He seguit de lluny i de puntetes la pugna per la direcció d'ERC. La meva sensació general, possiblement desenfocada per la distancia, és que hi ha dues candidatures oficials, una que tira cap a l'esquerra i l'altre cap al centre. Unes que volen seguir endavant amb l'Entesa i unes altres que volen fer miques l'Entesa. Unes que van cap al 2014 amb un coet al cul, unes altres que esperen la majoria social i d'altres que esperen l'adveniment de la verge de Montserrat.
L'origen de tot plegat però és la pèrdua de 350,000 vots en quatre anys i de teories per saber-ne les raons n'hi ha per tots els gustos i colors, concretament quatre. Guanyi qui guanyi les decisions a continuació no seran fàcils, especialment si no en surt una direcció de consens ni que sigui de mínims.
En tot cas ja s'ho faran, cada dia tinc més interès per la política i menys pels partits polítics.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_sCM_pRDfZ5H80ny_1SZB_YJTfFIeLfvTIhCX5lWIKqChctEeX0hMP3Em1UKp6PayyI3jCCzpz1UDUJxKFQn56HOYCINYATYxYdmQfYmz8=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
8 comentaris:
"Guanyi qui guanyi les decisions a continuació no seran fàcils, especialment si no en surt una direcció de consens ni que sigui de mínims."
És exactament això.
Es pot caminar cap a un referendum de autodeterminació quan no hi cap regidor independentista a ciutat com l'hospitalet? segona ciutat de catalunya. Jo crec que a les següents o guanay montilla i no li cal ningú o hi haurà pacte psc cdc. No es factible ciu-erc, a no ser que erc entre en una altre crisi.
I respecte a la politica i tot plegat.... al final he arribat a la conclusió que son una bona representació de la societat.
Catalunya, Euskadi i Canàries van dir NO a l'OTAN. Espanya pertany a l'OTAN des de 1986. Catalunya ni comença ni s'acaba a l'Hospitalet. D'altra banda un referèndum (del que sigui) no és res més que un exercici de democràcia que guanya l'opció que recull més del 50% dels vots, fins i tot del 55% si vols.
Les següents eleccions, segons com vagin les coses són molt més aprop del que ens puguem imaginar. Ep! i no estic parlant només del congrés d'ERC.
Home, no em diguis això que jo viatgo i ja arribo fins a Sants. No és només l'hospitalet, té un problema en el cinturó de bcn, va semblar que el començaba a resoldre. A veure si en podem parlar un dia amb calma. I sí, les eleccions poden aproparse, i el millor col·locat es el psc o montilla. Hi ha un munt d'incognites: CiU, que prevaldrá si s'aclaran si es més C o més U, amb estrategies en principi diferents. I qui ho té més complicat és ERC pq hi ha un parell d'ossos salivant... És llarg, a veure si en parlem. I del meva obsesiu amb biaix de l'àmbit mediatic català.
Perdre aquesta quantitat inhumana de vots, faria recapacitar qualsevol estructura politica de partit, i no serà menys a esquerra.
Hem de tirar per un cami que ens haviem desviat, serveixi aquesta perdua de vots , per tonar a recuperar els origens, perque més val ser una partit amb ideals, i fidel i estar a la oposició, que perdre-ho tot , per una poltrona.
Salut i república.
Ei, Srg! quan vulguis, faltaria més i m'encantarà xerrar-ho amb tu. Com sempre.
Albert, això dels ideals està molt bé però els partits, especialment els aparells dels partits (de tots), hi han deixat de creure fa temps.
jo també m'apunto al cafè. Per cert, comparteixo la teva obssesio SRG per la destrossa que fa a la realitat catalana TV3 i demés....
sigfrid
Publica un comentari a l'entrada