18 de setembre 2006

Quo vadis Benet XVI?

Una vegada més la jerarquia religiosa, allunyada de sentiments com la fraternitat o la solidaritat, és mostra com un club exclusiu i excloent. Parlo de les malaurades paraules del Sant Pare a Alemanya. La violència religiosa no és patrimoni dels musulmans ni de cap religió en concret, al llarg de la història ha estat cosa de totes i cadascuna d’elles. Ara no em posaré a recordar totes les atrocitats que s’han comès al llarg de la història en nom del Déu però, si que em ve de gust recordar-li al Sant Pare dues d’aquelles que encara són presents i que des de Roma encara s’atien:

La condemna explícita de l’ús del preservatiu: el preservatiu és l’única forma (obviant l’abstinència per ser una mesura inhumana, irreal i visiblement ineficaç) d’evitar la transmissió del virus de la SIDA (a més d’altres) alhora de mantenir relacions sexuals. Les xifres d’infectats i morts per la SIDA al món són aterradores.

El foment de l’homofòbia: Any rere any, des de la jerarquia catòlica s’utilitza la violència verbal, contra gais, lesbianes i transsexuals titllant-los de desviats o malalts mentals.

El precedent de les caricatures de Mahoma, demostra la sensibilitat del món musulmà per aquestes qüestions i com són utilitzades pels estaments més fonamentalistes per omplir-se de raons enfront d’occident. Així doncs, ¿calia atiar el foc i crear una nova crisi entre orient i occident? Avui Benet XVI, per intentar apaivagar els ànims, ha declarat que estava “extremadament disgustat” i " inequívocament a favor del diàleg entre religions i cultures". Arriben una mica tard i els seus discursos són una bonica forma de demostrar-ho. Sens dubte algú hauria de demanar la dimissió d’aquest home, indigne de la responsabilitat del càrrec que ocupa.

Salut!