20 d’abril 2008

La Abuela Margarita

Aquest migdia he anat a treure el cap per la 13a edició de la fira de la terra. Hi he estat fins a quarts de set. He dinat i berenat, preus cars, menjar exòtic i artesania d'aquí i d'allà. El que m'ha sorprès més és la quantitat de moviments alternatius d'arrel espiritual que hi havia, tots decidits a fer-nos la vida més agradable. Alguns ja els coneixia o n'havia sentit a parlar però n'hi havia molts dels que no en tenia noticia i per com s'enunciaven m'han semblat especialment inquietants:

Estados modificados de conciencia, el viaje hacia nuestros tesoros profundos. Thomas Shiff.

Les respiracions holorèniques, catarsi i descàrrega emocional. Josep Mª Fericgla. (ves que no siguin hologèniques, perquè el Grec no ho troba això d'holorèniques).

Personalment però el que m'ha inquietat més ha estat la xerrada que ha donat l'auto-anomenada Abuela Margarita. Una dona d'origen indi (Maya m'ha semblat entendre) que rondava els 70 anys i que xerrava pels descosits. Bona oradora, parlava amb una tendresa desmesurada, dempeus, descalça damunt la gespa i voltada de devots que l'escoltaven bocabadats. N'hi havia fins i tot que embriagats per les paraules de la Abuela, ploraven emocionats. L'aspecte de l'audiència era molt heterodox, homes i dones d'edats i aspectes molt diversos. Tot plegat tenia una posada en escena exquisida, massa perfecta. Jo em comptava entre els curiosos, que suposo que n'érem uns quants, però m'ha sorprès molt veure tanta gent emociona i entregada a quatre paraules ben filades que parlaven de la amor, la mort, la vida, la terra i el gran esperit.

7 comentaris:

manel ha dit...

És un mot ben sofisticat: "holos" del gr. = sencer, total. + "renes" del ll. = ronyons.
Poca broma amb la "respiració holorènica", altrament dita "respiració amb tot dos ronyons". No és gens intuïtiva, requereix un bon mestratge i molta disciplina.
No m'estranya que les respiracions amb aquest qualificatiu produeixin descàrregues emocionals, i de vegades, per manca tècnica, indesitjades: com ara pixar-se de riure.

Pel que fa al Grec, Diec i altres bèsties d'aquest pelatge em recorden aquell conte de Cortázar d'un savi amb un forat a la memòria, passa que en tenen tants que acaben transformant-se en paranys "caçalectors-primmirats" mot que també ometen, és clar.

yuanyu ha dit...

Tot un món per descobrir el dels místics del segle XXI... , si bé no seré jo qui el descobreixi!

Papitu ha dit...

Manel Moltes gracies per la informació, prenc nota... respiració pels ronyons, inaudit.

YuanyuJo tampoc, jo tampoc!

Anònim ha dit...

Que deu ens agafi confesats, em refereixo al deu de tota la vida. Jo com un personatge de "Se armó el belén", sí de Paco Martínez Soria, "si no soy del dios único y verdadero no voy a ser de otro", cadascú té els seus referens. I per altre banda en fa molta por cert altenativisme espiritual o religiós.... SRG.

Anònim ha dit...

M'encanta el vostre materialisme dialèctic. Hegel i Paco Martínez Soria, dues cares de la mateixa moneda!!

Papitu ha dit...

Ep! i no t'oblidis de la respiració ronyonal que ho acaba d'amanir molt bé tot això

Anònim ha dit...

Home tot té a veure,... el personatge aquest representa que deu ser un marxista, o comunista o un ateu o un perdedor de la guerra... per coses "que pasaben abans" no es pot saber ben bé que és, però que no és cristià o ho fa veure que no ho és, encara que home de bon cor i que vol participar en la representació teatral del moment. SRG.