Immigració mites i llegendes: (in)seguretat

[Prejudicis i coneixements falsos fan que la immigració sigui el cap de turc perfecte. Immigració mites i llegendes, serà el títol d'un seguit de posts que giraran sobre les idees fal·laces que ajuden a fomentar la discriminació i la xenofòbia sobre els nouvinguts].

La població de l’estat espanyol a l’any 1996 era d’unes 39.669.000 persones, de les quals un 1,4% eren residents de nacionalitat no espanyola. Uns 8 anys més tard, a l’any 2004 la població havia crescut un 9% situant-se sobre les 43198000 persones, de les quals un 4,6% eren residents de nacionalitat no espanyola. Per tant, en vuit anys la població de nacionalitat espanyola havia crescut un 5% i la de nacionalitat no espanyola havia crescut un 267% (s’havia multiplicat per 2,7).

El mite ens diu: immigració igual a inseguretat. Per tant si aquesta hipòtesi és certa, un creixement tant desmesurat de la immigració s'hauria de veure projectat en un increment igualment espectacular de la població reclusa de nacionalitat no espanyola. ¿Quin efecte ha tingut tot plegat sobre la població reclusa?

A l’any 1996 a l’estat espanyol hi havia 41903 persones a la garjola (entre condemnats i preventius), un 17% eren estrangeres. Al cap de 8 anys, i amb importants reformes del codi penal, la població reclusa a 2004 va augmentar un 42%, essent de 59375 les persones. D’aquestes 17302 (29.1%) eren estrangeres. Així doncs en 8 anys la població reclusa de nacionalitat espanyola havia crescut un 21%, en canvi la població reclusa estrangera ho havia fet un 138%. És clar però que aquestes xifres no es poden llegir d’aquesta manera, cal llegir-les en taxes doncs els denominadors són i hi han canviat de manera diferent. Així doncs si a l’any 1996 de cada 10000 ciutadans de nacionalitat espanyola n’hi havia 9 a la presó, a l’any 2004 aquesta taxa s’havia incrementat i ara ho eren 10 de cada 10000. En canvi entre els ciutadans estrangers havia succeït al revés, si l’any 1999 n’hi havia 135 de cada 10000, a 2004 n’hi havia 88 de cada 10000. És a dir, mentre la taxa de persones empresonades havia augmentat un 15% entre els de nacionalitat espanyola, aquesta mateixa taxa entre la població estrangera no només no havia incrementat sinó que s’havia reduït un 35%.

Resumint, si bé és cert que entre la població reclusa hi ha un percentatge major d’estrangers dels que hi ha entre la població general i això es reflexa en les taxes de persones empresonades per cada 10000 habitants, en els darrers vuit anys aquesta taxa no només no s’ha vist afectada per l’arribada en massa d’immigrants sinó que a més s’ha reduït.

Totes les dades que es presenten en aquesta anotació poden ser consultades a les webs de l’INE i l’IDESCAT. Les dades no les he pogut presentar pels totals de Catalunya perquè l’IDESCAT no dona dades sobre l’origen de la població engarjolada a Catalunya.

Quan la corrupció té premi

Burriana (Castelló): l'alcalde del PP, dos regidors i un promotor són cridats a declarar per un jutge en qualitat d'imputats per presumptes delictes de prevaricació, malversació de fons públics, contra els recursos naturals, contra el medi ambient, etc.

Resultat a les eleccions municipals de Burriana: ha guanyat el PP amb un 42,7% dels vots.

Andratx (Illes Balears): l'alcalde del PP fou arrestat en el marc d'una operació contra la corrupció urbanística i té obertes diligències per presumpte delicte ecològic per deixar construir 20 habitatges en una zona rural d'interès paisatgístic.
Resultat a les eleccions municipals d'Andratx: ha guanyat el PP amb un 38,1% dels vots.

Orihuela (Alacant): l'alcalde del PP està imputat per un jutge per un presumpte delicte contra la ordenació del territori. Acusat de fruir de bens com un cotxe de luxe d'un xalet propietat de promotors immobiliaris i de la requalificació de 800.000 m2 per construir 4500 vivendes. En la trama també hi ha implicats quatre regidors del PP i alguns empresaris de la zona.
Resultat a les eleccions municipals d'Orihuela: ha guanyat el PP amb un 44,8% dels vots.

Torrevieja (Alacant): l'alcalde del PP està imputat per un jutge per delictes de tràfic d'influències i ús d'informació privilegiada en la compra de finques rústiques que li van reportar un benefici de més de 5 milions €.
Resultat a les eleccions municipals a Torrevieja: ha guanyat el PP per majoria absoluta (53% dels vots).

La font de dades sobre els casos de corrupció l'he trobada al "Mapa de la corrupción urbanística" del diari valencià "Las Provincias". Per cert, el mapa el vaig trobar mitjançant el bloc de la Chesi.

Guanyen el PP i l'abstenció

A Barcelona ciutat ha guanyat l'abstenció (50,4%) i per primera vegada el consistori no haurà estat refrendat per una majoria de ciutadans. Quin model de ciutat volen tots aquests/es que no han votat? ...ah! i tot qui sembla que les esquerres podran governar, baixen en nombre de regidors, en vots i en percentatge de vot. Una gran victoria sí senyor.

A Badalona el discurs xenòfob d'en Garcia Albiol ha triomfat. De 5 a 7 regidors, del 18% al 22% dels vots, de 15637 a 16304 vots.

Al País Valencià el PP del ja n'hi ha prou, de la destrucció del litoral, del pelotazo urbanístic, de la formula 1, de la visita del Papa, de la Copa Amèrica, d'en Fabra, d'en Zaplana, de la Rita i d'en Camps... senzillament ha arrassat. Si us plau, qui ho entengui que m'ho expliqui. Potser, sigui aquesta la resposta?

A ses Illes les coses no estan tan clares, tot i que el PP s'ha quedat a les portes de la majoria absoluta treient més vots que a les anteriors. Ara la clau la té Unió Malloquina, un centre-dreta a l'estil CiU que a la darrera legislatura ha governat amb en Mates però sense que hi hagi hagut massa bona sintonia.

De totes maneres, i com sempre, tothom ha guanyat i visca la festa de la democràcia!!!

Eleccions a la Sargantana

Hi ha una alternativa al sofà de casa i a les seus dels partits per realitzar el seguiment de la jornada electoral. L'espai Sargantana de Badalona obrirà les portes a les 19.15 per aquells qui vulguin seguir els resultats minut a minut, amb porres, debats, entrepans i mam. Ep! Fins i tot hi haurà una pantalla gegant.

El cafè de la Sargantana
Sant Francesc d'Assís, 18 - Badalona

Vota, és gratis!

En Joan Fuster deia que "Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres". La sentència potser té un tic una mica paranoic però crec que no s'allunya massa de la realitat. Així doncs per fer una mica de política a favor nostre, podem començar per anar a votar. És clar que no és la única manera de fer política però, segurament votar, és la més senzilla. Tot i que, si un ho vol fer a consciència cal que hi reflexioni una mica. Un haurà de reflexionar sobre com veu i com li agradaria veure el seu món, sobre com el veuen i com els hi agradaria veure'l als partits que es presentin i finalment, reflexionar en funció de com estigui "realment" el món que l'envolta.

Tot plegat pot semblar enrevessat però en realitat no n'hi ha per tan. Per exemple, si hom viu a la Vila d'Eivissa ho té força senzill. A la capital eivissenca s'hi presenten, amb possibilitats reals de tocar cuixa, dues candidatures: la del PP i la coalició PSOE-Eivissa pel Canvi. La tria és ben fàcil, oi? A les anteriors municipals va guanyar la coalició d'esquerres per només 250 vots de diferència. Aquí sí que val allò de cada vot compta. En canvi, si hom viu a Sagunt ho té força més fotut per escollir alcalde doncs al consistori hi ha representants de 6 partits, tres d'esquerres (PSOE, EU i BLOC), un de dretes (PP) i dos partits segregacionistes que demanen la independència del port de Sagunt. Això sí cara a les corts valencianes la cosa seria un poc més fàcil donat que l'objectiu és força clar: ja en tenim prou! Per tant, ens tocaria triar entre el PSOE i la coalició de EU i el BLOC, que posats a triar a mi em sedueix molt més la segona opció. Finalment si visques a l'Hospitalet també tindria un bon reguitzell d'opcions entre PSOE, PP, CiU, ERC, Icv-Eua o fins i tot els C's. És clar però que en el meu cas ho tindria ben senzill, votaria al candidat de Icv-Eua sense dubtar-ho, per afinitat ideològica i perquè a la llista, ben amunt, hi tinc un company de fatigues que estic segur que es desviurà per fer avançar l'Hospitalet.

En definitiva que no em caso tant amb unes inicials com amb una manera de veure el món que m'envolta, que dista molt de la visió que crec que tenen el PP, CiU i forces vegades també el PSOE. Visqueu on visqueu arreu dels Paisos Catalans, aneu a votar i feu-ho a consciència i per derrotar tots aquells, que com bé va escriure un col·lega blocaire, no prenen com a convicció la justícia social, amb la voluntat de crear una societat més oberta, més avançada en drets socials i capaç de satisfer els interessos i les necessitats dels ciutadans, sense que aquestes quedin condicionades pels seus ingressos anuals o l'estatus social que gaudeixen.

Ah!... i no oblideu que votar ÉS GRATIS!

Prou, votem-ho ja!

La campanya de les municipals barcelonines no donen per més, a molt estirar quatre promeses, un parell de petons aquí, unes floretes allà, un mercat, dos casal d'avis, una paelleta i apa... a reflexionar!!! Que hi farem, avui és no tinc esma ni per comentar les darreres ocurrències de l'Albertito.

Us deixo amb la meva porra sobre els resultats de diumenge, en cas que la participació superi el 55%

PSC....................................... 13
CiU ....................................... 11
Icv-Eua................................... 7
ERC....................................... 5
PP ......................................... 5

i si la participació queda per sota del 55% , que tot podria ser...

PSC...................................... 12
CiU....................................... 11
Icv-Eua................................. 6
ERC....................................... 5
PP ......................................... 5
C's ......................................... 2

En fi, quin fiasco de campanya sort que divendres és el Towel day.

Què hem de fer amb aquests mossos?

Des de principi d'any hem pogut veure com quatre mossos d'esquadra apallissaven a un detingut al calabós d'una comissaria de les Corts; com un reusenc d'origen magrebí moria per un tret de bala en una operació perpetrada per la policia catalana; com un altre veí de Reus era ferit accidentalment per un agent dels mossos quan el procedien a detenir; com un altre agent de la policia autonòmica matava a un malalt mental que en plena crisi agressiva l'amenaçava amb un pic, i en la mateixa acció una bala perduda (dispara pel mateix agent) feria a l'estómac al pare de la víctima; aquest cap de setmana em pogut veure per activa i per passiva l'ús per part de la unitat dels antidisturbis d'una eina, el kubotan, si més no curiosa que ens fa pensar en les pel·lícules d'arts marcials; per acabar-ho d'adobar avui ens expliquen que un noi de vint-i-dos anys, que fou detingut la matinada de diumenge, es troba en com a resultes d'intentar sortir d'un cotxe patrulla en marxa.

Moltes històries no massa clares en molt poc espai de temps. No tinc ganes de dubtar de la versió policial, tot i que l'experiència ens demana prudència amb les versions oficials, però com he dit no en tinc ganes, ni proves així que faig que me les crec. Això sí tot plegat m'invita a reflexionar sobre tot el que ens havien venut dels mossos: aquesta havia de ser la nostra policia, una policia formada sota els valors de la democràcia, els drets humans i la justícia, en resum una policia diferent al servei dels ciutadans. Ep! Amb això no estic pas demanant una policia hippy o que passi de tot, no confonguem termes. La policia tracta a diari amb lo pitjor de la nostra societat i quan cal s'ha d'exercir la violència per reduir i controlar determinades situacions. Això sí però, quan un empra la violència ho ha de fer amb professionalitat i amb mesura, no val a badar ni que apareguin morts i denúncies per maltractes aquí i allà. Lamentablement la sensació que em queda de tot plegat és que per tenir una policia com aquesta no ens calien els mossos, ja teníem a la nacional i a la guardia civil.

Per cert, i per trencar una llança per aquells professionals que paguen per justos, avui els mossos han arrestat a tota una banda de pispes que actuava al metro de Barcelona. No tot són males noticies.

Més enllà de Barcelona

Més enllà de Barcelona hi ha eleccions arreu del país. Hi ha dues històries que m'agradaria recollir.

La primera comença a Cornellà de Llobregat, on a les passades eleccions municipals l'alcaldable es deia Montilla i amb el carisma que el caracteritza va ser capaç de mantenir una majoria absoluta que dura des de l'any 1987. Un any més tard l'alcalde va ser cridat per ocupar plaça de ministre a Madrid, i al cap d'un any i mig envestit President de la Generalitat de Catalunya. De Cornellà al cel. Aquest any s'hi presenta Antonio Balmón.

La segona història ens situa a Igualada capital de la comarca d'Anoia. En aquesta cap de comarca hi ha una guerra fratricida dins de Convergència i Unió. La situació és tan paradoxal que la gent d'Unió està demanant el vot en blanc. La pugna prové, segons expliquen les cròniques, de l'elecció del cap de llista. Unió volia com a candidat en Quim Romero, i diuen que la direcció de la federació des de Barcelona va imposar al jove convergent Marc Castells. Déu n'hi do quin culebrot a veure com acaba tot plegat.

Per cert, no m'agradaria acabar sense recordar que també hi ha eleccions a la generalitat valenciana i al consell insular a ses illes. Ambdues regions les coses estan molt difícils i sembla que tot plegat anirà del canto d'un duro. A veure si entre tots fem força i enviem el PP a prendre vent.

Immigració - (in)seguretat

Tot just va de baixa però el tema estrella fins ara en aquesta insípida campanya electoral ha estat el binomi immigració - (in)seguretat. El PP i CiU, la dreta, han estat els principals instigadors del debat. Uns fent vídeos aberrants i els altres parlant d'imams integristes i de la Catalunya gihaidista que segons diuen promou l'Entesa. Tot plegat, sense cap dubte, fruit dels nous aires sarkosians que bufen fort des de l'altre costat dels Pirineus.

Tenim però una mala peça al teler, perquè mentre la dreta lladra, què hi diu l'esquerra? Doncs jo només l'he sentida bramar, escandalitzar-se i poca cosa més. Malauradament això ja ho sabem fer prou bé nosaltres i no n'hi ha prou. A Catalunya hi ha un munt de municipis on el percentatge d'immigrants supera el 10 i el 20 per cent, i aquests requereixen de respostes i propostes concretes sinó volem que molta gent acabi caient en mans de la demagògia i el populisme. Algú hauria de començar a parlar clar i explicar-nos, tal i com diu la Unió Europea i el Pla de Ciutadania i Immigració de la Generalitat, que l'adaptació ha de ser i serà bidireccional. I que ja podem començar a parlar de ciutadans en lloc d'immigrants perquè compartim serveis, impostos, deures i poc a poc drets. Cal que mirem amb atenció cap a França perquè conflictes com els que tenen ells avui, d'aquí no pas massa, seran els nostres. No val a badar, la immigració ha ocupat 2 terços dels llocs de treball creats a Catalunya des de l'any 2000. Si demà marxessin tots aquests immigrants, m'agradaria saber qui hi hauria per treballar a sectors com la construcció o els serveis, o qui pagaria les pensions dels nostres avis avui i la dels nostres pares demà. No fem conyes que necessitem com l'aire que respirem aquesta immigració. Ara bé si no volem que tot plegat ens esclati a la cara, cal barrar el pas al populisme amb propostes serioses d'integració social i amb molta pedagogia sobre la immigració.

La por no ha de ser l'argument però, és clar que tampoc ho pot ser el mirar cap un altra banda.

On és en Clos?

Algú ha vist a l'ex-alcalde? Ja portem quasi una setmana de campanya i encara no li hem pogut veure el pel. D'acord que el seu darrer mandat fou galdós de mena, però d'aquí a amagar-lo durant la campanya potser es fer-ne un gra massa. "Amb sense aturador" cal fer una crida als socialistes perquè deixin tonrar a l'ex-alcalde a la palestra... si més no riurem una mica... quina campanya...

Actualització: ... resulta que a nit en Joan Clos es va deixar veure en un soparet organitzat pel sector del comerç on resulta que també hi era un tal Hereu. No hi ha miting, no hi ha paraules de suport, ni foto.

Això no és una campanya ni és res de res

Quasi sense escalfar i després de quatre dies fent el dropo per ses illes, em llanço de cap a la premsa per copsar l'actualitat de la campanya de les municipals de Barcelona:

Per una banda tenim el sondeig del CIS que deixa l'ajuntament tal i com el tenim, amb l'anècdota de veure al PP últim i algunes petites correccions en la correlació de forces dels que governen. Per l'altre un festival de promeses que m'ha deixat absolutament astorat: transports públics gratuïts als menors de 12 anys, Internet gratis, pisos al moll per als joves, un jardiner per cada 300 habitants, traslladar el parc del Tibidabo al Fòrum, una planta de biogàs, un parc al camp de la bota, enjardinar 13 illes de l'Eixample, etc. Talment com si es tractés d'una subhasta.

Si és així com pretenen engrescar la participació ho porten clar. A les passades no vàrem arribar ni al 60% de participació [Ja venen les municipals (I)], si la cosa segueix així ja ens podem calçar perquè ens podríem quedar al 50% pelat, pelat.

...i que s'hi estava de bé a la platja.

Un PP sense complexes

El PP fa temps que navega en aigües tèrboles. Han virat cap a la dreta sense complexes, han rescatat el nacionalisme espanyol més ranci i practiquen una oposició on tot si val. Lamentablement però aquest darrer vídeo que ha penjat el PP de Badalona a Youtube ho supera tot. Un vídeo com aquest, no tinc cap dubte, el signaria el mateix sr. Anglada de la Plataforma per Catalunya o el mateix Lepen. El sr. Garcia Albiol (alcaldable del PP per Badalona, també conegut com el "potro" de Badalona) és tan cínic que fins i tot, després de signar vídeos com aquests, s'atreveix a dir que la seva candidatura “va més enllà de dretes i esquerres”, i tant fins i tot més enllà de l’extrema dreta.

Per cert, al vídeo també s'hi pot accedir des de la web del partit fent click al baner que diu “¿Todavía no mes has visto” o visitant directament aquesta web.

Gràcies Marta.

Propietat Privada i la resta... collonades (i III)

... i seguim de tribunals. Ahir la jutgessa que duia el cas del sr. Carles Vairet [Propietat Privada i la resta... collonades], que tan àvidament hem seguit des d'aquest bloc, ha decidit arxivar la causa seguint fil per randa les peticions de la fiscalia [Propietat Privada i la resta... collonades (i II)].

La jutgessa afirma en la sentència, que els llogaters es van instal·lar al pis "amb ple coneixement dels propietaris, Carles Veiret i el seu germà, que l'havien llogat a una dona "que, al seu torn, permetia que hi visquessin altres persones", amb el consentiment dels germans Veiret. No només això, sinó que els cobraven el lloguer".

Finalment doncs s'ha provat que tot plegat era un muntatge i el sr. Vairet era un llop amb pell de xai. Lamentablement la premsa seduïda pel show, que els va oferir un indefens propietari en mans de la impunitat okupa, hi va caure de quatre grapes sense parar-se a contrastar ni una sola de les informacions que els brindava el sr. Vairet. En aquest punt la jutge recrimina al denunciant que no mencionés "totes les circumstàncies transcendents" i alhora que filtrés informació de manera que la premsa disposés de més informació que no pas el jutjat. Finalment la sentència considera possible que algú intentés aconseguir un "lucre il·lícit" amb el lloguer del pis als ciutadans xilens.

En fi, el sr Vairet, ara ja sí, s'ha demostrat que era un autèntic bandarra i la premsa d'aquest país un cor meravellós de la veu de l'amo.

Rubianes exculpat

La causa oberta contra Rubianes ha estat arxivada per la jutgessa que duia el cas. La jutgessa ha considerat que les paraules de Rubianes sobre la unitat d'Espanya no foren una provocació i que no hi havia indicis racionals de criminalitat. La jutgessa ha considerat que les paraules de l'actor no anaven dirigides a la nació espanyola, sinó a una concepció d'Espanya diferent a la democràtica i constitucional. No cal oblidar que l'exabrupte "Que se metan a España ya por el puto culo" feia referència al model d'Espanya que defensen determinats personatges que sí que han estat condemnat per un tribunal per injuries i ultratges. Finalment la jutgessa ha fallat que aquells que havien interposat la demanada, Asociación por la Defensa de la Nación Española i un ciutadà a títol personal, van actuar de forma abusiva i maliciosa i els commina a pagar les despeses del judici.

Per sort, no tots els tribunals fan pudor.

El tribunal suprem fa pudor

El tribunal suprem ha decidit anular totes les llistes d'Abertzale Sozialistak (AS) i 133 candidatures d'Acció Nacionalista Basca-Eusko Abertzale Ekintza (ANV-EAE). No content amb tot aquest festival d'anul·lacions el mateix tribunal ha renyat al govern espanyol i a la fiscalia per no haver demanat la il·legalització d'ANV-EAE.

Batasuna i d'altres organitzacions afins varen ser il·legalitzades perquè no havien condemnant mai la violència incomplint d'aquesta manera la llei de partits. Una curiosa llei que només s'aplica a partits abertzales i no pas a d'altres d'inspiració franquista o neo-feixista. El cas ANV-EAE era una mica més complex doncs els seus estatuts sí que rebutjen explícitament la violència, fins i tot en una roda de premsa feta aquest mes van arribar a desvincular-se de Batasuna. El govern de l'estat, la fiscalia i el tribunal suprem no en tenien prou, a les llistes d'ANV-EAE hi havia antics militants de Batasuna i això els tenia amb la mosca al nas. Però siguem clars, si un membre de la il·legalitzada Batasuna decideix presentar-se per un partit que rebutja la violència, independentment del que pensi ell com a individu, l'està rebutjant de facto. Aleshores el tribunal suprem a qui està il·legalitzant, als partits o a les persones que formen part d'aquests partits? Tot plegat fa molta pudor i en democràcia aquest tipus d'accions no n'haurien de fer ni una mica. Diumenge el tribunal suprem va tancar la porta a quasi tota l'esquerra abertzale, em pregunto quina els hi va obrir de retruc.

Mentrestant Mariano Rajoy, que viu en el deliri permanent, ha acusat al govern espanyol de permetre el retorn d'ETA a les institucions!?

La salut en el Mil·lenni

L'any 2000, motivats molt probablement per l'eufòria mil·lenària, 191 països sota l'auspici de l'ONU van signar un acord que van anomenar Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Aquests objectius proposen en 15 anys (els hi en queden vuit) posar fi a la pobresa, assolir l'ensenyament primari universal, garantir els drets humans i millorar les condicions de vida de tota la humanitat. Sense cap dubte un altre ben intencionat conte de fades, com ho va ser el compromís que es va fixar cap allà l'any 1978 la OMS de "Salut per tothom a l'any 2000" o ho està sent el famós protocol de Kyoto.

Arrel de la manca de compromís per part de les institucions públiques del nostre país per assolir aquest objectius, Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi estan realitzant una campanya de sensibilització sobre els aspectes dels objectius del mil·lenni relacionats amb la salut de les persones. Durant el mes de maig, al Cinema Verdi Park de Barcelona, es farà una mostra de films on es projectaran quatre documentals que abordaran la mortalitat infantil, la salut materna, la SIDA, la malària, el Chagas i l’accés als medicaments (l'entrada és lliure). Així mateix han redactat un manifest "La Salut en el Mil·lenni: una signatura pendent" que podeu signar a la web de la campanya www.lasalutenelmillenni.org

La mostra comença el djious vinent 10 de maig a les 22.15 amb la projecció del documental "En el mundo a cada rato".

Iniciativa, de debò o per sistema?

La gent d'Iniciativa (ICV-EUIA) aprofitant aquella màxima que resa "que parlin de nosaltres encara que parlin malament", han plantat la paraula sistema al mig del seu lema per a la (pre)campanya. És clar, que no tenen por de revifar la polèmica que va sorgir al voltant de l'alcaldable Mayol, quan el passat mes de gener és va declarar anti-sistema en una entrevista als matins.si del sr. Cuní. El lema diu "D'esquerres i ecologistes per sistema". Així han deixat el ja suat "de debò" pel polèmic "per sistema". D'altra banda té la seva lògica, més enllà del màrqueting, doncs "de debò" és allò en veritat, no fingit o pretés. En canvi "per sistema" és quelcom sistemàtic, que obeeix a un sistema, que procedeix segons principis dels quals no se sap separar. Així doncs els prefereixo d'esquerres i ecologistes, no només de veritat, si no que també per sistema, obeint a uns principis dels quals no se'n separin.

Malauradament en aquesta darrera legislatura en determinats moments m'ha costat molt distingir les pinzellades de la Mayol a la política municipal, més enllà de les llavors que rebíem a casa quan arribava la primavera. Per exemple, durant l'aprovació de l'ordenança pel ciNisme va ser exasperant veure com Iniciativa (el grup del consistori) es quedava muda i de braços plegats anunciant només a darrera hora un vot en contra poc menys que testimonial. Pitjor va ser sentir-li admetre a la mateixa Mayol mesos més tard, en una entrevista a la república d'en Barril, que algunes ordenances municipals venien quasi dictades des de les editorials i suplements d'alguns diaris (aquí calia llegir el grup Godó). Us deixo amb el breu reportatge de VilawebTV sobre el documental d'en Jordi Oriola: "Barcelona: civisme o cinisme".

1er de Maig

Les grans qüestions dels treballadors, si més no dels que ho fan a casa nostra, són la precarietat, la seguretat i els salaris dignes.

Precari, és quelcom que no ofereix garanties de durada. Contractes temporals, ett's, flexibilitat, subcontractació... tots termes sinònims dels canvis que ha sofert el mercat laboral en els darrers temps i alhora sinònims de precarietat.

Segur, és quelcom exempt de tot perill. A Catalunya cada setmana hi ha dos treballadors/res que al vespre no tornen a casa perquè moren al seu lloc de treball. A l'estat espanyol la xifra correspon a dos treballadors cada dia. Ep! No penséssiu pas que aquí estem millor, la taxa de sinistralitat és la mateixa o quasi.

Digne, mereixedor, decent, correcte, acceptable. En els darrers anys l'economia del país a crescut entre un 3 i un 5% cada any. Des de l'entrada de l'euro el cost de la vida s'ha multiplicat, per no parlar de l'habitatge, ¿i que han fet els sous del treballadors? Augmentar un 30% en 10 anys, és a dir, a un ritme del 3% anual que és més o menys l'increment "oficial" del cost de la vida.

Salaris dignes i un lloc de feina estable i segur. Aquestes han de ser les nostres demandes.