28 d’octubre 2006

Campanya electoral = estat d’excepció

No ho entenc, hi dono voltes i no ho entenc. Si algú em parlés d’un país on en una setmana s’haguessin prohibit 3 manifestacions o d’un país on els periodistes dels mitjans públics no poguessin fer la seva feina amb normalitat, sense dubtar-ho pensaria en països sota règims dictatorials. Lamentablement això està passant avui a casa nostre. El Tribunal de Justícia de Catalunya ha prohibit aquesta setmana, a instàncies de la Junta Electoral Central, una manifestació d’estudiants, una manifestació de policies i una manifestació de SOS racisme. Els motius? Hi havia perill que les manifestacions es polititzessin. Fes-te fotre, ara resulta que durant la campanya electoral fer política és monopoli exclusiu dels partits polítics. Si més no aquesta vegada no ha sortit el ministre de torn avisant del perill que representaven aquestes manifestacions per a la pax romana. La Junta Electoral Central (que té nom de tribunal d’excepció) actua amb un recel absolutament desmesurat, també ho fa quan dicta als mitjans públics la durada i l’ordre d’aparició dels espais informatius dedicats a seguir la campanya electoral.

Aquest tema no és cap frivolitat i cal que hi reflexionem tots plegats molt seriosament, prohibir manifestacions o condicionar la informació és quelcom molt greu, perquè retalla drets fonamentals dels ciutadans, i per tant només s’hauria de fer en circumstàncies molt i molt especials que fins i tot em costen d’imaginar. Desconec la normativa electoral però si realment és tant rígida com sembla o porta a interpretacions tant severes, caldria repensar-la o fins i tot modificar-la. Entenc que els dies de campanya electoral no són tant rars com perquè la gent no pugui manifestar-se i expressar-se amb normalitat sobre el que li vingui de gust.

Per cert, en Piqué ha estat l’únic candidat que he sentit pronunciar-se al respecte, però ha fet trampa. Ha dit que no recorda manifestacions prohibides des dels temps del franquisme o que durant la campanya de les estatals del 2003 es van fer manifestacions i no van ser prohibides. Fals senyor Piqué, molt fals. En democràcia s’han prohibit algunes manifestacions per raons (força discutibles) de seguretat, i durant la campanya del 2003 no hi va haver manifestacions organitzades susceptibles de ser prohibides sinó concentracions espontànies de ciutadans lliures que exigíem la veritat que el seu partit, i el seu govern ens negava. Cues de pansa Sr. Piqué, ha de menjar més cues de pansa.

Aquesta tarda hi ha convocada una altra manifestació a Girona. Es vol demanar l’absolució dels detinguts en l'Operació Estany. Esperem que no la prohibeixin.

4 comentaris:

Ciutadans de Catalunya CLIC AQUÍ ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Papitu ha dit...

Srs/es de Ciutadans de Catalunya,

Els invito a llegir i a discutir tot el que es publica en aquest bloc però no els permeto, i per aquest motiu he esborrat el seu comentari, que utilitzin el meu bloc per penjar el seu ideari polític. Si volen fer propaganda electoral facin servir les vies habituals però no aquest bloc.

Salut i els desitjo una llarga vida extraparlamentària.

Colomet ha dit...

Papitu, molt bona observació. Vivim clarament en una democràcia de partits, concepte diferent del de democràcia de ciutadans participatius. Les opinions ciutadanes estan molt bé, però sempre convenientment canalitzades pels partits polítics. No posaré en dubte que vivim en una democràcia que ja voldrien a molts altres racons del planeta, però sí que afirmaré que la seva qualitat és manifestament millorable. No descobreixo res si dic que la constució del 77 està clarament orientada a protegir els partits. De fet, a Espanya és on es veu més clarament el domini que tenen els partits sobre els executius, ja siguin estatals o autonòmics. Manen més els partits que els governs.

Dit això, tampoc no és matar tot el que és gras. Fer política extraparlamentàriament també té els seus límits. L'antiparlamentarisme és perillosament demagògic, populista i base del feixisme. I si no que els ho preguntin als Ciutadans a qui has hagut d'esborrar el comentari... Independentment del dret que tenen a expressar-se, i de la seva legitimitat com a opció política, són un perill per la democràcia i la convivència. Per acabar reconeixeré que sí, he perdut cinc minuts de la meva vida llegint la propaganda que em van enviar, i vaig veure un ideari més buit que la noia de porcelana d'en Pau Riba. Crec que faríem santament de no parlar ni un minut més d'aquests Ciutadans...

madrileño ha dit...

Violencia anti- PP en Cataluña