La política m’encanta, les campanyes electorals m’enganxen, els debats m’apassionen però el que em porta al clímax és la jornada electoral. Tot comença amb els avanços de participació a quarts de dotze, les imatges dels candidats i els ciutadans més matiners, els primers tòpics sobre la participació i la festa de la democràcia, tot seguit el moment d’anar a votar (a mi m’agrada fer-ho abans de dinar), fer un cop d’ull a les piles de les paperetes per veure com van les coses al col·legi electoral que m’ha tocat, comprovar una vegada més que el partit humanista no falla a la cita, que la falange es presenta dividida i els verds i els partits comunistes atomitzats, ensobrar el vot, dubtar si llepar el sobre o introduir la solapa dintre, somriure amb timidesa als conciutadans que són a la taula, introduir el vot a l’urna, jugar a endevinar només pel seu aspecte el vot de la gent que et vas trobant tot tornant cap a casa, respirar profundament assegut al sofà de casa i somniar que guanyen els teus i que a més serveix d’alguna cosa, més avanços de participació, els segons abans de les vuit, els primers sondeigs, més tòpics, aquest cop sobre la fiabilitat de les enquestes, gràfics amunt, gràfics avall, en Francino parlant del sogre del número quatre de la llista del PSC per Tarragona (aquest any el trobaré a faltar), els primers resultats (sempre esbiaixats) amb el 32% dels vots escrutats, el degoteig de resultats per comarca i municipi, el quinzè diputat per Lleida que balla ara per aquest ara per aquell, l’avenç inexorable de l’escrutini, els resultats quasi definitius, les lectures triomfalistes de tots els candidats, i des del 2003... començar a especular, amb els resultats encara calents, sobre els possibles pactes per formar govern.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_uZSUosG_ayO_JzD6CmXSXsAAkbyimJxtJC6mDcmC8Mj94liXxc3zddUeH9SzmAnPS1Ys7a6zV8YelLGVFpZOttSpzePlB6KKCtQRlIxec=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
3 comentaris:
I aquelles entrevistes en que sempre afirmen que han guanyat!!
Aquesta nit, com no podia ser d'altra manera, he pensat molt en els resultats.
Certament ERC s'ha mantingut molt bé després de tres anys de boicot mediàtic en el millor dels casos (quan no atac directe).
Pel futur immediat, també crec garantida la sociovergència, pq per ells és un futur molt llaminer: Protagonisme mediàtic dels dos grans mentre que els "petits" queden a l'ombra pels propers quatre anys, en un context de domini de TOTS els mitjans. Tranquilitat dels poders fàctics pq Esquerra queda a l'oposició i governen els seus agents directes (els seus advocats, els seus amics...). Una etapa de tranquilitat al govern també farà perdre el protagonisme guanyat pels eco-pijos en benefici dels sociates altre cop. I a Madrid ves a saber si hi haurà algun ministeri pels autonomistes.
Pel que fa als resultats del PP trobo que, si bé estic content que baixin, trobo que no són pas dolents: han demostrat tenir una base solidíssima: faci el que faci el PP, sigui una oposició agressiva o plàcida, sigui recolzar un govern de CiU o atacar ferotjament el catalanisme, sempre tindrà pràcticament els mateixos vots.
I sobre Ciudadanos: em sembla molt bé que entrin al Parlament. Fins ara la pugna entre catalanisme i espanyolisme era zelosament ocultada pels mitjans. I el PSC-PSOE jugava ambigüament per tal de mantenir la cohesió interna i guanyar hipòcritament els vots dels dos bàndols. A partir d'ara ni els mitjans podran amagar el debat i el PSC es veurà obligat a pronunciar-se definitivament: cap a l'espanyolisme o cap al catalanisme moderat? Tinc esperances que la seva opció sigui aquesta última per tal de no alinear-se amb el radicalisme d'aquesta gent. És clar que serà un catalanisme süigèneris (si hi ha un Montilla al capdavant...) que aprofitarà sempre la pressió de Ciudadanos i el PP per tal de rebaixar les exigències del catalanisme. Però com a mínim els encaminarà en el camí del catalanisme, el camí de la justícia d'un poble que viu l'ocupació i la negació dins de casa seva.
Roger, deu ni do amb l'anàlisi. A veure, certament, ERC s'ha mantingut millor del que s'esperava però perdre 130000 vots no és pas un bon resultat. La presència de Ciutadans no crec que sigui una bona noticia, segons com vagin les coses i els circs que vulguin muntar poden crispar molt la vida parlamentaria. Anem però pas a pas... ara toca formar govern.
Publica un comentari a l'entrada