Els manifestos són als intel·lectuals, el que el botellon és als adolescents. Un confús acte de rebel·lia tolerat pel sistema.
El darrer elaborat per Fernando Savater i els seus acòlits, 'Manifiesto por una lengua común', repeteix una vegada més la cançoneta del castellà en perill, del castellà perseguit i de la imposició coactiva del català. Al PP i a El Mundo els hi ha faltat temps per adherir-s'hi, i de fet han posat en marxa una campanya per aconseguir més adhesions.
N'estic tip del tema i no penso mossegar l'ham, ja s'ho faran sols aquesta vegada. A més estic convençut que aquest manifest està escrit per potenciar al partit de Rosa Díez (Unión Progreso y Democracia) qui durà el manifest al congrés i magnificat per determinada premsa per pressionar al nou-PP de Mariano Rajoy. Com si sentíssim ploure.
24 de juny 2008
Manifiesto? lengua común?... com si sentís ploure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Totalment d'acord
si no sabes leer en español yo te lo explico, el manifiesto no es un arma politica de up y d, no pide acabar con las lenguas vernaculas del estado, simplemente libertad para escoger la opcion que prefiera, las dos lenguas son cooficiales, por tanto mismos derechos.
El més trist del cas és que ni en sou conscients. Ja us ho fareu.
Publica un comentari a l'entrada