Anecdotari Kafkià de la campanya electoral

Dissabte vaig anar a la festa d’aniversari d’un amic. Música, rialles i força alcohol. Sortint de casa seva, cap a quarts de dues, algú va sugerir anar a una disco del centre. Fent cua a l’entrada vaig poder sentir com el personal de seguretat de la discoteca, que recelosament vigilava la seva entrada, mantenien una animada conversa. Quan vaig ser prou a prop per entendre'ls em vaig adonar, oh sorpresa, que parlaven de política. La meva sorpresa és producte dels meus prejudicis però estava acostumat als porters amb una única neurona per distingir vambes de sabates. Els porters parlaven del debat a TV3, vaig afinar l’orella per intuir de quin peu calçaven quan un d’ells va dir: “Tenia claro que quería votar a CiU para que no subieran otra vez las izquierdas pero visto lo visto voy a votar al PP. Éste Mas me puede, es un chulo de mierda!”. La cosa va quedar allà, ja em tocava entrar i els dos porters m’ho van fer saber amb un concís “¡Pa’lante!”.

Diumenge vaig anar a la seu social del Monopol amb un amics a veure una batalla més de l’eterna guerra entre el Barça i el Madrid. El Toni va arribar el darrer. Va entrar tot engrescat assegurant-nos que ja sabia a qui votaria a les properes eleccions. La nostra sorpresa no estava en saber a qui votaria, sino en el fet que votaria doncs d’un temps ençà s'havia passat a l’abstenció activa. Va seure i ens va dir: “Voy a votar a Iniciativa. He echado un ojo a las encuestas y si Iniciativa sube lo suficiente, el PP se convertirá en la quinta fuerza. El PP último, mira tío, esto a mi me la pone gorda!”. El partit una merda, l’argument aclaparador.

Les joventuts del PSC (el seu antic logo sempre m’ha fascinat) han omplert Barcelona (desconec si la resta del país) d’adhesius on s’hi pot llegir “STOP PIJOS”. Perdoni? pijos? i qui diuen qui són aquests pijos? A la seva web no hi he trobat res de res. La paraula i el fenomen “pijo”, més enllà d’estar una mica démodé, pren una dimensió transversal a la política del nostre país. Sinó digueu-me quin partit no amaga pijos a les seves trinxeres. En fi, campanya electoral.