10 d’octubre 2006

El sexe dels àngels i els programes de govern

En Montilla ens vaticina que s’apropa el pitjor del governs, una coalició nacionalista que sembrarà la zintzània arreu del país i ens enfrontarà amb España. El PP se’ns presenta com la darrera esperança per salvar Catalunya del “batasunisme”. En Piqué, dia sí i dia també, es dedica a picar l’ullet a en Mas perquè no renunciï a pactar amb ell la investidura i així disposar del seu suport per aplicar les polítiques lliberals que li calen al país. En Mas (i en Duran), no és queden curts, i donen per fet que ERC apostarà per reeditar el Tripartit entregant la poltrona de president al Montilla. En Carod parla de l’equidistància i que seran els resultats i la negociació dels programes el que decidirà el pacte de govern. Els d’Ic-Eua avisen de l’arribada d’un govern de dretes i que ells són l’únic partit que garanteix la reedició del Tripartit. Resumint, el PP vol pactar amb CiU, CiU vol governar en solitari (i pactar la investidura amb ...?), PSC vol governar en solitari o en Tripartit, ERC vol governar i diu que pactarà amb qui pugui encaixar millor el seu programa i Ic-Eua vol reeditar el tripartit. Fantàstic, ara ja ho tenim tot més clar o no, però seguir discutint tot el temps sobre els pactes de govern més enllà del dia 1, si fa o no fa és com fer-ho sobre el sexe dels àngels. Si us plau, Srs. Candidats poden deixar d’escalfar-nos el cap el 80% del temps amb si votar aquesta opció representa... i passar a explicar els seus programes de govern pels propers quatre anys donat que quasi tots tenen, més o menys, opcions de governar. Tot plegat seria extensiu a la blogosfera (on m'hi incloc), però vaja podriem dir quela blogosfera és lliure de parlar del que li peti i segurament només reflexa el nivell de debat actual. Clama al cel que aquesta (pre)campanya estigui més centrada en l'aritmètica que en els continguts dels programes.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Potser perquè en aquest país ja ens coneixem tots i ja sabem de quin peu calça cadascú. Per això, més enllà d'alguna petita novetat puntual (i sovint, anecdòtica), ja sabem prou bé quin model de país té al cap cada força política.