12 de febrer 2008

Les mentides sobre la llei electoral

Quantes vegades hem sentit a dir que la llei electoral de l'estat espanyol afavoreix als partits nacionalistes, regionalistes o com els hi vulguem dir, moltes oi? També hem sentit dir moltes vegades que un canvi en aquesta llei afavoriria molt a IU i castigaria proporcionalment als partits nacionalistes, regionalistes, etc.

DONCS TOT AIXÒ ÉS FALS, O GAIREBÉ!

Un dels canvis més suggerits de la llei, és el de la circumscripció única, és a dir una persona un vot. Doncs bé, si apliquem el mètode actual i aquest nou mètode als resultats de les eleccions del 2004 obtenim el següent:

Els escons A són resultat d'aplicar el sistema actual, i els escons B els assignats seguint el sistema de circumscripció única amb un llindar mínim de vots del 0.2% dels emesos vàlids. Qui en perd i qui en guanya? És clar qui aconsegueix millorar força els seus resultats, però a costa de qui? Ara ja sabem perquè els dos grans partits no volen ni tocar una sola coma de la llei electoral.

S'han suggerit altres metodologies, com la de limitar l'accés a aquells partits que superin el llindar del 5% dels vots emesos vàlids, o la de limitar l'accés a aquells partits que és presentessin (i obtinguessin un mínim de vots) a un nombre determinat de CC.AA, etc. Totes aquestes propostes anirien encaminades a eliminar tota competència als dos partits hegemònics, tot i que podrien ser fàcilment combatudes mitjançant acords semblants als que es duen a terme per a les eleccions al parlament europeu.

La vigent llei electoral és extremadament injusta per a Izquierda Unida, afavoreix als dos grans partits i no regala res als partits nacionalistes, regionalistes o com els hi vulguem dir.

7 comentaris:

yuanyu ha dit...

En efecte, una vella història que cal no oblidar, perquè a més a més explica a la perfecció la importància creixent del bipartidisme a la política espanyola al llarg del temps.

Colomet ha dit...

Molt bona Papitu!! El càlcul l'has fet tu? Bé, ja intueixo que és un càlcul de pa sucat amb oli per tot un estadístic quàntic com tu, però et felicito per la intuició de fer-lo. De fet tens raó que les propostes més retrògrades, com la del señor Ibarra, no es tant la circumscripció única com la de la barrera del 3 o 5% per TOTES les províncies, com al País Valencià, vaja.

Mar ha dit...

Al País Valencià has de treure un 5% a les 3 províncies?

Papitu ha dit...

Colomet Com t'agraden els numeros... doncs en tinc més... ja ho veuràs.

Mar El topall del País Valencià deixa fora del repartiment d’escons aquelles candidatures que no assoleixin almenys un 5% del total de vots independentment dels resultats a cadascuna de les províncies.
Aquí hi és tot detallat.

raquel ha dit...

Veig que en aquest bloc també s'hi expremen números. Ves, això m'ha fet pensar en una assignatura que vaig fer a la UVic amb un professor de qui ara no en posaré el nom aquí... ;)
Bona feina (i bona paciència), de debò!

Ciceró Pascual ha dit...

No sé si ho he entès bé, però crec que la circumscripció única sí perjudicaria els partits dels llocs petits: a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera si ja és difícil treure un diputat nacionalista, després ja seria gairebé impossible.

Papitu ha dit...

Raquel No sé pas de qui em parles... si et fa cosa fer-ho aquí, pots provar d'explicar-m'ho a papituvadecul [arroba] gmail [punt] com

Ciceró Al 2004 els nacionalistes de Ses Illes i els del País Valencià van treure uns 40000 vots, quedant-se els uns a uns 10000 vots de treure un diputat i els altres a anys llum. En un suposat sistema de circumscripció única s'haurien quedat a uns 20000 vots d'aconseguir un diputat (hi hauria la possibilitat de crear coalicions entre nacionalistes illencs, valencians i catalans). Tot és posar-s'hi.