Tinc la impressió que a l'ajuntament de Barcelona hi tenim una esquerra molt còmodament asseguda a la poltrona que li manca una mica de valentia per afrontar grans reptes.
El primer va lligat al risc que representa per a la salut pública els alarmants nivells de contaminació de la ciutat de Barcelona (i àrea metropolitana). Sobre aquest punt hi incidien els resultats d'un estudi del centre de recerca en epidemiologia ambiental presentat la setmana passada: "Disminuir la contaminació atmosfèrica, fins assolir els nivells que aconsella l'Organització Mundial de la Salut (OMS), aportaria importants beneficis a la població de l'àrea metropolitana de Barcelona en termes de morbimortalitat i esperança de vida". Segons els resultats del treball es podria rebaixar, de mitjana, en aproximadament 1.200 morts a l’any si els nivells mitjans anuals de PM10 (partícules en suspensió) a l’aire lliure es reduïssin fins a 40 µg/m3, com marca la legislació de la UE. A ningú se li escapa que un dels principals responsables de la pol·lució són els milers de cotxe que circulen per la ciutat a diari. Així doncs cal prendre mesures per fer entendre a la població que l'ús indiscriminat del cotxe és absolutament insostenible. Evidenment però i donat que tots plegats ens hem de desplaçar amunt i avall per anar a treballar, estudiar o a prendre vent. Cal oferir alternatives viables, una d'elles és potenciar, encara més, el transport públic i tots aquells mitjans de transport que NO contaminin com ara la bicicleta. I és precisament en aquest darrer punt on l'ajuntament del cap i casal ha mostrat la seva manca de valentia i d'iniciativa.
Una de calenta i una de freda. A primers de l'any passat ens va sorprendre a tots plegats destinant els diners recaptats a l'àrea verda a finançar un nou servei anomenat bicing, batejat com "el teu nou transport públic". La bona rebuda de la iniciativa va sorprendre als propis gestors amb un allau d'inscripcions fora de mida. Més de 90.000 inscrits al servei en poc més de mig any. Aquest fet i les darreres estimacions del mateix ajuntament que xifraven en 40.000 (90.000 el cap de setmana) el nombre de ciclistes que ja circulaven a diari per la ciutat, sens dubte mostraven que Barcelona estava preparada per anar molt més enllà del que havia previst l'ajuntament en temes de bicis i per tant calia una resposta ferma a tanta demanda. Lamentablement l'ajuntament no ha estat capaç d'estar a l'alçada i en lloc d'oferir nous carrils bici, amples, segurs, segregats que permetessin arribar a qualsevol punt de la ciutat, ens ha sortit amb una bona dosi de "real politik" aprovant una normativa que a grans trets deixa fora de joc als ciclistes. Trist, molt trist. Menys normatives i més carrils, capsigranys!!!
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
7 comentaris:
La típica hipocresia de sociata sense pressupost.
S'han dedicat a destruir aparcaments gratuïts i a putejar el cotxe en general, sense fer ni mig quilòmetre de transport públic. Fan anuncis perquè la gent agafi el transport públic, quan a les hores punta ja no hi cap ni una agulla.
I promocionen les biciletes però no fan carrils bici. Això sí, llavors ens fan sentir culpables a nosaltres. Que els bombin. El que necessitem és accés directe als pressupostos de l'Estat. El nostre Estat, clar.
Bones, quant de temps! Aquí un usuari de bicicletes.
Personalment, com usuari de bicicletes i més particularment de Bicing, no tinc gaires desacords amb la nova ordenança, fora del fet que les distàncias per avançar són errònies. Per la meva experiència, Barcelona necessitava una normativa ordinadora i eficient,
Amb tot, és obvi que fan falta carrils bicis, però més encara cal que la guàrdia urbana deixi de vaguejar i es posi les piles. Ha de quedar clar que ningú no pot saltar-se els semàfors, que les motos no poden envair els carrils bicis ni tirar-se a sobre de ningú o que els cotxes no poden estacionar on vulguin. Jo li retreuré a l'ajuntament que no faci prous aparcaments i que no faci complir la normativa, però no la normativa en sí ni que es facin carrils bici. Sobretot, perquè penso que el model òptim es el carril 30 i que el carril bici s'ha de reservar per les zones més transitades (Diagonal, Gran Via, C/ Urgell, etc) i naturalment fer-lo transitat. I vaja, que hi ha moltes coses millorables per a la circulació de bicis per Barcelona, però tothom està fent un gra massa amb aquesta normativa, que encara que podria fer més, deixa les coses millor del que estaven. I per descomptat, fent nostre el lema : 'La calzada también es para mí'
Volia dir, carril segregat. massa presa avui...
Bones Yuanyu! M'alegra que et tornis a passar per aquí. Les teves ben ponderades opinions sempre enriqueixen els posts i el debat.
Si bé es cert gran part del que dius, és a dir, que calia una normativa que ens recordés als ciclistes que no podem circular per allà on vulguem, ni com vulguem. Sobretot per protegir als vianants. A la vegada s'haguessin pogut estalviar la rucada de fer-nos anar entre autobusos i cotxes amb el perill que això comporta, d'obligar-nos a lligar les bicis en aparcaments que literalment estan col·lapsats en els punts més cèntrics de la ciutat, o com bé dius tu que l'avançament es converteixi en una missió impossible o en un complicat problema de geometria per a conductors i ciclistes. Definitivament la calçada ha de ser per tots i com nosaltres som els més febles ens calen molts més carrils propis segregats.
Sí que calen més carrils segregats i més aparcaments, no hi ha dubte. Però sobretot jo el que voldria es circular tranquilament per la calçada, sense ser intimidat per vehicles que no respecten les diferents velocitats de tothom. I penso, a més, que el fet que les bicicletes circul·lin per la calçada juntament amb els cotxes té un potencial de pacificació del trànsit molt més gran que la segregació.
D'alguna manera tinc la sensació que els carrils bicis són motivats per l'incivisme i manca d'hàbits dels altres vehicles i que quant més fem, més reproduïm aquesta dinàmica. El què ens cal es poder conviure tots fora de les voreres i respectant-nos mútuament.
Què tal reduir la velocitat dels vehicles a 30 km/h dins la ciutat, excepte en vies especials?
Una molt bona pensada però ves agarrant un bon paraigües perquè et plouran a dotzenes els estudis del RACC que demostrin que aquesta mesura com a mínim provoca càncer del dolent, dolent.
Hola!
Hem enllaçat el teu bloc al repàs setmanal que des de Canal Solidari fem de la blogoesfera:
http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=8640
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada