Avui, just quan passava per davant de l'Institut d'Estudis Nord-Americans (IEN) he vist sortir-ne una noia que m'ha cridat molt l'atenció. Tenia poc més de disset o divuit anys, anava vestida de qualsevol manera però d'aquella qualsevol-manera que val un colló de mico. Per sobre de la vestimenta duia una jaqueta que venia a ser la part de dalt d'un xandall de color roig cordat fins al coll. A l'alçada de la pitrera si podia llegir, en unes blanques i majestuoses majúscules, i en ciríl·lic, l'acrònim de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (CCCP). Tot plegat rematat amb l'escut dels feixos d'espigues de blat, la falç i el martell. Aquesta noia, si efectivament tenia poc més de divuit anys, va néixer l'any que els berlinesos van tirar a terra l'ignominiós mur de Berlín. Segurament per ella, sortir de l'embaixada cultural dels Estats Units a Barcelona amb aquella jaqueta, no tenia la més mínima importància, de la mateixa manera que si dugués una samarreta del Camerún o una altra que hi poses MANGO, o NIKE, o fins i tot UNICEF. Potser m'equivoco i es tractava d'una intrèpida bolxevic de les joventuts del PCC que estudia anglès a l'IEN, però si us dic la veritat avui he sentit el pas dels 30 i pocs que em contemplen. Salut vells camarades!!!31 de gener 2007
Hello tovarishch!
Avui, just quan passava per davant de l'Institut d'Estudis Nord-Americans (IEN) he vist sortir-ne una noia que m'ha cridat molt l'atenció. Tenia poc més de disset o divuit anys, anava vestida de qualsevol manera però d'aquella qualsevol-manera que val un colló de mico. Per sobre de la vestimenta duia una jaqueta que venia a ser la part de dalt d'un xandall de color roig cordat fins al coll. A l'alçada de la pitrera si podia llegir, en unes blanques i majestuoses majúscules, i en ciríl·lic, l'acrònim de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (CCCP). Tot plegat rematat amb l'escut dels feixos d'espigues de blat, la falç i el martell. Aquesta noia, si efectivament tenia poc més de divuit anys, va néixer l'any que els berlinesos van tirar a terra l'ignominiós mur de Berlín. Segurament per ella, sortir de l'embaixada cultural dels Estats Units a Barcelona amb aquella jaqueta, no tenia la més mínima importància, de la mateixa manera que si dugués una samarreta del Camerún o una altra que hi poses MANGO, o NIKE, o fins i tot UNICEF. Potser m'equivoco i es tractava d'una intrèpida bolxevic de les joventuts del PCC que estudia anglès a l'IEN, però si us dic la veritat avui he sentit el pas dels 30 i pocs que em contemplen. Salut vells camarades!!!
Etiquetes:
COSES MEVES
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
3 comentaris:
Ja han passat 18 anys? Com passa el temps... Me'n recordo perfectament d'aquell dia, va ser tan emocionant! A mi també m'acaben de pesar els 30 i poc en llegir el post.
Recordo també com a l'estiu del 90 la jovenalla progre que anava de vacances a Berlín i portava un trosset de mur...I també recordo dos anys més tard un matí rúfol a la Sagrera enganxat a les vuit del matí a la tele mentre un presentador bolxevic (amb accent dels Urals, però ho dissimulava prou bé), anunciava la dissolució de la URSS. Aquell any vaig començar a interessar-me per l'estructuralisme, just quan començava a passar de moda...
...jo encara conservo un tros d'aquell mur. El "progre" de torn va ser el meu germà, jo a Berlín no hi vaig fer cap fins el 2003. Una ciutat fascinant.
Publica un comentari a l'entrada