ETA va declara fa 9 mesos un alto al foc unilateral i el dissabte el va trencar també de forma unilateral. La roda de premsa del ministre Rubalcaba aquell mateix dia exemplificava la perplexitat i l’astorament amb que el govern (i no només ells) ha rebut aquest cop d’ETA. Del munt de declaracions que hem sentit des d’aleshores fins ara (exceptuant les del PP i acòlits), la tònica és que amb violència no hi ha diàleg i que tothom es resisteix a donar per trencat el procés de pau. En tot cas però la qüestió a saber, és si ETA te alguna intenció de seguir amb el procés de pau.
En una negociació sempre hi ha cops de puny a la taula i aixecades airades de les cadires per afegir teatralitat a la disconformitat en el procés negociador. Quan s’apliquen aquestes tècniques hi ha el risc de que l’altre interpreti que no tens cap intenció de seguir, i per tant, les negociacions es trenquin. ETA no estava d’acord amb com anava el procés i així ens ho feia saber a finals d’estiu amb l’aparició de dos encaputxats armats, amb l’actitud dels seus presos als judicis, amb el robatori de pistoles a França, amb la reaparició de la “kalea borroka” o fins i tot, amb els avisos que feia l’entorn abertzale. Tots aquests senyals, gestos i maniobres eren absorbibles, digeribles i tots enteníem que formaven part del “proceso”. Ara bé, un atemptat d’aquesta magnitud amb una furgoneta bomba i dues persones virtualment mortes, és massa.
La meva sensació de frustració i decepció va ser i és molt gran, segurament perquè tenia unes expectatives igual de grans i potser mal enfocades. De fet he de confessar que aquest escenari, el d’una ETA novament activa, ni el contemplava. Dec ser un ingenu però creia que aquesta vegada era la definitiva i que, tot i que el procés seria llarg i dur, ETA s’havia acabat, que no hi hauria cap més atemptat amb morts. Però les paraules “llarg i dur” tot i que ens les han repetit fins a la sacietat des del principi no m’esperava que tindrien una lectura tan literal. Tot plegat és pura ingenuïtat per part meva però veia el “proceso” com una inevitable caminada cap a la pau i no pas com un procés on caldria lluitar i fer sacrificis per assolir aquesta pau. D’altra banda esperava molt més de Batasuna i l’entorn polític abertzale per contenir els exabruptes dels quatre desgraciats que tenen les pistoles. El "llarg i dur" hauria de ser bidireccional.
Així doncs i dic potser, tot i que així ho espero, el procés no està trencat del tot i aquest atemptat només és una etapa més del “proceso”. Desconec que espera ETA del “proceso” però si pretén assolir alguna cosa més enllà d’un acostament de presos, una amnistia per aquells qui no tinguin delictes de sang i una sortida per aquells que actualment són al carrer, tenim una mala peça al teler. D’altra banda el govern Español no pot pretendre negociar sense concessions, ni gestos i potser ha arribat l’hora de dissenyar un full de ruta pel “proceso” (i aquí potser ens caldria ajuda internacional). Un full de ruta amb dues etapes ben diferenciades, una primera que inclogui la dissolució unilateral d’ETA resolent primer la qüestió dels presos, i una segona etapa que només podria començar i definir-se quan ETA hagués deixat les armes però que el seu contingut l’hauria d’escriure una mesa de partits bascos sortits d’unes eleccions al parlament basc sense exclusions. Ara però cal llepar-se les ferides i deixar passar un temps per reprendre el diàleg i començar a treballar de nou amb responsabilitat i diligència per la pau. Lamentablement España té la dreta que té i aquesta no actuarà ni amb responsabilitat, ni amb diligència perquè bàsicament no hi creu en el procés de pau i perquè a més, encetem ronda electoral. Per tant, una altra qüestió important és si el “proceso” podrà resistir l’actitud d’aquesta dreta, o fins i tot, si hi pot haver “proceso” sense la complicitat (ni que sigui per omissió) del PP; i això ho sap el PSOE, ETA i el mateix PP.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
8 comentaris:
Ha sigut una bona garrotada per a tots els que teníem alguna esperança en el procés. Perquè si, com sembla, hi ha hagut morts, refer alguna cosa semblant a un diàleg trigarà molt. I si a sobre tenim en compte el paper de la dreta asilvestrada, doncs encara ho tenim més cru.
Home, si que ha estat una bona garrotada però era en bona mesura la crònica d'una mort ben anunciada. Cal no oblidar que es tracta de psicopates i que s'havien preparat per carregar-se d'armament: per tant, quan han pogut actuar, han actuat. Són una banda armada amb ganes de seguir sent-ho i indiferent a la violència que causa, per la qual cosa es comporten proporcionalment.
És un fet que ETA es troba acabada, però morirà lentament i matant. Només en l'extremaució, entregarà les armes. I l'únic que podem fer per honrar-la és duresa, molta duresa. Molta pressió policial i molts i molts i molts anys de presó per a tothom. Algun viatge a la presó d'algun batasuneru també pot resultar adient. I anul·lació de tota esperança d'aparèixer mai més en unes eleccions. Així, tot just es descomposin els seus actuals "comandos" -cosa que no dubto que la policia sabrà fer-, sbran fins a quin punt estan acabats. I aleshores entrarem en fase d'extremaució.
Per llegir més: http://esquerroscopi.blogspot.com/2007/01/el-retorn-deta.html
osti yuanyu, d'acord que estiguis emprenyat, però no sé jo si més mà dura amb rebaixa democràtica inclosa és la solució! L'Ulster és un mirall llunyà, però durant el seu "proceso" també hi van haver bastonades mortals...La llei de partits es va promulgar en ple declivi electoral de Batasuna, vull dir que crec que no calia. Cal obrir la porta del joc democràtic a Batasuna, i que facin de Sinn Fein, posar-los fàcil que es desmarquin d'ETA. Avui mateix a Vilaweb apareixen els de Batasuna sorpresos per l'atemptat...Potser és una impostura, però i si no ho fos? Estic d'acord amb que els morts són reals, i que la talla política d'Otegi està a anys llum de la Gerry Adams.
La cançó de l'enfadós de Batasuna em treu de polleguera, no entenc com poden anar demanant més gestos al govern quan ells no n'han fet cap. D'altra banda fotre'ls a la presó o perseguir-los perquè no es puguin presentar a unes eleccions no té ni solta ni volta. A la presó hi han d'anar aquells quin els jutges (aplicant la legislació vigent) ho considerin oportú i no pas aquells qui el poder polític necessiti per conveniència. Finalment a les eleccions si han de poder presentar totes aquelles formacions que acompleixin la llei de partits (més enllà que aquesta llei em sembli una gran barbaritat).
La derrota policial d'Eta no ens pot garantir en cap cas un futur sense violència. El germen seguirà latent i tard o d'hora algú podria reprendre les armes. En canvi, la dissolució de la banda i la canalització política del conflicte, tot i que tampoc és una garantia al 100%, si que permet albergar l'esperança d'un escenari polític sense armes, sense violència. És millor convèncer que vèncer.
Eps, jo no proposava cap rebaixa democràtica, només aplicant les lleis actuals es pot actuar amb molta duresa. Afortunadament, no veig per enlloc les similituds entre Irlanda i el País Basc, com no les hi han entre Irlanda, el Pais Basc i Palestina. L'empreta del terrorisme basc no es comparable a la que l'irlandès ha deixat en generacions i generacions de famílies irlandeses. I en efecte, ni Otegui es Gerry Adams ni ETA es l'IRA. La diferència fonamental seria que el Sinn Fein era una entitat política i Batasuna en les seves diferents metamorfòsis fa temps que ha deixat de ser-ho. Per això, demanar-li a Batasuna que es distancïi d'ETA no té massa sentit, perquè es troben ben entrelligades. Com poden dir que estan sorpresos? Ells saben perfectament perquè s'ha produït l'atemptat, que no vinguin fent-se els innocents, que no ho són.
Més concretament: la tesi que el problema terrorista necessita resoldre's mitjançant la solució del problema polític és falsa i confon la necessitat amb la virtut. Mentre ETA va ser molt operativa, és a dir, en els anys vuitanta o noranta, l'Estat i els partits no podien més que anar sumant morts i plantejar-se sortides negociades. Quan això canvia després del final de la treva del 1999 i s'aposta amb força per la pressió policial a tots els nivells de l'entramat, allò que s'acaba es la capacitat operativa i per tant els morts. Perquè cal entendre que el mètode d'ETA per assolir els objectius politics que es planteja és el terrorisme, i que mentre pugui fer terrorisme, farà terrorisme. Per això quan ha tornat a tenir bombes, les ha tornat a fer esclatar.
Per tant, no ens enganyem: la solució es eminentment policial. I això no vol dir que no calguin gestos polítics, perquè en efecte són necessaris per assolir la pau amb menys morts. Però això no suposa fer el gilioolles -amb perdó-, sinó basicament: a) Disposició sempre al diàleg per la pau-com s'ha fet ara. b) Disposició a promoure amnisties en cas de disolució. c) Dispoició a la normalització política de tots els partits independentistes. I a canvi: disolució total i absoluta de l'estructura política i militar d'ETA. Fora d'això, no hi ha ni més marges, ní més gestos possibles, perquè és donar-los ànims. No oblideu que estem parlant de psicopates assassins, no de persones normals ni de polítics ni molt menys d'herois del poble (del poble equatorià, de ben segur que no almenys!).
Finalment, el germen. Estic d'acord que hi ha un germen latent, però no ho estic gens que ho hagi marge pel convenciment. Contràriament penso que són les possibilitats militars de l'entorn d'ETA allò que alimenta bàsicament el germen, no "el conflicte". No serà que el principal problema per tirar bombes és no tenir-les a prop?
Ah, i ja sé que tot això se sembla molt a moltes coses que diu el PP, però no tot i a més és que el que hi ha. Recordeu que els catalans som tan bons, que després de votar massivament a Herri Batasuna en les primeres europees, ETA ens va fer l'atemptat d'Hipercor. Per això i d'altres coses resulta que pel que fa al tema basc, tenim una bona pila d'errors històrics. La bona notícia és que no som els únics!
La derrota policial d'Eta no ens pot garantir en cap cas un futur sense violència. El germen seguirà latent i tard o d'hora algú podria reprendre les armes. En canvi, la dissolució de la banda i la canalització política del conflicte, tot i que tampoc és una garantia al 100%, si que permet albergar l'esperança d'un escenari polític sense armes, sense violència. És millor convèncer que vèncer.
(El darrer paràgraf no es meu, sino d'en Papitu, un "tallar i pegar" no suprimit)
Osties Yuanyu, són dues dates que mai havia relacionat. El 12 de juny de 1987 HB va obtenir quasi 40000 vots (1.39%) facilitant l'elecció de Montero com a diputat. Una setmana més tard el 19 de juny Eta cometia la barbaritat de l'Hipercor.
De totes maneres Yuanyu, els punts a), b) i c) que menciones a canvi de la dissolució d'ETA no s'allunyen pas tant de les nostres propostes.
Ja ho sé que no s'allunyen pas. La distància està en com s'analitza el fenomen. I en aquest sentit jo vull insistir que les receptes polítiques no són apropiades en aquest cas. Perquè no existeix cap conflicte de fons que ho expliqui (és a dir, en la societat basca hi ha diversos conflictes, com a qualsevol altre, però el terrorisme és un fenomen independent) i perquè la seva existència depén fonamentalment de la capacitat de reproducció de l'actuació militar, la qual cosa només és aturable per la via policial i judicial, com si d'una màfia es tractés. Només constatant que és impossible l'èxit perquè tots van directes a la presó ho deixaran còrrer. Perquè psicopates són però suicides no.
Publica un comentari a l'entrada