30 de juny 2007

Macià la pel·lícula

Aquesta setmana passada vaig anar a veure "El coronel Macià". Fa temps que hi volia anar però ho anava deixant, una mica per la tendència natural que tinc a fer una quarta part d'allò que vull o dic que vull fer, i una altra mica perquè en aquest país nostre de cinema no en sabem fer massa.


Vaig sortir del cinema contrariat. La pel·lícula francament és dolenta, d'altra banda la història que se'ns explica és molt interessant. La biografia d'en Macià, és la història d'un home que transita cap a l'independentisme polític partint de l'efecte a Espanya i el seu exèrcit. El seu procés, tal i com s'explica a la pel·lícula, parteix del seu enfrontament amb l'estament militar arrel dels fets del Cu-cut! i la llei de jurisdiccions. Macià escollit diputat a les corts espanyoles per les Borges Blanques es veu obligat a deixar l'exèrcit per centrar-se en la política i la defensa dels drets del poble català. Al llarg de la pel·lícula es van mostrant paral·lelismes amb l'actualitat política del nostre país que ens fan pensar que no hem avançat pas massa en aquests darrers quasi 100 anys pel que fa el conflicte amb Espanya.

Mite o realitat la història d'en Macià és trepidant. Llàstima que la interpretació i en alguns moments el lligat i el ritme de la pel·lícula deixin molt que desitjar. És imperdonable que la Marta Marco interpretés el seu paper d'esposa d'en Macià, una pubilla de la terra ferma, amb un català central repintat d'occidental amb tres "es" i quatre "los".

27 de juny 2007

SGAE: quartos a cabassos

L'SGAE, segons podem llegir a la seva Web, és una entitat de gestió col·lectiva dedicada a la defensa i la gestió dels drets de propietat intel·lectual dels seus més de 80.000 socis.

Aquesta societat és la principal impulsora del que s'ha anomenat el cànon digital. Una reforma de la llei de la propietat intel·lectual aprovada el passat més de maig pel qual se'ns obliga a pagar un cànon cada cop que comprem suports analògics o digitals que permetin la còpia d'obres artístiques. Això arriba a incloure CDs, DVDs, targetes de memòria, reproductors de MP3, dics durs i fins i tot telèfons mòbils. La llei pressuposa (de facto) que tots som una colla de malfactors i ens cobra abans que cometem cap delicte.

Aquesta societat dedicada a la defensa i la gestió dels drets
de propietat intel·lectual dels seus socis (podrien dir-ne la família, suposo), ha vist incrementar els seus beneficis cada any, ultrapassant la barrera màgica dels 300 milions d'euros l'any 2005. La setmana passada van presentar el balanç dels 6 primers mesos d'enguany (amb la nova llei a ple ritme) i els resultats han estat aclaparadors: durant els 6 primers mesos de l'any SGAE ha vist augmentar els seus beneficis en un 49% respecte el mateix període de l'any passat.

Aquests de l'SGAE haguessin estat capaços de dur als tribunals al mateix Gutenberg. Són un anacronisme, una manera caduca d'entendre la propietat intel·lectual al s.XXI. Mentre el món viu la revolució digital, alguns encara mantenen al cap estructures d'eres passades.
Malauradament les conseqüències les paguem nosaltres.

25 de juny 2007

La invisibilitat de Badalona

Badalona és una de les grans ciutats dels país, de fet la tercera per nombre d'habitants (218.553 l'any 2005). A les darreres eleccions municipals, amb una participació del 46%, va tornar a guanyar la Sra. Maite Arqué del PSC tot i perdre 14429 vots i 3 regidors. El consistori format per 27 regidors s'ha repartit de la següent manera: 9 PSC, 7 PP, 5 CiU, 5 Icv i 1 ERC. Hi havia forces possibilitats per formar govern però la que finalment ha triomfat, potser és una de les més grotesques: una sociovergència amb el suport d'ERC. Curiosament l'acord ha estat rubricat i batejat pels tres partit com "Acord per un govern de progrés"... coses que passen.


Badalona es coneguda també pel basquet, les runes romanes, pel Memorial Li Chang, per les noies boniques, per unes festes de Maig que no s'acaben mai i pel reconegut festival de curtmetratges filmets. Aquest festival de renom internacional, que enguany arribarà a la 33ena edició, es podria celebrar en una ciutat sense cinemes. Sí senyor, ni més ni menys que la tercera ciutat del país es podria quedar sense cap sala de cinema. Actualment la ciutat disposa d'un multisales al barri de Montigalà i de l'històric cinema Picarol (també multisales) a la plaça de la Vila. Tot apunta a que ambdues instal·lacions molt probablement no veuran acabar l'any.

És ben curiós que dos fets tan sorprenents com aquests no hagin aconseguit ni el més mínim ressò mediàtic. Hom podria arribar a preguntar-se, fins i tot si existeix Badalona?


Foto: Pont del petroli

24 de juny 2007

RENFE: ja n'hi ha prou d'aquest color

La Grec defineix accident com allò que ve a rompre el curs regular de les coses, esdeveniment fortuït. Doncs si bé és cert que cada dia no es descarrila un Euromed i per tant hem d'entendre el fet com un accident, sí que una avaria a la xarxa de rodalies de l'àrea metropolitana de Barcelona no ve precisament a rompre el curs regular de les coses. Ben ve al contrari, ens manté en la rutina del darrer any on hi ha hagut endarreriments, aturades i col·lapses setmana sí i setmana també.

Al novembre van fer dimitir al responsable de rodalies Barcelona, ha servit d'alguna cosa? És clar que no perquè el problema no era pas de gestió sinó d'inversió. En 10 anys el nombre de passatgers s'ha incrementat un 100% i pràcticament no s'ha invertit ni un duro en infraestructures. Perdó sí que s'ha invertit, s'han invertit milions i milions en un tren d'alta velocitat que arribarà amb no se pas quants anys de retard i que a més serà per uns pocs.

Fermesa i valor, cal exigir el traspàs del servei de rodalies conjuntament amb els diners que calen per adequar el servei a les necessitats dels país. No hi ha prou amb les amenaces que va fer el secretari de mobilitat. Cal que ens traspassin el servei ja!

18 de juny 2007

Els BURROcrates del Ministerio de Sanidad

L'edició d'enguany del congrés internacional d'avaluació de tecnologies mèdiques se celebra a Barcelona. Aquest matí ha tingut lloc la cerimònia d'obertura amb la consellera Geli al Palau de Congressos de Catalunya. Posteriorment s'ha donat pas a la primera sessió plenària a la sala gran on més de dos cents assistents hem pogut escoltar com experts de la matèria ens parlaven de la lluita pels recursos en recerca. Han parlat dos experts del món anglosaxó i un afamat epidemiòleg de la Universitat Miguel Hernández d'Elx. Tots tres han realitzat unes acurades presentacions amb suport electrònic (la típica presentació en ppt) i en anglès, com és d'esperar en un congrés internacional. La nota discordant la posat el quart ponent José Martínez Olmos, secretari general del ministeri espanyol de sanitat. El sr. Martínez ha fet la presentació en castellà, sense cap mena de suport electrònic i a més, i això és el que m'ha fet saltar de la cadira, podríem resumir la seva presentació en dos conceptes: tenim un sistema sanitari collonut i mai en tota la història s'ha invertit tan en recerca com ara. Quina vergonya. Ep! i fins i tot potser és veritat tot el que ha dit però aquest home s'ha confós, vull dir que ha confós una reunió científica amb un míting del PSOE. Del sr. Martínez s'esperava alguna cosa més enllà de l'autobombo.

17 de juny 2007

...


...sigui com sigui, hi ha imatges que no deixen de fer mal.

13 de juny 2007

Injusticia suprema

El perible que està passant la família Puig Antich per fer revisar la sentencia condemnatòria d'en Salvador és ignominiosa. Aquesta tarda la sala militar del Tribunal Suprem , per tres vots contra dos, ahir els va denegar la autorització per interposar un recurs de revisió de la sentencia que el va condemnar a mort. La família ha declarat que no s'aturaran i que recorreran a instàncies superiors.


Més enllà de les proves, de les contraproves i dels ets i uts que es vulguin, hi ha quelcom que és prou clar i és que en Salvador va ser jutjat per un tribunal militar, en consell de guerra i sota un regim dictatorial. Només aquests tres fets haurien de fer replantejar-se al poder judicial, ja no la sentència sinó el judici en la seva totalitat. En Salvador Puig Antich i tants d'altres, que van ser jutjats per vies semblants, ni van tenir una defensa en condicions, ni tampoc van tenir judici justos. El més preocupant però, és que quan el Poder Judicial no accepta que es revisin sentencies com aquestes, d'alguna manera les està legitimant i ens diu que van ser jutjats i condemnats correctament. El Tribunal Suprem ens diu que la justícia de la dictadura fou tan vàlida com ho és ara la justícia en democràcia. Quina vergonya.

Lamentablement aquests casos demostren que la llei de la memòria històrica s'ha quedat curta, molt curta, no gosant declarar nuls tots els consells de guerra realitzats durant el franquisme.

12 de juny 2007

Quina creu!

La generalitat ha concedit la creu de Sant Jordi a José Manuel Lara editor de Planeta i entre d'altres propietari d'un diari que aquests darrers anys ens ha brindat portades tan edificants com aquestes:































































En fi, però és clar que des de que li van donar el premi Nobel de la Pau a Henry Kissinger qualsevol cosa queda petita i ridícula. Fins i tot que li concedeixin a aquest home la creu de Sant Jordi, tenint en compte que la creu s'atorga aquells que "hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural". És clar que qualsevol gran empresari del món acompleix aquests requisits. Visca el teixit industrial! ...accelerem la demanda.

Municipals a la Vila de Gràcia

Aquest gràfic mostra els resultats (en nombre de vots) de les eleccions municipals a la Vila de Gràcia de les darreres 5 convocatòries electorals.



¿i algú encara és pregunta perquè en Portabella ha renunciat a governar 4 anys més la ciutat? El que em pregunto jo és perquè ni tan sols s'ho ha plantejat Iniciativa, carall que les esquerres una mica més i ens hi deixem la camisa en aquestes darreres eleccions.

09 de juny 2007

Mossos, okupes i pinces mediàtiques

Us recomano el reportage que va fer VilawebTv de la manifestació dels mossos i la contra-manifestació del col·lectiu okupa. Hi podreu sentir corejar clàssics com "Saura dimissió", "la policia tortura i assassina", altres cants reciclats i adaptats "Mooossos, mooossos, mooossos...", "boti, boti, boti okupa qui no boti", "mossos d'esquadra torturadors", i les darreres novetats de la temporada "kobutan, kobutan, kobutan" i desqualificacions esperpentiques com "duchate, duchate". Tota una lliço de savoir fer. Val a dir però que tots dos col·lectius estan d'acord en una cosa: "Saura dimissió!!" que per cert la dreta també reclama insistentment. Que potser la dreta i l'esquerra radical es dediquen a fer la pinça al Tripartit?

En un post anterior [Què hem de fer amb aquests mossos?] ja vaig comentar la meva preocupació per la deriva del cos de policia arrel dels darrers escàndols. Ara bé aquí hi ha dos punts que quasi tots hem oblidat, primer la intimitat del detingut i segon la presumpció d'innocència. En Vicent Partal ho deixava molt clar en un mail obert:

"Em sap greu que aquesta dona haja rebut un tractament tan incorrecte, però també me'n sap d'haver vist les imatges de l'incident. Perquè és una doble humiliació que, amb independència d'allò que haja fet, no es mereix. Ensenyant en vídeo la seua humiliació, ensenyant-la despullada i plena de colps, l'han humiliada de nou, però ara davant de tothom. Per això no puc entendre per quin motiu aquest vídeo s'ha difós a tot arreu tan frívolament. "

És collonut que l'administració sigui transparent en la seva tasca, i fins i tot que aquesta transparència arribi a les comissaries de policia. Els maltractaments no poden quedar impunes i aquestes gravacions han de servir per encausar als culpables, ¿però han de servir també per al circ mediàtic? ¿Cal que en Cuní les passi dues centes vint-i-tres vegades seguides i organitzi debats amb les imatges de fons per narrar el que ja hem vist? Recordem que les imatges no tenen ni veu ni context, i per tant la seva valoració no pot ser lineal. Transparència sí si us plau, circ mediàtic no gràcies.



Dedicat a la marciana.

06 de juny 2007

Adeu xulo!

Avui aniré a dormir content sabent que, si més no de moment, deixarem de veure aquest home de la foto que acompanya aquest post. José Maria Cuevas, el cofundador de la patronal estatal l'any 77 i president de la mateixa des de l'any 1984 fins enguany és jubila finalment. Poca broma que es diu aviat 5 reeleccions i un total de 23 anys donant la vara. Tot un rècord.


També he de dir que l'abraçada que s'han fet el Cándido Mendez i el Fidalgo amb ell per acomiadar-se'n m'ha fet una mica de fàstic. Ai! aquests sindicats de pa sucat amb oli.

05 de juny 2007

Euros, partits i abstenció

En ple debat sobre l'abstenció (causes i responsables) m'assabento de les quantitats que els partits rebran de l'estat en funció dels resultats electorals que hagin obtingut a les municipals. El ministeri d'economia va fixar les següents quantitat :


1) 253,78€ per cada regidor obtingut.
2) 0,51€ per cada vot rebut en un determinat municipi, sempre hi quan el partit hagi aconseguit si més no un regidor en aquell ajuntament.

Ah! i per despeses de campanya el ministeri va fixar les següents bonificacions:

3) 0,20€ per cada vot rebut, sempre que el partit s'hagi presentat a més de la meitat de municipis de la circumscripció.

Així els resultats que ha obtingut CiU li reportaran 1.227.344,55 € (253,78*3384 regidors + 0,51*722.653), més 144530,6 € extres per despeses de campanya. El PSC no és queda pas curt i els resultats li permetran embutxacar-se 1.123.594,85€ més 184.855€. Més enllà de valorar la idoneïtat d'aquest sistema de finançament, potser caldria replantejar-nos si donats els nivells d'abstenció que hi ha hagut se'ls mereixen. Els partits amb les seves propostes i actituds són els grans responsables de fomentar la participació dels ciutadans. Si aquests no participen en gran part és perquè ells estan fallant i per tant, si no fan bé la seva feina, no pot ser que a sobre els donem aquest tipus de premis milionaris. Seguint aquest raonament, potser seria bo aplicar una quota correctora que anés lligada a l'abstenció. Així si en un municipi la participació hagués estat superior al 80% aleshores els partits podrien endur-se els diners de forma integre, en canvi si la participació hagués estat entre el 60 i el 80% aleshores els hi hauríem d'aplicar un descompte del 20%, i si hagués estat (com a molts indrets del nostre país) entre el 40 i el 60% un descompte del 40%. Finalment els diners descomptats podrien ser destinats a iniciatives i campanyes per fomentar els valors democràtics entre els ciutadans al llarg de la legislatura.

Tot plegat és una gran burrada però fa mal veure com els partits només es preocupen de l'abstenció el dia de les eleccions només per fer el ploricó i ajudar-los a explicar determinats resultats. La roda de premsa d'en Montilla, Carod i Saura dient que tot plegat és culpa una mica de tots em va semblar senzillament lamentable. L'informe que va elaborar el Centre d'Estudis d'Opinió sobre l'abstenció conté moltes pistes i línes de treball... potser que ens hi poséssim, no!?

03 de juny 2007

Duguem el català al parlament espanyol

Aquesta setmana ha sortit publicada a la premsa una carta oberta signada per 55 ciutadans/nes a diferents mitjans del país (El periodico, L'Avui, El Punt, El temps, i fins i tot al 20 minutos). La carta anava dirigida al Síndic de Greuges i deia així:

Honorable Sr.:

En les sessions del Parlament de l’Estat espanyol l’única llengua amb què és permès que s’expressin els Parlamentaris és la castellana. Les altres llengües espanyoles són excloses i, per tant, silenciades. La Constitució espanyola promulga, però, que aquestes llengües seran objecte especial de respecte i protecció.

Excloure i silenciar unes llengües sens dubte que no és respectar-les ni protegir-les, ans al contrari, és discriminar-les i reduir el seu àmbit d’ús i, en conseqüència, impedir el seu normal desenvolupament.

Com a catalanoparlants rebutgem aquesta constant discriminació lingüística i li demanem que ens empari davant aquesta actuació opressiva que deteriora l'exercici legítim dels nostres drets constitucionals.

Ha arribat l'hora d'exigir un tracte just per a la nostra llengua i les properes eleccions al parlament espanyol són l'ocasió perfecte. Cal convèncer als partits (catalans, valencians, mallorquins, bascos i gallecs) perquè incloguin aquest punt als seus programes. En cas contrari, i m'estic referint al PSOE, ens demostraran una vegada més que l'espanya confederal i plurinacional és una ensarronada com una casa i que tot plegat només és al cap del malaurat Maragall. Cal dur les llengües constitucionals al parlament espanyol!