La crosta mediàtica del PSC

En Joan Ferran ha patit un empatx. Li costa tan de digerir la manifestació del dissabte que no pot ni amb la seva ànima. Si visiteu el seu poruc bloc (poruc perquè no accepta comentaris) hi podreu copsar el seu nivell d'obsessió. Les seves darreres quatre entrades són monotemàtiques. Manifestació, manifestació i manifestació.

En Joan Ferran se sap fora de la primera secretaria del PSC de Barcelona i aplica aquell refrany castellà tan graciós que diu "Paro lo que me queda en el convento, me cago dentro". Fet que diu molt poc en favor del "convento" i del qui "se caga dentro". Estirabots com el de la "crosta nacionalista" o el dels "6.900.000 catalans que no es van manifestar" no ens parlen d'algú valent i decidit, sinó d'algú emprenyat i dolgut amb un ferida oberta encara per cicratitzar (vaja amb la crosta encara tendra).

Dit això podem parlar del nacionalisme de la corporació i de la manca de representació de determinats sectors de la societat. Vull dir que el debat pot ser vàlid però mai de les maneres que el planteja en Joan Ferran.

Quan parlem d'arrancar la crosta nacionalista de la corporació, de què estem parlant? d'una purga ideològica de presentadors? de col·laboradors? o d'espais en general? o estem parlant de fer programes en castellà?

El nivell dels mitjans de la corporació és qualitativament superior al de la resta de televisions i radios de l'estat. La pluralitat i la imparcialitat dels seus espais informatius supera àmpliament la majoria dels serveis informatius de la resta de l'estat. Amb tot és millorable.

És cert que des de TV3 és dona una imatge de Catalunya que s'allunya força del que es pot viure al dia dia del barri de la Torrassa per posar un exemple, i que té una presencia notable de tertulians nacionalistes i sobiranistes però valdria la pena valorar el que tenim i treballar per millorar-la. No podem passar de la crosta nacionalista a la crosta socialista a base de duplicar Cunís. Fem créixer la pluralitat però sense perdre la singularitat. Singular i universal, us sona?

I ja per acabar, jo avui volia parlar d'aquesta darrera animalada del collons de Zapatero però mira aquí em teniu entrampat amb les rucades d'en Joan Ferran.