El preferit de La Moncloa

L'escalada de declaracions d'aquest més d'agost ens van dur a un escenari inèdit on les forces catalanes es mostraven unides donant suport a un Govern, comandat per en Castells i en Montilla, decidit a defensar un finançament just per Catalunya. Fins i tot amenaçant al PSOE amb no votar els pressupostos generals de l'estat (fatxendaria o no, feia goig de veure).

La unitat dels partits catalans però, com era d'esperar malgrat les il·lusions que ens havíem fet, no ha arribat ni al mes de setembre. Aquest cop l'ha trencada en Joan Saura, d'Iniciativa per Catalunya, fent un favor impagable a alguns sectors del PSC (esporuguits per aquesta "guerra" amb el PSOE) i aconseguint el seu minut de gloria televisiva. En Saura va acordar amb el president Zapatero una prorroga de 3 mesos per al procés negociador del finançament a canvi de retirar la petició de compareixença d'en Zapatero.

Tot plegat un misèria i com ja va dir fa un temps en Vicent Partal:

"Quina mena de credibilitat voleu que tinguem com a país si sempre hi ha un catalanet o un altre disposat a entrar al joc de ser el preferit de La Moncloa?"

Trist i lamentable. Esperem que en aquest enèssim plaç les coses canviïn prou com perquè en sortim amb un bon finançament o la ballarem de valent.

Per cert, les vacances s'han acabat i tornem al peu del canó. Les promeses novetats arribaran ben aviat.