La caiguda d'Esquerra Republicana de Catalunya

Avui El País Digital anuncia que l'enquesta que publicarà demà augura la caiguda de fins a tres escons d'Esquerra i preveu l'increment de representació del Partit Popular a Catalunya. Per part meva, ja fa dies que estic fent números sobre qui pot treure què a Catalunya i estic bastant d'acord amb aquest càlcul, així que anticipant-me passo a exposar el meu punt de vista i demano disculpes per ocupar tant espai en aquest blog darrerament (paciència!).

Recordareu que ERC va experimentar un increment molt i molt substancial les darreres eleccions, aupada en l'antiaznarisme, i que li va suposar vuit escons, 4 a Barcelona, 1 a Lleida, 1 a Tarragona i 2 a Girona. Posteriorment, els resultats dels comicis han estat molt pitjors, tant en el cas del Parlament com de les Municipals. Sense voler entrar en xifres per no allargar-me, a les autonòmiques li van deixar de votar un 25% d'antics votants i un 20% a les municipals. Arribem d'aquesta manera a un escenari delicat per ERC, en el qual penso que no està ajudant res una aposta en campanya tan clara per l'independentisme com a lema principal, atès que ni de bon tros van ser tan sobiranistes aquells que van votar ERC en els seus moments àlgids. S'equivoquen, penso, els caps pensants d'ERC, en fer aquest plantejament pensant en l'èxit de les manifestacions sobre el dret a decidir, i d'aquí poc més d'una setmana, s'ho trobaran.

Sigui com sigui, el cas és que aquesta pèrdua de vots irreparable de cara a les generals es cobrarà bones víctimes. La més evident a Girona, on el pes que conserva el PP farà caure el segon diputat fàcilment. Ells ho saben i per aquest motiu encapçala la llista Alícia Sánchez Camacho. El risc es prou alt com per tal que circulin vídeos com aquest , però no entenem perquè ERC i ICV no opten per coaligar-se en aquesta circumscripció. En canvi els diputats de Lleida i Tarragona, sense una gran debacle, es troben força protegits. I si mirem Barcelona, recordarem que ERC va obtenir 4 escons amb 428.000 vots. Cal dir que aquesta és una xifra àmplia per aconseguir 4, no ajustada, però no prou àmplia per evitar pèrdues amb retrocesos de les característiques que s'han anuciat. En aquest sentit, el retrocés mínim esperable seria fins als 342.000 (20%), una quantitat de vots que no donaria el quart però asseguraria almenys el tercer, hi hagi la participació que hi hagi, o fins i tot el quart amb molt poca (poc més del 50%, però jo auguro una participació del 68-70% i si no fos així, tampoc crec que ERC obtingués tants vots). Aquest escó crec que passaria, a més a més, a CiU, que és la força que més proper es trobava i que ja sabem que no està perdent tants vots com les esquerres catalanes.

Per tant, són aquests dos que segurament cauen, però... per què EL PAIS parla de tres? Senzill, perquè deuen pensar que poden perdre el tercer també per Barcelona. Analitzem-ho. Heu de tenir en compte que a Barcelona els darrers cocients es ressolen, en cas d'haver una participació acceptable, amb una xifra sensiblement superior a 80.000 amb participació mitjana o al voltant de 90.000 si la participació és alta. Això que vol dir? Que ERC necessita entre 80.000x3 y 90.000x3 per assegurar el tercer, és a dir, entre 240.000 y 270.000 vots a Barcelona (més a prop de la segona xifra que de la primera, si anem a superar el 70%). A les autonòmiques va obtenir 280.000, però a les municipals, només 200.000. Per tant, ni de bon tros es troba aquest escó assegurat, però jo crec que la millor referència és la xifra autonòmica i que amb aquest contingent de vots, no crec ni que el vot útil faci el fet, ni que la crida independentista faci tan de mal. I també està clar que el resultat de les municipals no dóna cap símptoma que perillin els escons individuals de les altres tres provínicies.

Pronòstic, doncs, ERC 6 diputats, 3 a Barcelona i 3 a la resta. Retrocés de dos que passen a CiU i PP respectivament, i si finalment cau el tercer de Barcelona, PSC i PP se'l disputarien. En tot cas, recordeu: en aquest escenari de perills, el vot a ERC es palesa clarament útil.

Proper capítol: 'Per què el PSC aguantarà el tipus a Catalunya'. O 'Per què ICV conservarà els dos diputats'. O tots dos alhora!