Menteix-me, però sobretot que llueixi

Esperant, a la Terminal A del Prat, el vol que m'havia de dur a Milà, escala inevitable en el meu viatge cap a Florència, vaig coincidir amb l'equip de la Penya i el seu seguici (tres periodistes de radio). Un d'ells va entrevistar, a pocs metres d'on era jo segut, al capità de l'equip, en Paco Vázquez:

"Com va Ramón!... exacte la penya... un gran equip... justa, sí, sí... efectivament ja hem arribat a Milan i ara estem esperant que surti el vol que ens ha de dur a la capital de Serbia, Belgrad, on la penya jugarà demà el seu tercer partit del TOP16 de la Euroleague. Al meu costat tinc al capità..."

Milà!? Em vaig girar, i la cara sorneguera del periodista m'ho va confirmar, havia dit Milà. És clar que érem a Barcelona. Quina mentida més estúpida, vaig pensar. D'altra banda suposo que una connexió des de Milà vesteix més, té més gracia que no pas una des del Prat. Visca l'espectacle.