28 de febrer 2008

El festival de l'esquerra tranformadora i de debò

Iniciativa per Catalunya (atenció que aquí l’omissió de les sigles d’Eua és important i no l’habitual deixadesa del que escriu) ha signat una acord de col·laboració amb Iniciativa pel poble Valencià. Organització política nascuda d’una escissió d’Esquerra Unida del País Valencià (podeu llegir més sobre el conflicte aquí) que es presenta per separat en aquestes eleccions. Així doncs tenim que Iniciativa per Catalunya que per un costat es presenta conjuntament amb Esquerra Unida a Catalunya, i per l'altra dona suport a un partit nascut d’una escissió de la mateixa d’Esquerra Unida. No dic que no calgués fer-ho, però en tot cas s'haguessin pogut esperar a després de les eleccions.

La situació és tan paradoxal que en Llamazares vindrà divendres a Catalunya a donar suport a les candidatures d’Iniciativa per Catalunya Esquerra unida i alternativa, mentre el diumenge passat donava suport a València a les candidatures de Esquerra Unida del País Valencià.

Quina conya si finalment IC-Eua treu dos diputats, Eu en treu dos o tres més i Ipv en treu un. ¿Formaran grup parlamentari tots junts o preferiran anar a petar al grup mixt? S’accepten apostes.

Som-hi doncs ben atomitzats, ben purs, ben desunits caminant cap un bipartidisme perfecte. Són TOTS una colla d'irresponsables...

3 comentaris:

Branhunter ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
yuanyu ha dit...

Jo crec que podem apostar sense massa riscs, jeje.

Primer.- El diputat per València no sortirà. EUPV el va treure pels pèls amb 78000 vots, mentre que el Bloc només va obtenir 27000. ¿Es troba, doncs, l'escissió, en disposició d'arrossegar dues terceres parts aproximadament dels vots que corresponien a EUPV? Difícilment, si recordem que les escissions acostumen a castigar als escissionistes.

Segon.- Sempre que sigui possible numèricament, hi haurà un sol grup. Un tercer diputat per Barcelona, al ser d'EUiA, asseguraria el vincle. O un tercer diputat d'IU, que seria sevillà, en garantiria la supremacia. En el molt improbable cas d'empat a 3 (2 BCN, 1 IPV davant de 3 d'IU) o de superioritat verda (3 a 2), tampoc canviaria la cosa, però crec que els esdeveniments polítics a IU es precipitarien. Finalment, si només surt Llamazares, IU igual es trenca al dia següent; o potser recapaciten tots i opten per la refundació definitiva, que amb aquesta gent mai se sap.

I tercer.- Tens raó que podien esperar, però el problema era qui era el núm. 1, és a dir, qui anava amb possibilitats de sortir, i la facció verda liderada per Guillot i Llamazares (jeje) sempre preferirà intentar sobrepassar o igualar a EUPV, per situar-se millor de cara al futur, que cedir. A més, considerant els candidats tant lamentables que porta EUPV, un escenari de victòria del duet Bloc-IPV sobre EUPV em sembla factible.

Per tant, es clar que són irresponsables, però per sobre de tot són homínids amb molta ambició de poder... Però poder sobre qui i què?

Papitu ha dit...

Fa riure això de l'ambició de poder, poder per governar a l'escala de veïns de cadascú. Que hi farem, l'esquerra és així.

...n'hi ha però que ens ho mirem des de fora bocabadats pensant si tot plegat paga la pena...