L'opereta de les manifestacions

El proper dissabte 13 hi ha convocades dues manifestacions. Una a Madrid sota el lema “Por la paz y contra el terrorismo” convocada per UGT, CCOO i la Federación de Asociaciones de Ecuatorianos; i l’altre a Bilbo convocada pel govern Basc sota el lema "Por la paz y el diálogo” i en les darreres hores s'hi ha fet un afegitó "Exigimos a ETA el fin de la violencia, por la paz y el diálogo".

El festival el va començar l’AVT dient que no anirien a la manifestació de Madrid perquè aquesta era un acte partidista i a més no condemnava les negociacions amb ETA. El PP els va seguir argumentant que la convocatòria generava divisió i sembrava confusió en la lluita contra ETA. El Foro de Ermua, que en un bon principi s’havia apuntat a la manifestació, finalment ha decidit no anar-hi perquè el lema no inclou la paraula “libertad”. Tot plegat excuses de mal pagador perquè ja sabem a quin tipus de manifestacions no partidistes, que no generen divisió i on és respiren aires de llibertat acostumen anar ells. A tot plegat hi podem sumar el sinistre àudio on Losantos des del seu programa adverteix (amenaça) a la comunitat Equatoriana del terrible error que es apunt de cometre (us el podeu baixar des d'aquí).

La manifestació de Bilbo també té el seu propi festival. El convocant és el govern basc i per tant, només per definició, el PP i els seus acòlits ja van dir que d’anar-hi ni en broma. La qüestió es centrava en saber que faria el PSE. Aquest s’hi va apuntar tot fent saber la seva disconformitat amb el lema de la manifestació. L’endemà la sorpresa la va donar Batasuna tot dient que també s’apuntava a la manifestació del govern Basc. Aleshores el PSE temerós d’anar de bracet de Batasuna diu que només hi anirà si es modifica el lema. Aquesta tarda el Lehendakari Ibarretxe ha comparegut per anunciar l’esmentat canvi de lema i per invitar a Batasuna a quedar-se a casa si el nou lema no era del seu grat. Ara falta saber que farà Batasuna o si el PSE... i bla, bla, bla.

Tot plegat és patètic. El protagonista d’aquestes manifestacions havia de ser el poble. Un poble que està fart de la violència, un poble que vol viure en pau, un poble que no vol més morts. En definitiva un poble que tenia esperances en aquest procés i que ha vist com tot plegat s’ha quedat en una esperança frustrada. Aquesta era la nostra manifestació i no pas la dels polítics. L’opereta barata que ens han regalat emprenya i desmobilitza. Lamentablement els grans beneficiaris d’un possible fracàs d’aquestes manifestacions són els radicals. Els de les bombes i els de les “libertades”.