Ni memòria, ni història

Formo part dels nets d’aquells qui van perdre la guerra. La generació dels nostres avis, van lluitar contra el feixisme per un món més lliure i més just. Lamentablement van perdre una guerra desigual i van viure l’exili i/o la repressió. La llei de la Memòria Històrica que el govern de l’estat presentarà, al congrés dels diputats aviat per a la seva discussió i aprovació, té per objectiu reparar el mal que va patir aquella generació i les següents durant els anys de la dictadura. Lamentablement la llei arriba tard i a més es queda curta. En Zapatero ha dit que la nova llei suposa la màxima dignitat institucional per les víctimes del Franquisme i també ha parlat de rehabilitació moral. No n’hi ha prou, manca una condemna clara i contundent del regim i la possibilitat de revisar i anul•lar els judicis sumaríssims. No és tracta d’obrir velles ferides, com ens diuen alguns, sinó de poder homenatjar les víctimes que durant tant de temps han estat oblidades i abandonades a la seva sort. El dictador va morir fa més de 30 anys i en aquest país encara no s’ha jutjat a ningú, no s’han exigit responsabilitats, i fins i tot avui en dia podem trobar símbols, escuts, estàtues i plaques que lloen la seva figura i obra. La transició no va ser modèlica, ans el contrari va ser un pacte de silenci i una fugida envadant. Molt bé a callar i a treballar, però si més no ens podrien donar la satisfacció de declarar el màxim exponent d’aquell nefast regim, Francisco Franco, criminal honoris causa a títol postum. Senzillament és tracta de poder homenatjar i restaura la dignitat d'aquells homes i dones que van ser víctimes del feixisme durant 40 llargs anys.