Desigualtats i taxis

Aquesta setmana he viatjat a Sevilla per feina. Era la tercera vegada que trepitjava la capital andalusa. Aquesta ciutat cada cop m’agrada més, tot i que aquesta vegada la ciutat estava de potes en l’aire. Tenen en marxa de forma simultàniament les obres del metro (una relació agònica) i les d’una primera línia de tramvia, coses de les eleccions municipals segons em van explicar. Quan viatges per feina no hi ha temps per al turisme, tret d’una breu passejada entre la darrera reunió i l’hora de sopar o tot anant a fer la darrera copa després de sopar. D’altra banda sempre hi ha lloc per aquells petits detalls que et deixen astorat. Aquest cop van ser les diferencies entre el taxista Sevillà que em va dur de l’aeroport a l’hotel i el que em va dur, un cop a Barcelona, del Prat cap a casa. El taxista sevillà, era un home d’uns 30 anys que conduïa un cotxe força vell i magrejat, sense cap dubte a força de practicar una conducció molt extrema. Si més no, a mi m’ho va semblar per com corria i avançava entre el caòtic trànsit. Per uns segons vaig pensar que el cotxe duia uns colzes de sèrie, doncs la seva capacitat per trobar forats entre el dens trànsit era espectacular. El taxista que em va recollir al Prat, era un home també, però una mica més gran. El seu taxi no només estava impecable sinó que a més estava equipat amb la darrera tecnologia: duia dos aparells GPS, una estació de radio i un taxímetre electrònics de darrera generació i per rematar-ho un detector de radars (crec que només li mancava una estació meteorològica). Aquell home tenia més botons i llumetes davant seu que un arbre de Nadal. La seva conducció també va ser força temerària però això si avalada per la tecnologia més puntera. Per cert, avís per als amants de la velocitat, el detector va localitzar un radar en un semàfor a la Gran Via entre Plaça Espanya i el Carrer Urgell.

Per aquells qui us agradin les histories de taxistes, us recomano una passejada pel blog d’aquesta taxista de New York.