Zapatero ha perdut les eleccions, Rajoy serà president

Sí, nois, aquest és el titular que llegirem el proper dia 10 de març a la premsa i les explicacions seran ben senzilles però variades.

Factors estructurals (legislatura). Primer, la previsiblement alta abstenció que esdevindrà en alguns llocs com Catalunya afavorirà clarament al Partit Popular, que comptarà amb un electorat molt crispat, mobilitzat i convençut de dur l’alternança a la Moncloa. Segon, es fracassarà en construir un discurs que sedueixi als indecisos (el ‘centre’), davant la feblesa experimentada pel govern davant les qüestions claus al llarg de la legislatura: reforma dels estatuts, política antiterrorista, reforma de l’educació, etc. Tercer, es mantindrà l’estabilitat del vot en els reductes del Partit Popular, on no s’haurà estat capaç de reestructurar una oposició al discurs hegemònic: València i Madrid són els dos exemples més importants. Quart, hi haurà crisi de vot en àmbits territorials especialment marcats per decisions incomprensibles des del govern: destaquen, Catalunya i Navarra. I cinquè, s’ha trigat massa en corregir els desequilibris mediàtics, en una situació de dominància clara, si més no ideològica, dels mitjans afins al Partit Popular.

Factors conjunturals (campanya). Primer, una campanya nítidament espanyolista i patriòtica del Partit Popular, davant la qual no hi ha un discurs progressista més pluralista, ni energia per contenir la 'lepenització' o 'sarkozytzació' del discurs de dretes, visible tant al Partit Popular com a Convergència i Unió. Segon, la desconnexió dels discurs de campanya socialista de les necessitats, els interessos i el sentit de justícia social dels ciutadans vinculats a les esquerres: pensem en el retorn dels 400 euros i la política de xecs, en la subhasta de les inversions en infraestructures, la manca de resposta davant qüestions com el dret a l’avortament i l’eutanàsia ... Tercer, la incapacitat de generar alternatives des d’altres forces d’esquerres, quantitativament rellevants pel que fa a vots i escons. I quart, la disposició de la dreta nacionalista (Convergència i Unió, Partit Nacionalista Basc) a assolir acords amb el Partit Popular.

Ens llevarem, doncs, el dia 10 amb el mal sabor de boca de tenir a Rajoy com a president, a Manuel Pizarro de ministre d’Hisenda i qui sap si amb Acebes de candidat a Interior. Em pregunto, serà Gallardón ministre? I Duran?

Bé, però de moment això encara no ha passat. Potser no he estat prou sincer amb vosaltres, però és un risc evident davant del hem anat veient fins ara. Està clar que quatre setmanes són temps suficient per per actuar contra aquest escenari. Però actuar significa moure’s. I què fareu per evitar-ho? Pensàveu quedar-vos a casa el dia 10? Pensàveu votar en blanc? Heu parlat amb els vostres propers de les eleccions? Sabeu què pensen fer? Esteu disposats a esmerar-vos per tal que vosaltres i els vostres no us quedeu en casa, no caigueu en el vot en blanc i no votin ni al Partit Popular ni a Convergència i Unió ni a Ciutadans, o esteu desmotivats?

Si esteu desmotivats penseu en Rajoy celebrant la victòria al costat d’Esperanza Aguirre i de Jose Mari Aznar, i tots somrient. Està clar que no han de passar, però, ara per ara, poden passar. I tots els esforços són pocs per evitar-ho.