L'altra crosta nacionalista

La "roja" ha guanyat. Sento una gran enveja sobretot perquè la meva, la quatribarrada, no hi ha manera que la deixin jugar més que un o dos partits de costellada a l'any. Però també alegria pels jugadors de la "roja" (que vulguis o no són els que veiem jugar cada diumenge) que s'ho han currat i han jugat prou bé en aquesta Eurocopa, i és clar també pels amics a qui la "roja" els mola que són uns quants (tot i que sé postivament que us mola més la rojigualda amb un toc moradet).

A més a més aquesta victoria pot ser una gran aportunitat per fer aflorar un sentiment nacional espanyol (en aquells que el tinguin) sense les estridències habituals a la que ens té acostumats la dreta espanyola. Un nacionalisme espanyol més modern i democràtic, menys torero i guardiacivilista. És molt trist que les escencies de la patria mantinguin els clitxes del franquisme i ja va essent hora que la dreta deixi de monopolitzar determinats símbols.

Lamentablement però aquest canvi que sí sembla que s'hauria donat a peu de carrer, no ha arribat als mitjans de comunicació. L'espectacle que ens estan servint la crosta nacionalista passa per un totum revolutum amb competicions de patriotisme exacerbat, insults i desqualificacions per als qui no compartim "la pasión común" i fel·lacions en sèrie a la familia reial (sens dubte els grans artífexs de la victoria, el gol el va marcar el mateix Juanca, oi?). En tot cas i segurament, res fora del que deu ser habitual quan un país després de tant de temps, guanya una competició com aquesta. Ves a saber les burrades que es van arribar a dir la nit i els dies després de Wembley a casa nostra. Ja se sap, als mitjans (especialment en qüestió d'esports) hi ha més testosterona que neurones.