FAQ Izquierda Unida - Iniciativa per Catalunya Verds

Bon dia i bona setmana. Us faig aquest FAQ per tal d'ajudar-vos en la presa de decisió del voto.

1.- Qui són aquests?

Es tracta de dues forces polítiques que mantenen una relació tensa a causa de la confrontació existent entre la direcció d'Iniciativa i la direcció del Partit Comunista d'Espanya.

2.- Per què estan barallats?

Raons històriques ho expliquen, que es remunten al congrés del PSUC del 1981 i que han tingut diversos episodis posteriors, el més importants dels quals va tenir en la darrera legislatura de Felipe González i que va acabar donant lloc a una escissió a Catalunya, convertida en organització sota la forma d'Esquerra Unida i Alternativa.

3.- Quines són les apostes estratègiques de cadascú?

Izquierda Unida aspira a sobreviure institucionalment en un escenari de fort bipartidisme i sense afrontar una revisió necessària de tots els seus elements bàsics: inserció social, programa, relacions polítiques, estratègies de comunicació, organització interna, lideratges... Pel que fa a Iniciativa per Catalunya, aspira a ser el principal referent de l'esquerra a Catalunya i a Espanya, camuflada en aquest segon cas en alguna mena de formació política, que podria incloure a una part d'Izquierda Unida o a cap.

4.- Què ha passat a València?

L'estratègia d'expansió territorial d'ICV va tenir dos components bàsics: a) Atreure's als crítics d'Esquerra Unida del País Valencià a una nova formació política, integrada o no a EUPV, que finalment s'ha dit Iniciativa pel País Valencià; b) Fer de cavall de Troia en el Compromís per València. L'objectiu era marginar al PCE de la política valenciana, atès que és la força majoritària a EUPV.

5.- Com es va prendre el moviment la direcció d'Izquierda Unida?

Era un moviment pactat entre Llamazares i Guillot, atès que Llamazares vol disminuir el pes específic del PCE. És per això que el coordinador d'IU va defensar la candidatura d'Isaura Navarro a ser cap de llista per València, fins i tot quan aquesta ja apareixia clarament aliniada en amb el Compromís i contra la direcció d'EUPV. Amb tot, constatada la posició majoritària de la direcció d'EUPV, els capitans llamazaristes van sabotejar l'operació i van aillar al coordinador.

6.- Què fort! I aleshores com es presenta aquesta gent ara?

Depén del lloc. A Catalunya, es reedita la coalició entre ICV i EUiA que es manté des de 2003 com una coalició d'interessos electorals. En canvi, al País Valencià concorren per separat EUPV i el Compromís per Vàlència, on s'integra Isaura Navarro, la candidatura del Bloc i altra gent. En la resta de l'Estat, Izquierda Unida es presenta en solitari, mentre que les cèl·lules verdes d'ICV busquen com sempre el pacte amb el PSOE, per intentar obtenir un diputat (com en la darrera ocassió va obtenir Francisco Garrido per Andalusia, qui és membre de Los Verdes).

7.- I com quedarà la cosa després de les eleccions?

Les expectatives electorals d'aquestes forces polítiques no són bones. És previsible que es reeditin els dos diputats per Madrid, un dels quals correspondria a Llamazares i l'altre a CCOO, en la persona de Joaquin Nieto, que en ser el responsable de medi ambient del sindicat, segur que és un infiltrat d'ICV. A Catalunya, de repetir-se el resultat anterior, serien escollits dos membres d'ICV, Joan Herrera i Núria Buenaventura, exalcaldesa de Rubí (per molt poc temps, ja que va ser escombrada electoralment en les eleccions de 2003 i de 2007 per la poderosa socialista Carme García) i posteriorment diputada responsable de Medi Ambient a la Diputació de Barcelona, fins a 2007. En cas de miracle, l'escollit en tercer lloc seria el membre d'EUiA Joan Josep Nuet, actual senador territorial de la coalició i home fort tant a EUiA com a IU, en tenir un pes específic molt important en el cercle llamazarista. A la resta de l'Estat, les opcions de treure representació son escasses: els diputats de Múrcia, Bilbao, Astúries o Alacant, semblen cosa d'un passat llunyà; a Navarra, l'èxit de Nafarroa Bai arruïna qualsevol expectativa; a València, la crisi política acabarà amb les opcions de totes dues forces en competència. Només queda, doncs, Andalusia, on podria haver algun representant a Còrdova o, sobretot, a Sevilla, on IU va quedar molt a prop de treure representació el darrer cop. Amb tot, jo no apostaria la meva fortuna...

8.- Corre perill, doncs, el grup parlamentari?

És evident que sí. I més coses corren perill. Fixem-nos que dels quatre diputats amb més possibilitats, els quatre es troben, possiblement, d'una manera o altra en l'òrbita d'ICV, de manera que aquesta organització pot quedar en una posició molt favorable per completar l'OPA hostil sobre Izquierda Unida.

9.- Qui és Gaspar Llamazares?

Gaspar Llamazares és un típic model d'oportunista polític. Va arribar al poder a IU fent-se passar per anguitista, per iniciar tot seguit una línia política completament opossada. No hi ha dubte que el seu model és el de la refundació d'IU en un partit de caire ecosocialista, en el qual ell tingui un paper rellevant, la qual cosa el converteix en el referent d'ICV per assolir els seus objectius. Les persones i grups que li donen suport, com ara la direcció d'EUiA, són tant o més oportunistes que ell, però es troben preocupats per la forma com poden quedar si ICV conquereix IU. I davant té un PCE que és la viva expressió de la burocràcia partidista o de la incapacitat d'obrir-se a la societat amb una proposta socialista digna del segle XXI.

10.- Qui és Joan Herrera?

Joan Herrera és l'home cridat a substituir a Joan Saura en la presidència d'ICV. Destaca per la vehemència dels seus plantejaments polítics i la manca de temperament per afrontar amb estil als seus rivals (per exemple, a la ministra de Foment). És també el típic home de partit però almenys té l'encant de fer servir la bicicleta i, per tant, de deixar-se el cotxe a casa i no contribuir a la polució que fa de Barcelona una ciutat francament apestosa en la qual cada cop costa més viure.