El govern espanyol i el català estan jugant des de l'aprovació de l'estatut una interessant partida, m'agradaria dir d'escacs, però l'estil fanfarró del joc em fa més pensar en una partida de pòquer. S'hi juguen el com i el quan de les noves transferències i sobretot el nou finançament.
El fet que ambdós governs estiguin en mans de partits cosins germans, per no dir germans, exigeix una mica més de comèdia de l'habitual. Doncs els errors és paguen per partida doble, gairebé com si s'agredissin a ells mateixos. I és en aquest punt on l'amenaça del PSC de votar en contra dels pressupostos del govern espanyol a les corts si el finançament no és satisfactori perd crediilitat. Una mesura valenta i agosarada però al cap i a la fi una fanfarroneria per mostrar-se fort als ulls del govern espanyol. Per treure encara més pit el conseller Castells ha buscat i trobat complicitats entre sindicats, botiguers, patronal, oposició, i fins i tot s'ha entrevistat amb els seus homòlegs de Ses Illes i el País Valencià.
El govern espanyol per contra no mou peça i sembla ben poc espantat per l'estratègia del PSC conscient segurament que tot plegat és només fatxenderia. El PSC no ho té fàcil i potser haurà de passar de les paraules als fets. El conseller Castells sembla que ho té clar, i la resta? Quin és el preu de dos ministeris? el finançament de Catalunya? El 9 d'agost és aquí i el més calent és a l'aigüera.
31 de juliol 2008
PSC moltes paraules i pocs fets, de moment
En Papitu a les 09:50
Etiquetes: CATALUNYA, PAÍS VALENCIÀ, PSC-PSOE, SES ILLES
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada