Balances fiscals: aquí paz y después gloria

Un govern espanyol per PRIMERA vegada ha publicat les balances fiscals. Sense sorpreses, xifra amunt xifra avall. Els que més tenen més aporten, els que menys tenen més reben. L’ordre pel que fa al dèficit entre els que més aporten depèn del mètode de càlcul. L'informe a més inclou un apartat de conclusions on s'hi diu que:

Es lo que cabe esperar de un sistema fiscal progresivo y de una correcta redistribución de la renta a través del gasto público

El Sector Público Estatal contribuye decisivamente a una distribución de la renta personal y territorial más equitativa

Així doncs el govern espanyol considera la situació d'allò més normal i per tant no hi hauria masses coses a tocar. Ara bé seria bo que ens féssim algunes preguntes:

1) Té límits la solidaritat? Quan aquests límits els fixa un tercer en podem seguir dient solidaritat?

2) La solidaritat entre territoris és per sempre o hi ha cap pla de desenvolupament previst que tingui per objectiu anar llimant aquestes diferències?

3) Seria possible limitar la solidaritat allò que és essencial: salut, educació i justícia?

4) Si un territori és molt ric però la seva riquesa està molt mal distribuïda, com afecta la solidaritat entre territoris als menys afavorits que viuen dins els territori rics?

5) Si un territori (dels rics) tenia repartides 6,5 milions targetes sanitàries i a 2007 en tenia 7,5 milions, té dret a corregir la seva solidaritat abans que se li enfonsi el seu sistema sanitari?

6) Si un territori (dels rics) té un dèficit endèmic en infraestructures i l'esta no hi posa remei, té dret a corregir la seva solidaritat abans que se li col·lapsi l'economia?

Crec que el govern espanyol hagués pogut rematar les seves conclusions amb un... aquí paz y después gloria.