dessmond: sí me n'oblidava, però em va fer tanta gracia això del mètode Paris-Hilton que no me resistit de posar-ho. Primer munta el show i després ja vindran els productes. Quina colla!
Publica un comentari a l'entrada